Campanyes electorals

4

16 Novembre 2011 per yeagov


 

 
Campanyes electorals

Aquest diumenge anem a votar per escollir els nostres representants al Congrés dels Diputats i al Senat. Aquesta campanya ha estat molt ensopida, la xerrameca habitual, moltes ambigüitats i vaguetats, i cap proposta. S’han celebrat els mítings de sempre en què els candidats s’han dedicat a dir les tonteries de rigor mentre els corifeus els aplaudien enfervorits malgrat que els discursos tinguessin menys substància que els pensaments de Sergio Ramos, David Bisbal o Belén Esteban.

Hem escoltat a Cospedal desitjant “bon dia a totolom”, a Duran i Lleida tocant la bateria, Rajoy fent petons a nens, i fins i tot a la presidenta del PP a Catalunya, Alicia Sánchez Camacho sent confosa amb la candidata del PSC Carme Chacón. Aquest últim fet em produeix certa inquietud.

He vist la papereta del Senat per aquestes eleccions, ha quedat reduïda a la mida d’un DIN-A4, abans era un paperot immens amb un munt de partits de la majoria dels quals mai havíem sentit a parlar ni tornaríem a sentir parlar. Ara són una desena. N’hi ha els tradicionals i també d’altres que són partits protesta.

Si no hi ha un miracle ben gros aquestes eleccions les guanyarà el Partit Popular amb majoria absoluta. Preocupant és que en un sistema multipartidista els dos partits espanyols majoritaris hagin convertit en una lluita bipartidista, com si els altres partits no existissin. Una altra enganyifa és que presentin les eleccions com si estiguessim en un sistema presidencialista, i això no és cert. Al futur president del govern espanyol només l’hauran votat els madrilenys, i al seu principal oponent també.

Quan anem a votar escollim els diputats i senadors que ens representaran, seran ell en funció de les majories parlamentàries existents qui decideixin el pròxim president del govern d’entre ells, i aquest serà, si no es produeix un miracle, el candidat a diputat pel PP a la circumscripció de Madrid, un senyor al que només hauran votat els madrilenys. Repeteixo, les eleccions se’ns presenten com a presidencialistes i bipartidistes de facto, quan el sistema vigent no és ni presidencialista ni bipartidista.

Campañas electorales

Este domingo vamos a votar para elegir nuestros representantes en el Congreso de los Diputados y al Senado. Esta campaña ha sido muy aburrida, la palabrería habitual, muchas ambigüedades y vaguedades, y ninguna propuesta. Se han celebrado los mítines de siempre en que los candidatos se han dedicado a decir las tonterías de rigor mientras los corifeos los aplaudían enfervorizados pesar de que los discursos tuvieran menos sustancia que los pensamientos de Sergio Ramos, David Bisbal o Belén Esteban.

Hemos escuchado a Cospedal deseando “buenos días a totolom“, a Duran i Lleida tocando la batería, Rajoy haciendo besos a niños, e incluso a la presidenta del PP en Cataluña, Alicia Sánchez Camacho siendo confundida con la candidata del PSC Carme Chacón . Este último hecho me produce cierta inquietud.

He visto la papeleta del Senado para estas elecciones, ha quedado reducida al tamaño de un DIN-A4, antes era un papelón inmenso con un montón de partidos de la mayoría de los cuales nunca habíamos oído hablar ni volveríamos a oír hablar. Ahora son una decena. Hay los tradicionales y también otros que son partidos protesta.

Si no hay un milagro bien grande estas elecciones las ganará el PP con mayoría absoluta. Preocupante es que en un sistema multipartidista los dos partidos españoles mayoritarios hayan convertido en una lucha bipartidista, como si los demás partidos no existieran. Otra engaño es que presenten las elecciones como si estuvieramos en un sistema presidencialista, y eso no es cierto. El futuro presidente del gobierno español sólo lo tendrán votado los madrileños, y su principal oponente también.

Cuando vamos a votar elegimos los diputados y senadores que nos representarán, serán él en función de las mayorías parlamentarias existentes que decidan el próximo presidente del gobierno de entre ellos, y este será, si no se produce un milagro, el candidato a diputado por el PP en la circunscripción de Madrid, un señor al que sólo tendrán votado los madrileños.Repito, las elecciones se nos presentan como presidencialistas y bipartidistas de facto, cuando el sistema vigente no es ni presidencialista ni bipartidista.

Anuncis

4 thoughts on “Campanyes electorals

  1. Creo que este artículo que has escrito es excelente..
    Ha entregado una imagen muy interesante de lo que es o ha sido vuestra campaña electoral, y te has anticipado a los resultados ¿crees en los milagros?

  2. yeagov ha dit:

    En política no hay milagros, solo era una ironía, aunque si que empezaría a creer en milagros si súbitamente los políticos actuaran con inteligencia y acertaran a la hora de solucionar los problemas sin que salgamos todos más escaldados que una langosta en una cazuela.

  3. Tomàs ha dit:

    Finalment he decidit no anar a votar aquesta vegada. Em tenen tots farts i també el que fins ara ha estat el meu partit.

    Com has dit, la campanya electoral ha estat d’una alçada i d’una perspectiva històrica al nivell de la sola de la sabata. Penós el panorama. No hi he sabut trobar un o una polític que el veig capaç d’arrastrar, de fer trempar el personal, de tirar endavant.

    Com dius, als dos partits majoritaris ja els va bé això del bipartidisme. Saben que si ara no manen, d’aquí uns quants anys ja ho tornaran a fer. De fet fins ara ha estat així. Aquesta situació ja els va bé i la promocionen.

  4. yeagov ha dit:

    Jo he anat a votar com he fet des de que tinc edat per fer-ho però cada vegada m’avorreixen més les campanyes electorals. Tal i com es fan són una pèrdua de temps i una presa de pèl al votant.
    Sóc crític amb els intents dels dos partits majoritaris de convertir unes eleccions multipartidistes en unes eleccions bipartidistes. Els agradi o no a PSOE i PP la política espanyola dels últims 30 anys no s’entendrien sense CIU i PNB. Crec que en el Congrés dels diputats hi ha presents una vintena de partits, que per molt que a PSOE i PP no els agradi també representen algú.
    El bipartidisme espanyol del segle XIX no era precisament un exemple de sistema democràtic, les eleccions eren una enganyifa ja que els dos partits tenien un acord per turnar-se en el poder, la famosa època de Cánovas i Sagasta va ser una època en que la tupinada era una pràctica molt estesa en què hi participaven tots els poders de l’Estat i a les zones rurals els cacics.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

Incendi al carrer de la Canuda Incendi al carrer de la Canuda Incendi al carrer de la Canuda Incendi al carrer de la Canuda Carmela
Jaume Plensa Carmela
Jaume Plensa Carmela
Jaume Plensa Focus on the good Ramon Berenguer III, el Gran Betty Boop

Join 1.799 other followers

Estadístiques "Buscant raons"

  • 25,942 hits
Novembre 2011
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« oct.   des. »
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
282930  

Enllaços més clicats

  • Cap

Diada Nacional de Catalunya

11 de setembre11/09/2017
Diada 2017

Referèndum

1 d'octubre de 20171/10/2017
Votant el futur
%d bloggers like this: