Les meves opinions i jo

4

10 Desembre 2011 per yeagov


Les meves opinions i jo

Les meves opinions i jo

Considerant a quina edat se sol aprendre a llegir i escriure, i quina edat tinc ara, deu fer uns 36 anys que embruto papers amb els meus gargots. Oblidem-nos dels papers que vaig embrutar quan era estudiant prenent apunts o fen exercicis, algú hauria de pensar en com són de perjudicials pels boscos les escoles, un veritable atemptat ecològic, i limitem-nos a tot el que dec haver escrit només per lleure, ara que ho penso, deu ser molt. Per sort, Internet i els blocs m’han permès deixar d’atemptar contra els boscos i dedicar-me a contaminar la xarxa amb les meves opinions.

Tinc, no sé si considerar-ho una virtut o un defecte, la capacitat de treure de polleguera algunes persones. Dec haver publicat més de dos mil articles però dec haver escrit un 1/3 més que mai he publicat per diverses raons. M’han acusat de ser àcid, mordaç, tenir mala baba, i reconec que moltes vegades pot ser cert encara que no fos intencionat. També cal dir que aquestes apreciacions poder tenir a veure més amb el punt de vista de qui em llegeix que des del meu. Qualsevol text escrit pot ser entés de maneres molt diferents per persones diverses. M’he adonat que algunes persones allò que més els pot molestar no és el conjunt del text sinó aquelles frases que solem anomenar falques, que en realitat són prescindibles però que són un recurs retòric habitual a qualsevol escrit i també dels discursos.

Ja suposava que les opinions i els temes sobre els que escric podien fer emprenyar a algunes persones, mai ningú s’enfadarà amb tu si mai saben que n’opines, però el que no podia imaginar ha estat que un tema tan anodí com el que vaig escriure sobre una presumpta obra d’art d’un museu de Dortmund fos l’origen d’una agra polèmica. Tampoc podia creure que un article en què denunciava el deteriorament de la Plaça Urquinaona de Barcelona arribés a enfurismar algunes persones que van considerar que els meus comentaris eren excessivament àcids. Puc entendre que quan escric de política, religió o futbol hi hagi gent que s’emprenyi com una mona, aquests són els tres temes dels que no has de parlar mai si vols viure sense barallar-te amb ningú, i dos d’aquests temes són del que tracten la majoria dels articles que he escrit. Els artistes solen ser persones molt susceptibles, especialment si critiques la seva obra, i solen ser-ho aquells artistes l’obra dels quals sembla qualsevol cosa menys una obra d’art. La religió, la política i el futbol, juntament amb l’amor i l’odi, poden aconseguir que perdem els oremus, en un cas perquè s’ataquin les nostres conviccions personals i en l’altre perquè poques coses hi ha de tan poc racionals com els sentiments.

No puc negar que hi ha alguna vegada que puc haver estat excessivament sardònic quan he expressat les meves opinions, de vegades és difícil preveure quin efecte tindran les nostres paraules en aquells que les escolten o llegeixen. I reconec que abans solia anar amb peus de plom més en les formes que en el fons, intentava suavitzar les paraules molt però soc partidari de dir les coses com són.

No tot el que escric ho penjo, hi ha coses que són impublicables tot i que en el moment d’escriure-les no soc conscient de la duresa, però quan començo a corregir me n’adono que hauria de canviar tantes coses per poder-ho publicar que el text perdria totalment el sentit que li vaig voler donar.

No és que em molesti que la gent quan llegeix alguna cosa meva es quedi només amb l’anècdota d’una frase sarcàstica, grollera o amb doble sentit i oblidi la resta del text, en realitat no em preocupa, però si que agrairia que la gent quan llegeixi el que escric faci el favor d’opinar sobre el conjunt no sobre una part que pot ser una broma però que el fet que hi sigui o que no, no canvia pas el conjunt.

Mis opiniones y yo

Considerando a qué edad se suele aprender a leer y escribir, y qué edad tengo ahora, hará unos 36 años que ensucio papeles con mis garabatos. Olvidémonos de los papeles que me ensuciar cuando era estudiante tomando apuntes o haciendo ejercicios, alguien debería pensar en cómo son perjudiciales para los bosques las escuelas, un verdadero atentado ecológico, y limitémonos a todo lo que debo haber escrito sólo por ocio , ahora que lo pienso, debe ser mucho. Por suerte, Internet y los blogs me han permitido dejar de atentar contra los bosques y dedicarme a contaminar la red con mis opiniones.

Tengo, no sé si considerarlo una virtud o un defecto, la capacidad de sacar de quicio algunas personas. Debo haber publicado más de dos mil artículos pero debo haber escrito un tercio más que nunca he publicado por varias razones. Me han acusado de ser ácido, mordaz, tener mala baba, y reconozco que muchas veces puede ser cierto aunque no fuera intencionado. También hay que decir que estas apreciaciones poder tener que ver más con el punto de vista de quien me lee que desde mi. Cualquier texto escrito puede ser entendido de maneras muy diferentes para personas diferentes. Me he dado cuenta de que algunas personas lo que más les puede molestar no es el conjunto del texto sino esas frases que solemos llamar cuñas, que en realidad son prescindibles pero que son un recurso retórico habitual en cualquier escrito y también de los discursos.

Ya suponía que las opiniones y los temas sobre los que escribo podían hacer fastidiar a algunas personas, nadie se enfadará contigo si nunca saben que opinas, pero lo que no podía imaginar ha sido que un tema tan anodino como el que escribí sobre una presunta obra de arte de un museo de Dortmund fuera el origen de una agria polémica. Tampoco podía creer que un artículo en el que denunciaba el deterioro de la Plaza Urquinaona de Barcelona llegara a enfureció algunas personas que consideraron que mis comentarios eran excesivamente ácidos.Puedo entender que cuando escribo de política, religión o fútbol haya gente que se enfada como una mona, estos son los tres temas de los que no tienes que hablar si quieres vivir sin pelearte con nadie, y dos de estos temas son lo que tratan la mayoría de los artículos que he escrito. Los artistas suelen ser personas muy susceptibles, especialmente si criticas su obra, y suelen serlo aquellos artistas cuya obra parece cualquier cosa menos una obra de arte. La religión, la política y el fútbol, junto con el amor y el odio, pueden conseguir que perdamos los oremus, en un caso porque se ataquen nuestras convicciones personales y en el otro porque pocas cosas hay tan pocoracionales como los sentimientos.

No puedo negar que hay alguna vez que puedo haber sido excesivamente sardónico cuando he expresado mis opiniones, a veces es difícil prever qué efecto tendrán nuestras palabras en los que las escuchan o leen. Y reconozco que antes solía ir con pies de plomo más en las formas que en el fondo, intentaba suavizar las palabras muy pero soy partidario de decir las cosas como son.

No todo lo que escribo lo cuelgo, hay cosas que son impublicables aunque en el momento de escribirlas no soy consciente de la dureza, pero cuando empiezo a corregir me doy cuenta que tendría que cambiar tantas cosas para poder lo publicó que el texto perdería totalmente el sentido que le quise dar.

No es que me moleste que la gente cuando lee algo mío se quede sólo con la anécdota de una frase sarcástica, grosera o con doble sentido y olvide el resto del texto, en realidad no me preocupa, pero sí que agradecería que la gente cuando lea lo que escribo haga el favor de opinar sobre el conjunto no sobre una parte que puede ser una broma pero que el hecho de que sea o no, no cambia paso el conjunto.

4 thoughts on “Les meves opinions i jo

  1. Tomàs ha dit:

    Què difícil és saber com serà rebut i entès tot allò que deixem escrit en els nostres blocs.

    D’entrada ho llencem a l’espai i no sabem si algú s’ho mirarà mai, o si qui ho fa és una persona amb una certa sintonia cultural o política amb nosaltres i per tant estarà més propera a la nostra manera d’opinar o bé, qui s’ho està llegint és una persona amb la que no ens prendríem ni un cafè.

    Opinar comporta un cert risc, certament el propi fer de fer-ho ja ho és, i més encara si aquesta opinió es deixa per escrit.

    Jo encara intento mesurar una mica alguna de les coses que dic. Cada vegada menys, però encara mesuro.

  2. yeagov ha dit:

    En un altre bloc que tinc un parell dels meus articles han sigut objecte de certa controvèrsia, més per algunes paraules que pel conjunt de l’article.
    Tens raó, moltes vegades no som gaire conscients que quan escrivim alguna cosa, pengem fotos o pengem vídeos aquests poden ser vistos arreu del món, fins i tot a països dels quals ni hem sentit a parlar. Defensant la independència de Catalunya he tingut fortes discussions amb espanyolistes, defensant les meves posicions sobre l’Orient Mitjà he estat acusat de sionista per gent que probablement no saben que és ser sionista, i quan he fet articles sobre l’estat deplorable d’un carrer o plaça m’han criticat que fos insensible i mordaç.
    Per això vaig escriure aquest article, pensant especialment en el bloc de l’Indirecte.cat on he aconseguit treure de polleguera un parell de persones.

  3. Jo us he llegit a tots dos i no he tingut mai cap problema, puc estar d’acord o en desacord i així ho expresso, la gent busca problemes on no n’hi ha. Vosaltres doneu una versió dels fets i els comentaris hi són per, si vols i et ve de gust, dir-hi la teva. Som humans i, per tant, diferents. Si alguna vegada em passo, m’ho direu? No sempre en sóc conscient i mai vaig de mala fe.

  4. yeagov ha dit:

    No pateixis, Maria, em sembla que tu i jo poques discussions tindrem perquè coincidim en les opinions, el que ens pot diferenciar són els matisos, però es tracta d’això, de dir que pensem.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

No s'ha trobat cap imatge d'Instagram.

Uneix altres 1.800 subscriptors

Estadístiques "Buscant raons"

  • 29.841 hits
Desembre 2011
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
 1234
567891011
12131415161718
19202122232425
262728293031  

Enllaços més clicats

  • Cap

Diada Nacional de Catalunya

11 de setembre11 Setembre 2017
Diada 2017

Referèndum

1 d'octubre de 20171 Octubre 2017
Votant el futur
A %d bloguers els agrada això: