L’amenaça iraniana va creixent
324 Juliol 2011 per yeagov
L’amenaça iraniana va creixent
Iran instal•la més centrifugadores per enriquir uraniEl règim iranià ha decidit instal•lar més centrifugadores per enriquir urani perquè segons el portaveu del govern iranià Ramin Mehmanparast “a l’instal•lar les noves centrifugadores s’assoleixen avenços de major velocitat i millor qualitat”. La introducció de les noves centrifugadores suposa que es reduirà el temps necessari per enriquir l’urani, que pot ser emprat tant per a usos civils com militars. El règim nega les acusacions dels països occidentals que l’Iran està desenvolupant un programa nuclear militar. Ho nega per evitar les sancions de Nacions Unides però el mateix règim no deixa de vantar-se d’estar desenvolupant armes amb les que destruir Israel amb míssils amb prou abast per arribar a Israel i amb prou capacitat per transportar ogives nuclears.Segons l’OIEA l’Iran posseeix 8000 centrifugadores de primera generació i 6000 d’elles enriqueixen urani al 3,5%. Iran té quatre tones d’urani enriquit al 3,5% i 60 quilos al 20%.L’Armada iraniana pretén desplegar-se a l’AtlànticEl contraalmirall iranià Habibula Sayyari ha anunciat que l’Iran enviarà vaixells a l’Índic, al Mediterrani i a l’Atlàntic. L’Armada iraniana va participar a l’operació internacional contra la pirateria somali amb un submarí de fabricació pròpia, això pot haver-los impulsat a fer una passa més però no veig raó que pugui justificar la presència de vaixells iranians al Mediterrani o l’Atlàntic. L’Armada iraniana és la que habitualment té un país que ha de vetllar per les seves costes i el seu àmbit, no parlem de flotes del tipus que puguin tenir els Estats Units, Gran Bretanya, França i altres grans potències navals. Aquests països enquadren en flotes combinades sota la bandera de l’OTAN o altres organismes supranacionals. La flota iraniana tot i haver estat potenciada els últims anys i haver crescut bastant continua sense ser una flota de la mena que es pugui moure’s arreu del Món. La pretensió de l’Iran d’enviar els seus vaixells més enllà de les seves àrees d’influència em recorda l’Alemanya nazi que va desenvolupar d’una banda una flota de submarins dedicada a enfonsar principalment combois mercants per tallar els subministrament a Gran Bretanya i una flota de cuirassats de butxaca dedicats al cors contra els mercants. Per a fer allò van haver de desenvolupar un sistema de reabastiment a alta mar ja que no tenien ports amics. L’Iran haurà de desenvolupar un sistema semblant però el que no està clar són les raons de la seva presència al Mediterrani i molt especialment a l’Atlàntic. Recordem que Israel té ports al Mediterrani i al Mar Roig, i el pas de vaixells de guerra iranians pel davant de les costes israelianes pot ser considerat per Israel com una amenaça. El següent article convé llegir-lo perquè tracta de l’Armada iraniana.L’Armada iraniana arma els seus vaixells de guerra amb míssils de llarg abastL’Armada iraniana ha decidit armar les seves fragates, destructors i vaixells logístics amb míssils de llarg abast. Els portaveus iranians insisteixen en el fet que després de les proves realitzades han pogut comprovar que aquests míssils tenen prou abast per arribar fins a territori israelià. Els iranians van desenvolupant el seu armament sempre pensant en el seu ús contra Israel, i en el cas dels vaixells encara és més preocupant ja que l’Iran vol enviar els seus vaixells al Mediterrani i l’Atlàntic. Obrin un atles, se n’adonen que a l’Atlàntic nord estan bona part dels països europeus. Un vaixell iranià amb míssils de llarg abast podria atacar Paris, Londres i Berlin, només per citar-ne les tres principals potències europees. Des de la Mediterrània podria atacar Israel i Grècia, i de pas a alguns dels Estats àrabs o Turquia. I a l’oest podria atacar Madrid i Roma. Considerant que el règim iranià no deixar de llançar amenaces contra Israel crec que la pretensió del règim iranià d’enviar vaixells dotats amb míssils de llarg abast és per preocupar-se.Amenaça iranianaLes amenaces de l’Iran contra l’Estat d’Israel no es poden prendre a broma. Si es tractés d’una guerra convencional seria preocupant depenent de quants països col•laboressin amb l’Iran, de segur que Síria s’hi afegiria, i segurament Hamàs i Hezbolà també voldrien participar, en aquests moments el que no podem saber és que faria Egipte. Però si una guerra convencional seria molt perillosa per a Israel si els combats i els atacs fossin sobre territori israelià, una guerra en què l’Iran decidís emprar armes nuclears seria terrible per a Israel, però hem de pensar que Israel podria respondre amb les mateixes armes atacant l’Iran. Com reaccionaria el Món àrab si l’Iran fos atacat amb armes nuclears per Israel en resposta a un atac nuclear contra Israel per part de l’Iran?.Cal tallar el cap a la bèstia abans que la bèstia se’ns mengiCrec que si a l’Iran se li hagués tallat el cap fa temps ara no ens hauríem d’estar plantejant altres qüestions. Abans he comparat l’enviament de vaixells a fer el cors per l’Atlàntic part de l’Alemanya nazi comparant-lo amb els plans d’enviar vaixells de l’Armada iraniana.Tirans paral•lelsL’Iran té de president Ahmadinejad, un líder boig que aprofita cada discurs per escopir el seu antisemitisme tal com feia Hitler. Hitler va perseguir els jueus del seu país i d’aquells països que anava conquerint i enviant-los a la mort, Ahmadinejad de moment s’ha de conformar amb el desig d’exterminar a tots els jueus declarat reiteradament en públic. Mentre el primer els enviava en trens, el segon desenvolupa armes que facin aquesta tasca. Però malgrat tot Ahmadinejad podria trobar-se que aquests als que vol exterminar mitjançant armes de llarg abast li tornin els cops.Insisteixo que a l’Iran fa temps que se li hauria d’haver tallat el cap fa temps per no haver de lamentar-nos després. No tallar el cap al petit caporal de Bohèmia quan s’hauria d’haver fet va suposar sis anys de guerra, milions de morts i uns nivells de destrucció mai vistos. Les armes de llavors no tenien ni molt menys la potència de les armes actuals. A l’Ahmadinejad ja fa temps que algú li hauria d’haver tallat el cap i haver debilitat el potencial bèl•lic de l’Iran.
La amenaza iraní va creciendo
Irán instala más centrifugadoras para enriquecer uranioEl régimen iraní ha decidido instalar más centrifugadoras para enriquecer uranio porque según el portavoz del gobierno iraní Ramin Mehmanparast “al instalar • lar las nuevas centrifugadoras alcanzan avances de mayor velocidad y mejor calidad”. La introducción de las nuevas centrifugadoras supone que se reducirá el tiempo necesario para enriquecer el uranio, que puede ser utilizado tanto para usos civiles como militares. El régimen niega las acusaciones de los países occidentales que Irán está desarrollando un programa nuclear militar. Lo niega para evitar las sanciones de Naciones Unidas pero el mismo régimen no deja de jactarse de estar desarrollando armas con las que destruir Israel con misiles con suficiente alcance para llegar a Israel y con suficiente capacidad para transportar ojivas nucleares.Según el OIEA Irán posee 8.000 centrifugadoras de primera generación y 6000 de ellas enriquecen uranio al 3,5%. Irán tiene cuatro toneladas de uranio enriquecido al 3,5% y 60 kilos al 20%.La Armada iraní pretende desplegarse en el AtlánticoEl contralmirante iraní Habibula Sayyari anunció que Irán enviará buques en el Índico, el Mediterráneo y el Atlántico. La Armada iraní participó en la operación internacional contra la piratería somalí con un submarino de fabricación propia, esto puede haberles impulsado a dar un paso más pero no veo razón que pueda justificar la presencia de barcos iraníes en el Mediterráneo o elAtlántico. La Armada iraní es la que habitualmente tiene un país que debe velar por sus costas y su ámbito, no hablamos de flotas del tipo que puedan tener los Estados Unidos, Gran Bretaña, Francia y otras grandes potencias navales. Estos países encuadran en flotas combinadas bajo la bandera de la OTAN u otros organismos supranacionales. La flota iraní a pesar de haber sido potenciada en los últimos años y haber crecido bastante continúa sin ser una flota de la clase que se pueda moverse por todo el Mundo. La pretensión de Irán de enviar sus buques más allá de sus áreas de influencia me recuerda la Alemania nazi que desarrolló por un lado una flota de submarinos dedicada a hundirse principalmente convoyes mercantes para cortar el suministro en Gran Bretaña y una flota de acorazados de bolsillo dedicados al corso contra los mercantes. Para hacer lo tuvieron que desarrollar un sistema de reabastecimiento en alta mar ya que no tenían puertos amigos. Irán deberá desarrollar un sistema similar pero lo que no está claro son las razones de su presencia en el Mediterráneo y muy especialmente en el Atlántico.Recordemos que Israel tiene puertos en el Mediterráneo y el Mar Rojo, y el paso de buques de guerra iraníes por delante de las costas israelíes puede ser considerado por Israel como una amenaza. El siguiente artículo conviene leerlo porque trata de la Armada iraní.La Armada iraní arma sus buques de guerra con misiles de largo alcanceLa Armada iraní ha decidido armar sus fragatas, destructores y buques logísticos con misiles de largo alcance. Los portavoces iraníes insisten en que tras las pruebas realizadas han podido comprobar que estos misiles tienen suficiente alcance para llegar hasta territorio israelí. Los iraníes van desarrollando su armamento siempre pensando en su uso contra Israel, y en el caso de los buques todavía es más preocupante ya que Irán quiere enviar sus barcos en el Mediterráneo y el Atlántico. Abran un atlas, se dan cuenta que en el Atlántico norte están buena parte de los países europeos. Un barco iraní con misiles de largo alcance podría atacar París, Londres y Berlín, sólo por citar las tres principales potencias europeas. Desde el Mediterráneo podría atacar a Israel y Grecia, y de paso a algunos de los Estados árabes o Turquía. Y al oeste podría atacar Madrid y Roma. Considerando que el régimen iraní no dejar de lanzar amenazas contra Israel creo que la pretensión del régimen iraní de enviar barcos dotados con misiles de largo alcance es para preocuparse.Amenaza iraníLas amenazas de Irán contra el Estado de Israel no se pueden tomar a broma. Si se tratara de una guerra convencional sería preocupante dependiendo de cuántos países colaboraran con Irán, seguro que Siria se añadiría, y seguramente Hamás y Hezbolá también querrían participar, en estos momentos lo que no podemos saber es que haría Egipto. Pero si una guerra convencional sería muy peligrosa para Israel si los combates y los ataques fueran sobre territorio israelí, una guerra en la que Irán decidiera emplear armas nucleares sería terrible para Israel, pero debemos pensar que Israel podría responder con las mismasarmas atacando Irán. Cómo reaccionaría el Mundo árabe si Irán fuera atacado con armas nucleares por Israel en respuesta a un ataque nuclear contra Israel por parte de Irán?.Hay que cortar la cabeza a la bestia antes de que la bestia nos comaCreo que si Irán se le hubiera cortado la cabeza hace tiempo ahora no nos deberíamos estar planteando otras cuestiones. Antes he comparado el envío de barcos a hacer el corso por el Atlántico parte de la Alemania nazi comparándolo con los planes de enviar buques de la Armada iraní.Tiranos paralelosIrán tiene de presidente Ahmadineyad, un líder loco que aprovecha cada discurso para escupir su antisemitismo como hacía Hitler.Hitler perseguir a los judíos de su país y de aquellos países que iba conquistando y enviándolos a la muerte, Ahmadineyad por el momento debe conformarse con el deseo de exterminar a todos los judíos declarado reiteradamente en público. Mientras el primero los enviaba en trenes, el segundo desarrolla armas que hagan esta tarea. Pero a pesar de todo Ahmadineyad podría encontrarse con que estos los que quiere exterminar mediante armas de largo alcance le devuelvan los golpes.Insisto en que en Irán hace tiempo que se le debería haber cortado la cabeza hace tiempo para no tener que lamentarnos después.No cortar la cabeza al pequeño cabo de Bohemia cuando se debería haber hecho supuso seis años de guerra, millones de muertos y unos niveles de destrucción nunca vistos. Las armas de entonces no tenían ni mucho menos la potencia de las armas actuales. Al Ahmadineyad ya hace tiempo que alguien le debería haber cortado la cabeza y haber debilitado el potencial bélico de Irán.
BUSCANT RAONS 
Els pobles necessiten cobrir les seves necessitats d’energia – l’energia és la base de la civilització industrial – sense ella la vida moderna deixaria d’existir. Els recursos energètics són vulnerables: llenya, carbó, petroli. És així que l’aprofitament de l’energia nuclear per produir electricitat es va transformar en una alternativa important.
Al món hi ha molts països que produeixen energia nuclear amb finalitat pacífic, amb fort debat sobre la seguretat d’aquest ús .. Només 5 països tenen armes nuclears, la resta no i l’Iran no és una excepció.
El règim iranià nega les acusacions dels països occidentals que estan desenvolupant un programa nuclear militar. A més, “l’OIEA té com a objectiu assegurar que l’assistència prestada no s’utilitzi amb finalitats militars, l’OIEA estableix normes de seguretat nuclear i protecció ambiental, ajuda als països membres mitjançant activitats de cooperació tècnica i encoratja l’intercanvi d’informació científica i tècnica sobre l’energia nuclear.
Compta amb assessors, equip i capacitació per subministrar assistència als governs en desenvolupament i promou la transmissió de coneixements teòrics i pràctics perquè els països receptors puguin executar eficaç i segurament els seus programes d’energia atòmica. Formula també normes bàsiques de seguretat per a la protecció contra radiacions i publica reglaments i codis d’pràctiques sobre determinats tipus d’operacions, inclòs el transport d’material radioactiu. ”
Iran pertany als països que aprofiten l’energia nuclear per produir electricitat, i crec que no hi ha raó per negar-li aquest dret.
Pensar que l’Iran pot utilitzar la producció d’energia nuclear per fabricar armes nuclears és possible però al mateix temps no entendria perquè hi ha la OIEA que se suposa és un control per als països que produeixen energia nuclear. Significa que l’OIEA no serveix per res si els països poden fabricar armes nuclears en els seus nassos.
A mi m’agradaria molt conèixer com produeixen la seva energia nuclear amb finalitat pacífic altres països, ja que si és tan fàcil fer servir aquesta energia tant amb finalitat pacífic com amb finalitat militar, m’interessa. Per exemple, l’energia nuclear que produeixen Pakistan o l’Índia.
Hi ha diversos països que no han signat cap protocol i ningú els controla. Almenys Iran accepta el control de la OIEA.
Estic d’acord que la idea és no tenir armes nuclears al món.
La resta del teu article relacionat directament amb el potencial militar iranià em sembla molt impressionant.
Ningú nega a l’Iran que desenvolupi un programa de producció d’energia però el programa nuclear iranià té el clar i gens dissimulat propòsit de desenvolupar armes nuclears i el clar i declarat propòsit d’usar-contra Israel. En totes les declaracions sobre el desenvolupament d’aquestes armes els dirigents iranians sempre citen que el seu objectiu és que els seus armes abast Israel. En aquestes circumstàncies crec que el programa nuclear iranià hauria de ser detingut per les bones o per força. I s’ha de fer com més aviat millor abans que hàgim de lamentar que tinguin capacitat d’utilitzar aquestes armes.
El règim iranià nega un dia i afirma al següent. Quan els posen sancions neguen que estiguin desenvolupant aquestes armes però quan no es parla de sancions fan propaganda del seu programa nuclear militar i que tenen intenció de fer-ne. Seria com aquell veí que es passeja pel carrer pistola en mà amenaçant als veïns amb ella, quan ve la policia nega que tingui armes i que amenaci a ningú.
Ningú li nega a desenvolupar un programa nuclear per produir energia però atès que el seu programa té la component militar ha molta oposició de la UE i d’Israel principalment, però també alguns dels veïns més pròxims de l’Iran demanen que es posi fi a aquest programa nuclear .
L’OIEA es dedica a fer informes sobre el tema nuclear i fa recomanacions però són els altres països els que han de prendre mesures mitjançant organitzacions supranacionals com la UE o l’ONU.
Tant l’Índia com el Pakistan tenen programes de producció energètica mitjançant centrals nuclears i programes militars. Potser això ha evitat en els últims anys que es s’enfilin en una guerra ja que ambdós països poden aniquilar-se mútuament, el risc està en que a un d’aquests països arribi al poder un boig que decideixi utilitzar les armes nuclears contra el seu veí. I en el cas del Pakistan, amb un islamisme radical en ascens, és un temor que s’ha de prendre seriosament.
A Espanya hi ha 6 centrals nuclears, dues d’aquestes centrals tenen 2 reactors, i aquestes dues són a Catalunya, és a dir, a Catalunya tenim quatre centrals nuclears. Espanya, però, no té armament nuclear. Encara que amb el vells que són els reactors espanyols i els errors que tenen alguns d’ells no cal que ningú atac a Espanya amb armes nuclears, potser només cal esperar que esclati algun d’ells.
Un altre tema preocupant és tant que l’Iran dot als seus vaixells de guerra amb míssils de llarg abast i que vulgui enviar vaixells de guerra a l’Atlàntic i al Mediterrani. La presència de l’Armada iraniana passejant per la Mediterrània em sembla un greu risc per a la pau. Si resulta difícil d’entendre que pretén l’Iran enviant els seus vaixells a la Mediterrània el d’enviar a l’Atlàntic encara té menys sentit. I haurien d’aclarir el propòsit de semblants intencions.
Jo crec que al món sempre hi ha enfrontaments i tensions ideològiques, problemes econòmics i socials, polítics i militars. Hem patit dues guerres mundials per la incapacitat dels pobles de solucionar els problemas.Y hem passat, dic jo, una guerra freda.
La gran majoria dels pobles tenen polítiques militars, instal.lacions i armes. Sempre es parla també de desarmament i milers de persones són part de moviments contra la guerra i per la pau, i darrerament contra els actes de terrorisme de persones o grups ..
Jo crec que un tema important d’aquesta època són els tractats de no proliferació nuclear per evitar les armes nuclears. S’han signat molts tractats des dels anys 60 i 70 per reduir el perill d’una guerra nuclear entre les superpotències que són les que tenen les armes nuclears.
1963 – Tractat de prohibició parcial d’assajos nuclears: Impulsat per Kennedy, prohibia els test nuclears en l’atmosfera, sota l’aigua i en l’espai. Ni Xina ni França, ambdues potències nuclears, van signar el tractat.
1968 – Tractat de No Proliferació Nuclear (TNP): En primera instància promogut per Irlanda, regulava la posició dels Estats Units, la Unió Soviètica, el Regne Unit, França i Xina com “estats nuclears Armats”. La resta de països tenien prohibida la possessió, creació o adquisició d’armes nuclears o altres artefactes nuclears.
1972 – Tractat ABM: Acord bilateral entre Estats Units i la Unió Soviètica per limitar l’ús de míssils balístics.
1972 – 1979 – Acords SALT (SALT I i SALT II): Signats pels Estats Units i la URSS tendents a limitar la quantitat d’armament nuclear, i que prohibia els assajos nuclears sobre terra i al mar.
1973 – Acord de Prevenció de Guerra Nuclear: Signat pels EE. Units. i la URSS que vinculava a ambdues parts a consultar en situacions que puguin desembocar en una guerra nuclear
Jo crec que aquests acords són vàlids i hi ha moltes raons avui que permeten mantenir-los i millorar-los.
Jo crec que les polítiques militars en aquest segle estan dirigides principalment a defensar als països de les accions terroristes i el narcotràfic, però al mateix les crisis econòmiques obliguen aa reduir efectius i despeses en defensa.
Crec que canvis han hagut ja que molts països han participat en operacions conjuntes, per exemple, contra els pirates somalis. Em crida l’atenció per què existeix encara l’OTAN que es va crear per enfrontar a la Unió soviètica que avui dia no existeix.