Dictadors
228 febrer 2011 per yeagov
Els dictadors solen pensar que els seus pobles els estimen fins el punt d’estar disposats a morir o a ser morts pel seu dictador. La manera en què els dictadors mostren el seu amor vers el seu estimat poble sol ser ben peculiar: Detenen, torturen i assassinen a aquells que gosen no estimar gaire al líder, Demanen al seu estimat poble que mori per ells perquè creuen que ells són massa importants per morir i conclouen que sense la seva guia la gent no sabria que fer. Tot i que encara estic preparant un tema sobre el que està passant al nord d’Àfrica, volia comentar el tema específic del sàtrapa libi Gaddafi. Gaddafi sempre m’ha semblat un personatge histriònic en el seu comportament, però ara que veu com va perdent el control sobre el seu país va convertint-se en un personatge cada vegada més patètic. No hem d’oblidar, però, que aquest personatge fa més de 40 anys que governa Líbia, i ho fa amb tota la força d’una maquinària repressiva que li ha permés mantenir-se en el poder fins ara. La caiguda dels règims tunisià i egipci, i l’onada de revolta que va estenent-se pels països àrabs del nord d’Àfrica i Orient Mitjà també ha tocat al règim libi. Al tunisià Ben Alí li va costar entendre que el seu poble estava fins el monyo d’ell però finalment ho va entendre, també li va costar entendre-ho a Mubarak però finalment ho va copsar. Gadafi sembla més dur d’oïda o que les seves neurones no donen per més, també crec que el problema de Gadafi és que està envoltat de llepaculs i afalagadors. M’ensumo que fins i tot el dia que el seu poble li posi la corda al coll no serà capaç d’entendre que ha passat si tothom l’estimava.
Yo creo que cuando un dictador dice que su pueblo lo estima, y que podrían morir por él, se refiere a sus partidarios. Gaddafi ha dicho a la BBC que su pueblo lo ama y que son los extranjeros los que no entienden como es su país, asegura que la inestabilidad viene de fuera promovida por Al Qaeda. Yo vi varios videos donde los partidarios de Gaddafi, civiles y militares salierona a la calle para apoyarlo. También lo apoyan los cubanos y otra gente que no están de acuerdo con una intervención militar en Libia. Ayer leí que se decretó una exclusión aérea sobre el territorio Libio por parte de la USA y la UE para impedir que a ese país lleguen mercenarios desde el exterior. El presidente ruso se opone a esta medida dice que debe ser aprobada o revisada por el consejo de seguridad de la ONU y cree que basta con congelar los bienes de Gaddafi y embargar las armas.
¿Por qué existen dictadores? A veces creo que porque el pueblo lo permite.
Crec que el tema que has triat dóna per molt més .. com tots sabem antigament la dictadura era una forma de govern que s’utilitzava a Roma, i que era utilitzada pels cònsols i aprovada pel Senat en temps de perill per a la república. En l’actualitat la dictadura és una forma de govern que invocant interès públic, identificat en la realitat amb interessos de grup, prescindeix per aconseguir de la voluntat dels governats. És un poder exercit per una sola persona o grup al marge o per sobre de les lleis, no hi ha poders de l’estat, l’estat és una sola persona o grup. És un sistema sense control democràtic algun, per tant s’usa i abusa de la força i autoritat.
Coneixem diferents tipus de dictadura, de dreta i esquerra i també a coneguts dictadors, entre els quals podem destacar a Adolf Hitler, Benito Mussolini, Stalin, Francisco Franco, Fulgencio Batista o Augusto Pinochet, entre molts altres.
No em oblidaria que hi ha la idea de dictadura del proletariat dels marxistes leninistes, com a fase prèvia a una societat comunista i crec que José Stalin va ser part alterada o deformada d’aquesta idea de dictadura.
No m’agraden les dictadures, tampoc la del proletariat.
Jo crec que una dictadura existeix i subsisteix si el poble la deixa, perquè quan un poble es resisteix a una dictadura, encara que aquesta utilitzi la força repressiva, la tortura, les presons, l’abús del poder, la dictadura cau davant la mobilització i protesta de les masses, d’un poble al carrer per exemple. D’un poble que treballa capaç de paralitzar un país. Cap govern resisteix això.
Jo crec que qualsevol persona pot arribar a ser un dictador si ho deixen …