El programa nuclear iranià
17 Desembre 2010 per yeagov
El programa nuclear iranià
Mor un científic iranià i un altre resulta ferit, tots dos relacionats amb el
programa nuclear iranià
Mayid Shariani de la Universitat Shahid Behesti i membre de la Societat Nuclear de l’Iran va ser assassinat en un atemptat amb una bomba posada al seu vehicle mentre circulava pel nord de Teheran, en aquest mateix atemptat va resultar ferida la seva esposa. Dos homes en una moto van apropar-se a tota velocitat i col·locar-li una bomba que va explotar immediatament. En un altre atemptat amb les mateixes característiques va resultar ferit greu Fereydoun Abbasi, expert en desenvolupament làser. El 12 de gener un artefacte col·locat en una moto i accionat a distància va matar Masud Ali Mohammadi, professor de Física a la Universitat de Teheran. El govern iranià el qualificava de reputat expert nuclear compromès però l’oposició al règim diu que va signar un manifest en favor de la corrent reformista. El portaveu del ministeri iranià d’Assumptes Exteriors Ramin Mehmanparast va acusar als Estats Units i Israel d’estar darrera dels tres atemptats. El regim iranià llença les seves acusacions dient que “novament i en vespres de les negociacions amb el grup 5+1, comenten aquests actes terroristes perquè quan estiguin a la taula de negociació obtinguin els seus objectius de maldat, i així obligar l’Iran a actuar com ells volen“. És irònic que el règim iranià que finança i arma grups terroristes com Hamas i Hezbolà que atempten contra Israel qualifiqui de terroristes als Estats Units i a Israel, especialment quan estan intentant desenvolupar un programa nuclear i un programa de míssils balístics amb capacitat d’arribar a Israel i el desig declarat de destruir aquest país amb unes armes, les nuclears, que provoquen terror, no només a Israel, com veurem en el següent tema. L’Iran té dos discursos en aquest tema: un en què diu que ells només desenvolupen un programa nuclear civil i neguen les acusacions d’estar desenvolupant un programa nuclear militar i protesta per les sancions econòmiques i els entrebancs per aconseguir equips i material radioactiu. Però de l’altra banda desenvolupa míssils amb capacitat de volar fins a Israel i que poden portar caps nuclears, químics, biològics i convencionals, però el problema rau en els discursos incendiaris d’Ahmadinejad anunciant que aviat podran destruir “l’enemic sionista“. Ahmadinejad és com aquell veí que es passa tot el dia amenaçant a tothom amb disparar contra ells i quan la policia li reclama que entregui l’arma diu que ni té armes ni mai ha amenaçat a ningú malgrat que tothom sap que està adquirint la pistola a peces.
Els països àrabs demanen als Estats Units que esclafin el programa nuclear iranià
Diversos països àrabs van demanar als Estats Units que esclafin el programa nuclear iranià ara que encara s’està a temps. El rei Abdulà d’Aràbia Saudita va reclamar al govern dels Estats que “tallés el cap de la serp” ara que encara s’està a temps i el rei Hamad bin Isa al Khalifa de Bahrein, insisteix al govern dels Estats Units que el programa nuclear iranià “ha de ser aturat” i considera que “el perill de permetre que continuï és major que el perill d’aturar-lo”. Aràbia Saudita va oferir un subministrament de petroli a Xina a canvi de compromisos del govern xinés de donar suport a les sancions contra l’Iran”. Les armes nuclears donarien supremacia al règim iranià a la zona, amb aquestes armes podria amenaçar a tots els seus “germans” de religió. També hi ha un punt important en això i és el de la supremacia d’una de les branques de l’ Islam pel damunt de les altres, en aquest cas un Iran xiïta nuclear contra la branca islàmica sunnita encapçalada per l’Aràbia Saudita. També el fet d’imposar el seu model d’Islam a tot l’àrea de l’Orient Mitjà, no només sobre altres branques de l’Islam sinó també sobre altres religions de la zona. Aquesta podria ser la idea dels capitostos dirigents iranians sense pensar que en el món hi ha altres potències nuclears que potser no estarien tan disposades a abaixar-se els pantalons davant les amenaces, fins i tot, alguna de les potències que han facilitat tecnologia i recursos a l’Iran per construir el seu projecte nuclear.
BUSCANT RAONS 
El programa nuclear de l’Iran s’inicia sota el mandat del xa de l’Iran en la dècada de 1950 (Guerra Freda) amb ajuda d’USA (Àtoms per la Pau – acord de cooperació nuclear civil entre USA i l’Iran) i per aconseguir el desenvolupament de tecnologia nuclear. No obstant això després de la revolució iraniana de 1979, el programa va ser temporalment detingut i després reprès però sense tanta assistència occidental com abans de la revolució. A USA no li preocupava que l’Iran pogués tenir, eventualment, armes nuclears quan ho consideraven estable i amistós cap a occident, però això va canviar amb la revolució.
El programa nuclear actual de l’Iran és un conjunt de llocs d’investigació, una mina d’urani, un reactor nuclear, i algunes facilitats de processament d’urani que inclouen una planta d’enriquiment. I el govern iranià assegura que l’únic objectiu del programa és desenvolupar la capacitat de generar energia nuclear amb finalitats pacífiques. (Generar electricitat i medicina nuclear).
El 12 de gener de 2010 el científic iranià Massud Ali Mohamadi va ser assassinat a Teheran, i el 29 de novembre d’aquest mateix any Mayid Shahriyarí també va ser assassinat. Tots dos assassinats van ser acusats de ser obra d’Israel.
Jo crec que en aquest cas les acusacions als serveis d’intel ligència d’Israel tenen un fonament i és que Israel s’oposa fortament a que l’Iran produeixi energia nuclear ja que creuen que l’ús no serà pacífic. Recordem que Israel ja va destruir un reactor nuclear, a l’Iraq. Però crec que l’assassinat de científics ja és una altra cosa.
El 1959 es va establir el Centre de Recerca Nuclear de Teheran, manejat per l’Organització d’Energia Atòmica de l’Iran, el centre va ser equipat amb un reactor de recerca nuclear de 5 megawatts, donat per EUA i que va entrar en operació en el 1967 sent alimentat amb urani altament enriquit. Iran va signar el Tractat de No Proliferació Nuclear el 1968 i el va ratificar el 1970.
A l’Iran hi ha una Agència atòmica i instal.lacions nuclears en diversos llocs dins del país: emmagatzematge de materials, reactor nuclear en construcció per al 2014, lloc on emmagatzema combustible nuclear, centre d’estudis nuclears amb finalitats d’agricultura, un altre reactor nuclear part d’un projecte entre Rússia i l’Iran per produir energia nuclear, etc. Hi ha molta informació no verificada.