Egipte en flames

1

6 febrer 2011 per yeagov


Egipte en flames

Revoltes al nord d’Àfrica i Orient Mitjà

Primer va ser Tunísia, la gent va aixecar-se contra el règim dictatorial del país i després de greus incidents i morts el dictador va veure’s obligat a fer les maletes i a tocar el dos, això si, les maletes no anaven buides, com altres dictadors es va garantir un bon coixí a càrrec de l’erari públic. Ja és habitual que els dictadors es garanteixin a ells mateixos una bona picossada. Tunísia és un país petit, i res podia fer pensar que el foc s’escampés més enllà dels seus límits o que algú encengués altres fogueres. Iemen o Jordània també van tenir el seu rampell “revolucionari”. El rei de Jordània va cessar el govern, una manera de parar el cop, no fos que li toqués el rebre a ell també.

A Síria va produir-se una crida per manifestar-se a Damasc “contra la monocràcia, la corrupció i la tirania” des de Facebook que va poder ser vista pels sirians malgrat els intents del règim d’impedir-ho. Ara poden haver evitat la revolta però potser la propera vegada no podran.

El foc va arribar a Gaza, un territori controlat amb mà fèrria pel grup terrorista Hamàs i on aquest grup va organitzar els actes de protesta. Puc entendre el cas de Tunísia, del Iemen i de Jordània, la revolta es fa contra els governants, però en el cas de Gaza és de mal gust que Hamàs que es qui governa aquest territori organitzi protestes sent ells el poder absolut en aquell territori. Ja sé que és divertit tirar pedres però fer-ho per simpatia amb la situació que es viu en altres països en què la gent demana el cap dels seus governants i que a Gaza siguin els governants del territori, governants autoritaris i terroristes és una manca de respecte pel que va succeir a Tunísia i pel que està succeint a Egipte.

Mubarak aferrat al poder

Els egipcis han decidit fer fora Hosni Mubarak, que ocupa el càrrec de dictador des de fa 30 anys, i ara en té 80. Egipte té uns 80 milions d’habitants. És un país fonamental per mantenir la pau a l’Orient Mitjà. Mubarak intenta aferrar-se al poder fins que se celebrin les eleccions – agost o setembre de 2011 – i segons ell guiar tot el procés, justament el que no vol l’oposició. Aquests dies hem vist a les imatges dels informatius els greus aldarulls que hi ha a El Caire on partidaris o detractors de Mubarak s’enfronten sense cap mirament. A Mubarak se li està demanant que abandoni el poder i surti d’Egipte però ell s’entossudeix a mantenir-se en el poder.

L’epicentre de les protestes és la plaça Tahrir de El Caire. El més sorprenent és l’actitud de l’exèrcit que intenta mantenir certa neutralitat i protegir els manifestants antiMubarak dels partidaris del dictador.

Pressions internacionals i reaccions del règim

Les pressions que rep Mubarak per des dels Estats Units no han estat ben rebudes per algun dirigent egipci proper a Mubarak que ho considera una ingerència, Ahmet Sakif li ha respost al govern nord-americà que “és inacceptable que un país amb 200 anys de vida — Estats Units — vulgui alliçonar als hereus de 7000 anys d’història”. Té raó en part, els Estats Units no són precisament el millor exemple ja que és un país jove però els 7000 anys d’història d’Egipte no poden ser cap justificació per mantenir-se al poder indefinidament com està fent Mubarak. Menys raó té aquest representant egipci quan afirma que “qui va provocar els incidents a la plaça Tahrir han estat els que s’han revoltat contra el govern Mubarak”. Dels incidents en tenen la culpa tots, però el principal responsable de tot és Hosni Mubarak per voler seguir en el poder quan se li està exigint que plegui. A Mubarak la cadena de televisió nord-americana ABC l’ha entrevistat i ha dit que ara no pot plegar perquè això el que faria seria portar el caos a Egipte. Aquest home no deu veure la televisió perquè si el que nosaltres veiem no és el caos m’agradaria saber que és.

La situació complicada dels mitjans informatius i els ciutadans estrangers

Clar, que les tasques informatives es troben en serioses dificultats per l’acció de grups que persegueixen als periodistes com els ha passat als reporters del programa “30 minuts” de TV3 que van ser retinguts i als quals se’ls ha dificultat la feina, per no dir que se’ls ha impossibilitat. El veterà reporter de La Vanguardia Tomàs Alcoberro va ser agredit. L’empresa de telefonia Vodafone va ser obligada a enviar SMS proMubarak.

Hi ha una caça de l’estranger al crit d’”espies” i “traïdors” per part de grups organitzats pel règims que des de fa dies “denuncia” que els manifestants són agents estrangers enviats per sembrar el caos i dominar Egipte. El diari Al Akhbar informava que la policia havia detingut desenes d’agents israelians. Crec que aquest mateix diari va ser el que va publicar aquella notícia del tauró que va atacar una dona alemanya al Mar Roig i que va dir que el tauró l’havia enviat el Mossad. Els periodistes cada vegada s’atreveixen menys a sortir al carrer i quan graven imatges ho fan amb el risc de ser linxats, inclús si ho fan des de l’habitació de l’hotel.

Mubarak és un home savi segons Berlusconi

Poc encertat ha estat Berlusconi quan ha afirmat que “espero que a Egipte hi hagi una transició cap a un sistema més democràtic sense ruptura amb el president Mubarak, que a Occident està considerat com l’home més savi i un punt de referència”. Sembla que “l’home més savi” segons Berlusconi no acaba d’adonar-se que el seu temps com a “punt de referència” s’ha acabat i no escolta com el seu poble li crida des de la plaça Tahrir.

Iran intenta embolicar la troca

L’aiatolah Ali Khamenei intenta treure’n profit: “El que estem veient avui a Egipte és la resposta adequada a la gran traïció que el traïdorenc dictador del país va cometre contra el seu poble”. I això ho diu el guia de la revolució islàmica iraniana, un país, l’Iran, que com tots sabem és una democràcia on es respecten els drets humans fil per randa. Això és evident que era un sarcasme, com ho és que Ali Khamenei acusi Mubarak de dictador, que ho és, com si el règim clerical que governa l’Iran fos un règim democràtic. Ho haurem de recordar la repressió contra l’oposició després de les eleccions que van celebrar-se a Iran?. Sembla que el règim iranià intenta pescar enmig de les aigües térboles d’Egipte fent crides a islamitzar aquest país, és a dir, a convertir Egipte en una República islàmica.

El règim iranià hauria d’anar amb peus de plom i no engrescar aixecaments en altres països perquè podrien acabar tenint-ne una dins de l’Iran. Un filòsof iranià, Ramin Jahanbegloo — detingut l’any 2006 durant 4 mesos acusat de conspiració contra el règim islàmic — ha advertit que les revoltes de Tunísia i Egipte podrien estrendre’s a altres països de la zona, incloent l’Iran, encara que no creu que Ahmadineyad marxés.

Des del règim iranià s’acusa a Mubarak de ser un lacai del règim sionista. Aprofiten la més mínima oportunitat per anar atiant focs sense adonar-se que els focs a vegades es descontrolen i sense pensar que les revoltes que van començar a Tunísia, van continuar a Egipte, Iemen, a Jordània van impulsar al rei a cessar el govern, i algun altre país de la zona tem que comenci la revolta, també els acabi cremant a ells.

Mubarak

Aquesta tarda ha corregut el rumor que Mubarak havia entrat en raó i havia decidit plegar però poc després un comunicat negava aquest rumor. En aquest moment Mubarak continua tocant la lira mentre crema El Caire. No ho llegeixin en el sentit literal dels termes, només és una figura literària.

No ens podem prendre a broma el que està succeint al nord d’Àfrica i Orient Mitjà. Que s’aixequin els ciutadans d’aquests països contra els règims dictatorials que governen en tots aquests països és fàcil d’entendre, molts pobles han enderrocat els seus tirans però darrera de totes aquestes revoltes no se sap qui hi ha, això és un motiu que ens ha de preocupar, i també que aquestes revoltes presumptament populars s’estenguin per tot el nord d’Àfrica i Orient Mitjà. Un altre risc és que canviïn règims dictatorials militars per teocràcies islamistes, clar, que també podria succeir que alguna teocràcia islamista acabi sucumbint a aquestes revoltes i sigui substituïda per alguna cosa encara molt pitjor. El que sospito es que cap d’aquestes revoltes convertirà en democràcies a aquests països perquè l’Islam i la democràcia han demostrat ser incompatibles.

Egipto en llamas
Revueltas en el norte de África y Oriente Medio
Primero fue Túnez, la gente se levantó contra el régimen dictatorial del país y después de graves incidentes y muertes el dictador se vio obligado a hacer las maletas y largarse, eso si, las maletas no iban vacías, como otros dictadores se garantizó un buen colchón a cargo del erario público. Ya es habitual que los dictadores se garanticen a ellos mismos una buena pico. Túnez es un país pequeño, y nada podía hacer pensar que el fuego se extendiera más allá de sus límites o que alguien encendiera otros hogueras. Yemen o Jordania también tuvieron su arrebato “revolucionario”. El rey de Jordania cesó el gobierno, una manera de parar el golpe, no fuera que le tocara el recibir a él también.
En Siria se produjo un llamamiento para manifestarse en Damasco “contra la monocracia, la corrupción y la tiranía” desde Facebook que pudo ser vista por los sirios a pesar de los intentos del régimen de impedirlo. Ahora pueden haber evitado la revuelta pero quizá la próxima vez no podrán.
El fuego llegó a Gaza, un territorio controlado con mano férrea por el grupo terrorista Hamás y donde este grupo organizó los actos de protesta. Puedo entender el caso de Túnez, del Yemen y de Jordania, la revuelta se hace contra los gobernantes, pero en el caso de Gaza es de mal gusto que Hamás que es quien gobierna este territorio organice protestas siendo ellos el poder absoluto en ese territorio. Ya sé que es divertido tirar piedras pero hacerlo por simpatía con la situación que se vive en otros países en que la gente pide la cabeza de sus gobernantes y que en Gaza sean los gobernantes del territorio, gobernantes autoritarios y terroristas es una falta de respeto por lo que sucedió en Túnez y por lo que está sucediendo en Egipto.
Mubarak aferrado al poder
Los egipcios han decidido echar Hosni Mubarak, que ocupa el cargo de dictador desde hace 30 años, y ahora tiene 80. Egipto tiene unos 80 millones de habitantes. Es un país fundamental para mantener la paz en Oriente Medio. Mubarak intenta aferrarse al poder hasta que se celebren las elecciones – agosto o septiembre de 2011 – y según él guiar todo el proceso, justamente lo que no quiere la oposición. Estos días hemos visto en las imágenes de los informativos los graves disturbios que hay en El Cairo donde partidarios o detractores de Mubarak se enfrentan sin ningún miramiento. A Mubarak se le está pidiendo que abandone el poder y salga de Egipto pero él se empeña en mantenerse en el poder.
El epicentro de las protestas es la plaza Tahrir de El Cairo. Lo más sorprendente es la actitud del ejército que intenta mantener cierta neutralidad y proteger los manifestantes antiMubarak los partidarios del dictador.
Presiones internacionales y reacciones del régimen
Las presiones que recibe Mubarak para desde Estados Unidos no han sido bien recibidas por algún dirigente egipcio cercano a Mubarak que lo considera una injerencia, Ahmet Sakif le respondió al gobierno estadounidense que “es inaceptable que un país con 200 años de vida – Estados Unidos – quiera aleccionar a los herederos de 7000 años de historia “. Tiene razón en parte, los Estados Unidos no son precisamente el mejor ejemplo ya que es un país joven pero los 7000 años de historia de Egipto no pueden ser justificación para mantenerse en el poder indefinidamente como está haciendo Mubarak. Menos razón tiene este representante egipcio cuando afirma que “quien provocó los incidentes en la plaza Tahrir han sido los que han sublevado contra el gobierno Mubarak”. De los incidentes tienen la culpa todos, pero el principal responsable de todo es Hosni Mubarak por querer seguir en el poder cuando se le está exigiendo que lo deje. En Mubarak la cadena de televisión estadounidense ABC lo ha entrevistado y dijo que ahora no puede dejarlo porque eso lo que haría sería llevar el caos a Egipto. Este hombre no debe ver la televisión porque si lo que nosotros vemos no es el caos me gustaría saber que es.
La situación complicada de los medios informativos y los ciudadanos extranjeros
Claro, que las tareas informativas se encuentran en serias dificultades por la acción de grupos que persiguen a los periodistas como les ha pasado a los reporteros del programa “30 minutos” de TV3 que fueron retenidos y los que se les ha dificultado el trabajo, por no decir que se les ha imposibilitado. El veterano reportero de La Vanguardia Tomás Alcoberro fue agredido. La empresa de telefonía Vodafone fue obligada a enviar SMS proMubarak.
Hay una caza del extranjero al grito de “espías” y “traidores” por parte de grupos organizados por regímenes que desde hace días “denuncia” que los manifestantes son agentes extranjeros enviados para sembrar el caos y dominar Egipto. El diario Al Akhbar informaba que la policía había detenido a decenas de agentes israelíes. Creo que este mismo diario fue el que publicó esa noticia del tiburón que atacó una mujer alemana en el Mar Rojo y que dijo que el tiburón lo había enviado el Mossad. Los periodistas cada vez se atreven menos a salir a la calle y cuando graban imágenes lo hacen con el riesgo de ser linchados, incluso si lo hacen desde la habitación del hotel.
Mubarak es un hombre sabio según Berlusconi
Poco acertado ha sido Berlusconi cuando afirmó que “espero que en Egipto haya una transición hacia un sistema más democrático sin ruptura con el presidente Mubarak, que en Occidente está considerado como el hombre más sabio y un punto de referencia”. Parece que “el hombre más sabio” según Berlusconi no acaba de darse cuenta de que su tiempo como “punto de referencia” se ha acabado y no escucha como su pueblo le llama desde la plaza Tahrir.
Irán intenta liarla
El aiatolah Alí Jamenei intenta sacar provecho: “Lo que estamos viendo hoy en Egipto es la respuesta adecuada a la gran traición que el traicionero dictador del país cometió contra su pueblo”. Y eso lo dice el guía de la revolución islámica iraní, un país, Irán, que como todos sabemos es una democracia donde se respetan los derechos humanos con todo detalle. Esto es evidente que era un sarcasmo, como lo es que Alí Jamenei acuse Mubarak de dictador, que lo es, como si el régimen clerical que gobierna Irán fuera un régimen democrático. Tendremos que recordar la represión contra la oposición tras las elecciones que se celebraron en Irán?. Parece que el régimen iraní intenta pescar en medio de las aguas turbias de Egipto haciendo llamadas a islamizar este país, es decir, a convertir Egipto en una República islámica.
El régimen iraní debería ir con pies de plomo y no animar levantamientos en otros países porque podrían acabar teniendo una dentro de Irán. Un filósofo iraní, Ramin Jahanbegloo – detenido en 2006 durante 4 meses acusado de conspiración contra el régimen islámico – advirtió de que las revueltas de Túnez y Egipto podrían estender a otros países de la zona, incluyendo Irán, aunque no cree que Ahmadineyad se fuera.
Desde el régimen iraní acusa a Mubarak de ser un lacayo del régimen sionista. Aprovechan la más mínima oportunidad para ir atizando fuegos sin darse cuenta de que los fuegos a veces se descontrolan y sin pensar que las revueltas que comenzaron a Túnez, continuaron en Egipto, Yemen, en Jordania impulsaron al rey a cesar el gobierno, y algún otro país de la zona teme que comience la revuelta, también les acabe quemando a ellos.
Mubarak
Esta tarde ha corrido el rumor de que Mubarak había entrado en razón y había decidido plegar pero poco después un comunicado negaba este rumor. En este momento Mubarak sigue tocando la lira mientras arde El Cairo. No lo lean en el sentido literal de los términos, sólo es una figura literaria.
No podemos tomar a broma lo que está sucediendo en el norte de África y Oriente Medio. Que se levanten los ciudadanos de estos países contra los regímenes dictatoriales que gobiernan en todos estos países es fácil de entender, muchos pueblos han derribado sus tiranos pero detrás de todas estas revueltas no se sabe quién está, esto es un motivo que nos debe preocupar, y también que estas revueltas presuntamente populares se extiendan por todo el norte de África y Oriente Medio. Otro riesgo es que cambien regímenes dictatoriales militares por teocracias islamistas, claro, que también podría suceder que alguna teocracia islamista acabe sucumbiendo a estas revueltas y sea sustituida por algo mucho peor. Lo que sospecho es que ninguna de estas revueltas convertirá en democracias en estos países para que el Islam y la democracia han demostrado ser incompatibles.

Anuncis

One thought on “Egipte en flames

  1. Estic d’acord que no s’ha de prendre a broma el que passa en els països àrabs en el nord d’Àfrica … “Sembla impressionant el que ens mostren les societats àrabs revolucionàries als que a Europa molts descriuen com masses dòcils sotmeses a sàtrapes orientals corruptes o com multituds histèriques posseïdes pel fanatisme religiós, i de sobte apareixen a les pantalles dels nostres ordinadors o dels nostres televisors com masses preocupades pel progrés social, res obsessionades per la qüestió religiosa, assedegades de llibertat, sobrepassades per la corrupció, detestant les desigualtats i reclamant democràcia per a tots, sense exclusions. “.

    “Podem pensar que aquests pobles no constitueixen cap manera una mena de” excepció àrab “sinó que s’assemblen a les seves aspiracions polítiques a la resta de les il.lustrades societats urbanes modernes. Un terç dels tunisians i gairebé un quart dels egipcis naveguen regularment per internet. “Els nous moviments ja no estan marcats pels vells antagonismes com antiimperialisme, anticolonialisme, o antisecularisno. Les manifestacions de Tunísia i el Caire han estat desproveïdes de tot simbolisme religiós. Constitueixen un trencament generacional que refuta la tesi del excepcionalisme àrab. A més són les noves metodologies de la comunicació d’Internet les que animen aquests moviments. Ells proposen una nova versió de la societat civil en la que el rebuig a l’autoritarisme va de la mà amb el rebuig a la corrupció “.

    “Especialment gràcies a les xarxes socials digitals, les societats tant de Tunísia com d’Egipte es van mobilitzar amb gran rapidesa i van poder desestabilitzar el poder en temps rècord. Encara abans que els moviments hagin tingut l’oportunitat de” madurar “i d’afavorir l’emergència de nous dirigents dins d’ells. És una de les rares ocasions en que sense líders, sense organització dirigent i sense programa, la simple dinàmica de l’exasperació de les masses ha estat suficient per aconseguir el triomf de la revolució. “.

    “Es tracta d’un moment fràgil i sens dubte les potències ja estaran treballant, especialment a Egipte, perquè” tot canviï sense que canviï res “segons el vell adagi.

    “L’enfonsament de la dictadura tunisiana ha estat tan veloç que els altres pobles magribins i àrabs han arribat a la conclusió que aquestes autocràcies-les més velles del món-estaven en realitat profundament corroïdes i no eren per tant més que” tigres de paper “. Aquesta demostració s’ha verificat també a Egipte.”.

    “D’allí aquest impressionant aixecament dels pobles àrabs, que fa pensar inevitablement en el gran floriment de les revolucions europees de 1848, a Jordània, al Iemen, a Algèria, a Síria, a l’Aràbia Saudita, al Sudan i també al Marroc.
    En aquest últim país, una monarquia absoluta, en què el resultat de les “eleccions” (sempre trucat) sempre ho decideix el sobirà, que designa segons la seva voluntat als anomenats ministres “de la sobirania”, unes quantes desenes de famílies properes al tron continuen acaparant la majoria de les riqueses “.

    “Els cables difosos per Wikileaks han revelat que la corrupció arriba a nivells de indecència descomunals, majors que els de Tunísia de Ben Ali, i que les xarxes mafioses tenien totes com únic origen el Palau. Un país on la pràctica de la tortura està generalitzada i l’emmordassament de la premsa és permanent. “.

    Vaig trobar aquestes interessants idees a Internet … tothom escriu sobre els aixecaments àrabs al nord d’Àfrica.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Votem per ser lliures Estelada Cassolada #cassolada #referendum #1o Cassolada #cassolada #referendum #1o Font de la sardana
Frederic Marès
1921 Rellotge al vestíbul del metro Carrer Marlet Font de Canaletes El dromedari

Join 1.590 other followers

Estadístiques "Buscant raons"

  • 25,612 hits
febrer 2011
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« gen.   març »
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28  

Enllaços més clicats

  • Cap

Diada Nacional de Catalunya

11 de setembre11/09/2017
Diada 2017

Referèndum

1 d'octubre de 20171/10/2017
9 dies to go.
%d bloggers like this: