Sánchez Dragó, pederasta o bocamoll?

1

31 Octubre 2010 per yeagov


Sánchez Dragó, pederasta o bocamoll?

Mesos enrere Fernando Sánchez Dragó i Albert Boadella van publicar un llibre titulat “Dios los cría…”. El llibre està catalogat com no ficció i considerat una mena d’autobiografia de Sánchez Dragó amb la forma d’una mena de xerrada amb Albert Boadella. El llibre es descrit amb les següents paraules “Fernando Sánchez Dragó i Albert Boadella, uneixen aquí – en un diàleg tan amé com profund – les seves vivències, les seves idees, les seves reflexions…”. És a dir, es tracta d’una autobiografia de Sánchez Dragó i el mateix Dragó afirma que “jo només parlo del que jo personalment verifico” amb la qual cosa es confirma que és una autobiografia i no pas una novel·la.
Un exemple d’un dels diàlegs entre Sánchez Dragó i Boadella és el següent:
 També escriuen les següents perles:

“Dragó: L’any 1967 a Tòquio, un dia, em vaig topar amb unes lolites.
Boadella: I dóna-li amb les lolites!
Dragó: Però no eren unes lolites qualssevol, sinó d’eixes que es vesteixen com meuques, amb els llavis pintats, carmí, rímmel, tacons, minifalda…”

 

“Dragó: A mi m’agraden les de quinze (…). Dígue’m vell verd, digue’m com vulguis però és així.
Dragó: Per a mi no hi ha res com la pell llisa, els pitets com a capolls, el xaruguet rosaci…”

Com he dit abans el llibre va ser presentat com autobiogràfic, no pas com una novel·la com defensa Esperanza Aguirre en unes declaracions, i per tant podria ser constitutiu d’un delicte d’apologia de la pederàstia. El mateix Sánchez Dragó diu que aquells fets van passar fa molts anys i que per tant estan prescrits com a delicte, és a dir, es vanta de cometre un delicte en la creença que com han transcorregut molts anys dels fets ja han prescrit com a tal. El gremi de llibreters de València ha recomanat als seus associats que retirin el llibre del que estem parlant de les prestatgeries, alguns han retirat també totes les obres de Sánchez Dragó. També l’agència de viatges Barceló Viajes ha anulat un viatge programat al Japó en què Sánchez Dragó faria de guia. Sánchez Dragó també té a gent que el defensa, per exemple la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre que diu que “La història de la literatura és plena d’actes absolutament reprovables, tota la història de la literatura”. Té raó, senyora Aguirre, des que existeix la literatura s’han escrit moltes obres reprovables, algunes que només per estar publicades ja són qualificades de literatura però que són autèntiques merdes que insulten a la literatura, per exemple el Mein Kampf, autèntica abominació que alguns inclouen dins del terreny de la literatura. No ens confonguem, el que van escriure a quatre mans i dos cervells Sánchez Dragó i Albert Boadella no té res a veure amb la literatura, és la biografia d’un impresentable escrita per dos personatges que fa molt de temps han perdut el senderi. Pretendre comparar el bunyol en què un Sánchez Dragó sense senderi descriu les seves vivències de turista sexual en termes bastant grollers quan parla de les noies amb “Lolita” de Nabokov em sembla un acte de supèrbia. Hi ha llibres que per la seva qualitat haurien d’entrar en la categoria de delicte ecològic degut a que per publicar-los s’han hagut de tallar arbres. Per més INRI en un programa de la cadena dels bisbes espanyols, la COPE, la seva locutora de pensament ultraconservador, Cristina López Schlichting va presentar aquest llibre d’apologia de la pederàstia en els següents termes: “Amb nosaltres estaran aquest matí Albert Boadella, i Fernando Sánchez Dragó per presentar aquest text provocador que els recomanem moltíssim”. Des de la COPE es recomana un llibre que fa apologia de la pederàstia?.
En el llibre es poden trobar perles com les següents:

Sánchez Dragó té un programa a Telemadrid, una cadena pública de la Comunitat de Madrid que s’ha convertit en un la corretja de transmissió de les idees del PP, fet criticat pels mateixos treballadors que en diverses ocasions s’han manifestat en contra del caire ideològic i partidista de molts dels seus programes presentats per personatges afins a la ideologia més ultraconservadora del Partit Popular.

“Sempre he defensat el dret dels homosexuals a fer el que els doni la gana, ara bé, estic en desacord semàntic i conceptual amb això del matrimoni gai. Això em sembla un disbarat. Una parella homosexual és, per descomptat, una parella. Però no un matrimoni”.
“Una vegada vaig arribar a l’extrem de follar en la Catedral de Sigüenza. Va ser en 1970 (…) darrere d’un confessionari (…)”.
“Jo als vuit anys em masturbava i a vegades ho feia pensant en ma mare, la qual cosa a ella, si ho hagués sabut, l’hauria horroritzat”.

Sánchez Dragó, ¿pederasta o bocazas?

Meses atrás Fernando Sánchez Dragó y Albert Boadella publicaron un libro titulado “Dios los cría …”. El libro está catalogado como no ficción y considerado una especie de autobiografía de Sánchez Dragó con la forma de una especie de charla con Albert Boadella. El libro se describe con las siguientes palabras “Fernando Sánchez Dragó y Albert Boadella, unen aquí – en un diálogo tan ameno como profundo – sus vivencias, sus ideas, sus reflexiones …”. Es decir, se trata de una autobiografía de Sánchez Dragó y el mismo Dragó afirma que “yo sólo hablo de lo que yo personalmente verifico” con lo cual se confirma que es una autobiografía y no una novela.
Un ejemplo de uno de los diálogos entre Sánchez Dragó y Boadella es el siguiente:

“Dragó: En 1967 en Tokio, un día, me topé con unas lolitas.

Boadella: Y dale con las lolitas!

Dragó: Pero no eran unas lolitas cualesquiera, sino de esas que
se visten como zorritas, con los labios pintados, carmín, rimel, tacones,
minifalda …

También escriben las siguientes perlas:
“Dragó: A mí me gustan las de quince (…). ¡Dime viejo verde, dime como quieras pero es así.Dragó: Para mi no hay nada como la piel lisa, los baberos como capullos, el chochito rosáceo … “
Como he dicho antes el libro fue presentado como autobiográfico, no como una novela
como defiende Esperanza Aguirre en declaraciones, y por tanto podría ser constitutivo de un delito de apología de la pederastia. El mismo Sánchez Dragó dice que aquellos hechos ocurrieron hace muchos años y que por tanto están prescritos como delito, es decir, se jacta de cometer un delito en la creencia de que como han transcurrido muchos años de los hechos ya han prescrito como tal . El gremio de libreros de Valencia ha recomendado a sus asociados que retiren el libro del que estamos hablando de las estanterías, algunos han retirado también todas las obras de Sánchez Dragó. También la agencia de viajes Barceló Viajes ha anulado un viaje programado a Japón en el que Sánchez Dragó haría de guía. Sánchez Dragó también tiene a gente que lo defiende, por ejemplo la presidenta de la Comunidad de Madrid, Esperanza Aguirre que dice que “La historia de la literatura está llena de actos absolutamente reprobables, toda la historia de la literatura“. Tiene razón, señora Aguirre, desde que existe la literatura se han escrito muchas obras reprobables, algunas que sólo por estar publicadas ya son calificadas de literatura pero que son auténticas mierdas que insultan a la literatura, por ejemplo el Mein Kampf, auténtica abominación que algunos incluyen dentro del terreno de la literatura. No nos confundamos, lo que escribieron a cuatro manos y dos cerebros Sánchez Dragó y Albert Boadella no tiene nada que ver con la literatura, es la biografía de un impresentable escrita por dos personajes que hace mucho tiempo han perdido el juicio. Pretender comparar el buñuelo en que un Sánchez Dragó sin seso describe sus vivencias de turista sexual en términos bastante groseros cuando habla de las chicas con “Lolita” de Nabokov me parece un acto de soberbia. Hay libros que por su calidad deberían entrar en la categoría de delito ecológico debido a que para publicarlos han tenido que cortar árboles. Para más INRI en un programa de la cadena de los obispos españoles, la COPE, su locutora de pensamiento ultraconservador, Cristina López Schlichting presentó este libro de apología de la pederastia en los siguientes términos: “Con nosotros estarán esta mañana Albert Boadella, y Fernando Sánchez Dragó para presentar este texto provocador que les recomendamos muchísimo “. ¿Desde la COPE se recomienda un libro que hace apología de la pederastia?.
En el libro se pueden encontrar perlas como las siguientes:
“Siempre he defendido el derecho de los homosexuales a hacer lo que les dé la gana, ahora bien, estoy en desacuerdo semántico y conceptual con lo del matrimonio gay. Esto me parece un disparate. Una pareja homosexual es, por supuesto, una pareja. Pero no un matrimonio “.
“Una vez llegué al extremo de follar en la Catedral de Sigüenza. Fue en 1970 (…) detrás de un confesionario (…)”.
“Yo a los ocho años me masturbaba ya veces lo hacía pensando en mi madre, lo que a ella, si lo hubiera sabido, le habría horrorizado”.

Sánchez Dragó tiene un programa en Telemadrid, una cadena pública de la Comunidad de Madrid que se ha convertido en uno la correa de transmisión de las ideas del PP, hecho criticado por los mismos trabajadores que en varias ocasiones se han manifestado en contra del carácter ideológico y partidista de muchos de sus programas presentados por personajes afines a la ideología más ultraconservadora del Partido Popular.

One thought on “Sánchez Dragó, pederasta o bocamoll?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

No s'ha trobat cap imatge d'Instagram.

Uniu-vos a 1.800 seguidors

Estadístiques "Buscant raons"

  • 29.639 hits
Octubre 2010
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728293031

Enllaços més clicats

  • Cap

Diada Nacional de Catalunya

11 de setembre11 Setembre 2017
Diada 2017

Referèndum

1 d'octubre de 20171 Octubre 2017
Votant el futur
A %d bloguers els agrada això: