Ayman al Zawahiri acusa al Asad de còmplice dels Estats Units i Israel
228 Juliol 2011 per yeagov
Ayman al Zawahiri acusa al Asad de còmplice dels Estats Units i Israel
El recentment escollit líder d’AlQaida, Ayman al Zawahiri, després de la mort de Bin Laden, s’ha dirigit als revoltats sirians a través d’un vídeo d’uns set minuts instant-los a derrocar al dictador sirià Bashar al Asad: “Vostès estan donant una lliçó l’opressor i el traïdor (Al Assad), lliçons en la seva resistència i en la resistència de la seva injustícia, corrupció i traïció” i titllen a Bashar al Asad de “soci de Nord-americà en la guerra contra els musulmans“. Bashar soci dels Estats Units?. Aquesta gent d’AlQaida no toquen ni quarts ni hores.Diu Ayman al Zawahiri en el seu delirant discurs que “Amèrica, que ha col.laborat amb Bashar al-Assad durant tot el seu mandat, al•lega avui que està amb vosaltres (els manifestants sirians) després de veure que el terreny es mou pel vostre terratrèmol d’ira i després que fos vençut a Tunísia i Egipte al perdre dos dels seus grans agents” i “Washington intenta avui establir en lloc d’Al-Assad, que ha protegit les fronteres de l’entitat sionista, un altre règim que perdi la vostra revolució i el vostre jihad (guerra santa), i que tingui un poder que segueixi als Estats Units“. Segons aquest individu el règim sirià està aliat amb l’Estat d’Israel. Es veu que ningú ha informat dels incidents entre ambdós països (Síria i Israel), per no comentar les guerres en què ambdós s’han enfrontat, i que el règim sirià ha finançat les accions terroristes d’Hezbolà. Tecnicament parlant qui més s’ha beneficiat de les accions dels Estats Units ha estat Al Zawahiri, si els nord-americans no haguessin mort a Bin Laden ell continuaria sent el segon, i ara n’és el líder.
Ayman al Zawahiri acusa al Asad de cómplice de los Estados Unidos e Israel
El recientemente elegido líder de AlQaida, Ayman al Zawahiri, tras la muerte de Bin Laden, se ha dirigido a los sublevados sirios a través de un vídeo de unos siete minutos instándoles a derrocar al dictador sirio Bashar al Asad: “Ustedes están dando una lección al opresor y traidor (Al Assad), lecciones en su resistencia y en la resistencia de su injusticia, corrupción y traición” y tachan a Bashar al Asad de “socio de Estados Unidos en la guerra contra los musulmanes“. ¿Bashar socio de los Estados Unidos?. Esta gente de AlQaida no tocan ni cuartos ni horas.Dice Ayman al Zawahiri en su delirante discurso que “América, que ha colaborado con Bashar al-Assad durante todo su mandato, alega hoy que está con vosotros (los manifestantes sirios) después de ver que el terreno se mueve por su terremoto de ira y después de que fuera vencido en Túnez y Egipto al perder dos de sus grandes agentes” y “Washington intenta hoy establecer en lugar de Al-Asad, que ha protegido las fronteras de la entidad sionista, otro régimen que pierda su revolución y su yihad (guerra santa), y que tenga un poder que siga en Estados Unidos“. Según este individuo el régimen sirio está aliado con el Estado de Israel. Se ve que nadie ha informado de los incidentes entre ambos países (Siria e Israel), por no comentar las guerras en que ambos se han enfrentado, y que el régimen sirio ha financiado las acciones terroristas de Hezbolá. Técnicamente hablando que más se ha beneficiado de las acciones de los Estados Unidos ha sido el Zawahiri, si los norteamericanos no hubieran matado a Bin Laden él seguiría siendo el segundo, y ahora es el líder.
BUSCANT RAONS 
Pel que sembla estem veient la presència del qual era el segon home de Bin Laden a la vella Al-Qaida.
La nova versió d’Al-Qaida ha de ser molt diferent perquè el món ha canviat, ja no pot ser igual a quan Bin Laden i la CIA van crear aquesta organització.
Al-Qaida: la seva organització i líders operatius, l’origen dels seus membres i de les seves fonts de finançament, els seus principals teatres d’operació, així com les seves tàctiques, enemics i competidors, no poden ser els mismos.La Al-Qaida original era una organització operativa que, si bé funcionava en cèl lules independents, mantenia un important grau de centralització, i les decisions més importants les prenien Bin Laden, el seu segon Ayman al-Zawahiri i un petit grup de lloctinents.
la nova Al-Qaida ha de ser més una inspiració que una organització que actua seguint ordres emanades d’una seu central. La seva influència i el seu futur ja no resideixen tant en la seva capacitat com a organització sinó en la seva capacitat d’inspirar a nous gihadistes perquè s’organitzin, s’entrenin, planegin i actuïn autònomament contra blancs que ells mateixos seleccionen.
Però veiem que en les paraules del nou líder quan es dirigeix al poble sirià revolucionat aquesta la vella Al-Qaida, parlant de opressió, traïció, injustícia del governant sirià, sempre unint als Estats Units o al sionisme.
Pel que sembla encara no han descobert que per a un jove sense feina, sense futur i sense canals per on canalitzar les seves energies, frustracions i esperances; l’antic cridat a la lluita era irresistible, però que avui aquest jove té l’alternativa de sortir a lluitar no per matar innocents en altres països, sinó per canviar les coses en el seu. I la seva recompensa la pot albirar aquí i ara, no en un més enllà poblat amb els màrtirs suïcides d’Al-Qaida.
Necessita consolidar-se en el càrrec fent discursos extremistes. El món ha canviat i és cert que Al Alqaida ha canviat però el que aspira AlQaida és el retorn al segle VIII, cosa que no hauríem impedir, fins i tot crec que s’hauria d’enviar a AlQaida al segle VIII, ja veuries com és de difícil haurien cometre actes de terrorisme si han de viatjar pel món en camell.
Sabent que Assad no és precisament un amic ni d’Israel ni dels Estats Units, cosa que sembla que Al-Zawahiri sembla ignorar.
Certament aquests joves sense futur del món àrab són la millor pedrera de la qual els grups terroristes islàmics treuen als seus acòlits. Però si el futur d’aquests joves era negre ficant a terroristes seu futur es converteix en inexistent, només els espera una mort espantosa. I mentre tant els seus líders, aquests líders que els treuen la llibertat, de divertir-se i de les seves vides, gaudeixen de tot això i s’enriqueixen