Sánchez Dragó no vol venir a Catalunya

7

20 Abril 2011 per yeagov


 
Sánchez Dragó no vol venir a Catalunya

Sánchez Dragó fa molt que ha perdut el senderi, de tant voler anar d'”enfant terrible” per la vida, dient bajanades per a que la gent li rigui les gràcies s’ha acabat convertint en l'”enfant pathétique”. Tampoc li va aquest paper d'”agent provocateur” que ell pensa que tothom s’ha empassat, ara, si és que no ho ha estat sempre, només és un pobre bufó a la Cort de la lideressa Esperanza Aguirre, però la funció del bon esclau és la de recordar-li al seu amo o ama a cau d’orella que és mortal. Sánchez Dragó havent-se convertit en aquesta mena de criatura ha oblidat quina era la seva funció.
Sant Jordi, Dia del llibre i la rosa
D’aquí a tres dies se celebra a Catalunya la Diada de Sant Jordi, un dia que és especialment important pels autors i els editors, tinc entès que un percentatge de les vendes de llibres de tot l’any es fan el 23 d’abril, Diada de Sant Jordi, patró de Catalunya. És molt important aquest dia perquè trobem a molts dels autors firmant les seves obres a les paradetes dels llibreters repartides per tota la ciutat. També és un d’aquells dies en què el lector té l’oportunitat de conèixer l’escriptor i l’escriptor als seus lectors. Per tant, sembla ridícul que un autor, és a dir, algú que principalment viu de la venda de les seves obres, no pas d’escriure-les encara que aquest pas sigui fonamental perquè no es pot vendre un llibre que mai ha estat escrit, menyspreï aquests actes de presentació de noves obres literàries, i per tant menyspreï als seus lectors, amb arguments d’una banalitat infantil, d’una presumptuositat grandiloqüent o propis d’algú que ja fa molt que ha perdut el nord i la resta dels punts cardinals, i de pas la brúixola. Qui serveix a, cobra de, lloa a, i forma part de la facúndia més rància de les Espanyes no és creïble quan es presenta davant la gent com un provocador, i no és creïble quan no només és incapaç d’enfrontar-se al poder sinó que actua com un lacai. Sánchez Dragó ha anunciat que no vindrà a celebrar el dia de Sant Jordi i dóna tres raons que al meu parer són absurdes. Per començar, si és autor podria venir a presentar el seu últim llibre però per a això cal haver-lo escrit, i no en tinc notícia, però puc està equivocat. Si no volia venir no calia ni tan sols que ho digués, ningú
el trobava a faltar.
Bajanades de Sánchez Dragó

“No m’agrada anar de cavallet per la Rambla com un periquito del Carib, una paperina de tramussos o un titellaire amb pintura de blanc de plom”.

Últimament Sánchez Dragó s’assemblava més a una d’aquestes estàtues (“titellaire amb pintura de blanc de plom”) que a un periquito del Carib, els periquitos (els ocells) em semblen ocells divertits, no puc dir el mateix de les estàtues de les Rambles per les que no sento cap simpatia i que no tindria cap problema en donar un cop de mà a en Quim Monzó per lliurar de la presència d’aquests personatges les boniques Rambles carregant aquestes estàtues en un camió i llençant-les al mar, ara hi podríem incloure a Sánchez Dragó en el lot.

“No m’agrada anar a una regió d’Espanya en què han prohibit els toros i tanquen llibreries acusant-les de nazis”.

Suposo que no voldrà anar a les Canàries, una regió d’Espanya en què estan prohibides les corrides de toros des de fa 20 anys, és cert també que a Catalunya vam prohibir les corrides de toros, ara comencem a veure els primers beneficis, Sánchez Dragó no ens vol venir a veure. També és cert que a Barcelona va tancar-se una llibreria per ordre judicial per vendre llibres i propaganda nazi, a més d’organitzar conferències de negacionistes, una cosa que segons el codi penal espanyol és un delicte, delicte pel qual, l’apologia del nazisme, ha estat engarjolat el seu propietari. No entenc l’interès de Sánchez Dragó en defensar els llibres nazis a no ser que sigui una simple boutade. Aquestes declaracions han estat fetes al diari El (in) Mundo, un diari que ha publicat propaganda d’aquesta ideologia i convocatòries de grups ultres.

“No m’agrada sentir-me puta d’aparador ensenyant les calces als vianants”.

Ja he dit abans que aquest home ha perdut el nord i tots els punts cardinals, això de les putes en aparador ensenyant les calces està a Amsterdam, no pas a Barcelona, i creguin-me, veure a Sánchez Dragó ensenyant les calces dins d’un aparador és una imatge que no tinc cap ganes de veure, només pensar-ho ja m’agafen ganes de vomitar.

Sánchez Dragó no quiere venir a Cataluña

Sánchez Dragó hace mucho que ha perdido el juicio, de tanto querer ir de “enfant terrible” por la vida, diciendo tonterías para que la gente le ría las gracias se ha acabado convirtiendo en el “enfant pathétique”. Tampoco le este papel de “agente provocateur” que él piensa que todo el mundo se ha tragado, ahora, si es que no lo ha sido siempre, sólo es un pobre bufón en la Corte de la lideresa Esperanza Aguirre, pero la función del buen esclavo es la de recordarle a su dueño o dueña al oído que es mortal. Sánchez Dragó habiéndose convertido en este tipo de cría ha olvidado cuál era su función. Sant Jordi, Día del libro y la rosa Dentro de tres días se celebra en Cataluña la Diada de Sant Jordi, un día que es especialmente importante para los autores y los editores, tengo entendido que un porcentaje de las ventas de libros de todo el año se hacen el 23 de abril , Día de Sant Jordi, patrón de Cataluña. Es muy importante este día para que encontramos en muchos de los autores firmando sus obras en las paradas de los libreros repartidas por toda la ciudad. También es uno de esos días en que el lector tiene la oportunidad de conocer al escritor y el escritor a sus
lectores. Por tanto, parece ridículo que un autor, es decir, alguien que principalmente vive de la venta de sus obras, no de escribirlas aunque este paso sea fundamental para que no se puede vender un libro que nunca ha sido escrito , menosprecie estos actos de presentación de nuevas obras literarias, y por tanto desprecie a sus lectores, con argumentos de una banalidad infantil, de una presuntuosidad grandilocuente o propios de alguien que ya hace mucho que ha perdido el norte y el resto de los puntos cardinales, y de paso la brújula. Quien sirve a, cobra de, alaba a, y forma parte de la facundia más rancia de las Españas no es creíble cuando se presenta ante la gente como un provocador, y no es creíble cuando no sólo es incapaz de enfrentarse al poder sino que actúa como un lacayo. Sánchez Dragó ha anunciado que no vendrá a celebrar el día de Sant Jordi y da tres razones que a mi parecer son absurdas. Para empezar, si es autor podría venir a presentar su último libro pero para ello hay que haberlo escrito, y no tengo noticia, pero puedo está equivocado. Si no quería venir no era necesario ni que lo dijera, nadie le echaba de menos.

Tonterías de Sánchez Dragó

“No me gusta ir de caballito por la Rambla como un periquito del Caribe, un cucurucho de altramuces o un titiritero con pintura de blanco de plomo”.

Últimamente Sánchez Dragó se parecía más a una de estas estatuas (“titiritero con pintura de blanco de plomo”) que a un perico del Caribe, los pericos (los pájaros) me parecen pájaros divertidos, no puedo decir lo mismo de las estatuas de las Ramblas por las que no siento ninguna simpatía y que no tendría ningún problema en dar una mano a Quim Monzó para entregar de la presencia de estos personajes las bonitas Ramblas cargando estas estatuas en un camión y tirando al mar , ahora podríamos incluir a Sánchez Dragó en el lote.

“No me gusta ir a una región de España en la que han prohibido los toros y cierran librerías acusándolas de nazis”.

Supongo que no querrá ir a las Canarias, una región de España en el que están prohibidas las corridas de toros desde hace 20 años, es cierto también que en Cataluña nos prohibir las corridas de toros, ahora empezamos a ver los primeros beneficios, Sánchez Dragó no nos quiere venir a ver. También es cierto que en Barcelona se cerró una librería por orden judicial para vender libros y propaganda nazi, además de organizar conferencias de negacionistas, algo que según el código penal español es un delito, delito por el que, la apología del nazismo, ha sido encarcelado su propietario. No entiendo el interés de Sánchez Dragó en defender los libros nazis a no ser que sea una simple boutade. Estas declaraciones han sido hechas al diario El (in) Mundo, un diario que ha publicado propaganda de esta ideología y convocatorias de grupos ultras.

“No me gusta sentirme puta de escaparate enseñando las bragas a los peatones”.

Ya he dicho antes que este hombre ha perdido el norte y todos los puntos cardinales, lo de las putas en escaparate enseñando las bragas está en Amsterdam, no en Barcelona, ​​y créanme, ver a Sánchez Dragó enseñando las bragas dentro de un escaparate es una imagen que no tengo ningunas ganas de ver, sólo pensarlo ya me entran ganas de vomitar.

Anuncis

7 thoughts on “Sánchez Dragó no vol venir a Catalunya

  1. Em crida l’atenció aquest home, escriptor, nascut a Madrid el 2 d’octubre de 1936, i que ja té més de 70 anys. Entenc que és fill pòstum d’un periodista i director d’una agència de notícies, assassinat per revoltats el 1936. Entenc que és “Llicenciat en Filologia Romànica (1959) i en Llengües Modernes, especialitat en Italià (1962), i doctor en Lletres per la Universitat de Madrid, i que al llarg dels anys cinquanta i seixanta va participar en protestes antifranquistes. Va ser membre del Partit Comunista d’Espanya, PCE, i, a conseqüència de la seva activitat opositora contra la dictadura franquista, va complir 16 mesos de presó i va romandre exiliat set anys. Malgrat la seva inicial afiliació comunista, ha definit posteriorment la seva ideologia com anarquista “. Entenc que “ha recorregut més de setanta països com a periodista o com a simple viatger i actualment viu a la província de Sòria amb la seva jove esposa japonesa Naoko, amb la qual es porta 37 anys de diferència”.

    El teu dius que és un “enfant terrible”, jo dic que és simplement un home major de 70 anys que ha viscut i viu la vida “sense etiquetes” com ell diu, Crec que és un home molt individualista que ha recorregut força món i que passats els 70 anys pot donar-se el luxe de dir qualsevol cosa i d’anar o no anar a altres llocs. Crec que està en una edat on les persones tendeixen a romandre a casa seva i aprecien molt més la tranquilitat que els llocs plens de gent, i els viatges ja no resulten agradables, sinó simplement moltes incomoditats. Potser és una raó per no estar a Catalunya el dia dels llibres i de la rosa, signant llibres.

  2. Lobby ha dit:

    Aquest senyor em recorda molt a Boadella, es creu intel·lectual i és un sabatot
    que tan sols cerca que parlin d’ell.

  3. yeagov ha dit:

    Últimament qualsevol es pensa que és un intel·lectual només pel fet de publicar uns quants llibres i sortir a la tele o a la ràdio. M’estic pensant seriosament la possibilitat d’escriure un llibre i dedicar-me a la tertúlia radiofònica, veig que els intel·lectuals d’avui viuen molt bé.

  4. yeagov ha dit:

    El que he dit és que ell pensa que és un “enfant terrible” però que jo crec que és un “enfant pathètic”. És més conegut en els últims temps per les sortides de to que per dir alguna consa interessant.

  5. Entiendo es un periodista y viajero, no necesariamente un intectual. Yo he escrito un libro y no me considero intectual sino simplemente una persona comùn y corriente. Yo creo que un intelectual es alguien que se dedica al estudio y pertenece a una comunidad cientifica, literaria o artística.

  6. yeagov ha dit:

    Desde hace algún tiempo cualquiera que escriba un libro, aunque sea un rábano, es calificado de intelectual, empiezo a preocuparme porqué pensaba escribir uno y teniendo en cuenta que clase de personajes son calificados intelectuales casi que empieza a ser un insulto. Pero es en ciertos medios en los que a cualquiera que escriba y opine se le acaba tildando de intelectual. Ahora que lo pienso, yo escribo y opino, estoy empezando a tener mucho miedo.

  7. Entiendo, es posible que la mayoría de la gente crea eso. Yo pienso que escribir artículos u opinar no me transforma en una intelectual. Puedo tener una inclinación hacia las cosas intelectuales. Pero pertenecer a la comunidad científica de un país o del mundo requiere una carrera académica pienso yo. Requiere ser parte de las investigaciones que ellos hacen. Aunque ellos siempre dejan abierta las puertas para que cualquier persona pueda hacer investigación científica y pueda participar del conocimiento de la época en que vivimos que de alguna manera es parte del conocimiento de todos los tiempos..

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Flor Font de Rut
De Josep Maria Camps i Arnau
1949 Tricicle Les Festes de Gràcia Tors de l'estiu Palau de la Música Catalana El Masnou és casa teva

Join 1.590 other followers

Estadístiques "Buscant raons"

  • 25,492 hits
Abril 2011
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« març   maig »
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
252627282930  

Enllaços més clicats

  • Cap

Diada Nacional de Catalunya

11 de setembre11/09/2015
Diada 2014

Eleccions Parlament de Catalunya

27 de setembre de 201527/09/2015
Votant el futur
%d bloggers like this: