Dimiteix el ministre d’Assumptes Exteriors japonès
37 Març 2011 per yeagov
Si fa uns dies era el ministre alemany de defensa qui presentava la seva dimissió a la cancellera Angela Merkel després de saber-se que havia escrit la seva tesi doctoral copiant paràgrafs sencers d’altres textos, ara llegeixo que el ministre japonès d’Assumptes Exteriors, Seiji Mehara, va presentar ahir la seva dimissió després sis mesos en el càrrec i va demanar disculpes públicament. La raó de la seva dimissió és que va rebre 50.000 iens (435 euros) d’un amic coreà. El problema és que les lleis japoneses prohibeixen als diputats japonesos rebre donacions de ciutadans estrangers. I estem parlant de només 435 euros. Si per només 435 euros un ministre dimiteix al Japó, que succeiria per uns vestits valorats en 12000 euros, doncs, a Espanya els fan candidats a la reelecció. Un altre fet rellevant és que Seiji Mehara ha demanat disculpes públicament, cosa que és habitual en els polítics i empresaris japonesos quan l’espifien. A Espanya (Camps, Pizarro), Catalunya (Millet i Montull) i Itàlia (Berlusconi) en canvi veiem com qui la caga es passeja inflat com un gall dindi en època d’aparellament. Sento enveja dels japonesos.
Vídeo: Ministre Assumptes Exteriors Seiji Mehara dimiteix
http://www.youtube.com/watch?v=OoNBOAs67Cs
Seiji Mehara (Wikipedia)
Dimite el ministro de Asuntos Exteriores japonés
Si hace unos días era el ministro alemán de defensa que presentaba su dimisión a la canciller Angela Merkel tras saberse que había escrito su tesis doctoral copiando párrafos enteros de otros textos, ahora leo que el ministro japonés de Asuntos Exteriores , Seiji Mehari, presentó ayer su dimisión tras seis meses en el cargo y pidió disculpas públicamente. La razón de su dimisión es que recibió 50.000 yenes (435 euros) de un amigo coreano. El problema es que las leyes japonesas prohíben a los diputados japoneses recibir donaciones de ciudadanos extranjeros. Y estamos hablando de sólo 435 euros. Si por sólo 435 euros un ministro dimite en Japón, que sucedería por unos trajes valorados en 12.000 euros, pues, en España los hacen candidatos a la reelección. Otro hecho relevante es que Seiji Mehari ha pedido disculpas públicamente, lo que es habitual en los políticos y empresarios japoneses cuando el espifien. En España (Camps, Pizarro), Catalunya (Millet y Montull) e Italia (Berlusconi) en cambio vemos como quien la caga se pasea hinchado como un pavo en época de apareamiento. Siento envidia de los japoneses.
BUSCANT RAONS 
Entenc que el ministre d’Afers Exteriors del Japó va prendre la decisió de dimitir quan el primer ministre japonès, Naoto Kan, li va demanar públicament que donés explicacions sobre la contribució rebuda. Si no li haguessin demanat explicacions no hagués dit res, em sembla. Entenc també que va demanar disculpes als japonesos per crear “desconfiança en la política” a causa d’un escàndol de fons.
No entenc per què ell va fer el que va fer si tothom sap que està prohibit acceptar donatius polítics. No m’imagino que hagués seguit en el càrrec després d’això .. encara que no li van demanar la renúncia, li van demanar explicacions. El fet que renunciés no justifica la seva conducta segons la meva opinió.
A la notícia que jo vaig llegir diu que són 3 milions i mig de pesos i això és bastant diners. L’important també seria saber si els diners era per a ell o per al seu partit.
435 euros, una insignificància. Potser va creure que sent una quantitat tan minsa no ho tindrien en consideració. També cal aclarir que li va donar un coreà resident al Japó. Vull aclarir que al Japó hi ha un nombre important de ciutadans de nacionalitat coreana però nascuts al Japó, són una minoria que malgrat viure al Japó i fins i tot haver nascut allà, l’Estat japonès els considera encara estrangers. L’origen de la presència de la minoria coreana al Japó es remunta a fa un segle.
Jo crec que el ministre de relacions exteriors del Japó hauria d’haver donat explicacions quan se les van demanar. Però el renunciar no va voler donar explicacions, només es va disculpar. Qualsevol cosa que puguin pensar les persones es transforma així en simple especulació.
Jo crec que els diners sigui poc o molt és diners que ell no havia d’acceptar perquè tenen una llei que no permet als japonesos del govern, entenc jo, acceptar donatius polítics d’estrangers. Si els coreans són residents podrien ser considerats japonesos si estan nacionalitzats penso jo, però això no està clar. Si els diners és per al partit al qual pertany el ministre no entenc perquè el rep el ministre. No està clar i dubto que ho aclarim si ell mai donarà explicacions.
EscucharLeer fonéticamente