Aguirre i les Comunitats Autònomes
49 Juliol 2011 per yeagov
Aguirre i les Comunitats Autònomes
Esperanza Aguirre, presidenta de la Comunitat de Madrid, adverteix dels perills per a Espanya de la “descentralització desenfrenada” de les competències de l’Estat cap a les Comunitats Autònomes, i adverteix que Espanya pot acabar convertint-se en serva de les Comunitats Autònomes o en la 18ena Comunitat Autònoma.Si pensa així la presidenta de la Comunitat de Madrid hauria d’iniciar el procés de desmantellament de la Comunitat Autònoma que governa – Comunitat de Madrid – retornant les competències d’aquesta Comunitat a l’Estat, tancar l’Assemblea de la Comunitat i presentant la dimissió. Ah, però no ho farà. A Esperanza Aguirre li encanta el poder, i ara en té, governa la seva Comunitat Autònoma quasi de manera absoluta, amb uns mitjans públics al seu servei. Ella no renunciarà a aquest poder que té a la seva Comunitat Autònoma, encara què, com ella mateixa diu, les Comunitats Autònomes converteixin Espanya en la seva serva.Esperanza Aguirre demanarà més competències, és a dir, diu una cosa i fa la contrària. Els dirigents del PP diuen que s’ha de desmantellar el sistema autonòmic i recentralitzar l’Estat. Diuen que el sistema autonòmic perjudica l’Estat espanyol, i això ho diuen dirigents del partit que en aquella Comunitat Autònoma que governen ho corrompen tot. Això si, no crec que el PP vulgui deixar de xuclar de la mamella valenciana i madrilenya de la que ells i els seus amics corruptors i corruptes són amos i senyors perquè el PP governa amb majoria absoluta, i en aquest cas si que és encertat dir que el poder absolut corromp absolutament.Segueix la línia de pensament d’Aznar. Quan el sistema autonòmic era encara incipient, el cabdill de l’altiplà castellà, escrivia en els seus articles que les Comunitats Autònomes serien un desastre per a Espanya, després va ser president de Castella i Lleó, quan va deixar de ser president d’aquesta Comunitat Autònoma va començar a malparlar novament de les Comunitats Autònomes.Si hi ha una Comunitat Autònoma l’existència de la qual és absurda i no té cap base històrica aquesta és la Comunitat de Madrid, la Comunitat que presideix la senyora Esperanza Aguirre.
Aguirre y las Comunidades Autónomas
Esperanza Aguirre, presidenta de la Comunidad de Madrid, advierte de los peligros para España de la “descentralización desenfrenada” de las competencias del Estado hacia las Comunidades Autónomas, y advierte que España puede acabar convirtiéndose en reserva de las Comunidades Autónomas o en la 18 ª Comunidad Autónoma.Si piensa así la presidenta de la Comunidad de Madrid debería iniciar el proceso de desmantelamiento de la Comunidad Autónoma que gobierna – Comunidad de Madrid – devolviendo las competencias de esta Comunidad en el Estado, cerrar la Asamblea de la Comunidad y presentando la dimisión. Ah, pero no lo hará. A Esperanza Aguirre le encanta el poder, y ahora tiene, gobierna su Comunidad Autónoma casi de forma absoluta, con unos medios públicos a su servicio. Ella no renunciará a ese poder que tiene en su Comunidad Autónoma, aunque el que, como ella misma dice, las Comunidades Autónomas conviertan España en su sierva.Esperanza Aguirre pide más competencias, es decir, dice una cosa y hace la contraria. Los dirigentes del PP dicen que hay que desmantelar el sistema autonómico y recentralizar el Estado. Dicen que el sistema autonómico perjudica el Estado español, y eso lo dicen dirigentes del partido que en aquella Comunidad Autónoma que gobiernan lo corrompen todo. Eso si, no creo que el PP quiera dejar de chupar de la teta valenciana y madrileña de la que ellos y sus amigos corruptores y corruptos son dueños y señores para que el PP gobierna con mayoría absoluta, y en este caso si que es acertado decir que el poder absoluto corrompe absolutamente.Sigue la línea de pensamiento de Aznar. Cuando el sistema autonómico era todavía incipiente, el caudillo de la meseta castellana, escribía en sus artículos que las Comunidades Autónomas serían un desastre para España, después fue presidente de Castilla y León, cuando dejó de ser presidente de esta Comunidad Autónoma empezó a despotricar nuevamente de las Comunidades Autónomas.Si hay una Comunidad Autónoma la existencia de la que es absurda y no tiene ninguna base histórica esta es la Comunidad de Madrid, la Comunidad que preside la señora Esperanza Aguirre.
BUSCANT RAONS 
Crec que el tema de les comunitats autonòmiques o d’un Estat espanyol sense comunitats autonòmiques és bastant de vosaltres. Crec que és difícil per als estrangers emetre opinions molt vàlides.
Però independentment d’això, jo penso que és possible tenir un estat espanyol amb comunitats autonòmiques, províncies, regions, ciutats, o qualsevol altra estructura interna que els permeti existir i funcionar millor a tots els pobles diversos que habiten la península.
Es tracta d’un país amb unes mentalitats molt oposades i trobades. Mentre a Catalunya i Euskadi hi ha tradició d’autogovern, especialment a Catalunya, al cap i a la fi la Generalitat té més de 650 anys d’història i el Parlament de Catalunya encara més temps, la mentalitat castellana té una mentalitat de centralitzar el poder, abans en el rei, ara en el govern. El primer intent de crear un sistema autonòmic va ser durant la República. Catalunya i Euskadi van tindre governs i parlaments en marxa, a Galícia no li va donar temps per culpa de la guerra civil. Després de la mort de Franco es va aprovar una descentralització que en un primer moment només havia d’aplicar-se a Catalunya, Euskadi i Galícia. Però els andalusos també van voler el que tenien els catalans. I l’Estat es va convertir en un Estat autonòmic perquè tots volien el mateix que els catalans, encara que cap d’aquestes regions, ara comunitats autònomes, tenia tradició d’autogovern ni tenia institucions, les van haver de crear partint del no-res, perquè volien el mateix que els catalans. Però és difícil construir un Estat políticament descentralitzat quan la mentalitat majoritària i imperant és la centralista.
El sistema centralista ha resultat un fracàs però ells volen tornar a aquest tipus d’Estat.
Entenc, però jo em refereixo als catalans que no volen la independència, no als espanyols. Pensant en el recordatori.
És cert, no tots els catalans volen la independència, però cada dia són menys, i alguns no se senten catalans, només són espanyols que viuen aquí.