Corea del Nord, Iran i Síria, amistats perilloses

1

11 Desembre 2010 per yeagov

Corea del Nord, Iran i Síria, amistats perilloses

Realment costa d’entendre que tenen en comú Síria, Iran i Corea del Nord, tret del fet que tots tres Estats són règims autoritaris. Iran i Síria poden tenir en comú ser dos Estats de majoria musulmana, i molt especialment, el seu odi cap a Israel, però Corea del Nord està a l’altra extrem d’Àsia. Clar, que Iran sembla que està fent amistat amb tots els sàtrapes autoritaris del planeta, alguns situats a milers de quilòmetres.

Corea del Nord és el principal subministrador de material nuclear i míssils balístics que tenen l’Iran i Síria segons un informe publicat per l’ONU que va ser compilat durant el mes de maig. El procediment que va emprar Corea del Nord “per subministrar míssils i components tecnològics a certs països, incloent-hi a la República Islàmica d’Iran i la República Àrab de Síria” va incloure múltiples nivells d’intermediaris i la cobertura de companyies i institucions financeres. És a dir, que van crear un entramat per poder traficar amb les armes i el material nuclear i que se’n perdés la pista si l’assumpte era investigat per emmascarar les transaccions, incloent contenidors amb declaracions falses sobre el seu contingut, i vaixells amb rutes i destinacions falses. Ens hem de sorprendre?. No, ho crec, el procediment pel tràfic il·legal d’armes s’assembla molt al que usen els traficants de drogues, però la diferència és que en aquest cas estem parlant que els responsables no són uns càrtels de la droga o uns grups de delinqüents organitzats, en aquest cas aquestes activitats il·legals en què es trafica amb armes i material nuclear implica tant en el cas del venedor com del comprador a Estats: Corea del Nord, Iran i Síria. Res de nou sota el sol. Els tres països estan governats per règims autoritaris, molt autoritaris, encara que les democràcies tampoc se’n lliuren de la responsabilitat de vendre armes legal i il·legalment a aquests països, mentre firmen tractats per acabar amb el tràfic d’armes firmen autoritzacions per vendre-les.

1-Corea del Nord van col·laborar en la construcció del reactor de plutoni d’Al Kibar, a Síria, que l’aviació israeliana van destruir l’any 2007. El personal nord-coreà que va col·laborar en la construcció d’aquest reactor cobrava d’Iran, segons Alí Reza Asghari, un desertor iranià on hi col·laboraven altres científics iranians. Aquest reactor era fonamental per a la construcció d’una bomba de plutoni.

2-Iran desenvolupà el míssil Shihab que està basat en el míssil nord-coreà Nodong. Iran va adquirir dotze motors de míssils Nodong l’any 1999 per poder desenvolupar el Shihab-3, que pot recórrer de 1300-1500 quilòmetres, arriba per tant fins a Israel.

3-Iran va començar a desenvolupar el Shihab-6 basat en el míssil nord-coreà Taepodong-2, un tipus de míssil intercontinental capaç de recórrer de 5000 a 6000 quilòmetres.

4-L’any 2008 van ser identificats un grup d’experts nord-coreans en una instal·lació iraniana que intenta desenvolupar ogives nuclears per ser incorporades tant al Shihab-3 iranià – amb capacitat d’arribar fins a Israel – i el nord-coreà Nodong. És a dir, Iran i Corea del Nord treballen en equip per desenvolupar tant ogives nuclears com els míssils que les han de transportar.

5-Alguns informes impliquen a Corea del Nord en la construcció dels túnels subterranis d’Hezbolà que van ser fonamentals durant la Segona Guerra del Líban.

Corea del Nord facilita a Iran i Síria tecnologia armamentística i això li permet a Corea del Nord rebre uns ingressos que l’aïllament internacional l’impedeixen aconseguir, mentre que Iran i Síria poden aconseguir un armament que per ells mateixos no podrien desenvolupar i tampoc podrien aconseguir de cap potència, almenys no legalment.