Conflicte pel Mur de les lamentacions
13 Desembre 2010 per yeagov
Una mica d’informació
El Mur de les lamentacions ( en hebreu הַכֹּתֶל הַמַעֲרָבִי, Hakótel Hama’aravi, que significa mur occidental) és l’únic que queda del Temple de Jerusalem, i és el lloc més sagrat pel judaisme. Aquest mur envoltava el Mont Morià i tenien una funció de contenció i es van construir en temps d’Herodes el Gran per ampliar l’esplanada on van construïr-se el primer i segon temples de Jerusalem. Els jueus ortodoxes no accedeixen a aquesta zona que avui coneixem com esplanada de les mesquites perquè consideren que aquesta àrea ha sigut profanada i perquè en ella s’hi troba el Sancta Sanctorum del Temple a la que només hi pot accedir el Sum Sacerdot. En el segle VII els musulmans van construir la mesquita de Al-Aqsa, la major mesquita de Jerusalem, y la Cúpula de la Roca.
L’origen del conflicte
Segons un informe penjat a la pàgina oficial de l’Autoritat Palestina el mur de les lamentacions no té cap importància pel judaisme perquè en paraules del viceministre d’Informació Al-Mutawakil Taha de l’ANP el Mur és en realitat un santuari musulmà sobre el que els jueus no van començar a fer cap reclamació fins fa 5 segles.
La realitat
Els arqueòlegs confirmen que el Mur és la paret occidental de l’estructura que suportava el segon temple que va ser destruït pels romans en el segle I DdeC.L’Autoritat Palestina ha mentit sense cap mania, com han fet en tot el que té a veure amb aquest conflicte en què potser tenen del seu costat l’opinió pública internacional que s’esgarrifa quan veu un nen palestí amb un forat de bala, fet que aquesta premsa propalestina que tenim a Occident no té cap problema a publicitar, la mateixa premsa propalestina que acostuma a mirar cap a una altra banda quan les víctimes estan a l’altra banda. I en aquest cas ens trobem que els àrabs volen apropiar-se del Mur de les lamentacions, lloc sagrat pel judaisme, ja des de molt abans que l’Islam ni tan sols fos naixés, però poc podem esperar quan també pretenien apoderar-se de llocs sagrats pel judaisme amb més de 4000 anys d’antiguitat.
El precedent
Recentment els àrabs van aconseguir que la UNESCO noreconegués la Cova dels Patriarques a Hebron i la Tomba de Raquel com a llocs d’interès històric del judaisme, fet que va ser considerat per Netanyahu com “intents de desconnectar al poble d’Israel de la seva herència són absurds” perquè “si els llocs on estan soterrats els patriarques i matriarques del poble jueu – Abraham, Isaac, Jacob, Sara, Llija i Raquel – des de fa uns 4.000 anys no són part de l’herència jueva, llavors què n’és part (de la nostra herència)?”.
BUSCANT RAONS 
Entenc que “La ciutat antiga és un lloc sagrat per als cristians, ja que consideren que és on Jesucrist va passar els seus últims dies, també és sagrada per als jueus, símbol de la seva terra natal i capital del primer regne jueu, i per als musulmans, que consideren que va ser el lloc on el profeta Mahoma va ascendir al cel. “.
Entenc també que és en aquesta ciutat antiga on hi ha els llocs més notables de la ciutat: “l’església cristiana del Sant Sepulcre, que es va construir sobre una basílica del segle IV, la qual, al seu torn, es va erigir sobre el que tradicionalment es considera la tomba de Crist, el Mur Occidental Jueu, també anomenat el Mur de les Lamentacions, que és una resta del gran temple construït per Herodes el Gran, rei de Judea, la cúpula o mesquita de la Roca (també coneguda com la mesquita de Omar, el seu constructor, o la mesquita d’al-Aqsa), aixecada en el lloc on es creu que Mahoma va ascendir al cel, que constitueix un dels santuaris més sagrats de l’islam, i la ciutadella, una estructura del segle XIV construïda en el lloc en què es trobava la fortalesa d’Herodes. El 1981, la UNESCO va declarar la Ciutat Antiga i les seves muralles Patrimoni cultural de la Humanitat. ”
Entenc que totes aquestes construccions tan diverses van ser possibles perquè antigament no existia l’Estat d’Israel, sinó la terra de Palestina on coexistien diferents cultures i pobles.
Davant de tanta diversitat de pobles i cultures no crec que correspongui que Jerusalem sigui capital de l’Estat d’Israel, sinó patrimoni de la humanitat on coexisteixin les diferents cultures, crec que aquesta és una raó perquè la comunitat internacional no reconegui Jerusalem com a capital de l’estat d’Israel, sense que això signifiqui, crec jo, que el poble d’Israel no se li reconegui la seva herència jueva.