Encara cuegen els atemptats contra l’Ambaixada d’Israel i l’AMIA

3

29 Març 2011 per yeagov


Encara cuegen els atemptats contra l’Ambaixada d’Israel i l’AMIA

Encara cueja l’atemptat contra l’AMIA i l’Ambaixada d’Israel a Buenos Aires. L’any 1992 un atemptat contra l’Ambaixada d’Israel a Buenos Aires va causar 29 morts i 242 persones van resultar ferides. Dos anys més tard, 1994, un altre atemptat a Buenos Aires, en aquest cas contra el centre comunitari jueu AMIA va causar 85 morts i 300 ferits. Els diversos governs argentins han fet tot el que ha estat a les seves mans per no aclarir l’atemptat que apunta a Iran amb alguna col·laboració de l’ultradreta argentina. Segons alguns documents podria deures a que el govern argentí no vol espatllar les seves relacions amb el govern iranià. Segons el periodista Pepe Eliashev uns documents classificats revelen que “l’Argentina ja no està més interessada a resoldre aquells dos atemptats, però que en canvi prefereix millorar les seves relacions econòmiques amb Iran“. El canceller (ministre d’Exteriors) Timerman, primer jueu que ocupa aquest càrrec va dir que “en nom del Govern desitjo reiterar una vegada més als familiars de les Víctimes nostre sentiment de solidaritat i la vocació permanent per a acabar amb la impunitat que tant ens dol“, durant un acte commemoratiu de l’atemptat de l’Ambaixada israeliana. Timerman va afegir que “la presidenta Cristina Fernández de Kirchner, va realitzar davant de l’Assemblea General de les nacions Unides una nova crida per a que es triï un tercer país per a jutjar els ciutadans iranians acusats d’haver participat de l’atemptat“. És a dir, que el govern argentí continua intentant treure’s aquest assumpte del damunt, dos atemptats que van succeir a l’Argentina, a Buenos Aires, que en el cas de l’AMIA afectaria a molts ciutadans jueus argentins, i molt probablement entre les víctimes de l’Ambaixada israeliana també hi devien haver argentins, i la presidenta demana a la ONU que busquin un altra lloc per fer el judici. Serà que no volen espatllar les bones relacions amb el règim iranià jutjant els autors, no fos que Ahmadinejad s’emprenyi amb el govern argentí. Un portaveu del govern israelià ha dit que “encara no tenim confirmació de la notícia. Esperem una reacció oficial de la Cancelleria argentina. En cas de confirmar-se la notícia això seria molt greu, perquè es tractaria d’una manifestació d’infinit cinisme, a més d’un insult a la memòria dels morts en l’atemptat“. Els diversos governs argentins han estat jugant a la puta i la ramoneta amb aquest assumpte, com si no volguessin aclarir responsabilitats. Vaig llegir fa un temps que els lligams entre el govern iranià que va enviar els terroristes, la ultradreta argentina que els podria haver donat recolzament i la inoperància sospitosa del govern argentí han estat les causes que poc s’aclarís d’aquest assumpte.

Aún colean los atentados contra la Embajada de Israel citado AMA

Aún colea el atentado contra la AMIA y la Embajada de Israel en Buenos Aires. En 1992 un atentado contra la Embajada de Israel en Buenos Aires causó 29 muertos y 242 personas resultaron heridas. Dos años más tarde, 1994, otro atentado en Buenos Aires, en este caso contra el centro comunitario judío AMIA causó 85 muertos y 300 heridos. Los distintos gobiernos argentinos han hecho todo lo que ha estado en sus manos para no aclarar el atentado que apunta a Irán con alguna colaboración de la ultraderecha argentina. Según algunos documentos podría deberse a que el gobierno argentino no quiere estropear sus relaciones con el gobierno iraní. Según el periodista Pepe Eliashev unos documentos clasificados revelan que “Argentina ya no está más interesada en resolver esos dos atentados, pero que en cambio prefiere mejorar sus relaciones económicas con Irán“. El canciller (ministro de Exteriores) Timerman, primer judío que ocupa este cargo dijo que “en nombre del Gobierno deseo reiterar una vez más a los familiares de las Víctimas nuestro sentimiento de solidaridad y la vocación permanente para acabar con la impunidad que tanto nos duele“, durante un acto conmemorativo del atentado de la Embajada israelí. Timerman añadió que “la presidenta Cristina Fernández de Kirchner, realizó ante de la Asamblea General de las Naciones Unidas un nuevo llamamiento para que se elija un tercer país para juzgar a los ciudadanos iraníes acusados ​​de haber participado del atentado“. Es decir, que el gobierno argentino sigue intentando quitarse este asunto de encima, dos atentados que sucedieron en Argentina, en Buenos Aires, que en el caso de la AMIA afectaría a muchos ciudadanos judíos argentinos, y muy probablemente entre las víctimas de la Embajada israelí también debían haber argentinos, y la presidenta pide a la ONU que busquen otro sitio para hacer el juicio. Será que no quieren estropear las buenas relaciones con el régimen iraní juzgando los autores, no fuera que Ahmadineyad se enfada con el gobierno argentino. Un portavoz del gobierno israelí dijo que “todavía no tenemos confirmación de la noticia. Esperamos una reacción oficial de la Cancillería argentina. En caso de confirmarse la noticia eso sería muy grave, porque se trataría de una manifestación de infinito cinismo, además de un insulto a la memoria de los fallecidos en el atentado“. Los diversos gobiernos argentinos han estado jugando a la puta y la Ramoneta con este asunto, como si no quisieran aclarar responsabilidades. Leí hace un tiempo que los vínculos entre el gobierno iraní que envió los terroristas, la ultraderecha argentina que les podría haber dado apoyo y la inoperancia sospechosa del gobierno argentino han sido las causas que poco se aclarara de este asunto.

Advertisements

3 thoughts on “Encara cuegen els atemptats contra l’Ambaixada d’Israel i l’AMIA

  1. Quin espant!

    Entenc que “la comunitat judeoargentina és la més nombrosa de Llatinoamèrica i la cinquena més gran del món” i que els dos atemptats soferts a Argentina (a l’ambaixada 1992 i en la mutual 1994), són els grans atacs terroristes succeïts a l’Argentina.

    Entenc també que per l’atac terrorista a l’ambaixada d’Israel el grup Jihad islàmica es va adjudicar l’autoria. No podien fer altra cosa ja que aquest atemptat va passar quan un furgó Ford F-100 conduït per un suïcida va ser carregat amb explosius i estavellat contra el front de l’edifici de l’Ambaixada d’Israel, és a dir naturalment trobarien d’alguna manera una cosa que els portés a l’ autor. Es creu quellas autors de l’atac van ingressar el país a través de la regió anomenada triple frontera, l’àrea on conflueixen les fronteres d’Argentina, Paraguai i Brasil.

    Diuen que es van realitzar tres investigacions independents dutes endavant pel Mossad, l’FBI i la Cort Suprema de Justícia de l’Argentina.

    En el cas de la Cort Suprema la investigació va passar per les mans de quatre jutges d’instrucció i diverses conformacions diferents del tribunal, amb diferents hipòtesis (algunes descartades) i molts testimonis. No va ser fins 1997 que la causa va ser encomanada al secretari Esteban Canevari, que la seva investigació va determinar que l’explosió es va deure a un cotxe-bomba i que el govern de l’Iran era el responsable polític de l’atac. A més es va declarar que el coordinador havia estat Imad Mugniyah, líder de Hezbollah. Però no olvidemnos que immediatament després de l’atemptat van aparèixer a Beirut una sèrie de comunicats on la Jihad Islàmica s’autoadjudiquen l’autoria dels fets. Tres dies després Hezbollah també es va adjudicar els fets mitjançant un comunicat i un vídeo. I hi ha altres elements probatoris. Es creu que va ser un atac un atac en venjança de l’assassinat del xeic Abbas al-Musawi, cap del Hezbollah libanès, i la seva família.

    Al febrer de 2008 la justícia dels Estats Units va condemnar l’Iran pagar més de 33 milions de dòlars a la família d’una de les víctimes de l’atemptat, el diplomàtic israelià David Ben-Rafael. Al març de 2010, l’ambaixador d’Israel a Argentina, Daniel Gazit, va declarar al diari perfil que Israel va eliminar pel seu compte als autors de l’atemptat a l’Ambaixada. I una font diplomàtica va afirmar que un dels responsables de l’atemptat va ser Imad Mugniyah, líder de Hezbollah assassinat el 2008 per Israel. L’expedient d’aquesta causa es troba tècnicament prescrit.

    És diferent el que ha passat copn l’atemptat a la Mutual. Les investigacions encara no han pogut determinar fefaentment si l’explosió es va deure a un cotxe bomba o el material explosiu amagat en un bolquet de runes, dipositat davant l’entrada de la mutual jueva minuts abans de la tragèdia.

    Va ser el pitjor atac terrorista a l’Argentina. Més de 1000 habitatges i comerços propers van quedar destruïts, la pèrdua de gas a la zona va ser de gran magnitud, l’ona expansiva va arrasar amb tota la quadra de Pasteur a l’600-700, llançant actuacions, arbres, cartells i persones per l’aire, els vidres de les finestres dels habitatges i negocis van esclatar fins a sis quadres a la redonda.En pocs segons l’Associació Mutual Israelita Argentina i diversos edificis veïns van quedar reduïts a runa. Com saps, en l’atemptat van morir 85 persones i altres 300 van resultar ferides. 67 de les víctimes es trobaven dins de l’AMIA i 18 en la sendera o en edificis limítrofs.

    Es creu que la investigació al voltant del atemptat va estar fortament influenciada per Estats Units i es plantegen algunes teories, una connexió iraniana, a través d’Hezbollah, una connexió siriana que assenyala que hauria estat un atemptat contra el president Carlos Menem al cancel lar el projecte de venda de reactors nuclears a Síria i del projecte Condor, que va ser venut a Egipte.

    Diuen que Israel va tancar les investigacions la qual cosa sembla estrany però pel que sembla ho van fer per raons polítiques

    Fins ara ningú està pres per aquest atemptat. El procés en Argentina va ser desprolijo i amb nombroses anades i vingudes. El 2005 el president Néstor Kirchner va trucar a aquestes investigacions incompetents sense resoldre com una “deshonra nacional”. El jutge que portava endavant la causa, Juan José Galeano, va ser destituït i va ser desestimada la hipòtesi d’una connexió local que involucrava a la policia de la Província de Buenos Aires.

    L’any 2003, el govern argentí havia demanat l’extradició des del Regne Unit de l’ex ambaixador iranià Hadi Soleimanpour, acusat de participar en l’atemptat. La justícia britànica va considerar que les proves que culpaven el diplomàtic no eren suficients i el govern britànic no extradir l’iranià. Segons el jutge John Royce, va llegir les “400 pàgines enviades pel magistrat argentí en connexió amb el cas” sense poder trobar “res que constitueixi evidència clara de la participació del detingut en l’atemptat.

    El 25 de setembre de 2007 el president d’Argentina Néstor Kirchner va denunciar l’Iran per la seva falta de col.laboració per aclarir l’atemptat a l’AMIA, davant la 62a Assemblea General de les Nacions Unides:

    Esperem que la República Islàmica de l’Iran accepti i respecti la decisió de la Justícia i col.labori eficaçment … Estem demanant que l’Iran compleixi. Res més, però tampoc ni més ni menys … Fins avui lamentablement La República Islàmica de l’Iran no ha brindat una total col.laboració demanada per la Justícia argentina per l’aclariment del fet. [13]
    La denúncia va ser durament resposta per l’Iran a través del portaveu de la seva cancelleria, Mohammad Ali Hosseini:

    Les declaracions de Kirchner indiquen que-o bé la seva informació no està actualitzada-o bé ha fet aquests comentaris per la influència de la situació actual del seu país, amb unes eleccions pròximes i sota les pressions de grups sionistes.

    Tinc dubtes sobre si arribaran a alguna conclusió en el cas del atemptat de la Mutual. Malgrat tot crec que has bastants investigacions, difícils sempre en el cas d’atemptats terroristes.

  2. yeagov ha dit:

    Sé que la comunitat jueva de l’Argentina és una de les més importants de llatinoamèrica, també sé que arran els problemes econòmics d’Argentina moltes mirades van girar-se cap als jueus, la gent no acabava d’entendre que aquests visquessin relativament bé, però el que no entenien és que altres comunitats jueves del món van ajudar els seus germans, la crisi argentina els va afectar igual que a la resta dels argentins, però aquests van tenir ajuda des de l’exterior, ajuda de la que la resta d’argentins no van poder gaudir.
    L’atemptat va ser reivindicat per diverses organitzacions terroristes islàmiques, una manera de fer-se publicitat, però totes les dades apunten a la Jihad.
    La investigació duta a terme per les autoritats argentines va veure’s afectada per les poques ganes d’importants funcionaris argentins amb lligams amb la ultradreta argentina, la investigació de les autoritats locals va ser tan mal feta que o són uns incompetents o simplement van primar altres interessos.
    S’ha de dir que Menem va ser acusat d’encobrir l’autoria de l’atemptat a canvi de 10 milions d’euros desviant les investigacions.
    El Mossad va recollir moltes proves i se les va endur a Israel per continuar la investigació, aquesta apuntava a l’Iran com a instigador i finançador de l’atemptat, però correspon a l’Argentina fer públiques les conclusions finals i portar els autors davant de la Justícia. Però el govern argentí ha demanat que el cas sigui jutjat en un altre país, és a dir, no volen aclarir res sobre dos atemptats que van succeir al seu territori, que tot i que van ser dirigits contra Israel i la comunitat jueva, no oblidem que en el cas de l’AMIA moltes de les víctimes eren jueves, però també argentines.
    No crec que aquest assumpte s’aclareixi, sembla que als governs argentins no els interessi, com diu el meu article perquè els interessos econòmics i els negocis amb l’Iran passen pel davant de l’aclariment de dos atemptats contra la comunitat jueva i la legació diplomàtica israeliana.

  3. D’acord .. jo crec que pensar que els jueus tenen diners és una espècie de propaganda. Vaig conèixer fa anys a un jove jueu i ell em va dir que havien jueus rics i pobres. Però entenc també el que dius, i ho crec, que els jueus en el món s’ajuden uns als altres. Penso que ho fan per les grans persecusiones que han patit, el que els ha fet ser així. En la societat la gent que té diners està obligada a col.laborar amb els que no ho tenen a través dels impostos o de donacions. Jo crec que a Xile hi ha també certa generositat amb les persones més vulnerables o que no tenen tot el que necessiten. Crec també que la solidaritat s’educa.

    Jo crec que també en algun moment la investigació es va veure dificultada per les relacions properes que el president Menem tenia amb els sirians. Em sembla que el seu origen és sirià. L’altra va ser la ineptitud de persones, crec jo, o que els que van portar a terme els atemptats ho van fer de manera que no van deixar proves, com en el cas de la mutual.

    És cert, el Mossad va recollir molta informació però pel que sembla existien contradiccions amb la informació recollida pel Ministeri de Relacions Exteriors d’Israel i al final Israel va tancar aquestes investigacions, van prosseguir així les d’Argentina i les del FBI. Mai han detingut a ningú per això.

    Llei que Israel estava molest pels acords econòmics / financers del govern argentí amb el govern iranià, però no crec que puguin oposar-se, encara que a l’Argentina hi ha canvi de govern en uns mesos més crec, no se que passarà llavors.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Carmela
De Jaume Plensa Cuiner Exposició 
El Món de Giorgio de Chirico
19 de juliol al 22 d'octubre Circulant Colom Ombra Obres Cadenat Bastó Sortida d'emergència

Join 1.591 other followers

Estadístiques "Buscant raons"

  • 25,449 hits
Març 2011
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« febr.   abr. »
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031  

Enllaços més clicats

  • Cap

Diada Nacional de Catalunya

11 de setembre11/09/2015
Diada 2014

Eleccions Parlament de Catalunya

27 de setembre de 201527/09/2015
Votant el futur
%d bloggers like this: