I ara volen que paguem més impostos
Deixa un comentari12 febrer 2011 per yeagov
El govern espanyol va demanar al govern català que retalli la despesa prevista pel 2011 més enllà del 10%, fet que ofegaria la Generalitat i els serveis que ha de prestar als ciutadans. La ministra d’Economia espanyola Elena Salgado ha fet una proposta no poc cínica, que els catalans paguem més impostos del tram autonòmic. Ha dit que: “I això es pot fer o amb més ingressos o amb menys despeses. Els ingressos hi ha possibilitats en els impostos que depenen de la pròpia Generalitat, i per tant aquesta és una via que sempre cal explorar, i en les despeses, efectivament cal fer un programa d’austeritat però crec que no ens hauríem de fixar únicament en la part de la despesa i per això el pla econòmic financer, doncs, s’aguanta en els dos aspectes.”
Cert, es podria augmentar la pressió fiscal damunt dels ciutadans catalans per a què la Generalitat tingui uns diners que necessita però seria millor que part dels impostos que paguem els catalans es quedessin a Catalunya enlloc de marxar cap a la Vila i Cort i desaparèixer per sempre.
La meva proposta és que cada Comunitat Autònoma recapti els seus impostos, i voluntàriament contribueixi a un fons comú amb una quantitat que cada Parlament decideixi, és a dir, que decideixi quants diners dóna el Parlament de la Comunitat Autònoma que dóna, no el Parlament espanyol, el govern espanyol o, encara pitjor, el Parlament de la Comunitat Autònoma que ha de rebre els diners. És molt curiós que es qualifiqui de fons de solidaritat territorial als diners que s’entreguen en el fons comú quan en realitat és tracta d’un fons producte de l’espoli sistemàtic que algunes Comunitats Autònomes escassament productives exigeixen de les que són productives.
Dies abans el president de la Generalitat Artur Mas després de reunir-se amb el president del govern espanyol va aconseguir la promesa d’aquest de pagar 759 milions d’euros, que ja veurem si de debò els envien.
Hi ha una altra possibilitat que la senyora ministra del govern espanyol no ha tingut en consideració: eximir a Catalunya de la seva contribució a la solidaritat interterritorial, almenys mentre duri la crisi.
I que l’Estat afluixi els quartos que deu a Catalunya en concepte de finançament de les competències assumides per la Generalitat. Perquè aquesta si que és bona, l ‘Estat té escàs costum de complir els acords que firma. Crec que hi ha encara 40 competències pendents de traspàs, i també està pendent de traspàs el finançament de moltes competències ja traspassades a la Generalitat. És a dir, a vegades fan el traspàs però es queden els diners.
Ho hem vist aquests dies quan el president Mas ha aconseguit la promesa del president del govern espanyol d’entregar a Catalunya 759 milions d’euros, crec que són part dels diners que han d’entregar a Catalunya per l’acord de finançament, des de diverses Comunitats Autònomes espanyoles han començat a cridar que els catalans roben per a continuació demanar-se el mateix. Això vol dir que ells també roben, oi?. Això si, ells sense fotre ni brot i després de qualificar de lladres als catalans han obtingut una important quantitat de diners.
En aquestes Comunitats Autònomes són molt partidàries de la redistribució de la riquesa, agafen la nostra riquesa i se la reparteixen entre ells, i com que consideren que no ens deixem robar en silenci, o que no ens deixem robar prou diners, vull dir que no som solidaris de grat, ens acusen de robar-los a ells, de robar-los els nostres diners.
Que cada Comunitat Autònoma recapti els seus impostos, així ningú podrà acusar de
lladre a ningú, mentre sigui l’Estat qui recapti i reparteixi en funció dels seus interessos hi haurà problemes.
Coincideixo amb l’Oriol Pujol quan ha dit que “Catalunya podria pujar impostos, o bé baixar-los, però també podria recaptar-los tots des d’aquí” i a afegit amb ironia que “vull agrair a la senyora vicepresidenta que les seves propostes ajudin a fer encara més pedagogia sobre la imprescindible necessitat d’un pacte fiscal semblant al concert
econòmic.”
Quousque tandem abutere, Hispania, patientia nostra?
Quam diu etiam furor iste tuus nos eludet?
Quem ad finem sese effrenata iactabit audacia?