Les oportunitats perdudes dels palestins

6

25 Mai 2011 per yeagov


 

 
Les oportunitats perdudes dels palestins

Els palestins no perden l’oportunitat de perdre totes les oportunitats. La frase no és meva però resumeix a la perfecció la història dels palestins en aquests 63 anys des que va fundar-se l’Estat d’Israel, 64 si considerem el moment en què Nacions Unides vota la creació de dos Estats, un pels jueus que du per nom Israel, un altre pels àrabs que hauria de du el nom de Palestina. Sembla que als palestins els agafa de tenir un Estat propi perquè quan tot aparentment va en aquesta direcció sobtadament canvien d’opinió i comencen a marejar la perdiu amb temes que unes vegades són irrellevants, altres són secundaris i altres són una boutade pensada per posar els pals a les rodes de qualsevol negociació.
Recordem que Hamàs no ha renunciat encara a destruir l’Estat d’Israel, un detall important si considerem que ara Hamàs i Fatah intenten unificar políticament i administrativament Gaza i Cisjordània que van quedar repartides i sota el poder de cadascuna d’aquestes organitzacions que estaven enfrontades política i ideològicament entre elles i que no van tenir manies a ’hora d’enfrontar-se a trets per intentar derrotar una a l’altra, i ara veiem que ambdues organitzacions intenten formar govern d’unitat.
Fatah considera la proposta d’Obama insuficient
El president Obama va declarar que era important reconèixer un Estat palestí amb les fronteres de 1967 cosa que “agrada” a Fatah però considera que “lamentablement és insuficient, ja que no hi ha cap menció a Jerusalem. I Jerusalem – segons el membre del comitè central de Fatah Azzam al-Ahmed – és part inalienable dels territoris ocupats des de 1967”. Acusa a Israel de posar pals a les rodes però el cert és que els pals a les rodes de la negociació els posen els palestins perquè la posició israeliana és clara, a diferència de les posicions, ni se sap quantes posicions tenen ja que cada organització palestina té la seva, que tenen els palestins, canviants i molt variades, no se sap tampoc si el que val és que diu Hamàs o el que diu Fatah, o el que diu qualsevol altre organització palestina ja que no tenen una veu comú.
Hamàs en contra de les fronteres del 67
Mentre Fatah acceptarien les fronteres del 67, Hamàs considera que no s’han d’acceptar aquestes fronteres. Dues organitzacions, dues idees, doncs, ja s’ho podrien parlar entre ells i quan arribin a un acord dir-ho.
Mahmud Zahar, líder d’Hamàs diu que “perquè no parlem de les fronteres de 1948?. Perquè no discutim el pla de partició reconegut a nivell internacional?”. Potser perquè els palestins van renunciar a aquell pla l’any 1947 quan va ser aprovat. Des de 1948 han passat molts anys, 63 concretament, en què els palestins han renunciat a qualsevol acord, i ara tornen a recordar-se del pla de partició original. S’han passat 63 anys jugant a la puta i la ramoneta, renunciant al seu Estat perquè per a ells el que era més prioritari era acabar amb l’Estat d’Israel, desig al que encara no han renunciat, i pretenen tornar al 1948.
Zahar és un gran mentider, acusa l’ONU d’anar en contra dels àrabs però l’ONU els ha afavorit molt, ha estat aquesta ONU que tan menyspreen la que va concedir un Estat als palestins, un Estat al que van renunciar, és aquesta ONU a la que els àrabs menyspreen la que ha aturat a Israel quan les forces de defensa israelianes han aconseguit derrotar els exèrcits àrabs i tenia prou embranzida passejar els seus tancs per Damasc i el Caire, aquesta ONU a la que els àrabs ignoraven mentre ells es veien vencedors i creien que destruirien Israel i a la que van córrer a demanar que aturés als israelians quan aquests van aconseguir girar la truita.
Diu Zahar que Obama “vol mantenir-nos en el 22% de la superfície de Palestina, i parla de la possibilitat d’intercanviar territoris, incloent a Jerusalem, i vol que donem Jerusalem a l’ocupació a canvi d’un 5% de la Palestina històrica, que és originalment la nostra terra. És un gran truc”.
Vull citar un fet que no sé si realment va succeir.

El representant d’Israel davant les Nacions Unides: – Abans de començar el meu discurs voldria explicar alguna cosa sobre Moisès: Quan Moisès va
colpejar la roca i d’ella va sortir aigua, va pensar ‘què bona oportunitat per donar-me un bany’. Es va treure la roba, la va deixar al costat de la roca i va entrar a l’aigua. Quan va acabar i va voler vestir, la seva roba no hi era. La hi havien robat els palestins. El representant de Palestina va saltar furiós i va dir: – Què diu!? Si els Palestins no hi eren llavors! ‘. El representant d’Israel va somriure i va dir: – I ara que ha quedat això ben clar, començaré el meu discurs.

Bé, els representants palestins continuen jugant a la puta i la ramoneta, marejant la perdiu, donant les culpes d’un problema que és culpa seva i d’altres Estats àrabs de la zona.
Hamàs demana a Fatah que reconsideri les negociacions amb Israel
Si abans parlàvem que Hamàs no volia saber res de les fronteres de 1967, ara veiem que Hamàs demana que Fatah reconsideri el tema de les negociacions amb Israel al·legant que el primer ministre israelià Netanyahu s’oposa a que siguin aquestes fronteres les que siguin la base per a la constitució de l’Estat palestí. Per començar, és Hamàs qui no vol ni accepta aquestes fronteres de 1967 i ara, ara, diu que vol les de 1948, a les que els palestins van renunciar el 1948. És cert que Netanyahu va dir que les fronteres de 1967 deixaven l’Estat d’Israel indefens davant de l’atac de qualsevol dels seus veïns, i aquest punt és rellevant, perquè si amb els règims que governaven la zona sempre s’estava a un pas de la guerra, ara que no se sap qui mana exactament ni qui manarà, ni quina és exactament la seva posició respecte d’Israel, tornar a les fronteres del 67 seria demanar a Israel que se suïcidi.
El ministre d’Exteriors de Gaza (Hamàs) diu que “demandem a la Autoritat Palestina (AP) que reconsideri seriosament i avaluï lla seva posició (respecte a les negociacions de pau) tenint en conta el fer que Israel, que manté una política extrema d’ocupació mai estendrà la mà per a fer la pau”. Pur cinisme el d’aquest dirigent d’Hamàs, una organització que parla de destruir l’Estat d’Israel, que comet atemptats terroristes contra els israelians i llança tota mena de projectils contra les ciutats israelianes. Hamàs s’escuda en què Israel considera que les fronteres del 67 son inassolibles, quan Hamàs ara està parlant de tornar a les de 1948. Els dirigents d’Hamàs intenten donar les culpes a Israel d’impossibilitar la pau quan els que la impossibiliten clarament són ells, no pas Israel.
Israel ha tornat territoris conquerits després de cadascun dels conflictes als seus enemics a canvi d’una pau que mai els ha estat garantida per cap d’ells. Els palestins no volen negociar amb Israel però pretenen que creguem que son els israelians els que volen trencar les negociacions. Si analitzem una mica els fets veiem que a Israel si que l’interessa la pau però no a qualsevol preu, han cedit molt i a canvi els palestins no han cedit res. Israel ha retornat territoris a canvi de pau però els palestins han respost amb atemptats. Si, és molt dur el setge israelià a Gaza, és horrible que els israelians hagin construït un mur que els separa de Gaza, però aquest mur ha frenat el nombre d’atemptats suïcides que cometien les organitzacions terroristes palestines contra ciutadans israelians i ha dificultat molt el proveïment d’armes d’Hamàs. Hamàs ha decidit buscar el suport de Fatah perquè probablement el setge, el mur i les respostes israelianes els han deixat molt tocats, i busquen un aliat amb el que fins no fa tant s’havien enfrontat a trets.

Las oportunidades perdidas de los palestinos

Los palestinos no pierden la oportunidad de perder todas las oportunidades. La frase no es mía pero resume a la perfección la historia de los palestinos en estos 63 años desde que se fundó el Estado de Israel, 64 si consideramos el momento en que Naciones Unidas vota la creación de dos Estados, uno para los judíos que lleva por nombre Israel, otro por los árabes que debería lleva el nombre de Palestina. Parece que a los palestinos les da tener un Estado propio para que cuando todo aparentemente va en esta dirección repentinamente cambian de opinión y empiezan a marear la perdiz con temas que unas veces son irrelevantes, otros son secundarios y otros son una boutade pensada para poner los palos en las ruedas de cualquier negociación. Recordemos que Hamás no ha renunciado aún a destruir el Estado de Israel, un detalle importante si consideramos que ahora Hamás y Fatah intentan unificar políticamente y administrativamente Gaza y Cisjordania que quedaron repartidas y bajo el poder de cada una de estas organizaciones que estaban enfrentadas política e ideológicamente entre sí y que no tuvieron reparos a la hora de enfrentarse a tiros para intentar derrotar una a la otra, y ahora vemos que ambas organizaciones intentan formar gobierno de unidad.

Fatah considera la propuesta de Obama insuficiente

El presidente Obama declaró que era importante reconocer un Estado palestino con las fronteras de 1967 lo que “gusta” a Fatah pero considera que “lamentablemente es
insuficiente, ya que no hay ninguna mención a Jerusalén. Y Jerusalén – según el miembro del comité central de Fatah Azzam al-Ahmed – es parte inalienable de los territorios ocupados desde 1967 “. Acusa a Israel de poner palos en las ruedas pero lo cierto es que los palos en las ruedas de la negociación los ponen los palestinos para que la posición israelí es clara, a diferencia de las posiciones, ni se sabe cuántas posiciones tienen ya que cada organización palestina tiene la suya, que tienen los palestinos, cambiantes y muy variadas, no se sabe tampoco si lo que vale es que dice Hamás o lo que dice Fatah, o lo que dice cualquier otra organización palestina ya que no tienen una voz común.

Hamás en contra de las fronteras del 67

Mientras Fatah aceptarían las fronteras del 67, Hamás considera que no deben aceptar estas fronteras. Dos organizaciones, dos ideas, pues, ya se lo podrían hablar entre ellos y cuando lleguen a un acuerdo decirlo. Mahmud Zahar, líder de Hamás dice que “porque no hablamos de las fronteras de 1948?. Porque no discutimos el plan de partición reconocido a nivel internacional? “. Quizá porque los palestinos renunciaron a ese plan en 1947 cuando fue aprobado. Desde 1948 han pasado muchos años, 63 concretamente, en el que los palestinos han renunciado a cualquier acuerdo, y ahora vuelven a acordarse del plan de partición original. Se han pasado 63 años jugando a la puta y la Ramonet, renunciando a su Estado porque para ellos lo que era más prioritario era acabar con el Estado de Israel, deseo al que aún no han renunciado, y pretenden volver en 1948 .Zahar es un gran mentiroso, acusa la ONU de ir en contra de los árabes pero la ONU les ha favorecido mucho, ha sido esta ONU que tanto desprecian la que concedió un Estado a los palestinos, un Estado al que renunciaron, es esta ONU a la que los árabes desprecian la que ha parado a Israel cuando las fuerzas de defensa israelíes han conseguido derrotar a los ejércitos árabes y tenía suficiente empuje pasear sus tanques por Damasco y El Cairo, esta ONU a la que los árabes ignoraban mientras ellos se veían vencedores y creían que destruirían Israel y a la que corrieron a pedir que parara a los israelíes cuando éstos consiguieron girar la tortilla. Dice Zahar que Obama “quiere mantenernos en el 22% de la superficie de Palestina, y habla de la posibilidad de intercambiar territorios, incluyendo a Jerusalén, y quiere que demos Jerusalén a la ocupación a cambio de un 5% de la Palestina histórica, que es originalmente nuestra tierra. Es un gran truco “.

Quiero citar un hecho que no sé si realmente sucedió.

El representante de Israel ante las Naciones Unidas: – Antes de empezar mi discurso querría contarles algo sobre Moisés: Cuando Moisés golpeó la roca y de ella salió agua, pensó ‘qué buena oportunidad para darme un baño’. Se quitó la ropa, la dejó junto a la roca y entró al agua. Cuando acabó y quiso vestirse, su ropa no estaba allí. Se la habían robado los palestinos. El representante de Palestina saltó furioso y dijo: – ¡¿Qué dice!? ¡Si los Palestinos no estaban allí entonces!’. El representante de Israel sonrió y dijo: – Y ahora que ha quedado esto bien claro, comenzaré mi discurso.

Bueno, los representantes palestinos continúan jugando a la puta y la Ramonet, mareando la perdiz, dando las culpas de un problema que es culpa suya y de otros Estados árabes de la zona.

Hamás pide a Fatah que reconsidere las negociaciones con Israel

Si antes hablábamos de que Hamás no quería saber nada de las fronteras de 1967, ahora vemos que Hamás pide que Fatah reconsidere el tema de las negociaciones con Israel alegando que el primer ministro israelí Netanyahu se opone a que sean estas fronteras las que sean la base para la constitución del Estado palestino. Para empezar, es Hamás quien no quiere ni acepta estas fronteras de 1967 y ahora, ahora, dice que quiere las de 1948, a las que los palestinos renunciaron en 1948. Es cierto que Netanyahu dijo que las fronteras de 1967 dejaban el Estado de Israel indefenso ante el ataque de cualquiera de sus vecinos, y este punto es relevante, porque si con los regímenes que gobernaban la zona siempre estaba a un paso de la guerra, ahora que no se sabe quién manda exactamente ni quién mandará, ni cuál es exactamente su posición respecto de Israel, volver a las fronteras del 67 sería pedir a Israel que se suicide. El ministro de Exteriores de Gaza (Hamás) dice que “demandamos a la Autoridad Palestina (AP) que reconsidere seriamente y evalúe isla su posición (respecto a las negociaciones de paz) teniendo en cuenta el hacer que Israel, que mantiene una política extrema de empleo nunca extenderá la mano para hacer la paz “. Puro cinismo el de este dirigente de Hamás, una organización que habla de destruir el Estado de Israel, que comete atentados terroristas contra los israelíes y lanza todo tipo de proyectiles contra las ciudades israelíes. Hamás se escuda en que Israel considera que las fronteras del 67 son indefendibles, cuando Hamás ahora está hablando de volver a las de 1948. Los dirigentes de Hamás intentan echar las culpas a Israel de imposibilitar la paz cuando los que la imposibilitan claramente son ellos, no Israel. Israel ha devuelto territorios
conquistados después de cada uno de los conflictos a sus enemigos a cambio de una paz que nunca les ha sido garantizada por ninguno de ellos. Los palestinos no quieren negociar con Israel pero pretenden que creamos que son los israelíes los que quieren romper las negociaciones. Si analizamos un poco los hechos vemos que en Israel si que le interesa la paz pero no a cualquier precio, han cedido mucho y cambio los palestinos no han cedido nada. Israel ha devuelto territorios a cambio de paz pero los palestinos han respondido con atentados.Si, es muy duro el asedio israelí en Gaza, es horrible que los israelíes hayan construido un muro que los separa de Gaza, pero este muro ha frenado el número de atentados suicidas que cometían las organizaciones terroristas palestinas contra ciudadanos israelíes y ha dificultado mucho el abastecimiento de armas de Hamás. Hamás ha decidido buscar el apoyo de Fatah porque probablemente el asedio, el muro y las respuestas israelíes les han dejado muy tocados, y buscan un aliado con el que hasta no hace tanto se habían enfrentado a tiros.

6 thoughts on “Les oportunitats perdudes dels palestins

  1. Jo em pregunto quines són les oportunitats perdudes dels palestins? El teu dius que aquesta frase que no és teva, resumeix a la perfecció la història dels palestins en aquests 63 o 64 anys des que es va fundar l’Estat d’Israel si considerem el moment en que les Nacions Unides vota la creació de dos Estats, un per a els jueus que porta per nom Israel, un altre per als àrabs que hauria de portar el nom de Palestina.

    Jo crec que la resistència dels palestins d’origen àrab va ser perquè es va crear un estat d’Israel sobre d’altres pobles. En el territori de Palestina vivien àrabs, jueus / hebreus i altres pobles que de sobte es troben amb un Estat d’Israel i la possibilitat d’un Estat de Palestina per als àrabs que jo diria eren majoria en aquests territoris. Segons tu el fet que els països àrabs declaressin la guerra a Israel i els palestinoa àrabs no acceptessin de bones primera tenir un Estat de Palestina és perdre una oportunitat. Vist des d’un punt de vista només, avui dia pot semblar així. Però en aquest temps crec que els palestins estaven rebutjant el que ells consideraven una injustícia i un abús contra el seu poble.

    Ha passat molta aigua sota el pont i avui dia els palestins han acceptat finalment el tenir el seu estat de Palestina a part del d’Israel amb molts conflictes encara pendents que espero es solucionin abans de septiembte, abans de l’Assemblea general de l’ONU ..

    A mi no m’agrada l’actitud dels israelíesa quan diuen que “seran generosos amb les fronteres del futur Estat de Palestina”, com si només depengués d’ells i els estiguessin fent un favor als àrabs, la considero una actitud prepotent.

    Entenc que amb les guyerras que han lliurat els dos pobles les fronteres han sofert canvis i hauran de adaotarse tots dos a això, em sembla bé que Israel així ho hagi reconegut el dimarts al congrés dels EUA, quan Netanyahu va dir que qualsevol fos la solució alguns assentaments jueus quedarien fora de les fronteres d’Israel. em sembla bé.

    Es que hi ha dos conflictes principals encara difícils de resoldre però no impossible, l’assumpte de Jerusalem i el acceptar l’existència d’un grup Hamas com a part de la política palestina.

    Els palestins volen la part Est de Jerusalem com a capital, la capital de l’estat de Palestina, però els israelians pensen que la ciutat de Jerusalem no ha de ser dividida, i volen que la ciutat de Jerusalem quedi sencera sota l’administració de l’estat d’Israel. La divisió en parts de Jerusalem es va produir per la guerra que va existir entre tots dos. Jo penso que la solució és que cap dels dos administri aquesta ciutat, lacual ha d’administrar-se a si mateixa i quiedar com a patrimoni cultural de la humanitat sota la protecció de l’ONU.

    Si no arriben a un acord no veig el problema que aquesta ciutat estigui dividida, i cada un dels dos estats determini que la meitat de Jerusalem és la seva capital i l’administri com a tal.

    Més difícil veig l’actitud d’Israel cap a Hamàs, als quals compara amb Al-Qaida la qual cosa em sembla injust perquè el grup Hamas és un grup de resistència islàmic davant l’ocupació de terres que ells consideren tenen dret a ser-hi, per estrangers; és un grup de resistència del seu propi poble.
    Hamàs i el grup d’Al-Fatah són representacions polítiques dels palestins i si ells arriben a un acord de reconciliació entre ells crec que cal acceptar-ho.

    Jo crec que la reconciliació de tots dos grups per formar un Estat els obliga a una major responsabilitat i això significa controlar la seva pròpia gent. Quan les fronteres estiguin clares i l’Estat de Palestina sigui reconegut en ple per l’ONU ja no hauran de llançar míssils de curt abast cap a Israel, sense deixar de considerar que Israel té un excel lent sistema de protecció antimíssils, mai els faltarà la defensa perquè USA finança gran part d’ella.

  2. Jo crec que encara no està clar l’assumpte de les fronteres, si abans de 1967 o després d’aquest any amb els canvis que han patit tots aquests territoris amb les guerres. Jo crec que s’han de tenir en compte dues coses per determinar les fronteres no només del nou estat de Palestina sinó també de l’Estat d’Israel. I que haurien de considerar la quantitat de població que tenen els dos estats.

    Les discussions internes que puguin tenir Hamàs i Al Fatah dins del seu reconciliació ha de ser només això una discussió interna i escoltar només les propostes oficials del nou estat, perquè si tots dos van aconseguir un acord és perquè hi hagi una sola opinió enfront dels estrangers.

    La història que comptes de Moisès, com un fet que no saps si és cert i que va succeir en una reunió o assemblea de l’ONU, em sembla absurda per ser aquesta a l’ONU pel representant oficial de l’estat d’Israel, crec que va ser molt poc diplomàtic si aquest fet va ser veritable, per demostrar una mica de broma una mica de debò que ells estaven abans que els àrabs en territoris de Palestina. El que en realitat em va quedar d’aquest comentari és que ell va dir que els palestins eren lladres.
    Si totes les demostracions de fets dels israelians són així estem llestos. Té la paraula el representant israelià.

  3. Jo crec que el tema de les fronteres és clar, tot el que no és de l’Estat d’Israel és l’Estat de Palestina.

    El que interessa ara saber és quines són les fronteres de l’Estat d’Israel, que diuen ells sobre les seves fronteres i si van a respectar sense noves colonitzacions

  4. yeagov ha dit:

    La primera oportunitat fou la de 1948, l’ONU els va concedir un Estat però van decidir renunciar a ell perquè per a ells era prioritari destruir a l’Estat d’Israel. Des d’eixe moment han renunciat totes i cada una de les vegades al seu Estat, i sempre que les negociacions pareixen estar encaminades pareix que els entra una sobtada estupidesa o pànic i decidixen tirar-se arrere en la negociació i comencen els actes violents.
    No, els palestins es van daquestar usar, els Estats àrabs els van prometre que arrasarien Israel i que després aquella terra seria seua. No comptaven que aquells quatre gats mal armats no sols resistiren si no que els derrotaren, i els àrabs es van trobar amb el problema palestí en les mans, problema que ells van crear. Exacte, crec que van perdre aquesta oportunitat de tindre un Estat propi que els havia sigut concedit perquè van creure que podrien tindre tot el territori. Els palestins són un poble sense memòria. Si parlem d’abús haurien de recordar que eren els pàries en eixes terres quan eixes terres eren governades pels otomans. I si creuen que Palestina hauria sigut seua si els àrabs hagueren derrotat a Israel és que són uns ingenus, la qual cosa abans es deia palestina, avui és Israel, Gaza i Cisjordània se l’haurien repartit entre Egipte, Síria i Jordània, ja que estos tres països tenien aspiracions d’estendre el seu domini territorial. Els palestins van ser l’excusa, els van convéncer perquè renunciaren al seu Estat però d’haver triomfat els palestins seguirien sense tindre un Estat.

    Hamás diu una cosa, Fatah una altra molt diferent, per tant, que condicions pensen constituir el seu Estat?. De moment, en cap. Fatah necessita del suport d’Hamás ja que són les dos organitzacions més poderoses de Palestina, però Hamás obeïx al que els diuen els iranians que són els que els mantenen i subministren armes.

    No es tracta que Israel accepte o no a Hamás, el problema és que Hamás seguix sense renunciar a destruir Israel.

    Jerusalem no pot dividir-se i repartir-se, seria un error, tampoc es pot posar baix administració de l’ONU perquè l’ONU ha demostrat la seua ineptitud, per exemple en el control de la frontera libanesa. On estaven l’altre dia quan milers de persones van intentar creuar la frontera?. La seua obligació era impedir el conflicte. Però eixe dia van desaparéixer. Si es posa Jerusalem en mans de l’ONU Jerusalem acabaria sent una ciutat controlada exclusivament pels àrabs. Sent la capital d’Israel és com es garantix que si el teu viatges a Jerusalem pugues recórrer la ciutat lliurement. Si la controlaren els àrabs això no seria així, i si la controlara l’ONU, en poques setmanes seria una ciutat àrab.

    Tu ho has dit: Hamás és una organització de resistència islàmica, islàmics com AlQaida.

    És cert que Israel millora els seus sistemes d’autoprotecció però a Israel li interessa més que a ningú la pau perquè és una pressió terrible viure en un ambient bèl·lic permanent i sota l’amenaça de ser destruïts i la por al terrorisme. Estats Units ajuda a Israel, si, però Estats Units està molt lluny, són les ciutats israelianes les que patixen els atacs amb coets, i són els ciutadans israelians els que tenen por de que un sonat islamista es faça esclatar al seu costat.

    Els israelians acceptarien les fronteres de 1967 si tingueren la garantia de no tornar a ser atacats, però aquesta garantia no la tenen. Consideren que les fronteres de 1967 els posen en risc.

    No, les discussions entre Hamás i Fatah afecten Israel i per tant no és quelcom intern, la qual cosa decidisquen fer implica a Israel. De totes maneres pareix que no tenen una sola opinió si no diverses.

    Els jueus tenen un sentit de l’humor molt peculiar, si l’ambaixador israelià va dir això o no, ho ignoro, però no em sorprendria gens que fóra un fet real. El que diu l’ambaixador no és que els palestins són lladres, la qual cosa diu és que els palestins no estaven ací en els temps de Moisés. Fixa’t que el representant palestí respon que ells no estaven ací, no diu “jo no li he robat la túnica a Moisés” si no que els palestins no estaven en aquesta època, i l’ambaixador israelià llavors diu que ara que s’ha aclarit qui estava abans parlarem de la que toca.

    Els palestins es queixen de la presència dels colons jueus i que estos estan en el seu territori però mentres els terroristes palestins continuen creuant la frontera per a cometre atemptats o continuen bombardejant ciutats israelianes em pareix que totes les seues queixes no valen ni les paraules amb què estan dites.

  5. Cert, 1948 va ser una oportunitat no aprofitada pels palestins si aquests haguessin entès el que significava el nou Estat d’Israel, jo crec que no van comprendre i, emocionalment, li van declarar la guerra al nou Estat perquè van pensar potser que així podrien destruir i canviar el curs de la història.

    Estic d’acord que és així com la guerra va canviar les fronteres de seguretat d’Israel, pensant-com imposeble tornar a les fronteres que existien abans de 1967. A mi m’agradaria que d’una vegada per sempre Israel digui quines són les seves fronteres i tot el que no és d’ell, és els palestins.

    Jo crec que Hamàs i Fatah pensen o diuen coses diferents al seu poble o país, com a Xile l’Aliança o la Concertació poden dir coses diferents al poble, però quan es tracta d’assumptes relacionats amb el país i els estrangers poden presentar un front comú .

    És possible que molts palestins no acceptin a Israel però penso que això no ha d’impedir que el nou Estat de Palestina reconegut oficialment a l’ONU.
    Crec que després d’aquest reconeixement poden prosseguir els conflictes si no es respecten les fronteres o els acords, però ja serà un conflicte entre estats no amb un sol grup.

    Israel diu que Jerusalem no ha de ser dividida o repartida però és l’opinió d’ells no de tots. El teu dius que Jerusalem no ha de quedar sota la protecció de l’ONU perquè els de l’ONU són ineptes .. A mi no m’agrada que l’administració de Jerusalem quedi en mans de cap dels dos estats, però si no és possible arribar a un acord llavors que quedi dividida en dues, una part administrrada per l’Estat d’Israel i l’altra part administrada per l’Estat de Palestí. Crec que això seria just. Crec que no s’ha d’utilitzar a Jerusalem com un pretext per impedir el reconeixement oficial de l’Estat de Palestina. L’Estat de Palestina ja existeix amb o sense reconeixement ONU.

    Jo afirmo que Hamas és un òrgan de resistència islàmic, el d’un altre Al-Qaida ho va dir Netanyahu, no jo.

    Estic d’acord que viure en un món on tots són àrabs i islàmics i nosaltres som una minoria diferent pot ser difícil si no acceptem les diferències. Però abans vivien perfectament els àrabs al costat dels palestins en els territoris de Palestina, amb plena llibertat d’anar d’un lloc a un altre entenc jo ..

    Entenc la teva explicació de l’humor israelià i sembla que els palestins també. Però com jo no sóc ni israelià ni palestina ho entenc d’una altra manera.

    Jo crec que quan les fronteres estiguin clares els palestins no van a llançar míssils de curt abast cap a Israel ..

  6. yeagov ha dit:

    La guerra no va ser declarada pels palestins sino pels Estats àrabs, però els palestins van ser l’excusa, però en realitat els palestins van renunciar a alguna cosa més que a l’Estat, van renunciar a decidir. Encara avui tots els tirans àrabs i islamistes parlen en nom dels palestins, i tot ho justifiquen en nom dels palestins, però els palestins no els importen un rave.
    Israel té clar quines són les fronteres, qui no les té clares són els palestins. Israel diu que les fronteres de 1967 són indefensables, per tant les que valen són les posteriors a la Guerra del Yom Kippur amb algunes variacions, és a dir, les actuals fronteres. Els palestins en canvi no tenen una posició comuna, Fatah parla de les fronteres del 67, Fatah de les del 48.
    No és comparable perquè els dos partits xilens són democràtics, no és pot dir el mateix de les dues organitzacions palestines. Fatah ara són més polítics però tenen una vessant autoritària, Hamàs és una organització terrorista islàmica. No només diuen coses diferents, també fan coses diferents.
    Els palestins, malauradament han fet que altres parlin per ells i ells han perdut la veu, des de Gadafi, Saddam o AlQaida han parlat en el seu nom. Palestina ja funciona com un Estat, un Estat que està en guerra amb el seu principal veí. No estem parlant d’uns pobres infeliços que són apallissats per uns malignes sionistes, els palestins maten israelians de les formes més covardes. L’exemple estaria en aquelles notícies que he publicat aquests mesos, des d’aquella dona americana apunyalada als cinc membres d’una família assassinada mentre dormien. Si els palestins volen ser un Estat hauran de posar fi a aquestes accions terroristes, també a enviar suïcides o a posar bombes als carrers de Jerusalem. Però si ells consideren que estan en guerra amb Israel han d’atenir-se a les conseqüències perquè a les guerres també l’enemic s’hi torna.
    Critico l’ONU per l’actuació de la FINUL, és a dir, per la seva inacció. La frontera entre Israel i el Liben li correspon vigilar-la a la FINUL, una de les seves tasques és impedir que es realitzin atacs contra Israel des del Líban, doncs no ho fan, Hezbolà fa al sud del Líban allò que li plau. Per això no crec que Jerusalem hagi de quedar en mans de l’ONU perquè al dia següent seria una ciutat àrab tancada a tothom, el fet que sigui una ciutat israeliana és el que garanteix poder-la visitar.
    Hamàs no és l’única organització terrorista que es mou per Gaza, n’hi ha altres organitzacions, inclosa AlQaida.
    Els palestins vivien en aquests territoris i han estat vivint sota el domini dels otomans durant segles sense fer cap reclamació, eren serfs d’altres pobles amb els que tenien en comú la religió però que consideraven els palestins simplement púrria. L’any 1948 es podien haver convertit en un poble lliure amb un Estat propi, i van optar per seguir sent serfs dels seus germans àrabs.
    Crec que els palestins no tenen sentit de l’humor, els jueus són capaços de riure-se’n de la seva ombra. Quants humoristes islàmics coneixes?. Quants humoristes jueus coneixes?.
    Els palestins llancen míssils perquè no poden enviar suïcides. El problema no són les fronteres, perquè aquest tema no el tenen clar els palestins,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

No Instagram images were found.

Join 1.800 other followers

Estadístiques "Buscant raons"

  • 29.508 hits
Mai 2011
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
 1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031  

Enllaços més clicats

  • Cap

Articles d’altres blocs que m’agraden

Diada Nacional de Catalunya

11 de setembre11 Setembre 2017
Diada 2017

Referèndum

1 d'octubre de 20171 Octubre 2017
Votant el futur
%d bloggers like this: