Una història de terror, per César Vidal

Deixa un comentari

15 febrer 2012 per yeagov


Una història de terror, per César Vidal

M’han enviat un breu conte de terror escrit per l’ínclit intel•lectual carpetovetònic César Vidal. La història du per títol “En Cataluña soy listo”. Explica que una mare divorciada i el seu fill van arribar a Madrid provinents de Catalunya. La mare va buscar una feina i una escola pel seu fill a Madrid. Vidal explica que el nen havia estudiat a Catalunya i “només” ho havia fet “en la seva curta vida” en català. El nen va descobrir que quan va començar a estudiar a Madrid no entenia el que li deien. El pobre nen no aprenia perquè com tota la seva curta vida havia estudiat en català i ara ho feia a Madrid en castellà no entenia el que li ensenyaven. El nen, segons Vidal, va acabar preguntant-li a la seva mare: “Mamà, per què no ens tornem a Catalunya?. Allà, era llest”. Segons Vidal això és culpa del nacionalisme català i la seva sectària i inhumana política adoctrinadora i que condemna als nens castellanoparlants a patir el mateix drama que el nen de la seva història (de terror).

Jo parlo i escric ambdues llengües, català i castellà, he estat educat en aquest sistema que Vidal titlla de “política educativa criminal” i malgrat això soc capaç d’expressar-me oralment i per escrit en ambdues llengües sense cap dificultat. César Vidal diu que aquesta història és verídica però coneixent aquest personatge manipulador, feixista, espanyolista, caspós i demagog aquesta història té de verídic el mateix que els seus pamflets revisionistes, res. Aquest personatge sinistre de la caverna mediàtica i altres de la seva espècie transmeten una imatge plena de prejudicis sobre Catalunya. César Vidal no seria llest a Catalunya, només seria un altre espanyol inadaptat que es passaria tot el dia maleint la terra que li dóna de menjar i que no vol fet l’esforç d’integrar-se. Vidal cita a Lenin en el seu article però és evident que el mestre de César Vidal és Goebbels, mestre en l’ús de la demagògia racista i la propaganda per atacar a un altre poble.

Gràcies a Vidal i altres feixistes com ell a Espanya tenen la creença que aquí hi ha un conflicte lingüístic que de fet és inexistent fora dels cercles neolerrouxistes amb molt suport mediàtic a Madrid però nul suport real a Catalunya.

Estem en una democràcia i en democràcia el català ha recuperat aquells espais que els diversos totalitarismes espanyols que hem hagut de suportar havien anorreat. Malauradament a Espanya no es van fer les coses com cal i malgrat que hi hagi formalment una democràcia encara hi ha molt feixista que té un potent altaveu des del qual defensar les seves tesis, i algunes institucions de l’Estat espanyol encara estan en mans de feixistes. Vidal amb la verborrea que el caracteritza escup el verí dels seus prejudicis i de la seva ideologia des del púlpit radiofònic d’aquesta emissora ultradretana, feixista i racista (EsRadio), en què l’etílic Queipo de Llano s’hauria trobat molt còmode, als quatre vents. César Vidal ha creat un relat de terror i ha pretès fer-lo passar per una història verídica. El problema és que fora del Principat hi ha qui ho pren com una història autèntica i es pensi que a Catalunya ens mengem els nens castellanoparlants amb patates si no aprenen a recitar sense equivocar-se que “setze jutges mengen fetge d’un penjat”.Vidal és l’alumne avançat de Goebbels a Espanya, altres, com el seu col•lega de professió i de mitjà, Losantos, també practiquen la demagògia, el foment de la catalanofòbia, la difamació i l’apologia del feixisme, però Losantos seria més aviat alumne avantatjat de l’etílic Queipo de Llano.

Que a Espanya no siguin capaços de respectar el fet que aquí a Catalunya tenim una llengua pròpia i que no parlem per fotre’ls a ells sinó perquè és la nostra llengua és increïble. Tres dècades de democràcia no els ha servit per esborrar tres segles d’adoctrinament en l’odi contra tot lo català, de prejudicis i ignorància, simplement perquè la majoria dels mitjans de comunicació espanyols i algunes forces polítiques espanyolistes continuen adoctrinant la seva gent en aquest odi contra qualsevol cosa que tingui el seu origen a Catalunya, i l’element més destacat, i per això el més odiat per aquests cavernícoles de l’Altiplà castellà, és la llengua.

La imatge amb la què els mitjans de Madrid presenten els catalans té una forta càrrega de prejudicis. Sembla que els catalans tinguem banyes i cua i que ens mengem nens castellanoparlants amb patates. Aquesta història que explica l’ínclit Vidal sobre aquesta mare m’ha fet venir a la memòria una escena de la pel•lícula “l’última nit de Boris Grushenko” de Woody Allen. El film està ambientat durant les guerres napoleòniques a Rússia. En aquesta escena un nen, que quan creix és el personatge que interpreta en Woody, li pregunta a un adult, crec que un oncle, com són els jueus, aquest treu de la butxaca una estampeta amb la imatge que la propaganda antisemita presentava els jueus per fer-los odiosos davant la població majoritàriament eslava i cristiana, uns éssers amb banyes i cua. De vegades tinc la sensació que la premsa espanyola tracta de presentar els catalans com uns éssers amb cua i banyes que tenen l’únic propòsit en aquest món de torturar els pobres espanyols fent-los escoltar aquesta llengua que un funcionari judicial extremeny va titlla d’”estranyíssima i curiosa llengua”. Acotxaran les mares espanyoles els seus innocents fillets amenaçant-los que si no s’adormen ràpid un català vindrà i se’ls endurà per obligar-los a aprendre el català?.

Una historia de terror, por César Vidal

Me han enviado un breve cuento de terror escrito por el ínclito intelectual carpetovetónico César Vidal. La historia lleva por título “En Cataluña soy listo”. Explica que una madre divorciada y su hijo llegaron a Madrid procedentes de Cataluña. La madre buscó un trabajo y una escuela por su hijo en Madrid. Vidal explica que el niño había estudiado en Cataluña y “sólo” lo había hecho “en su corta vida” en catalán. El niño descubrió que cuando empezó a estudiar a Madrid no entendía lo que le decían. El pobre niño no aprendía porque como toda su corta vida había estudiado en catalán y ahora lo hacía en Madrid en castellano no entendía lo que le enseñaban. El niño, según Vidal, terminó preguntándole a su madre: “Mamá, ¿por qué no nos volvemos a Cataluña?. Allí, era listo “. Según Vidal esto es culpa del nacionalismo catalán y su sectaria e inhumana política adoctrinadora y que condena a los niños castellanohablantes a sufrir el mismo drama que el niño de su historia (de terror).

Yo hablo y escribo ambas lenguas, catalán y castellano, he sido educado en este sistema que Vidal califica de “política educativa criminal” ya pesar de ello soy capaz de expresarme oralmente y por escrito en ambas lenguas sin ninguna dificultad.César Vidal dice que esta historia es verídica pero conociendo este personaje manipulador, fascista, españolista, casposo y demagogo esta historia tiene de verídico lo mismo que sus panfletos revisionismo, nada. Este personaje siniestro de la caverna mediática y otros de su especie transmiten una imagen llena de prejuicios sobre Cataluña. César Vidal no sería listo en Cataluña, sólo sería otro español inadaptado que se pasaría todo el día maldiciendo la tierra que le da de comer y que no quiere hecho el esfuerzo de integrarse. Vidal cita a Lenin en su artículo pero es evidente que el maestro de César Vidal es Goebbels, maestro en el uso de la demagogia racista y la propaganda para atacar a otro pueblo.

Gracias a Vidal y otros fascistas como él en España tienen la creencia de que aquí hay un conflicto lingüístico que de hecho es inexistente fuera de los círculos neolerrouxistes con mucho apoyo mediático en Madrid pero nulo apoyo real en Cataluña.

Estamos en una democracia y en democracia el catalán ha recuperado aquellos espacios que los diversos totalitarismos españoles que hemos tenido que soportar habían aniquilado.Desgraciadamente en España no se hicieron las cosas como es debido y pese a que haya formalmente una democracia todavía hay mucho fascista que tiene un potente altavoz desde el que defender sus tesis, y algunas instituciones del Estado español todavía están en manos de fascistas. Vidal con la verborrea que le caracteriza escupe el veneno de sus prejuicios y de su ideología desde el púlpito radiofónico de esta emisora ultraderechista, fascista y racista (EsRadio), en que el etílico Queipo de Llano se habría encontrado muy cómodo, los cuatro vientos. César Vidal ha creado un relato de terror y ha pretendido hacerlo pasar por una historia verídica. El problema es que fuera del Principado hay quien lo toma como una historia auténtica y se piense que en Cataluña nos comemos los niños castellanohablantes con patatas si no aprenden a recitar sin equivocarse que “dieciséis jueces comen hígado de un ahorcado”. Vidal es el alumno avanzado de Goebbels en España, otros, como su colega de profesión y de medio, Losantos, también practican la demagogia, el fomento de la catalanofobia, la difamación y la apología del fascismo, pero Losantos sería más bien alumno aventajado de la etílico Queipo de Llano.

Que en España no sean capaces de respetar el hecho de que aquí en Catalunya tenemos una lengua propia y que no hablamos para echarlos a ellos sino porque es nuestra lengua es increíble.Tres décadas de democracia no les ha servido para borrar tres siglos de adoctrinamiento en el odio contra todo lo catalán, de prejuicios e ignorancia, simplemente porque la mayoría de los medios de comunicación españoles y algunas fuerzas políticas españolistas siguen adoctrinando a su gente en este odio contra cualquier cosa que tenga su origen en Cataluña, y el elemento más destacado, y por ello el más odiado por estos cavernícolas del Altiplano castellano, es la lengua.

La imagen con la que los medios de Madrid presentan los catalanes tiene una fuerte carga de prejuicios. Parece que los catalanes tengamos cuernos y cola y que nos comemos niños castellanohablantes con patatas. Esta historia que cuenta el ínclito Vidal sobre esta madre me ha hecho venir a la memoria una escena de la película “la última noche de Boris Grushenko” de Woody Allen. El filme está ambientado durante las guerras napoleónicas en Rusia. En esta escena un niño, que cuando crece es el personaje que interpreta Woody, le pregunta a un adulto, creo que un tío, como son los judíos, este saca del bolsillo una estampita con la imagen que la propaganda antisemita presentaba a los judíos para hacerlos odiosos ante la población mayoritariamente eslava y cristiana, unos seres con cuernos y cola. A veces tengo la sensación de que la prensa española trata de presentar a los catalanes como unos seres con cola y cuernos que tienen el único propósito en este mundo de torturar a los pobres españoles haciéndoles escuchar esta lengua que un funcionario judicial extremeño tilda de “extrañísima y curiosa lengua”. ¿Arropan las madres españolas sus inocentes hijitos amenazándoles que si no se duermen rápido un catalán vendrá y se los llevará para obligarles a aprender el catalán?.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Telefèric de Montjuîc Charlie Rivel Telefèric de Montjuîc La clau del SI Cassolada Votem per ser lliures

Join 1.590 other followers

Estadístiques "Buscant raons"

  • 25,620 hits
febrer 2012
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« gen.   març »
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
272829  

Enllaços més clicats

  • Cap

Diada Nacional de Catalunya

11 de setembre11/09/2017
Diada 2017

Referèndum

1 d'octubre de 20171/10/2017
7 dies to go.
%d bloggers like this: