Orient Mitjà, un conflicte irresoluble

1

5 Setembre 2011 per yeagov


 
Orient Mitjà, un conflicte irresoluble

Sumari: Dilacions palestines – El reconeixement de l’Estat Palestí – Ahmadinejad, el Hitler islàmic

Dilacions palestines

Sumari: Els palestins no reconeixeran l’Estat d’Israel – El cap d’Hamàs viatja a El Caire per negociar sobre Shalit – Els grups terroristes palestins compren armes a Líbia

Els palestins no reconeixeran l’Estat d’Israel

El president de l’Autoritat Palestina Mahmud Abàs ha advertit que no reconeixeran l’Estat d’Israel com un Estat jueu dient “no ens exigeixin que reconeguem l’Estat jueu. No ho acceptarem”. Després ha dit que la qüestió dels refugiats palestins s’ha de solucionar no només dins de les fronteres del futur Estat palestí sinó també dins d’Israel.
Està intentant Abàs dir-li als israelians com han de conformar el seu Estat?.
Després d’escoltar les declaracions del president de l’Autoritat Palestina el ministre d’Exteriors Avigdor Lieberman ha declarat que “la veritable intenció dels palestins no és establir un Estat que visqui en pau junt a Israel; sinó que més aviat ells volen establir un Estat lliure de jueus a la Cisjordània (pels jueus Samaria i Judea) i conquerir a Israel des de dins”. Els palestins fins el dia d’avui no han fet cap intent real per a un acord de pau definitiu de pau amb Israel, les paraules d’Abàs, considerant que aquest és el dirigent palestí “més raonable” no són gens tranquil•litzadores.
Avigdor Lieberman considera que “el Món ha de deixar-li clar a Abàs que l’únic camí per a que els palestins rebin un Estat és deixar d’intentar eliminar l’únic Estat jueu del Món”. Estic d’acord, crec que el Món, especialment les Nacions Unides mai han obligat als dirigents palestins a signar i complir els acords que signen. Si, s’asseuen a la taula de negociacions però únicament fan perdre el temps a tothom perquè no tenen cap intenció d’arribar a acords. Els palestins no han renunciat mai a destruir l’Estat d’Israel, en aquestes circumstàncies el reconeixement de l’Estat palestí és un absolut disbarat.

El cap d’Hamàs viatja a El Caire per negociar sobre Shalit

Gilad Shalit és un soldat israelià d’origen francès que va ser segrestat per organitzacions terroristes islàmiques. Segons el diari de Hamàs Al Risala, una delegació de l’organització terrorista palestina Hamàs va viatjar a Egipte per negociar sobre l’alliberament del soldat Shalit, altres fonts de Hamàs informen que la delegació va viatjar per negociar d’altres assumptes amb les autoritats egípcies. El diari de Hamàs diu una cosa i altres fonts de Hamàs diuen una altra.
En unes negociacions anteriors els israelians havien mostrat el seu interès a alliberar entre 140 i 150 pressos palestins, independentment dels delictes que haguessin comés. En els anys que fa que Shalit roman segrestat pels terroristes palestins hi ha hagut negociacions indirectes entre israelians i palestins, el problema és que els palestins cada vegada imposen unes condicions diferents com si no tinguessin cap interès en negociar l’alliberament de Shalit i només es dediquessin a fer perdre el temps als negociadors i als mitjancers.
Recordant que Shalit també té nacionalitat francesa el president Sarkozy ha recordat que França “no ha oblidat” a Shalit i que milers de persones esperen veure’l lliure, en unes paraules que el president Sarkozy va dirigir directament al Gilad Shalid li va dir “en una era en la que l’Orient Mitjà està travessant una revolta en el nom de la llibertat i la dignitat humana, a vostè li estan negant la llibertat mateixa”.

Jordània posa en dubte la idoneïtat de la iniciativa palestina

Jordània posa en dubte la idoneïtat de la iniciativa palestina de presentar la seva petició per ser reconeguts com a Estat per les Nacions Unides. Consideren que la iniciativa palestina és perillosa perquè compromet el reclam pel “dret de retorn” sense base jurídica en el dret internacional.
El president de l’Autoritat Palestina Mahmud Abàs va decidir no fer cas al consell del govern jordà que desaconsellava que els palestins decidissin tirar pel dret i reclamar el seu Estat unilateralment perquè molts països consideren que és prematur i perjudica el procés de pau. Jo crec que als palestins el procés de pau els importa un rave, no tenen cap interès en arribar a acords amb Israel, tampoc a reconèixer l’Estat d’Israel ni renuncien a destruir l’Estat d’Israel, en aquestes circumstàncies és cert que és prematur que es proclami l’Estat palestí, un Estat governat, no ho oblidem, per una organització terrorista islàmica que té com a principal punt als seus estatuts la destrucció d’Israel.
Algunes fonts informen que Abàs podria estar intentant donar marxa enrere però que ja no pot fer-ho perquè l’arrosseguen altres organitzacions palestines. L’Estat palestí té fàcil veure aprovada la seva candidatura ja que la majoria dels membres de les Nacions Unides són països del Tercer Món i hi ha un predomini dels Estats àrabs però també cal recordar que el Consell de Seguretat està format per aquells països amb dret a vet: Estats Units, Rússia, Xina, França i Regne Unit.

Els grups terroristes palestins compren armes a Líbia

Els serveis d’intel•ligència israeliana informen que el desgavell que es viu a Líbia ha servit a les organitzacions terroristes palestines per obtenir míssils antiaeris i antitancs. I hi ha el temor que les armes químiques líbies acabin en mans de grups terroristes, tot i que ara per ara, en el cas d’aquestes armes, els oficials d’intel•ligència no tenen constància que hagin estat “adquirides” pels grups terroristes palestins. Si que s’ha detectat l’enviament massiu de míssils antiaeris SA-7, coets llançagranades RPG que des de Líbia passant per Egipte han entrat a Gaza.
SA-7: Míssil terra-aire de disseny soviètic operat per un sol individu i que es guia per infrarojos.
RPG: Serveix per atacar els tancs i perfora el seu blindatge.
L’armament entra a Gaza des de la Península del Sinaí (Egipte). També arriben armes des del Sudan que arriben a Egipte per vaixell. La televisió egípcia informa que fonts de la policia egípcia ha detectat grans quantitats d’armes a la frontera líbia.
Els castellans diuen a “a riu revolt, guany de pescadors” però en aquest cas hauríem de dir “a Líbia revolta guany de traficants d’armes”.

El reconeixement de l’Estat Palestí

Sumari: El Salvador reconeixerà l’Estat Palestí – Estats Units tallarà l’ajuda als palestins

El Salvador reconeixerà l’Estat Palestí

El president salvadorenc va anunciar que reconeixerien l’Estat palestí amb l’argument que “el reconeixement que donem de Palestina com a Estat és un deute històric que tenim” amb els palestins. Seria interessant conèixer que deuen els salvadorenys als palestins. El president Mauricio Funes afirma que “de la mateix manera que el primer acte d’aquest servidor va ser reprendre relacions diplomàtiques amb Cuba” després de 50 anys de relacions trencades entre ambdós països “ara fem també honor a la necessitat que té Palestina de convertir-se en Estat”. Analitzem els fets. Fa 50 anys El Salvador va trencar relacions amb Cuba, ara les restableixen, fa 50 anys no existia un Estat palestí, en realitat mai ha existit, i no ha existit perquè els palestins fa 63 anys van decidir renunciar a constituir-se en Estat. Si que és cert que Cuba i l’actual “el que sigui” palestí tenen en comú que no tenen règims democràtics, es tracta en ambdós casos de règims totalitaris. Quasi tots els governs llatinoamericans amb democràcies encara molt embrionàries i governs populistes amb tendències autoritàries – macos els eufemismes, oi? – han decidit donar el seu suport al reconeixement de l’Estat palestí.
Estats Units tallarà l’ajuda als palestins Cuba, Veneçuela i Nicaragua van reconèixer l’Estat palestí; Argentina, Brasil, Bolívia, Xile, Equador, Perú i Paraguai ho han fet amb posterioritat; Costa Rica i República Dominicana han expressat la seva opinió favorable al reconeixement.
Estats Units tallarà l’ajuda als palestins
Els Estats Units van advertir als palestins que els tancaran l’ajuda econòmica als palestins si continuen amb els plans de ser reconeguts per les Nacions Unides. Els Estats Units consideren que aquest reconeixement passa per negociacions entre els Palestins i Israel, però aquestes negociacions, diuen els nord-americans, fa un any que estan estancades. Estats Units dóna anualment a l’Autoritat Palestina 470 milions de dòlars que els palestins podrien deixar de percebre si opten per la via d’intentar aconseguir el reconeixement sense arribar a un acord de pau amb Israel.
És evident que els palestins no volen arribar a cap acord amb Israel, ni de pau ni sobre les fronteres ni sobre cap assumpte. El fet que des d’una part del que seria el futur Estat palestí continuïn realitzant-se atacs contra Israel i que els israelians s’ensumin que els palestins estan preparant més accions contra Israel, apart de la que van cometre fa una setmana, em fa témer que el reconeixement de Palestina com a Estat no portarà la pau entre ambdós països, simplement perquè els dirigents palestins no tenen cap interès per assolir la pau. Les Nacions Unides faran un mal servei a la pau si acaben reconeixent un Estat palestí que aspira a la destrucció del seu veí israelià.

Els palestins no mereixen tenir un Estat

Els palestins no mereixen que les Nacions Unides els reconeguin com Estat. Les Nacions Unides van aprovar l’any 1947 la creació de dos Estats, un seria Israel, l’altre Palestina. Els palestins van optar per renunciar al seu Estat, els israelians van proclamar el seu. Els palestins s’han passat 63 anys sent una excusa per les potències àrabs de la zona per atiar els odis i la guerra contra l’únic Estat democràtic de la zona.
Malgrat tot se’ls ha donat l’oportunitat de caminar cap a la pau i ells han seguit optant pel terrorisme i la guerra. No han fet res per la pau, si per la guerra, Per la seva culpa hi ha hagut milers de morts, i sembla que els líders palestins actuals segueixen en la irresponsabilitat de mantenir viu un conflicte sense cap interès en arribar a acords de pau, dels quals se’n beneficiarien els mateixos palestins, els israelians i tot el món.
Cada vegada que els palestins han tingut a l’abast arribar a un acord de pau amb Israel han decidit fer marxa enrere i tornar als camins de la violència.
No mereix el poble palestí tenir un Estat propi?. Encara no, i amb els dirigents actuals encara menys. Una solució seria convertir Palestina en un protectorat de les Nacions Unides, que les Nacions Unides netegessin els territoris palestins d’organitzacions terroristes, organitzacions de les que cada dia hi ha més, i curiosament totes elles responen a ordres donades des d’altres llocs: Hamàs és el braç terrorista de l’Iran a Gaza, els CRP, una escissió d’Hamàs més radical s’ha convertit en el braç d’AlQaida, i altres grups responen a altres països de la zona, tots tenen en comú el seu islamisme que vol aplicar la llei islàmica i el seu desig de destruir Israel. I afegim a Fatah, i altres organitzacions Si hi ha una cosa que al futur Estat de Palestina sobren són organitzacions terroristes, i falten organitzacions disposades a conduir als palestins pels camins de la pau. És a dir, cap d’aquestes organitzacions té cap interès per la pau amb Israel o per un sistema democràtic. Aquests grups, si aconseguissin el seu objectiu d’assolir el reconeixement de Palestina com a Estat es probable que provessin d’eliminar-se mútuament i d’atacar Israel, alhora o en un ordre determinat per les prioritats que tinguessin cadascun. Però és evident que tant una guerra entre aquestes organitzacions o d’aquestes organitzacions contra Israel no faria res més que portar patiment als israelians i també als propis palestins.
Les Nacions Unides haurien de crear un protectorat, eliminar totes aquestes organitzacions terroristes que responen als interessos d’altres països àrabs i en algun cas a multinacionals del terrorisme com AlQaida, i no als interessos dels palestins, i quan dic eliminar aquestes organitzacions estic dient clarament acabant físicament amb els seus dirigents i membres. Després Nacions Unides haurien de governar els territoris palestins, creant unes estructures d’Estat, formant una classe dirigent en valors com la democràcia, els drets humans i la llibertat, i passat un temps anar dipositant en aquesta nova classe dirigent formada a Europa i els Estats Units, se’ls podria anar donant una autonomia. El temps diria si els palestins poden governar-se ells mateixos i si realment malgrat ser àrabs estan preparats per a un sistema democràtic, i també si els palestins són capaços de governar-se a si mateixos sense obeir el que els manin des d’un desert d’Afganistan o des de Teheran.
No es pot oblidar que en aquests 63 anys els palestins no han fet cap esforç per assolir la pau, els seus dirigents estaven més interessats en destruir l’únic Estat democràtic de la zona que en governar al seu poble. L’Organització per l’Alliberament de Palestina no va buscar mai alliberar els palestins perquè eren les organitzacions com Fatah, Hamàs i totes les que han anat apareixent als territoris palestins les que oprimien al poble palestí, difícilment els opressors poden alliberar a un poble com no fos d’ells mateixos. Són aquestes organitzacions les que posen cinturons d’explosius als seus joves i els envien a suïcidar-se, i són aquestes organitzacions les que posen en perill la seva pròpia gent instal•lant les llançadores de coets a prop de zones habitades, són aquestes organitzacions les que no tenen escrúpols fent servir dones i nens, la seva pròpia gent, com escuts humans. Si, els palestins estan oprimits, això és cert, però no és Israel l’opressor, els opressors dels palestins són aquelles organitzacions terroristes palestines que al llarg de 63 anys han conduit al poble palestí al calvari. Una frase que defineix molt bé aquests 63 anys és aquella que diu que els palestins no perden mai l’oportunitat de perdre totes les oportunitats.
El sionisme va ser capaç de convertir en realitat el desig del poble jueu que es resumeix en una vella promesa que tots els jueus es van fer durant segles, l’any pròxim a Jerusalem. Lentament van iniciar el retorn a un país del qual havien estat expulsats en el segle I pels romans, van construir una societat, una estructura d’Estat, una forma de govern pròpia, i van començar a moure’s per aconseguir ser reconeguts com Estat, en aquelles terres que a l’inici del retorn eren part de l’Imperi Otomà, que va arribar un moment que va dictar una llei que prohibia als estrangers, en realitat els otomans van dictar la llei pensant en els jueus, seguir adquirint terres. En aquelles terres van instal•lar-se milers de jueus en societats col•lectives anomenades kibbutz, un sistema comunitari i democràtic, en uns territoris governats pel puny de ferro dels otomans. Mentrestant els palestins àrabs estaven allà fent el que feien des de l’Edat Mitjana, veure com passava el temps. Mentre els jueus construïen un Estat i un país, els palestins miraven com passava el temps. La caiguda de l’Imperi Otomà va suposar que Palestina passés a ser un protectorat britànic per mandat de la Societat de Nacions. Els britànics van posar inconvenients a l’arribada de jueus, van fer promeses als jueus i als àrabs que no tenien la més mínima intenció de complir. L’any 1947 les Nacions Unides van aprovar la creació de dos Estats, Israel pels jueus, Palestina pels àrabs. Els jueus van proclamar el seu Estat, els àrabs no. I va haver-hi guerra. Des de llavors Israel ha hagut de lluitar per sobreviure. Els palestins han seguit perdent totes les oportunitats que han tingut a l’abast i continuen perdent-les i fent perdre el temps a tothom. Els palestins no mereixen ser un Estat. Seria un disbarat que les Nacions Unides reconeguessin un Estat que està governat per organitzacions terroristes que tenen com a prioritat principal la destrucció de l’única democràcia de la zona i l’assassinat dels jueus, només per ser-ho. Els palestins van renunciar al seu Estat fa 63 anys, han assassinat a moltes persones per reclamar un Estat que podien haver-lo proclamat l’any 1948, i no han fet cap esforç en pro de la pau. No, els palestins no mereixen tenir un Estat propi, no mentre no facin un esforç per arribar a acords amb el seu veí, i sembla que no volen arribar a acords amb Israel. Totes les cimeres entre Israel i els palestins han acabat de la mateixa manera, els palestins quan tenien un acord quasi signat han fet marxa enrere i han iniciat accions violentes contra Israel. Els palestins han d’adonar-se que han de fer sacrificis per la pau no sacrificar vides humanes, les seves i les dels israelians, a la major glòria dels sàtrapes que els dirigeixen. Els palestins haurien de fer una revolta contra els seus dirigents seguint el que succeeix en altres països àrabs, dirigir la seva ira contra els dirigents d’Hamàs, Fatah, CRP i la Gihad Islàmica, i deixar de ser les eines d’aquests grups terroristes que els estan turmentant des de fa 63 anys. Enlloc de dirigir les seves ires contra Israel haurien d’aprendre d’Israel. En aquests 63 anys seguir als seus líders només els ha significat patiment, però ha estat un patiment del qual els propis palestins en són responsables. Els seus dirigents els han negat la pau i un Estat i els han portat la mort.

Ahmadinejad, el Hitler islàmic

Ahmadinejad, president de la República Islàmica d’Iran sembla que va inspirar-se en el mateix pensament d’Adolf Hitler, tot i que passant que la ideologia del caporal de Bohèmia pel tamís d’un islamisme xiïta ple d’odi i expansionista. Només cal llegir els termes amb els quals fa referència als jueus, titllant-los de virus i altres qualificatius molt desagradables, semblants als que Hitler va emprar per referir-se també a ells. Hitler va intentar esborrar els jueus del mapa, Ahmadinejad de moment només ho diu, però Hitler va començar dient-ho i ningú li va fer cas fins que va fer-ho. En una altra cosa també s’assembla, en un fet que pot semblar innocent, fins i tot les raons semblen innocents però el cert és que cap raó pot justificar la presència de vaixells de guerra iranians ni al Mar Roig, on Israel té la ciutat i port d’Elat ni al Mediterrani oriental. I si ja sembla poc acceptable que hi hagin vaixells de superfície encara es pot acceptar menys que situïn un submarí en front de la costa israeliana.

Iran envia un vaixell de guerra i un submarí al Mar Roig

El règim islàmic de l’Iran ha aprovat l’enviament al Mar Roig d’un vaixell de guerra i un submarí. L’excusa donada per l’almirall iranià Habibollah Sayyari ha estat que aquests vaixells intervindran en les operacions contra els pirates al Golf d’Aden i al Mar Roig. Segons aquest almirall volen transmetre un missatge de pau i amistat a tots els països del Món. Iran va enviar el juny passat vaixells i submarins a la zona a la que ara volen enviar un vaixell i un submarí i van dedicar-se a identificar els vaixells d’altres països que participen en l’operació antipirateria. Hitler també va desplegar una flota de submarins i tres cuirassats de butxaca que van situar-se en posició abans que s’iniciés la guerra que començaria amb la invasió de Polònia. Podria estar l’Iran posicionant els seus mitjans bèl•lics per partir amb avantatge abans d’iniciar un atac contra Israel. Res justifica la presència de vaixells iranians a l’entrada del Mar Roig ni tampoc al Mar Mediterrani on l’Iran no té veritables interessos exceptuant, és clar, un atac contra Israel. I considerant els discursos d’Ahmadinejad contra Israel encara resulta més sospitosa la presència de vaixells iranians en punts des dels quals podrien atacar el territori israelià combinant aquest atac amb el llançament de míssils.

Ahmadinejad vol esborrar Israel del mapa

Ahmadinejad ho ha repetit moltes vegades i li ha costat alguna condemna internacional – 2005 – que vol esborrar del mapa l’Estat d’Israel. Ahmadinejad diu que “reconèixer l’Estat palestí no és l’objectiu últim. Només és una etapa per l’alliberament de tota Palestina”. I ho fa administrant armes i finançant a Hamàs, organització islamista terrorista que manté un règim de terror sobre la seva població. Si, caldria alliberar als palestins de Hamàs, de les altres organitzacions terroristes i dels que donen suport a aquestes organitzacions, pel seu bé els palestins s’haurien d’alliberar de “benefactors” com Ahmadinejad. Els palestins des de fa 63 anys van fent cas a tots els sàtrapes que sorgeixen als països àrabs que els prometen Palestina i que els alliberaran dels jueus, però és d’aquests sàtrapes que algú hauria d’alliberar als palestins. Totes les desgràcies que han patit els palestins són responsabilitat dels propis dirigents palestins per haver-los guiat de manera tan nefasta per 63 anys de conflicte absurd i estúpid alhora que sagnant que podia haver-se evitat si els palestins haguessin proclamat el seu Estat l’any 1948, però van renunciar-hi, i les organitzacions terroristes palestines prioritzen els atemptats i la destrucció d’Israel al benestar del seu poble i la convivència en pau amb el seu principal veí. I tornant a Ahmadinejad continuaré dient que el llenguatge del sàtrapa iranià té moltes similituds amb el del caporal de Bohèmia quan afirma que “el règim sionista és un focus de microbis, una cèl•lula cancerosa que si existeix en un àpex de Palestina es mobilitzarà un altre cop i ens danyarà a tots”. Hitler es referia als jueus amb les mateixes paraules però el càncer d’Europa va ser el nazisme al qual se’l va deixar estendre’s per tot Europa. Quan van poder extirpar-lo havia provocat molts milions de morts, 10 milions dels quals 6 eren jueus i la resta d’altres minories odiades per aquell psicòpata. Un dels càncers de l’Orient Mitjà és el règim totalitari islàmic de l’Iran, recordar que Israel és una democràcia, cosa que no és cap dels seus veïns, començant pels palestins. Ells, els palestins que segueixin deixant-se entabanar per dictadors islamofeixistes com fins ara. Ja han vist quines són les conseqüències.
Ahmadinejad ha begut a les mateixes fonts que aquell pintor fracassat que va acabar aixecant un règim diabòlic i criminal que va portar Europa a una guerra atroç, Ahmadinejad arriba a afirmar: “Insisteixo als palestins que mai s’oblidin aquesta idea. Oblidar és el mateix que suïcidar-se” Donaria una oportunitat a l’enemic que està a un pas del col•lapse i la desaparició”. Si vol dir que Israel i els jueus estan a punt de desaparèixer em sembla que està molt equivocat. Altres tirans ho han provat abans i els jueus han sobreviscut, fins i tot quan van ser exterminats 6 milions. En 63 anys Israel ha lluitat contra exèrcits àrabs que eren superiors en nombre als israelians i van acabar guanyant totes les guerres els israelians. El gran problema dels palestins és que obliden que estan en aquesta situació per les decisions errònies dels seus dirigents i dels seus germans àrabs als quals els palestins molt probablement els importen un rave. L’existència d’un Estat democràtic al mig de tants règims autoritaris és una anomalia que aquests règims han intentat esborrar del mapa durant sis dècades. Diu Ahmadinejad que oblidar és el mateix que suïcidar-se, certament, però el suïcidi és una de les formes en què les organitzacions terroristes palestines – que tenen el suport del règim d’Ahmadinejad – han comés molts atemptats contra israelians. Els palestins han oblidat qui són els veritables responsables de la seva situació, els seus propis dirigents, serfs en el cas de Hamàs del règim iranià.

 

Oriente Medio, un conflicto irresoluble

Sumario: Dilaciones palestinas – El reconocimiento del Estado Palestino – Ahmadineyad, el Hitler islámico

Dilaciones palestinas

Sumario: Los palestinos no reconocerán al Estado de Israel – El jefe de Hamás viaja a El Cairo para negociar sobre Shalit – Los grupos terroristas palestinos compran armas en Libia

Los palestinos no reconocerán al Estado de Israel

El presidente de la Autoridad Palestina Mahmud Abás ha advertido que no reconocerán al Estado de Israel como un Estado judío diciendo “no nos exijan que reconozcamos el Estado judío. No lo aceptaremos “. Después dijo que la cuestión de los refugiados palestinos debe solucionarse no sólo dentro de las fronteras del futuro Estado palestino sino también dentro de Israel.
Está intentando Abás decirle a los israelíes cómo tienen que conformar su Estado?.
Después de escuchar las declaraciones del presidente de la Autoridad Palestina el ministro de Exteriores Avigdor Lieberman ha declarado que “la verdadera intención de los palestinos no es establecer un Estado que viva en paz junto a Israel, sino que más bien ellos quieren establecer un Estado libre de judíos en la Cisjordania (los judíos Samaria y Judea) y conquistar a Israel desde dentro “. Los palestinos hasta el día de hoy no han hecho ningún intento real para un acuerdo de paz definitivo de paz con Israel, las palabras de Abás, considerando que este es el dirigente palestino “más razonable” no son nada tranquilizadoras.
Avigdor Lieberman considera que “el Mundo debe dejarle claro a Abás que el único camino para que los palestinos reciban un Estado es dejar de intentar eliminar el único Estado judío del mundo”. Estoy de acuerdo, creo que el Mundo, especialmente las Naciones Unidas nunca han obligado a los dirigentes palestinos a firmar y cumplir los acuerdos que firman. Si se sientan a la mesa de negociaciones pero únicamente hacen perder el tiempo a todo el mundo porque no tienen ninguna intención de llegar a acuerdos. Los palestinos no han renunciado nunca a destruir el Estado de Israel, en estas circunstancias el reconocimiento del Estado palestino es un absoluto disparate.

El jefe de Hamás viaja a El Cairo para negociar sobre Shalit

Gilad Shalit es un soldado israelí de origen francés que fue secuestrado por organizaciones terroristas islámicas. Según el diario de Hamás Al Risala, una delegación de la organización terrorista palestina Hamas viajó a Egipto para negociar sobre la liberación del soldado Shalit, otras fuentes de Hamás informan que la delegación viajó para negociar otros asuntos con las autoridades egipcias. El diario de Hamás dice una cosa y otras fuentes de Hamás dicen otra.
En unas negociaciones anteriores los israelíes habían mostrado su interés en liberar entre 140 y 150 presos palestinos, independientemente de los delitos que hubieran cometido. En los años que hace que Shalit permanece secuestrado por los terroristas palestinos ha habido negociaciones indirectas entre israelíes y palestinos, el problema es que los palestinos cada vez imponen unas condiciones distintas como si no tuvieran ningún interés en negociar la liberación de Shalit y sólo se dedicaran a hacer perder el tiempo a los negociadores y los intermediarios.
Recordando que Shalit también tiene nacionalidad francesa el presidente Sarkozy ha recordado que Francia “no ha olvidado” a Shalit y que miles de personas esperan verlo libre, en unas palabras que el presidente Sarkozy dirigió directamente al Gilad Shalid le dijo “en una era en la que el Oriente Medio está atravesando una revuelta en el nombre de la libertad y la dignidad humana, a usted le están negando la libertad misma “.

Jordania pone en duda la idoneidad de la iniciativa palestina

Jordania pone en duda la idoneidad de la iniciativa palestina de presentar su petición para ser reconocidos como Estado por las Naciones Unidas. Consideran que la iniciativa palestina es peligrosa porque compromete el reclamo por el “derecho de retorno” sin base jurídica en el derecho internacional.
El presidente de la Autoridad Palestina Mahmud Abás decidió no hacer caso al consejo del gobierno jordano que desaconsejaba que los palestinos decidieran tirar por el derecho y reclamar su Estado unilateralmente porque muchos países consideran que es prematuro y perjudica el proceso de paz. Yo creo que los palestinos el proceso de paz les importa un bledo, no tienen ningún interés en llegar a acuerdos con Israel, tampoco a reconocer al Estado de Israel ni renuncian a destruir el Estado de Israel, en estas circunstancias es cierto que es prematuro que se proclame el Estado palestino, un Estado gobernado, no lo olvidemos, por una organización terrorista islámica que tiene como principal punto en sus estatutos la destrucción de Israel.
Algunas fuentes informan que Abás podría estar intentando dar marcha atrás pero que ya no puede hacerlo porque lo arrastran otras organizaciones palestinas. El Estado palestino tiene fácil ver aprobada su candidatura ya que la mayoría de los miembros de las Naciones Unidas son países del Tercer Mundo y hay un predominio de los Estados árabes pero también hay que recordar que el Consejo de Seguridad está formado por aquellos países con derecho a veto: Estados Unidos, Rusia, China, Francia y Reino Unido.

Los grupos terroristas palestinos compran armas en Libia

Los servicios de Inteligencia israelí informan que el desbarajuste que se vive en Libia ha servido a las organizaciones terroristas palestinas para obtener misiles antiaéreos y antitanques. Y hay el temor de que las armas químicas libias acaben en manos de grupos terroristas, aunque hoy por hoy, en el caso de estas armas, los oficiales de Inteligencia no tienen constancia de que hayan sido “adquiridas” por los grupos terroristas palestinos. Sí que se ha detectado el envío masivo de misiles antiaéreos SA-7, cohetes lanzagranadas RPG que desde Libia pasando por Egipto han entrado en Gaza.
SA-7: Misil tierra-aire de diseño soviético operado por un solo individuo y que se guía por infrarrojos.
RPG: Sirve para atacar los tanques y perfora su blindaje.
El armamento entra en Gaza desde la Península del Sinaí (Egipto). También llegan armas desde el Sudán que llegan a Egipto por barco. La televisión egipcia informa de que fuentes de la policía egipcia ha detectado grandes cantidades de armas en la frontera libia.
Los castellanos dicen “a río revuelto, ganancia de pescadores” pero en este caso deberíamos decir “a Libia revuelta ganancia de traficantes de armas”.

El reconocimiento del Estado Palestino

Sumario: El Salvador reconocerá el Estado Palestino – Estados Unidos cortará la ayuda a los palestinos

El Salvador reconocerá el Estado Palestino

El presidente salvadoreño anunció que reconocerían el Estado palestino con el argumento de que “el reconocimiento que damos de Palestina como Estado es una deuda histórica que tenemos” con los palestinos. Sería interesante conocer que deben los salvadoreños a los palestinos. El presidente Mauricio Funes afirma que “del mismo modo que el primer acto de este servidor fue reanudar relaciones diplomáticas con Cuba” después de 50 años de relaciones rotas entre ambos países “ahora hacemos también honor a la necesidad que tiene Palestina de convertirse en Estado “. Analizamos los hechos. Hace 50 años El Salvador rompió relaciones con Cuba, ahora las restablecen, hace 50 años no existía un Estado palestino, en realidad nunca ha existido, y no ha existido porque los palestinos hace 63 años decidieron renunciar a constituirse en Estado. Si que es cierto que Cuba y la actual “lo que sea” palestino tienen en común que no tienen regímenes democráticos, se trata en ambos casos de regímenes totalitarios. Casi todos los gobiernos latinoamericanos con democracias aún muy embrionarias y gobiernos populistas con tendencias autoritarias – bonitos los eufemismos, ¿verdad? – han decidido dar su apoyo al reconocimiento del Estado palestino.
Estados Unidos cortará la ayuda a los palestinos Cuba, Venezuela y Nicaragua reconocieron el Estado palestino; Argentina, Brasil, Bolivia, Chile, Ecuador, Perú y Paraguay lo han hecho con posterioridad; Costa Rica y República Dominicana han expresado su opinión favorable el reconocimiento.

Estados Unidos cortará la ayuda a los palestinos

Los Estados Unidos advirtieron a los palestinos que los cerrarán la ayuda económica a los palestinos si continúan con los planes de ser reconocidos por las Naciones Unidas. Los Estados Unidos consideran que este reconocimiento pasa por negociaciones entre los palestinos e Israel, pero estas negociaciones, dicen los estadounidenses, hace un año que están estancadas. Estados Unidos da anualmente a la Autoridad Palestina 470 millones de dólares que los palestinos podrían dejar de percibir si optan por la vía de intentar conseguir el reconocimiento sin llegar a un acuerdo de paz con Israel.
Es evidente que los palestinos no quieren llegar a ningún acuerdo con Israel, ni de paz ni sobre las fronteras ni sobre ningún asunto. El hecho de que desde una parte de lo que sería el futuro Estado palestino continúen realizándose ataques contra Israel y que los israelíes se huelan que los palestinos están preparando más acciones contra Israel, aparte de la que cometieron hace una semana, me hace temer que el reconocimiento de Palestina como Estado no traerá la paz entre ambos países, simplemente porque los dirigentes palestinos no tienen ningún interés por alcanzar la paz. Las Naciones Unidas harán un mal servicio a la paz si acaban reconociendo un Estado palestino que aspira a la destrucción de su vecino israelí.

Los palestinos no merecen tener un Estado

Los palestinos no merecen que las Naciones Unidas los reconozcan como Estado. Las Naciones Unidas aprobaron en 1947 la creación de dos Estados, uno sería Israel, el otro Palestina. Los palestinos optaron por renunciar a su Estado, los israelíes proclamaron su. Los palestinos han pasado 63 años siendo una excusa para las potencias árabes de la zona para atizar los odios y la guerra contra el único Estado democrático de la zona.
A pesar de todo se les ha dado la oportunidad de caminar hacia la paz y ellos han seguido optando por el terrorismo y la guerra. No han hecho nada por la paz, si por la guerra, Por su culpa ha habido miles de muertos, y parece que los líderes palestinos actuales siguen en la irresponsabilidad de mantener vivo un conflicto sin ningún interés en llegar a acuerdos de paz, los cuales se beneficiarían los mismos palestinos, los israelíes y todo el mundo.
Cada vez que los palestinos han tenido al alcance llegar a un acuerdo de paz con Israel han decidido dar marcha atrás y volver a los caminos de la violencia.
¿No merece el pueblo palestino tener un Estado propio?. Todavía no, y con los dirigentes actuales aún menos. Una solución sería convertir Palestina en un protectorado de las Naciones Unidas, que las Naciones Unidas limpiaran los territorios palestinos de organizaciones terroristas, organizaciones de las que cada día hay más, y curiosamente todas ellas responden a órdenes dadas desde otros lugares: Hamás es el brazo terrorista de Irán en Gaza, los CRP, una escisión de Hamás más radical se ha convertido en el brazo de AlQaida, y otros grupos responden a otros países de la zona, todos tienen en común su islamismo que quiere aplicar la ley islámica y su deseo de destruir Israel. Y añadimos a Fatah, y otras organizaciones Si hay algo que el futuro Estado de Palestina sobran son organizaciones terroristas, y faltan organizaciones dispuestas a conducir a los palestinos por los caminos de la paz. Es decir, ninguna de estas organizaciones tiene ningún interés por la paz con Israel o por un sistema democrático. Estos grupos, si lograran su objetivo de lograr el reconocimiento de Palestina como Estado es probable que probaran de eliminarse mutuamente y de atacar a Israel, a la vez o en un orden determinado por las prioridades que tuvieran cada uno. Pero es evidente que tanto una guerra entre estas organizaciones o de estas organizaciones contra Israel no haría nada más que llevar sufrimiento a los israelíes y también a los propios palestinos.
Las Naciones Unidas deberían crear un protectorado, eliminar todas estas organizaciones terroristas que responden a los intereses de otros países árabes y en algún caso a multinacionales del terrorismo como AlQaida, y no los intereses de los palestinos, y cuando digo eliminar estas organizaciones estoy diciendo claramente acabando físicamente con sus dirigentes y miembros. Después Naciones Unidas deberían gobernar los territorios palestinos, creando unas estructuras de Estado, formando una clase dirigente en valores como la democracia, los derechos humanos y la libertad, y pasado un tiempo ir depositando en esta nueva clase dirigente formada en Europa y los Estados Unidos, se les podría ir dando una autonomía. El tiempo diría si los palestinos pueden gobernarse a sí mismos y si realmente a pesar de ser árabes están preparados para un sistema democrático, y también si los palestinos son capaces de gobernarse a sí mismos sin obedecer lo que les manden desde un desierto de Afganistán o desde Teherán.
No se puede olvidar que en estos 63 años los palestinos no han hecho ningún esfuerzo para alcanzar la paz, sus dirigentes estaban más interesados en destruir el único Estado democrático de la zona que en gobernar a su pueblo. La Organización para la Liberación de Palestina no buscó nunca liberar a los palestinos porque eran las organizaciones como Fatah, Hamas y todas las que han ido apareciendo en los territorios palestinos las que oprimían al pueblo palestino, difícilmente los opresores pueden liberar a un pueblo como no fuera de ellos mismos. Son estas organizaciones las que ponen cinturones de explosivos a sus jóvenes y los envían a suicidarse, y son estas organizaciones las que ponen en peligro su propia gente instalando las lanzaderas de cohetes cerca de zonas habitadas, son estas organizaciones las que no tienen escrúpulos usando mujeres y niños, su propia gente, como escudos humanos. Si los palestinos están oprimidos, esto es cierto, pero no es Israel el opresor, los opresores de los palestinos son aquellas organizaciones terroristas palestinas que a lo largo de 63 años han conducido al pueblo palestino al calvario. Una frase que define muy bien estos 63 años es aquella que dice que los palestinos nunca pierden la oportunidad de perder todas las oportunidades.
El sionismo fue capaz de convertir en realidad el deseo del pueblo judío que se resume en una vieja promesa que todos los judíos se hicieron durante siglos, el año próximo en Jerusalén. Lentamente iniciaron el retorno a un país del que habían sido expulsados en el siglo I por los romanos, construyeron una sociedad, una estructura de Estado, una forma de gobierno propia, y empezaron a moverse para conseguir ser reconocidos como Estado, en aquellas tierras que al inicio del retorno eran parte del Imperio Otomano, que llegó un momento en que dictó una ley que prohibía a los extranjeros, en realidad los otomanos dictaron la ley pensando en los judíos, seguir adquiriendo tierras. En aquellas tierras se instalaron en miles de judíos en sociedades colectivas llamadas kibbutz, un sistema comunitario y democrático, en unos territorios gobernados por el puño de hierro de los otomanos. Mientras los palestinos árabes estaban allí haciendo lo que hacían desde la Edad Media, ver cómo pasaba el tiempo. Mientras los judíos construían un Estado y un país, los palestinos miraban como pasaba el tiempo. La caída del Imperio Otomano supuso que Palestina pasara a ser un protectorado británico por mandato de la Sociedad de Naciones. Los británicos pusieron reparos a la llegada de judíos, hicieron promesas a los judíos ya los árabes que no tenían la más mínima intención de cumplir. En 1947 las Naciones Unidas aprobaron la creación de dos Estados, Israel por los judíos, Palestina por los árabes. Los judíos proclamaron su Estado, los árabes no. Y hubo guerra. Desde entonces Israel ha tenido que luchar para sobrevivir. Los palestinos han seguido perdiendo todas las oportunidades que han tenido al alcance y continúan perdiéndose las y haciendo perder el tiempo a todos. Los palestinos no merecen ser un Estado. Sería un disparate que las Naciones Unidas reconocieran un Estado que está gobernado por organizaciones terroristas que tienen como prioridad principal la destrucción de la única democracia de la zona y el asesinato de los judíos, sólo por serlo. Los palestinos renunciaron a su Estado hace 63 años, han asesinado a muchas personas para reclamar un Estado que podían haberlo proclamado en 1948, y no han hecho ningún esfuerzo en pro de la paz. No, los palestinos no merecen tener un Estado propio, no mientras no hagan un esfuerzo para llegar a acuerdos con su vecino, y parece que no quieren llegar a acuerdos con Israel. Todas las cumbres entre Israel y los palestinos han acabado de la misma manera, los palestinos cuando tenían un acuerdo casi firmado han dado marcha atrás y han iniciado acciones violentas contra Israel. Los palestinos deben darse cuenta que tienen que hacer sacrificios por la paz no sacrificar vidas humanas, las suyas y las de los israelíes, a la mayor gloria de los sátrapas que los dirigen. Los palestinos deberían hacer una revuelta contra sus dirigentes siguiendo lo que sucede en otros países árabes, dirigió su ira contra los dirigentes de Hamás, Fatah, CRP y la Yihad Islámica, y dejar de ser las herramientas de estos grupos terroristas que los están atormentando desde hace 63 años. En lugar de dirigir sus iras contra Israel deberían aprender de Israel. En estos 63 años seguir a sus líderes sólo les ha significado sufrimiento, pero ha sido un sufrimiento del que los propios palestinos son responsables. Sus dirigentes les han negado la paz y un Estado y los han llevado la muerte.

Ahmadineyad, el Hitler islámico

Ahmadineyad, presidente de la República Islámica de Irán parece que se inspiró en el mismo pensamiento de Adolf Hitler, aunque pasando que la ideología del cabo de Bohemia por el tamiz de un islamismo chií lleno de odio y expansionista. Basta leer los términos con los que hace referencia a los judíos, tildándolos de virus y otros calificativos muy desagradables, similares a los que Hitler empleó para referirse también a ellos. Hitler intentó borrar los judíos del mapa, Ahmadineyad de momento sólo lo dice, pero Hitler comenzó diciendo-lo y nadie le hizo caso hasta que lo hizo. En otra cosa también parece, en un hecho que puede parecer inocente, incluso las razones parecen inocentes pero lo cierto es que ninguna razón puede justificar la presencia de barcos de guerra iraníes ni en el Mar Rojo, donde Israel tiene la ciudad y puerto de Eilat ni en el Mediterráneo oriental. Y si ya parece poco aceptable que haya barcos de superficie aún se puede aceptar menos que sitúen un submarino frente a la costa israelí.
Irán envía un buque de guerra y un submarino en el Mar Rojo
El régimen islámico de Irán ha aprobado el envío al Mar Rojo de un barco de guerra y un submarino. La excusa dada por el almirante iraní Habibollah Sayyari ha sido que estos barcos intervendrán en las operaciones contra los piratas en el Golfo de Adén y el Mar Rojo. Según este almirante quieren transmitir un mensaje de paz y amistad a todos los países del Mundo. Irán envió el pasado junio barcos y submarinos en la zona a la que ahora quieren enviar un barco y un submarino y dedicarse a identificar los buques de otros países que participan en la operación antipiratería. Hitler también desplegó una flota de submarinos y tres acorazados de bolsillo que situarse en posición antes de que se iniciara la guerra que comenzaría con la invasión de Polonia. Podría estar Irán posicionando sus medios bélicos para partir con ventaja antes de iniciar un ataque contra Israel. Nada justifica la presencia de barcos iraníes en la entrada del Mar Rojo ni tampoco en el Mar Mediterráneo donde Irán no tiene verdaderos intereses exceptuando, claro, un ataque contra Israel. Y considerando los discursos de Ahmadineyad contra Israel todavía resulta más sospechosa la presencia de barcos iraníes en puntos desde los cuales podrían atacar el territorio israelí combinando este ataque con el lanzamiento de misiles.

Ahmadineyad quiere borrar Israel del mapa

Ahmadineyad lo ha repetido muchas veces y le ha costado alguna condena internacional – 2005 – que quiere borrar del mapa al Estado de Israel. Ahmadineyad dice que “reconocer el Estado palestino no es el objetivo último. Sólo es una etapa por la liberación de toda Palestina “. Y lo hace administrando armas y financiando a Hamás, organización islamista terrorista que mantiene un régimen de terror sobre su población. Si, habría liberar a los palestinos de Hamás, de las otras organizaciones terroristas y los que apoyan a estas organizaciones, por su bien los palestinos deberían liberar de “benefactores” como Ahmadineyad. Los palestinos desde hace 63 años haciendo caso a todos los sátrapas que surgen en los países árabes que les prometen Palestina y que los liberarán de los judíos, pero es de esos sátrapas que alguien debería liberar a los palestinos. Todas las desgracias que han sufrido los palestinos son responsabilidad de los propios dirigentes palestinos por haberles guiado de forma tan nefasta por 63 años de conflicto absurdo y estúpido a la vez que sangrante que podía haberse evitado si los palestinos hubieran proclamado su Estado el año 1948, pero renunciar, y las organizaciones terroristas palestinas priorizan los atentados y la destrucción de Israel al bienestar de su pueblo y la convivencia en paz con su principal vecino. Y volviendo a Ahmadineyad seguiré diciendo que el lenguaje del sátrapa iraní tiene muchas similitudes con el del cabo de Bohemia cuando afirma que “el régimen sionista es un foco de microbios, una célula cancerosa que si existe en un ápice de Palestina se movilizará un otra vez y nos dañará a todos “. Hitler se refería a los judíos con las mismas palabras pero el cáncer de Europa fue el nazismo al que se le dejó extenderse por toda Europa. Cuando pudieron extirparlo había provocado muchos millones de muertos, 10 millones de los cuales 6 eran judíos y el resto de otras minorías odiadas por aquel psicópata. Uno de los cánceres de Oriente Medio es el régimen totalitario islámico de Irán, recordó que Israel es una democracia, lo que no es ninguno de sus vecinos, empezando por los palestinos. Ellos, los palestinos que sigan dejándose engatusar por dictadores islamofascismo como hasta ahora. Ya han visto cuáles son las consecuencias.
Ahmadineyad ha bebido en las mismas fuentes que aquel pintor fracasado que acabó levantando un régimen diabólico y criminal que llevó a Europa a una guerra atroz, Ahmadineyad llega a afirmar: “Insisto a los palestinos que nunca se olviden esta idea. Olvidar es lo mismo que suicidarse “Daría una oportunidad al enemigo que está a un paso del colapso y la desaparición”. Si quiere decir que Israel y los judíos están a punto de desaparecer me parece que está muy equivocado. Otros tiranos lo han probado antes y los judíos han sobrevivido, incluso cuando fueron exterminados 6 millones. En 63 años Israel ha luchado contra ejércitos árabes que eran superiores en número a los israelíes y acabaron ganando todas las guerras los israelíes. El gran problema de los palestinos es que olvidan que están en esta situación por las decisiones erróneas de sus dirigentes y de sus hermanos árabes a los que los palestinos muy probablemente les importan un bledo. La existencia de un Estado democrático en medio de tantos regímenes autoritarios es una anomalía que estos regímenes han intentado borrar del mapa durante seis décadas. Dice Ahmadineyad que olvidar es lo mismo que suicidarse, ciertamente, pero el suicidio es una de las formas en que las organizaciones terroristas palestinas – que tienen el apoyo del régimen de Ahmadineyad – han cometido muchos atentados contra israelíes. Los palestinos han olvidado quiénes son los verdaderos responsables de su situación, sus propios dirigentes, siervos en el caso de Hamás del régimen iraní.

Anuncis

One thought on “Orient Mitjà, un conflicte irresoluble

  1. Yo sólo quiero esperar a ver lo que sucede el próximo 20 de septiembre en la ONU en relación al Estado independiente de Palestina.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

LLIBERTAT JORDIS
PRESOS POLÍTICS DE L'ESTAT ESPANYOL
#llibertatjordis LLIBERTAT JORDIS
PRESOS POLÍTICS DE L'ESTAT ESPANYOL
#llibertatjordis Helicòpter

LLIBERTAT JORDIS
PRESOS POLÍTICS DE L'ESTAT ESPANYOL
#llibertatjordis LLIBERTAT JORDIS
PRESOS POLÍTICS DE L'ESTAT ESPANYOL
#llibertatjordis LLIBERTAT JORDIS
PRESOS POLÍTICS DE L'ESTAT ESPANYOL
#llibertatjordis Font modernista Espai sagrat Fall 
Season
Now

Join 1.799 other followers

Estadístiques "Buscant raons"

  • 25,713 hits
Setembre 2011
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« ag.   oct. »
 1234
567891011
12131415161718
19202122232425
2627282930  

Enllaços més clicats

Diada Nacional de Catalunya

11 de setembre11/09/2017
Diada 2017

Referèndum

1 d'octubre de 20171/10/2017
Votant el futur
%d bloggers like this: