Jerusalem (I): Història breu de la ciutat

Deixa un comentari

20 Mai 2012 per yeagov


Jerusalem (I): Història breu de la ciutat
Història breu de la ciutat
Hi ha evidències arqueològiques anteriors a la conquesta de la ciutat pel Rei David. Entre elles es pot constatar que al Segle XVII AEC, els cananeus havien construït murs massius (4 i 5 tones de roques, de 26 metres d’altura) a la part oriental de Jerusalem per protegir el seu sistema antic d’aigua. Pel 1550-1400 AEC, Jerusalem va caure sota domini egipci. Les inscripcions d’Amarna contenen correspondència entre Abdi-Heba, cap de “Urusalim” i el seu sobirà Amenhotep III.
El poder dels egipcis a la regió va començar a declinar al Segle XII AEC, durant el col · lapse de l’Edat del Bronze. La batalla de Djahy (Djahy era el nom egipci de Canaan) en 1178 abans de Crist, entre Ramsès III i els Pobles del Mar, va marcar l’inici d’aquesta disminució. La pèrdua gradual d’un poder central va donar lloc a regnes independents a la regió. Segons la Bíblia, Jerusalem en aquell moment era coneguda com Jebús i els seus independents cananeus que habitaven en aquest moment eren coneguts com els jebuseus.
Segons la Bíblia, la història d’Israel a la ciutat va començar en el 1000 AC, amb la conquesta del Rei David de Jerusalem, després d’això Jerusalem es va convertir en la ciutat de David i la capital del Regne Unit d’Israel. D’acord amb els llibres de Samuel, els jebuseus han aconseguit resistir els intents dels israelites de capturar la ciutat i el rei David es burla de tals intents, al·legant que fins als cecs i els coixos poden derrotar l’exèrcit israelita.
Quan el regne de Judà es va separar del regne més gran d’Israel (que la Bíblia col·loca prop del final del regnat de Salomó, 930 AEC, Jerusalem es va convertir en la capital del regne de Judà, mentre que el Regne d’Israel va tenir la seva capital en Shjem, en Shomrón (Samaria). Tant la Bíblia com l’evidència arqueològica regional, suggereixen que a la regió havia inestabilitat política durant el període de 925-732 AEC. En el 925 AEC, la regió va ser envaïda pel faraó egipci que Sheshonk. Al voltant de 75 anys després, les forces de Jerusalem estaven implicades en una batalla indecisa contra el rei assiri Salmanasar III. Segons la Bíblia, Josafat de Judà, es va a Acab del regne del nord d’Israel en aquest moment.
La Bíblia registra que poc després d’aquesta batalla, Jerusalem va ser saquejada pels filisteus, els àrabs i etíops, que van saquejar la casa del rei Joram. Dues dècades més tard, la major part de Canaan, inclosa Jerusalem va ser conquerida per Hazael d’Aram, Damasc. Segons la Bíblia, Joaix de Judà, li va donar tots els tresors de Jerusalem com a tribut, però Hazael va procedir a destruir la ciutat. I mig segle més tard, la ciutat va ser saquejada per Joaix d’Israel, que va destruir els murs i va prendre presoner a Amasies, rei de Judà.
Al final del període del Primer Temple, Jerusalem era l’únic lloc sagrat en el qual era seu d’un regne i un centre de peregrinació habitual, fet que els arqueòlegs corroboren amb evidències. L’any 538 AC, després de 50 anys de captiveri a Babilònia, rei persa Cirus el Gran va convidar els jueus a tornar a Judà per reconstruir el Temple. La construcció del Segon Temple va ser acabada en el 516 AC, durant el regnat de Darius, el Gran. Aquesta va ser la darrera reconstrucció fins a 1967 de la nostra era.
Historia breve de la ciudad
Hay evidencias arqueológicas anteriores a la conquista de la ciudad por el Rey David. Entre ellas se puede constatar que en el Siglo XVII AEC, los cananeos habían construido muros masivos (4 y 5 toneladas de rocas, de 26 metros de altura) en la parte oriental de Jerusalén para proteger su sistema antiguo de agua.
Por el 1550-1400 AEC, Jerusalén cayó bajo dominio egipcio. Las inscripciones de Amarna contienen correspondencia entre Abdi-Heba, jefe de de “Urusalim” y su soberano Amenhotep III.
El poder de los egipcios en la región comenzó a declinar en el Siglo XII AEC, durante el colapso de la Edad del Bronce. La batalla de Djahy (Djahy era el nombre egipcio de Canaán) en 1178 antes de Cristo, entre Ramsés III y los Pueblos del Mar, marcó el inicio de esta disminución. La pérdida gradual de un poder central dio lugar a reinos independientes en la región. Según la Biblia, Jerusalén en ese momento era conocida como Jebús y sus independientes cananeos que habitaban en este momento eran conocidos como los jebuseos.
Según la Biblia, la historia de Israel en la ciudad comenzó en el 1000 AC, con la conquista del Rey David de Jerusalén, tras lo cual Jerusalén se convirtió en la ciudad de David y la capital del Reino Unido de Israel. De acuerdo con los libros de Samuel, los jebuseos han logrado resistir los intentos de los israelitas de capturar la ciudad y el rey David se burla de tales intentos, alegando que hasta los ciegos y los cojos pueden derrotar al ejército israelita.
Cuando el reino de Judá se separó del reino más grande de Israel (que la Biblia coloca cerca del final del reinado de Salomón, 930 AEC, Jerusalén se convirtió en la capital del reino de Judá, mientras que el Reino de Israel tuvo su capital en Shjem, en Shomrón (Samaria).
Tanto la Biblia como la evidencia arqueológica regional, sugieren que en la región había inestabilidad política durante el período de 925-732 AEC. En el 925 AEC, la región fue invadida por el faraón egipcio que Sheshonk. Alrededor de 75 años después, las fuerzas de Jerusalén estaban implicadas en una batalla indecisa contra el rey asirio Salmanasar III. Según la Biblia, Josafat de Judá, se alió a Acab del reino del norte de Israel en este momento.
La Biblia registra que poco después de esta batalla, Jerusalén fue saqueada por los filisteos, los árabes y etíopes, que saquearon la casa del rey Joram. Dos décadas más tarde, la mayor parte de Canaán, incluida Jerusalén fue conquistada por Hazael de Aram, Damasco. Según la Biblia, Joás de Judá, le dio todos los tesoros de Jerusalén como tributo, pero Hazael procedió a destruir la ciudad. Y medio siglo más tarde, la ciudad fue saqueada por Joás de Israel, que destruyó los muros y tomó prisionero a Amasías, rey de Judá.
Al final del período del Primer Templo, Jerusalén era el único lugar sagrado en el que era sede de un reino y un centro de peregrinación habitual, hecho que los arqueólogos corroboran con evidencias.
En el año 538 AC, después de 50 años de cautiverio en Babilonia, rey persa Ciro el Grande invitó a los judíos a regresar a Judá para reconstruir el Templo. La construcción del Segundo Templo fue terminada en el 516 AC, durante el reinado de Darío el Grande. Esa fue la última reconstrucción hasta 1967 de nuestra era.
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Exposició 
El Món de Giorgio de Chirico
19 de juliol al 22 d'octubre Circulant Colom Ombra Obres Cadenat Bastó Sortida d'emergència El Hórreo Font

Join 1.591 other followers

Estadístiques "Buscant raons"

  • 25,445 hits
Mai 2012
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« abr.   juny »
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031  

Enllaços més clicats

  • Cap

Diada Nacional de Catalunya

11 de setembre11/09/2015
Diada 2014

Eleccions Parlament de Catalunya

27 de setembre de 201527/09/2015
Votant el futur
%d bloggers like this: