Jerusalem (II): Celebració de la reunificació de la ciutat

Deixa un comentari

20 Mai 2012 per yeagov


Jerusalem (II): Celebració de la reunificació de la ciutat

Celebració de la reunificació de la ciutat 
 
“Si t’oblidés, oh Jerusalem “…
Iom Ierushalaim (Dia de Jerusalem) és la més recent addició al calendari hebreu. Cau aquest 20 de maig, equivalent al dia 28 de Iyar (sis setmanes després del sopar de la Pasqua, i una setmana abans de la vigília de Shavuot). L’enyorança de Sió i Jerusalem ha acompanyat el poble jueu en el seu exili durant més de 2.500 anys, des dels temps de Nabucodonosor i la captivitat de Babilònia (598-537 AEC), i més tard en la conquesta de Jerusalem i la destrucció del Temple per les legions de Tito en l’any 70 EC, amb les quals es va iniciar la gran dispersió del poble jueu. L’enyorança de Jerusalem s’esmenta més de mil vegades en la Bíblia, al Talmud i en les oracions quotidianes i festives. La seva expressió resumida d’anhel i esperança pot trobar en aquesta invocació de la Hagadà, el text ritual que es llegeix en el sopar de Pesaj: “L’any que ve, a Jerusalem”. Algunes de les expressions més emotives d’aquest sentiment es deuen al salmista:
“Al costat dels rius de Babilònia, allà ens assèiem, i encara ploràvem, recordant de Sió. Sobre els salzes dins d’ella, pengem les nostres arpes “(137, 1-2).
“Si t’oblidés, oh Jerusalem, se m’oblidi la meva dreta. Enganxis la meva llengua al paladar si no us recordaré, si no aixeca a Jerusalem al capdavant dels meus alegries.
(137, 5-7).
“Lloa, oh Jerusalem, l’Etern, lloa al teu Déu, oh Sió” (147, 12).
Tot i Jerusalem ha estat considerada com la capital del poble jueu des dels temps del Rei David, en el 1000 aEC, tot i que la van conquistar diferents potències estrangeres – mai es va fixar un dia especial en honor de la ciutat fins que l’exèrcit israelià es va fer càrrec de la part antiga, a l’est de la ciutat en el tercer dia de la Guerra dels Sis Dies al juny de 1967. Después de la Guerra dels Sis Dies, la ciutat va ser reunificada, posant fi a 19 anys de separació vigent entre els barris predominantment àrabs i jueus, després de la Guerra de la Independència el 1948. A causa de la curta edat d’aquesta festa, encara no hi ha molt del que la fa única en termes de costums i tradicions. S’està convertint gradualment en una “peregrinació”, quan milers d’israelians viatgen (alguns fan caminada) a Jerusalem per mostrar la seva solidaritat amb la ciutat. Aquesta mostra de solidaritat és d’especial importància per a l’Estat d’Israel, ja que la comunitat internacional no ha aprovat la “reunificació” de la ciutat sota sobirania israeliana, i molts països no han reconegut a Jerusalem com la capital de l’Estat jueu (les Nacions Unides en el seu pla de partició de novembre de 1947 (que consistia en l’establiment d’un estat jueu i un altre àrab) li assigna un estatus de “Ciutat Internacional” a Jerusalem). Una cita bíblica habitual en les celebracions de Yom Yerushalayim a Israel és la cita del Salm 122:4: Anar shehubrah lah yahdaiv – “una ciutat que està unida entre si” o “una ciutat que uneix a tots”. (Aquesta traducció està probablement influïda per un midrash rabínic sobre aquest versicle, que va interpretar la frase per reflectir els esdeveniments en els temps rabínics. En l’ús de la cita d’avui, un midrash modern s’ha construït sobre la interpretació rabínica). Història de la batalla de Jerusalem Jerusalem va estar dividida des de la Guerra de la Independència de 1948 i dinou anys més tard es va reunir com a conseqüència de la guerra de sis dies el 1967. La batalla de Jerusalem va començar en el matí del 5 de juny de 1967, quan els jordans van obrir foc al llarg de tota la línia de cessament al foc. A la tarda, els jordans van ocupar el Palau del Governador. El Comandament Central de l’Exèrcit israelià, sota el comandament del general Uzi Narkis, va traslladar el “Har’el”, brigada al capdavant de Jerusalem. Aquesta força va travessar les posicions enemigues de “Har Adar” i “Abdul Aziz” i ha conquistat “Nebi Samuel”. En el matí del 6 de juny aquesta força va arribar a la carretera de Jerusalem a Rammalah i va prendre per assalt “Tel-El” i “Givat Hamivtar”. A més, es va avançar una brigada de paracaigudistes. Les seves instruccions eren obrir el camí a la Muntanya Scopus i el Museu Rockefeller per tal de posicionar-se per obrir-se pas cap a la Ciutat Vella de Jerusalem, en un termini molt curt. El 7 de juny l’Estat Major va donar l’ordre d’alliberar la Ciutat Vella. La comanda central va activar la brigada de paracaigudistes que havien conquistat la Muntanya de les Oliveres i la cresta de la Muntanya Scopus. Aquestes tropes es van obrir pas a la “Ciutat Vella”, a través de la porta dels Lleons i va hissar la bandera d’Israel sobre el “Mur dels Laments” (l’últim vestigi supervivent del Segon Temple). Després de la victòria en la Guerra de 6 dies, el 27 de juny de 1967, el Govern va presentar a la Knesset la llei que determina que Jerusalem és la capital d’Israel.
Celebración de la reunificación de la ciudad“

Si te olvidaré, oh Jerusalén”…
Iom Ierushalaim (Día de Jerusalén) es la más reciente adición al calendario hebreo. Cae este 20 de mayo, equivalente al día 28 de Iyar (seis semanas después de la cena de la Pascua, y una semana antes de la víspera de Shavuot). La añoranza de Sión y Jerusalén ha acompañado al pueblo judío en su exilio durante más de 2.500 años, desde los tiempos de Nabucodonosor y la cautividad de Babilonia (598-537 AEC), y más tarde desde la conquista de Jerusalén y la destrucción del Templo por las legiones de Tito en el año 70 EC, con las que se inició la gran dispersión del pueblo judío. La añoranza de Jerusalén se menciona más de mil veces en la Biblia, en el Talmud y en las oraciones cotidianas y festivas. Su expresión resumida de anhelo y esperanza puede encontrarse en esta invocación de la Hagadá, el texto ritual que se lee en la cena de Pesaj: “El año que viene, en Jerusalén”. Algunas de las expresiones más emotivas de este sentimiento se deben al salmista:
“Junto a los ríos de Babilonia, allí nos sentábamos, y aun llorábamos, acordándonos de Sión. Sobre los sauces en medio de ella, colgamos nuestras arpas” (137, 1-2).

“Si te olvidare, oh Jerusalén, olvídeseme mi diestra. Péguese mi lengua al paladar si no te recordare, si no alzare a Jerusalén a la cabeza de mis alegrías” (137, 5-7).

“Loa, oh Jerusalén, al Eterno, Alaba a tu Dios, oh Sión” (147, 12).
A pesar de Jerusalén ha sido considerada como la capital del pueblo judío desde los tiempos del Rey David, en el 1000 aEC, a pesar de que la conquistaron distintas potencias extranjeras- nunca se fijó un día especial en honor de la ciudad hasta que el ejército israelí se hizo cargo de la parte antigua, en el este de la ciudad en el tercer día de la Guerra de los Seis Días en junio de 1967.Después de la Guerra de los Seis Días, la ciudad fue reunificada, poniendo fin a 19 años de separación vigente entre los barrios predominantemente árabes y judíos, después de la Guerra de la Independencia en 1948.
Debido a la corta edad de esta fiesta, todavía no hay mucho de lo que la hace única en términos de costumbres y tradiciones. Se está convirtiendo gradualmente en una “peregrinación”, cuando miles de israelíes viajan (algunos hacen caminata) a Jerusalén para mostrar su solidaridad con la ciudad. Esta muestra de solidaridad es de especial
importancia para el Estado de Israel, ya que la comunidad internacional nunca ha aprobado la “reunificación” de la ciudad bajo soberanía israelí, y muchos países no han reconocido a Jerusalén como la capital del Estado judío (las Naciones Unidas en su plan de partición de noviembre de 1947 (que consistía en el establecimiento de un estado judío y otro árabe) le asigna un status de “Ciudad Internacional” a Jerusalén).
Una cita bíblica habitual en las celebraciones de Yom Yerushalayim en Israel es la cita del Salmo 122:4: Ir shehubrah lah yahdaiv – “una ciudad que está unida entre sí” o “una ciudad que une a todos”. (Esta traducción está probablemente influida por un midrash rabínico sobre este versículo, que interpretó la frase para reflejar los eventos en los tiempos rabínicos. En el uso de la cita de hoy, un midrash moderno se ha construido sobre la interpretación rabínica).
Historia de la batalla de Jerusalén
Jerusalén estuvo dividida desde la Guerra de la Independencia de 1948 y diecinueve años más tarde se reunió como consecuencia de la guerra de seis días en 1967.
La batalla de Jerusalén comenzó en la mañana del 5 de junio de 1967, cuando los jordanos abrieron fuego a lo largo de toda la línea de cese al fuego. Por la tarde, los jordanos ocuparon el Palacio del Gobernador.
El Comando Central del Ejército israelí, bajo el mando del general Uzi Narkis, trasladó el “Har’el”, brigada al frente de Jerusalén. Esta fuerza atravesó las posiciones enemigas de “Har Adar” y “Abdul Aziz” y ha conquistado “Nebi Samuel”.
En la mañana del 6 de junio esta fuerza llegó a la carretera de Jerusalén a Rammalah y tomó por asalto “Tel-El” y “ Givat Hamivtar ”. Además, se adelantó una brigada de paracaidistas. Sus instrucciones eran abrir el camino al Monte Scopus y el Museo Rockefeller con el fin de posicionarse para abrirse paso hacia la Ciudad Vieja de Jerusalén, en un plazo muy corto.
El 7 de junio el Estado Mayor dio la orden de liberar la Ciudad Vieja. El comando central activó la brigada de paracaidistas que habían conquistado el Monte de los Olivos y la cresta del Monte Scopus. Estas tropas se abrieron paso a la “Ciudad Vieja”, a través de la puerta de los Leones e izó la bandera de Israel sobre el “Muro de los Lamentos” (el último vestigio superviviente del Segundo Templo).
Tras la victoria en la Guerra de 6 días, el 27 de junio de 1967, el Gobierno presentó a la Knesset la ley que determina que Jerusalén es la capital de Israel.
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Carmela
De Jaume Plensa Cuiner Exposició 
El Món de Giorgio de Chirico
19 de juliol al 22 d'octubre Circulant Colom Ombra Obres Cadenat Bastó Sortida d'emergència

Join 1.591 other followers

Estadístiques "Buscant raons"

  • 25,449 hits
Mai 2012
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« abr.   juny »
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031  

Enllaços més clicats

  • Cap

Diada Nacional de Catalunya

11 de setembre11/09/2015
Diada 2014

Eleccions Parlament de Catalunya

27 de setembre de 201527/09/2015
Votant el futur
%d bloggers like this: