Iran

3

10 Abril 2011 per yeagov


Iran
Uruguai visita l’Iran  

Sembla que Iran intenta crear un cercle de països amics a llatinoamèrica, ara és l’Uruguai qui envia el seu ministre d’Exteriors Luís Almagro a establir uns lligams més estrets amb el règim teocràtic iranià. El ministre Almagro també visitarà el Líban, Qatar, Kuwait i els Emirats Àrabs Units, països que de tots es sabut que són democràcies que respecten els drets humans. Uruguai s’uneix a Veneçuela i Bolívia en la llista de països que estableixen amistat amb aquells règims d’Orient Mitjà. Tot i que altres repúbliques llatinoamericanes també han establit relacions cordials amb aquells règims. Almagro s’entrevistarà amb el “sàtrapa persa” Ahmadinejad, amb el ministre d’exteriors iranians Ali Akbar Salehi amb el que signarà un acord de cooperació bilateral, i un altre reunió amb el ministre d’agricultura Sadeq Khalilian. Després continuarà el viatge turístic per la resta de teocràcies islamistes abans citades.

El primer ministre libanès Hariri acusa l’Iran d’ingerència en el Líban  

El primer ministre Saad Hariri ha acusat l’Iran d’”ingerència flagrant” en els països del món àrab, especialment al Líban donant suport al grup terrorista xita Hezbolà. Hariri denuncia que “tots som testimonis de les accions que emprenen per a suscitar passions confessionals i sectàries per a fer del Líban, Bahrain i de la regió del Golf un camp per estendre la seva influència política i de seguretat”. Hariri assegura que els països àrabs mai han mostrat “adversitat cap a l’Iran, sinó que han adoptat una política judiciosa i responsable prenent en consideració que és un país amic i germà”. Amb germans com l’Iran val més ser fill únic i dels amics també es diu alguna cosa com “Senyor, guarda’m dels meus amics que dels meus enemics m’encarrego jo”. Hariri acusa a l’Iran d’estar darrera dels aldarulls de Bahrain i d’altres països àrabs, i ho argumenta pel fet que moltes de les protestes que s’han produït a Bahrain estan protagonitzades per les minories xiïtes d’aquest país. Hariri també acusa a Hezbolà, grup terrorista xita del sud del Líban que té el suport financer i material de l’Iran d’haver anat apoderant-se que quotes de poder al Líban cada cop més grans. Hariri també dóna culpa a Israel de la inestabilitat del Líban. Entenc que no li agradi que Israel o cap altre país bombardegi el seu territori però potser ho podria evitar si ell impedís a Hezbolà llençar atacs contra el territori israelià. Si el Líban permet que Hezbolà actuï lliurement des del seu territori contra altres Estats han d’entendre que aquests altres Estats de tant en tant, quan els maten a ciutadans seus s’emprenyin. La debilitat política del Líban combinada per les ingerències de Síria i l’Iran subministrant armes i finançant amb diners a Hezbolà han aconseguit que aquest país sigui un caos en què un grup terrorista actua sense cap restricció.

Rabbani al Brasil

Mohsen Rabbani és sospitós d’haver estat membre del comando terrorista que va perpetrar l’atemptat contra l’AMIA de Buenos Aires l’any 1994. Sembla que Rabbani va mostrar-se molest quan el fiscal argentí del cas de l’atemptat contra l’AMIA, Alberto Nisman, va declarar en una entrevista a una emissora de ràdio argentina que està investigant si Rabbani va anar a Brasil. El fiscal argentí es basa en un article publicat per una revista brasilera que així ho afirmava. Rabbani va respondre que “el Govern argentí ha de deixar els rumors contra l’Iran i el món islàmic (…). No hi ha cap prova contra l’Iran ni contra ningú” de l’autoria de l’atac. Rabbani està a la llista de busca i captura internacional per la seva responsabilitat en l’atemptat contra l’AMIA que va provocar 85 morts. Rabbani afirma que segons el seu germà que va estar a Brasil “la influència de la república islàmica (de l’Iran) a la zona és molta i la gent de llatinoamèrica sent germanor” amb l’Iran. Potser per això no el van detenir, o potser no el van detenir perquè els Estats donen preferència als bons negocis que a portar davant de la Justícia a un criminal que s’amaga darrera del seu càrrec governamental. Rabbani va declarar durant una entrevista amb Luís D’Elia, dirigent pròxim a l’oficialisme i amb bones relacions a l’Iran que “quan vam trencar amb els Estats Units ens vam apropar molt a l’Argentina, i ara a Brasil. Per això ara volen trencar les nostres relacions. Estem comprant molt a l’Argentina i al Brasil”. El fiscal argentí Nisman va comentar que Rabbani va entrar a Brasil amb documentació falsa, tot i que aquesta informació encara s’ha d’aclarir. La revista brasilera Veja va assenyalar que grups terroristes islàmics com Hamàs, Al Qaida i Hezbolà operen a Brasil de forma clandestina, on recapten diners, recluten militants i planegen atemptats. Segons aquesta revista citant fonts de la Policia Federal brasilera i del Govern dels Estats Units, vint membres d’alt rang d’aquestes organitzacions terroristes es mouen lliurement per la zona denominada Triple Frontera on s’uneixen Brasil, Argentina i Paraguai.

Quin govern!

Apart de Rabbani també estan a la llista de sospitosos de l’atac contra l’AMIA: l’expresident iranià Alí Akbar Rafsanjani, el viceministre de Relacions Exteriors per a Assumptes Africans de l’Iran Hadi Soleimanpour, els ex ministres de Relacions Exteriors Alí Akbar Velayati y d’Informació Alí Fallahijan, l’ex comandant de la Guàrdia Revolucionària Mohsen Rezai, l’exlíder de las forces QUDS i actual ministre de Defensa Ahmad Vahidi y l’ex funcionari diplomàtic Ahmad Reza Ashgari. És comprensible que al govern iranià no li agradi que s’investigui l’atemptat contra l’AMIA, tots els que van participar en la perpetració d’aquell atemptat ara són membres del govern. El Centre Simon Wiesenthal va demanar al ministre brasiler d’Exteriors Antonio Patriota que Brasil “investigui i sense demores desmantelli la xarxa terrorista perquè és una amenaça per a la pau regional”. Si aquests grups terroristes s’han pogut moure amb tanta llibertat en aquesta àrea del món i que ja hem vist que els governs brasiler i argentí estan més preocupats per tenir bones relacions amb l’Iran, m’ensumo que continuaran mirant cap a una altra banda. Ara, si tots aquests que ara són membres del govern iranià i 17 anys abans van participar en l’atemptat contra l’AMIA, estan a la llista de persones en busca i captura el govern iranià té un problema greu, és un govern que no pot viatjar a l’estranger perquè podrien trobar-se que quan baixin de l’avió els posin les manilles com es fa amb els delinqüents enlloc de rebre els honors com a mandataris estrangers. A l’Iran no li calen els delinqüents, són tots membres del govern.

Irán Uruguay visita Irán

Parece que Irán intenta crear un círculo de países amigos en Latinoamérica, ahora es Uruguay quien envía su ministro de Exteriores Luis Almagro a establecer unos lazos más estrechos con el régimen teocrático iraní. El ministro Almagro también visitará el Líbano, Qatar, Kuwait y los Emiratos Árabes Unidos, países que de todos es sabido que son democracias que respetan los derechos humanos. Uruguay se une a Venezuela y Bolivia en la lista de países que establecen amistad con aquellos regímenes de Oriente Medio. Aunque otras repúblicas latinoamericanas también han establecido relaciones cordiales con aquellos regímenes. Almagro se entrevistará con el “sátrapa persa” Ahmadineyad, con el ministro de exteriores iraníes Ali Akbar Salehi con el que firmará un acuerdo de cooperación bilateral, y otro encuentro con el ministro de agricultura Sadeq Khalilian. Después continuará el viaje turístico por el resto de teocracias islamistas antes citadas.

El primer ministro libanés Hariri acusa a Irán de injerencia en el Líbano

El primer ministro Saad Hariri ha acusado a Irán de “injerencia flagrante” en los países del mundo árabe, especialmente en el Líbano apoyando al grupo terrorista Chita Hezbolá. Hariri denuncia que “todos somos testigos de las acciones que emprenden para suscitar pasiones confesionales y sectarias para hacer del Líbano, Bahrein y de la región del Golfo un campo para extender su influencia política y de seguridad”. Hariri asegura que los países árabes nunca han mostrado “adversidad hacia Irán, sino que han adoptado una política juiciosa y responsable tomando en consideración que es un país amigo y hermano”. Con hermanos como Irán vale más ser hijo único y los amigos también se dice algo como “Señor, guárdame de mis amigos que de mis enemigos me encargo yo”. Hariri acusa a Irán de estar detrás de los disturbios de Bahrein y de otros países árabes, y lo argumenta por el hecho que muchas de las protestas que se han producido en Bahrein están protagonizadas por las minorías chiíes de este país. Hariri también acusa a Hezbolá, grupo terrorista Chita del sur del Líbano que cuenta con el apoyo financiero y material de Irán de haber ido apoderándose que cuotas de poder en el Líbano cada vez más grandes. Hariri también da culpa a Israel de la inestabilidad del Líbano. Entiendo que no le guste que Israel u otro país bombardee su territorio pero tal vez lo podría evitar si él impidiera a Hezbolá lanzar ataques contra el territorio israelí. Si el Líbano permite que Hezbolá actúe libremente desde su territorio contra otros Estados tiene que entender que estos otros Estados de vez en cuando, cuando les matan a ciudadanos se cabreen. La debilidad política del Líbano combinada por las injerencias de Siria e Irán suministrando armas y financiando con dinero a Hezbolá han conseguido que este país sea un caos en el que un grupo terrorista actúa sin ninguna restricción.
Rabbani en Brasil

Mohsen Rabbani es sospechoso de haber sido miembro del comando terrorista que perpetró el atentado contra la AMIA de Buenos Aires en 1994. Parece que Rabbani se mostró molesto cuando el fiscal argentino del caso del atentado contra la AMIA, Alberto Nisman, declaró en una entrevista a una emisora ​​de radio argentina que está investigando si Rabbani fue a Brasil. El fiscal argentino se basa en un artículo publicado por una revista brasileña que así lo afirmaba. Rabbani respondió que “el Gobierno argentino debe dejar los rumores contra Irán y el mundo islámico (…). No hay ninguna prueba contra Irán ni contra nadie “de la autoría del ataque. Rabbani está en la lista de busca y captura internacional por su responsabilidad en el atentado contra la AMIA que provocó 85 muertos. Rabbani afirma que según su hermano que estuvo en Brasil “la influencia de la república islámica (de Irán) en la zona es mucha y la gente de Latinoamérica sienta hermandad” con Irán. Quizá por eso no lo detuvieron, o quizás no lo detuvieron porqué que los Estados dan preferencia a los buenos negocios que llevar ante la Justicia a un criminal que se esconde detrás de su cargo gubernamental. Rabbani declaró durante una entrevista con Luis D’Elia, dirigente cercano al oficialismo y con buenas relaciones en Irán que “cuando rompimos con los Estados Unidos nos acercamos mucho a la Argentina, y ahora en Brasil. Por eso ahora quieren romper nuestras relaciones. Estamos comprando mucho en Argentina y en Brasil “. El fiscal argentino Nisman comentó que Rabbani entró a Brasil con documentación falsa, aunque esta información aún se debe aclarar. La revista brasileña Veja señaló que grupos terroristas islámicos como Hamás, Al Qaeda y Hezbolá operan en Brasil de forma clandestina, donde recaudan dinero, reclutan militantes y planean atentados. Según esta revista citando fuentes de la Policía Federal brasileña y del Gobierno de Estados Unidos, veinte miembros de alto rango de estas organizaciones terroristas se mueven libremente por la zona denominada Triple Frontera donde se unen Brasil, Argentina y Paraguay.
¡Qué gobierno!

Aparte de Rabbani también están en la lista de sospechosos del ataque contra la AMIA: el ex presidente iraní Alí Akbar Rafsanyani, el viceministro de Relaciones Exteriores para Asuntos Africanos de Irán Hadi Soleimanpour, los exministros de Relaciones Exteriores Alí Akbar Velayati y de Información Alí Fallahijan, el ex comandante de la Guardia Revolucionaria Mohsen Rezai, el ex líder de las fuerzas Quds y actual ministro de Defensa Ahmad Vahidi y el ex funcionario diplomático Ahmad Reza Ashgari. Es comprensible que el gobierno iraní no le guste que se investigue el atentado contra la AMIA, todos los que participaron en la perpetración de ese atentado ahora son miembros del gobierno. El Centro Simon Wiesenthal pidió al ministro brasileño de Exteriores Antonio Patriota que Brasil “investigue y sin demoras desmantele la red terrorista porque es una amenaza para la paz regional”. Si estos grupos terroristas han podido moverse con tanta libertad en esta área del mundo y que ya hemos visto que los gobiernos brasileño y argentino están más preocupados por tener buenas relaciones con Irán, me huelo que continuarán mirando hacia otra banda. Ahora, si todos esos que ahora son miembros del gobierno iraní y 17 años antes participaron en el atentado contra la AMIA, están en la lista de personas en busca y captura el gobierno iraní tiene un problema grave, es un gobierno que no puede viajar al extranjero porque podrían encontrarse con que cuando bajen del avión les pongan las esposas como se hace con los delincuentes en lugar de recibir los honores a los mandatarios extranjeros. Irán no necesita los delincuentes, son todos miembros del gobierno.

Advertisements

3 thoughts on “Iran

  1. En els últims 10 anys no només Iran ha començat a aprofundir les seves relacions amb els països d’Amèrica Llatina, sinó també la Xina i Rússia. Es diu que aquests tres països, malgrat les seves diferències, “comparteixen la voluntat d’enfortir els seus vincles amb una regió històricament considerada com d’ingerència exclusiva dels Estats Units.” Llavors podriem dir que “aquest acostament no només s’ha de veure com una reacció davant les polítiques intrusives de Washington en les seves respectives zones d’influència sinó que també és el producte de l’escàs interès que ha rebut Amèrica Llatina durant els vuit anys de l’administració Bush.”
    Així, “la República Islàmica de l’Iran va iniciar tímidament a començament d’aquesta dècada una obertura amb aquests països a través del Moviment dels Països no Alineats ia través de l’OPEP ja que en ambdós fòrums participen països d’Amèrica Llatina.”.

    Podem pensar que “més enllà d’aquests àmbits multilaterals, l’Iran va trobar en la Veneçuela d’Hugo Chávez un interlocutor llatinoamericà disposat a estrènyer els seus lligams polítics i econòmics amb un país que ha vist augmentat el seu nivell d’aïllament internacional arran de la incertesa que genera la seva programa nuclear. De la mà de Chávez l’Iran es va apropar a Cuba. a Bolívia, a Nicaragua i l’Equador, països membres de l’ALBA i als quals uneix un discurs populista antinord-americà … “i els subsidis veneçolans, que fins ara es podia permetre el govern de Caracas en un context de preus alts del petroli. “.

  2. Així “l’Iran va trobar nous amics en el sistema internacional per tractar de pal.liar seu aïllament i Veneçuela va poder fer-se amb un dels països amb millors credencials anti nord-americanes per alimentar la seva agressivitat discursiva cap a Washington.”.

    Es creu que la política iraniana cap llatinoamèrica patirà alguns canvis a causa de la creixent influència del Brasil en l’entorn. Teheran i Brasília mantenen relacions diplomàtiques des de 1903 que es mantenen cordials encara amb revolució islàmica.

    L’acostament es Iran al Brasil han estat “els Interessos comuns en l’àmbit petrolier i intercanvis comercials bilaterals”, però el Brasil va rebutjar incorporar-se a l’OPEP convidat no només per l’Iran sinó per l’Aràbia Saudita. Brasil és amic de Veneçuela i Nigèria que són membres de l’OPEP. Potser Brasil no necessita ser membre de l’OPEP, encara que els seus nivells de reserves d’hidrocarburs estan a l’altura de Veneçuela o Nigèria.

    Pel que sembla el pla del Brasil és apostar “per refinar el petroli i exportar productes com gasolina, i no petroli cru, per a això no és important pertànyer a l’OPEP.” Això no significa que les relacions iranianes brasileres estiguin en mal moment ja que “empreses brasileres participen de projectes d’explotació en jaciments iranians.”

  3. Podríem dir que des del costat iranià Brasil és vist com un país important per la seva posició regional i internacional així com una font potencial d’experiència i tecnologia en el sector dels hidrocarburs. Des del costat brasiler, l’Iran és un important soci comercial així com un estat disposat a reconèixer el paper del Brasil en el sistema internacional. (Més del 80% del comerç bilateral entre l’Iran i Amèrica Llatina està representat per l’intercanvi irano-brasiler).

    Tot això pot explicar l’interès mutu dels països llatinoamericà amb l’Iran.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Born
Memòries d'un mercat Via Laietana Maqueta Carrer de la Font de sant Miquel Font de la Portaferrissa Pèndol de Foucault Triceratops Charles Darwin

Join 1.591 other followers

Estadístiques "Buscant raons"

  • 25,361 hits
Abril 2011
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« març   maig »
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
252627282930  

Enllaços més clicats

Diada Nacional de Catalunya

11 de setembre11/09/2015
Diada 2014

Eleccions Parlament de Catalunya

27 de setembre de 201527/09/2015
Votant el futur
%d bloggers like this: