El problema espanyol (VII)

2

11 Abril 2012 per yeagov


 
El problema espanyol (VII)

Ara volen desmantellar les Comunitats Autònomes

Un Estat com Espanya sense una tradició de govern descentralitzat va voler constituir-se en Estat lleugerament descentralitzat creant les comunitats autònomes però van acabar fent un bunyol mal fet. Que Catalunya i Euskadi tinguessin les seves pròpies institucions era perfectament normal, no debades Catalunya feia molts segles que va crear les seves institucions, la Generalitat ja té 653 anys d’història, les Corts Catalanes, un segle més, i de fet l’origen de les institucions catalanes se situa cap a l’any 1010 amb les Assemblees de Pau i Treva. Catalunya i Euskadi tenen una identitat nacional molt marcada. El sistema era vàlid per a Galícia, una terra amb una llengua pròpia i una identitat cultural pròpia molt marcada. Però quan es negociava tot això a Andalusia també van dir que volien el mateix que els catalans, i finalment van acabar-se creant 17 comunitats autònomes, algunes difícilment explicables. I calia omplir de contingut aquestes noves entitats polítiques, és a dir, competències per gestionar. L’Estat va posar la Sanitat i l’Educació en mans de les Comunitats Autònomes, i altres competències, però l’Estat va mantenir els Ministeris que havien gestionat aquestes competències. Aquests Ministeris gestionen uns pressupostos molt grans malgrat no ser ells els que gestionen ni la Sanitat ni l’Educació, i fan anar de corcoll les conselleries homòlogues que no reben els diners que els pertoquen. Ara, diuen que s’ha de desmuntar el sistema autonòmic perquè és car, i és car perquè l’Estat continua mantenint la seva estructura burocràtica a ministeris les competències dels quals han estat traspassades a les comunitats autònomes. No seria millor desmantellar aquests ministeris buits de contingut però amb mateix nombre de funcionaris (o més) que quan gestionaven aquestes competències.

Ara quasi totes les comunitats autònomes estan governades pel Partit Popular, és a dir, el partit més centralista d’Espanya, i el PSOE també ho és, clar, que el terme aplicable al PSOE seria el de “jacobí”. Cap dels dos partits espanyols i espanyolistes s’ho han cregut gaire això de les autonomies, simplement perquè el nacionalisme espanyol, i ambdós partits són profundament nacionalistes espanyols, és centralista.

Ara ens surt l’inefable Esperanza Aguirre, lideressa del PP i presidenta de la Comunitat de Madrid, dient que s’han de suprimir els parlaments regionals i que l’Estat recuperi les competències d’educació, sanitat i justícia. La proposta d’Aguirre al president del govern espanyol, Mariano Rajoy és que les comunitats autònomes siguin buidades de competències fins a ser suprimides, a més d’eliminar els “parlaments regionals”. Amb aquesta mesura diu Aguirre que podrien estalviar-se 48000 milions d’euros corresponents al lloguer d’edificis, alts càrrecs polítics, assessors, secretàries, conductors i els Parlaments regionals. Diu Esperanza Aguirre que “si Espanya ho necessita, les grans competències de les comunitats autònomes haurien de tornar a l’Estat, com la justícia, l’educació i la sanitat, i altres com el transport i els serveis socials haurien de tornar als ajuntaments”.

Segons Aguirre, que no oblidem és presidenta de la Comunitat de Madrid, el model autonòmic es va crear per “integrar els partits nacionalistes bascos i catalans” i només ha servit per “complicar i encarir” l’estat de les altres 15 “regions”. “Espanya no es pot permetre el luxe de mantenir aquests 17 miniestats”. Anem a pams. Esperanza Aguirre és la presidenta de la Comunitat de Madrid, una comunitat autònoma l’existència de la qual no té cap explicació lògica. La província de Madrid era part de Castella la Nova. Castella la Nova es correspon amb el que ara és Castella la Mancha menys Madrid i Albacete. La comunitat de Madrid va ser l’última comunitat autònoma a ser constituïda. No tenia cap fonament històric. Si Catalunya tenia un territori ben definit des de l’Edat Mitjana, al marge d’algunes amputacions del seu territori, amb unes institucions d’origen medieval, una bandera que és una de les banderes més antigues d’Europa, una llengua, i unes lleis pròpies, a més d’un himne oficial, Madrid era tot el contrari, no tenen tradició d’autogovern perquè Madrid era part de Castella, o per ser més correctes, Madrid era Castella, no tenien bandera pròpia ni himne, els van haver de crear i els madrilenys es creuen el seu himne i la bandera tant com els espanyols es creuen el sistema autonòmic.

Pot resultar sorprenent que la presidenta de la comunitat de Madrid vulgui desmantellar la institució de la que ella és màxima representant però no ho és tant si pensem que Aguirre aspira a ser la futura presidenta del govern espanyol.

Una Catalunya independent seria més solvent que Espanya

La funcionària imperial María Llanos de Luna va afirmar que si Catalunya s’independitzés es convertiria en el país més pobre d’Europa. Que havia de dir ella?. Penseu que ella perdria la feina i que en el seu currículum vitae tindria la taca d’haver estat l’última “virreina” de l’”imperi espanyol” a la colònia catalana. Imagineu la cara dels últims governadors espanyols tornant a la Península al llarg del segle XIX des de les colònies espanyoles a l’Amèrica llatina que s’anaven independitzant presentant-se davant del Borbó regnant i dient-li que els han fet fora de la colònia. En aquestes declaracions que la “virreina” Llanos de Luna va fer fa uns dies ens posava un futur molt negre, tot i que em sembla que era el seu futur el que es presentaria molt negre si Catalunya s’independitzés. No oblidem que la “virreina” Llanos de Luna defensa l’estatus quo present, l’actual relació entre Catalunya i Espanya, molt beneficiosa per a Espanya, nefasta per a Catalunya, i defensa la seva feina.

Però el senyor Finn Erling Kydland, Premi Nobel d’Economia afirma que si Catalunya fos independent ‘el govern català tindria més facilitat per demostrar la seva credibilitat que el govern espanyol en el seu conjunt’. D’Escòcia, un altre futur Estat ara part de la Gran Bretanya, Kyland diu que “’podria crear el mateix clima de confiança que va permetre a Irlanda créixer espectacularment durant 20 anys”.

En els períodes de bonança econòmica 60 milions d’euros diaris se n’anaven cap a Espanya i no tornaven mai més, uns 21900 milions d’euros anuals. Ara amb la crisi aquesta xifra es mou entre els 14000 i els 16000 milions d’euros anuals. Són aquests milions que marxen cap a Espanya i no tornen el que ens empobreix. Si malgrat aquest espoli Catalunya no és un país pobre, només que no podem aprofitar aquests diners perquè se’ls queda l’Estat, imaginin-se quin potencial econòmic té aquest país. Però el potencial més gran dels països petits no solen ser els recursos naturals sinó la seva gent. Aquest país les ha vist de tots colors, i malgrat tot continua existint. Però arriba un dia que cal decidir que ja no serveix anar sobrevivint i esperant a veure si les coses milloren, els catalans hem de prendre la decisió de deixar de ser una colònia espoliada i començar a ser un país, allò que mai hauríem d’haver deixat de ser.

Modernitzar Espanya

Hi ha hagut catalans que han tingut la sorprenent idea de voler modernitzar Espanya, i de pas civilitzar una mica aquell país. Santa innocència. Tots han acabat adonant-se que allò no té remei. La mentalitat del “conquistador” està molt arrelada, malgrat que la majoria no hagi conquerit mai res. Recordaran vostès quan en temps de l’Aznar “Campeador” i del seu fidel Trillo va realitzar-se aquella gran gesta militar de la Batalla de Julivert, oi?. Fer pedagogia és impossible, aquesta gent ni vol ni té cap gana de conèixer-nos, únicament volen dues coses de nosaltres i una la tenen, els nostres diners, l’altra que voldrien seria castellanitzar-nos cultural i mentalment, i això encara no ho han aconseguit.

Un exemple del poc interès que Espanya té en res que tingui a veure amb Catalunya és que a Espanya només quatre universitats espanyoles (fora de l’àmbit dels Països Catalans) imparteixen classes de català amb uns 272 estudiants, sembla que la llengua catalana té més interès a Alemanya (26 universitats i 1.079 estudiants), Itàlia (12 universitats i 700estudiants), França (14 universitats i 1.032 estudiants) o Regne Unit (18 universitats i 1.164 estudiants) que no pas a l’Estat del qual tenim la desgràcia de formar part.

Les principals raons per justificar la independència són econòmiques, polítiques i culturals, però també hi ha el fartament de viure en un Estat espanyol en què dia si i dia també la premsa i alguns polítics de l’Altiplà castellà ens diuen el nom del porc i s’enfurismen perquè parlem en català (entre nosaltres) o ens acusen de robar-los (nosaltres a ells) quan els diem que deixin d’ofegar-nos econòmicament. Diguem prou.

El problema español (VII)

Ahora quieren desmantelar las Comunidades Autónomas

Un Estado como España sin una tradición de gobierno descentralizado quiso constituirse en Estado ligeramente descentralizado creando las Comunidades Autónomas pero terminaron haciendo un buñuelo mal hecho. Que Cataluña y Euskadi tuvieran sus propias instituciones era perfectamente normal, no en vano Cataluña hacía muchos siglos que creó sus instituciones, la Generalitat ya tiene 653 años de historia, las Cortes Catalanas, un siglo más, y de hecho el origen de las instituciones catalanas se sitúa hacia el año 1010 con las Asambleas de Paz y Tregua. Cataluña y Euskadi tienen una identidad nacional muy marcada. El sistema era válido para Galicia, una tierra con una lengua propia y una identidad cultural propia muy marcada. Pero cuando se negociaba todo ello en Andalucía también dijeron que querían lo mismo que los catalanes, y finalmente terminar creando 17 comunidades autónomas, algunas difícilmente explicables. Y había que llenar de contenido estas nuevas entidades políticas, es decir, competencias para gestionar. El Estado puso la Sanidad y la Educación en manos de las Comunidades Autónomas, y otras competencias, pero el Estado mantuvo los Ministerios que habían gestionado estas competencias. Estos Ministerios gestionan unos presupuestos muy grandes a pesar de no ser ellos los que gestionan ni la Sanidad ni la Educación, y hacen ir de cabeza a las consejerías homólogas que no reciben el dinero que les corresponden. Ahora, dicen que hay que desmontar el sistema autonómico porque es caro, y es caro porque el Estado sigue manteniendo su estructura burocrática a ministerios cuyas competencias han sido traspasadas a las comunidades autónomas. No sería mejor desmantelar estos ministerios vacíos de contenido pero con mismo número de funcionarios (o más) que cuando gestionaban estas competencias.

Ahora casi todas las comunidades autónomas están gobernadas por el Partido Popular, es decir, el partido más centralista de España, y el PSOE también lo es, claro, que el término aplicable al PSOE sería el de “jacobino”. Ninguno de los dos partidos españoles y españolistas se lo han creído mucho eso de las autonomías, simplemente porque el nacionalismo español, y ambos partidos son profundamente nacionalistas españoles, es centralista.

Ahora nos sale el inefable Esperanza Aguirre, lideresa del PP y presidenta de la Comunidad de Madrid, diciendo que se han de suprimir los parlamentos regionales y que el Estado recupere las competencias de educación, sanidad y justicia. La propuesta de Aguirre al presidente del gobierno español, Mariano Rajoy es que las comunidades autónomas sean vaciadas de competencias hasta ser suprimidas, además de eliminar los “parlamentos regionales”. Con esta medida dice Aguirre que podrían ahorrarse 48.000 millones de euros correspondientes al alquiler de edificios, altos cargos políticos, asesores, secretarias, conductores y los Parlamentos regionales. Dice Esperanza Aguirre que “si España lo necesita, las grandes competencias de las comunidades autónomas deberían devolver al Estado, como la justicia, la educación y la sanidad, y otros como el transporte y los servicios sociales deberían volver a los ayuntamientos “.

Según Aguirre, que no olvidemos es presidenta de la Comunidad de Madrid, el modelo autonómico se creó para “integrar los partidos nacionalistas vascos y catalanes” y sólo ha servido para “complicar y encarecer” el estado de las otras 15 “regiones” .”España no puede permitirse el lujo de mantener estos 17 miniestados”. Vayamos por partes. Esperanza Aguirre es la presidenta de la Comunidad de Madrid, una comunidad autónoma la existencia de la que no tiene ninguna explicación lógica. La provincia de Madrid era parte de Castilla la Nueva. Castilla la Nueva se corresponde con lo que ahora es Castilla la Mancha menos Madrid y Albacete. La comunidad de Madrid fue la última comunidad autónoma a ser constituida. No tenía ningún fundamento histórico. Si Catalunya tenía un territorio bien definido desde la Edad Media, al margen de algunas amputaciones de su territorio, con unas instituciones de origen medieval, una bandera que es una de las banderas más antiguas de Europa, una lengua, yunas leyes propias, además de un himno oficial, Madrid era todo lo contrario, no tienen tradición de autogobierno para que Madrid era parte de Castilla, o para ser más correctos, Madrid era Castilla, no tenían bandera propia ni himno, les que crear y los madrileños se creen su himno y la bandera tanto como los españoles se creen el sistema autonómico.

Puede resultar sorprendente que la presidenta de la Comunidad de Madrid quiera desmantelar la institución de la que ella es máxima representante pero no lo es tanto si pensamos que Aguirre aspira a ser la futura presidenta del gobierno español.

Una Cataluña independiente sería más solvente que España

La funcionaria imperial María Llanos de Luna afirmó que si Cataluña se independizara se convertiría en el país más pobre de Europa. Que tenía que decir ella?. Pensad que ella perdería el trabajo y que en su currículum vitae tendría la mancha de haber sido la última “virreina” del “imperio español” en la colonia catalana.Imaginad la cara de los últimos gobernadores españoles volviendo a la Península a lo largo del siglo XIX desde las colonias españolas en América latina que se iban independizando presentándose ante el Borbón reinante y diciéndole que los han hecho fuera de la colonia . En estas declaraciones que la “virreina” Llanos de Luna hizo hace unos días nos ponía un futuro muy negro, aunque me parece que era su futuro el que se presentaría muy negro si Cataluña se independizara. No olvidemos que la “virreina” Llanos de Luna defiende el status quo presente, la actual relación entre Cataluña y España, muy beneficiosa para España, nefasta para Cataluña, y defiende su trabajo.

Pero el señor Finn Erling Kydland, Premio Nobel de Economía afirma que si Catalunya fuera independiente ‘el gobierno catalán tendría más facilidad para demostrar su credibilidad que el gobierno español en su conjunto’. De Escocia, otro futuro Estado ahora parte de la Gran Bretaña, Kyland dice que “‘podría crear el mismo clima de confianza que permitió a Irlanda crecer espectacularmente durante 20 años”.

En los períodos de bonanza económica 60 millones de euros diarios se iban hacia España y no volvían nunca más, unos 21.900 millones de euros anuales. Ahora con la crisis esta cifra se mueve entre los 14.000 y los 16.000 millones de euros anuales. Son esos millones que se van a España y no vuelven lo que nos empobrece.Si a pesar de este expolio Cataluña no es un país pobre, sólo que no podemos aprovechar ese dinero para que se los queda el Estado, imagínense qué potencial económico tiene este país. Pero el mayor potencial de los países pequeños no suelen ser los recursos naturales sino su gente. Este país las ha visto de todos colores, ya pesar de todo sigue existiendo. Pero llega un día que hay que decidir que ya no sirve ir sobreviviendo y esperando a ver si las cosas mejoran, los catalanes tenemos que tomar la decisión de dejar de ser una colonia expoliada y empezar a ser un país, lo que nunca deberíamos haber dejado de ser.

Modernizar España

Ha habido catalanes que han tenido la sorprendente idea de querer modernizar España, y de paso civilizar un poco aquel país.Santa inocencia. Todos han acabado dándose cuenta de que aquello no tiene remedio. La mentalidad del “conquistador” está muy arraigada, aunque la mayoría no haya conquistado nada.Recordarán ustedes cuando en tiempos de Aznar “Campeador” y de su fiel Trillo realizarse aquella gran hazaña militar de la Batalla de Perejil, ¿verdad?. Hacer pedagogía es imposible, esta gente ni quiere ni tiene ninguna gana de conocernos, únicamente quieren dos cosas de nosotros y una la tienen, nuestro dinero, la otra que querrían sería castellanizar hacernos cultural y mentalmente, y eso aún no lo han conseguido.

Un ejemplo del poco interés que España tiene en nada que tenga que ver con Cataluña es que en España sólo cuatro universidades españolas (fuera del ámbito de los Països Catalans) imparten clases de catalán con unos 272 estudiantes, parece que la lengua catalana tiene más interés en Alemania (26 universidades y 1.079 estudiantes), Italia (12 universidades y 700estudiants), Francia (14 universidades y 1.032 estudiantes) o Reino Unido (18 universidades y 1.164 estudiantes) que en el Estado del que tenemos la desgracia de formar parte.

Las principales razones para justificar la independencia son económicas, políticas y culturales, pero también está el fartament de vivir en un Estado español en el que día sí y día también la prensa y algunos políticos del Altiplano castellano nos dicen el nombre del cerdo y enfurecen porque hablamos en catalán (entre nosotros) o nos acusan de robarles (nosotros a ellos) cuando les decimos que dejen de ahogarnos económicamente. Digamos basta.

Advertisements

2 thoughts on “El problema espanyol (VII)

  1. Tomàs ha dit:

    Molt d’acord amb el que exposes.

    Les Autonomies es varen fer per aigualir les de Catalunya i el País Basc bàsicament. Quan Andalucia va accedir a l’autonomia per l’article 151 de la Constitució va començar aquest procés uniformador.

    Ara, practicament no hi ha diferències entre autonomies.

    Els Bascos ho varen saber molt millor que nosaltres en el tema econòmic. S’hauria de donar l’antiòscar als polítics catalans que varen negociar aquests aspectes i si tenen la creu de Sant Jordi, que la tornin!

    El tema de la Independència estarà sobre la taula entre el 2013 i el 2014, entre d’altres coses perquè no hi haurà pacte fiscal (crec que hi haurà un pedaç fiscal que als pocs mesos es veurà que no serveis per res), i veurem com reaccionen els ciutadans. Si la gent surt al carrer, els polítics aniran al darrera, si esperem que sigui a l’inrevés, no serà mai.

  2. yeagov ha dit:

    En principi el sistema autonòmic havia d’aplicar-se exclusivament a Catalunya, Euskadi, Galícia i Navarra, el lobby andalús va aconseguir que se’ls inclogués en aquest grup. Finalment es van constituir les altres CCAA, incloent a Madrid i les dues ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. Els mateixos que llavors per tal de diluir a Catalunya, Euskadi i Galícia en aquest embolic ara diuen que va ser un error.
    És veritat, quan els nostres polítics van renunciar al concert econòmic van cometre un error que ara estem pagant.
    Fa vint anys era rar veure a tanta gent dient que la independència és l’única sortida que ens estan deixant, i ho diu gent que no són jovenets arrauxats sinó gent que estan calculant les avantatges i els inconvenients de la independència i veuen que la independència té més avantatges que inconvenients. Fa uns anys escoltar un empresari defensant la independència hauria estat impossible, ara associacions d’empresaris presenten estudis detallats amb dades que recolzen la independència.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Carmela
De Jaume Plensa Cuiner Exposició 
El Món de Giorgio de Chirico
19 de juliol al 22 d'octubre Circulant Colom Ombra Obres Cadenat Bastó Sortida d'emergència

Join 1.591 other followers

Estadístiques "Buscant raons"

  • 25,451 hits
Abril 2012
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« març   maig »
 1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
30  

Enllaços més clicats

  • Cap

Diada Nacional de Catalunya

11 de setembre11/09/2015
Diada 2014

Eleccions Parlament de Catalunya

27 de setembre de 201527/09/2015
Votant el futur
%d bloggers like this: