Així van parlar els troglodites un altre cop

2

2 Setembre 2012 per yeagov


Així van parlar els troglodites un altre cop

Parlàvem ahir del coronel Alamán de l’exèrcit espanyol i de les seves declaracions obertament colpistes realitzades al diari digital ultradretà Alerta Digital, i vàrem comentar que només dos partits havien fet alguna declaració al respecte, tant SI com ERC condemnaven les paraules del coronel Alamán i les criticaven. ERC demanava la compareixença del ministre de defensa espanyol i el cessament en el càrrec del militar. En el moment d’escriure aquest article només PP i C’s han dit alguna cosa i com no podia ser d’una altra manera tots dos s’han posat del costat del militar colpista. No nego que al PP hi pugui haver algun demòcrata, segurament n’hi ha algun, o potser són una fantasia com els federalistes espanyols que busca Pere “Indiana Jons” Navarro.
En el cas de C’s sospito que el tema de la democràcia no forma part de la seva ideologia. Esperava que les paraules del militar colpista espanyol tinguessin una resposta contundent de tots els partits democràtics catalans i espanyols, en el moment d’escriure això no tinc notícia que ni PSOE, ni CiU, ni IU, ni UPyD, etc. hagin dit res en un sentit o en un altre, i qui calla, atorga, qui pretén ser neutral davant d’una agressió així es fa còmplice de l’agressor. De CiU espero una dura condemna i que doni suport a Esquerra en la petició de compareixença del ministre de Defensa, d’IU espero el mateix a més d’una condemna contundent a les paraules del ministre. No sé que puc esperar del PSOE considerant que va ser durant el govern del PSOE que el general Mena va advertir que si s’aprovava l’Estatut de Catalunya els militars haurien de fer alguna cosa. Al general Mena li van avançar uns mesos el pas a la reserva, una situació que ja estava prevista, i sense cap conseqüència legal o penal. Coneixent la fauna política que hi ha a UPyD no tinc cap dubte que estaran del costat del coronel.
El diari nord-americà The New York Times va fer-se ressò de les paraules del general Mena Aguado i va fer públic un article d’opinió molt contundent el 24 de gener de 2006, pocs dies després que el general pronunciés aquell discurs durant la Pasqua Militar on advertia de les conseqüències que tindria l’aprovació de l’Estatut de Catalunya i que ells, els militars espanyols, estaven allà per posar ordre. En un país amb la tradició colpista d’Espanya quan un militar diu que això ho arregla ell hi ha per preocupar-se. L’article es titula en anglès “Army Troglodytes in Spain”:
És un principi bàsic de la democràcia que els oficials de l’Exèrcit no puguin desafiar
públicament la legitimitat dels Governs electes o plantejar que les tropes puguin marxar per la capital per corregir decisions del Parlament. No obstant, això és el que ha succeït dues vegades en aquest mes a Espanya, un país la història del quals en el segle XX obliga a prendre’s seriosament tals amenaces, fins i tot quan les possibilitats que aquesta crida a la insubordinació provoqui una insubordinació siguin prou reduïdes. La resposta del Govern de centre esquerra del primer ministre José Luís Rodríguez Zapatero ha estat apropiada i ferma, el que ha inclòs la destitució i l’arrest d’un dels responsables, un important general. Lamentablement, el Partit Popular, de centre dreta, el principal partit de la oposició, sembla més interessat a disculpar els oficials que en defendre l’ordre democràtic del que tan depèn
.”
En línies generals hi estic d’acord, puntualitzaria que el PP no és un partit de centre dreta sinó més aviat d’extrema dreta. Tampoc estic d’acord quan l’article diu que Zapatero va actuar fermament. Insisteixo, a Mena Aguado no el van destituir ni va tenir cap conseqüència greu el seu discurs, només li van avançar el pas a la reserva que ja estava prevista uns quants mesos.
El pas ràpid i suau d’Espanya a la democràcia després de la mort de Francisco Franco l’any 1975 fa fàcil oblidar els horrors de la Guerra Civil i la brutal dictadura que va succeir-li. Aquests malsons van començar quan uns oficials dretans de l’exèrcit van rebel·lar-se contra un govern electe d’esquerres que consideraven il·legítim i molt permissiu amb els separatistes regionals.”
És curiós que el discurs de Mena Aguado, dels militars franquistes del 36 i del coronel Alamán coincideixin en el mateix argumentari per justificar el que és un delicte de sedició, en el cas de Franco realitzat, i en el cas de Mena Aguado i d’Alamán només d’intenció declarada independentment que realment tinguessin el propòsit de dur a terme el cop d’Estat. Ells es creuen els amos d’Espanya i els seus guardians, i si hi ha alguna cosa que destorba aquesta idea li disparen, que era el que feien abans, ara és molt probable que a més d’un d’aquests cretins li agradaria canonejar el Palau de la Generalitat, però això, i ells ho saben, avui tindria unes conseqüències per l’Estat espanyol molt greus. La idea d’una Espanya unitària política, lingüística i cultural, una Espanya uniforme en tots els aspectes és el que s’intenta imposar a canonades, lleis i sentències judicials des dels temps del Comte-Duc d’Olivares. Si quan podien passar-nos a tots a ganivet no van poder assolir aquest propòsit unificador i homogeneïtzador encara ho aconseguiran menys ara. Potser aquests militars troglodites haurien de pensar perquè hi ha pobles que decideixen un dia partir peres amb la metròpoli. I si creuen que les amenaces o dur a terme aquestes amenaces els permetrà imposar les seves tesis és que són més ximples del que creia.
La societat espanyola, els polítics espanyols i, sobre tot, els oficials de l’exèrcit espanyol han recorregut un llarg camí des de llavors, moderant les seves postures i profunditzant en el seu compromís amb el joc democràtic. Però el Partit Popular no ha pogut assumir la seva derrota de fa dos anys, dies després dels atemptats contra els trens de Madrid. En realitat, mai ha acceptat la legitimitat democràtica d’aquella votació. Ha arribat l’hora que el Partit Popular miri endavant. La democràcia espanyola necessita i es mereix un suport vigorós per part dels dos principals partits.”
El PP no va acceptar mai la derrota electoral que va patir l’any 2004, i mai va acceptar els resultats electorals, de fet, l’actitud del PP ha estat molt lluny de la que s’espera d’un partit democràtic, i és comprensible que el PP no actuï, no pugui actuar com s’espera d’un partit democràtic perquè no ho és. El PP és un partit fundat per gent que va ser part del règim franquista, alguns van ocupar càrrecs de primera línia durant el règim, altres pertanyen a famílies molt lligades al règim dins del qual van medrar dins del règim com uns paràsits. Per això s’entén perfectament que quan surt un generalot a dir que “hay que tener mano dura con estos catalanes” surtin dirigents del PP aplaudint amb les orelles i fent onades al generalot. Espanya no només té un exèrcit de cavernícoles, el principal partit de l’Estat és tant o més cavernícola que els militars espanyols, i alguns periodistes de la capital d’Espanya necessitarien fer un curs de reciclatge per passar d’escriure diaris amb l’estil i el vocabulari tavernari casernari de principis del segle XX. Les declaracions del coronel Alamán deixaran tan retratats a aquells que li donin suport com aquells que no les condemnin.
Así hablaron los trogloditas de nuevo
Hablábamos ayer del coronel Alamán del ejército español y de sus declaraciones abiertamente golpistas realizadas en el diario digital ultraderechista Alerta Digital, y comentamos que sólo dos partidos habían hecho alguna declaración al respecto, tanto SI como ERC condenaban las palabras del coronel Alamán y las criticaban. ERC pedía la comparecencia del ministro de defensa español y el cese en el cargo del militar. En el momento de escribir este artículo sólo PP y C ‘s han dicho algo y como no podía ser de otra manera ambos se han puesto del lado del militar golpista. No niego que el PP pueda haber algún demócrata, seguramente hay alguno, o quizás son una fantasía como los federalistas españoles que busca Pere “Indiana Jons” Navarro.
En el caso de C ‘s sospecho que el tema de la democracia no forma parte de su ideología. Esperaba que las palabras del militar golpista español tuvieran una respuesta contundente de todos los partidos democráticos catalanes y españoles, en el momento de escribir esto no tengo noticia de que ni PSOE, ni CiU, ni IU, ni UPyD, etc. hayan dicho nada en un sentido o en otro, y quien calla, otorga, quien pretende ser neutral ante una agresión así se hace cómplice del agresor. De CiU espero una dura condena y que apoye Izquierda en la petición de comparecencia del ministro de Defensa, de IU espero lo mismo además de una condena contundente a las palabras del ministro. No sé que puedo esperar del PSOE considerando que fue durante el gobierno del PSOE que el general Mena advirtió que si se aprobaba el Estatuto de Cataluña los militares deberían hacer algo. Al general Mena le adelantaron unos meses el paso a la reserva, una situación que ya estaba prevista, y sin ninguna consecuencia legal o penal. Conociendo la fauna política que hay en UPyD no tengo ninguna duda de que estarán del lado del coronel.
El diario estadounidense The New York Times se hizo eco de las palabras del general Mena Aguado e hizo público un artículo de opinión muy contundente el 24 de enero de 2006, pocos días después de que el general pronunciara aquel discurso durante la Pascua Militar donde advertía de las consecuencias que tendría la aprobación del Estatuto de Cataluña y que ellos, los militares españoles, estaban allí para poner orden. En un país con la tradición golpista de España cuando un militar dice que esto lo arregla él hay para preocuparse. El artículo se titula en inglés “Army Troglodytes inSpain“:
Es un principio básico de la democracia que los oficiales del Ejército no puedan desafiar públicamente la legitimidad de los Gobiernos electos o plantear que las tropas puedan marchar por la capital para corregir decisiones del Parlamento. Sin embargo, esto es lo que ha sucedido dos veces en este mes en España, un país cuya historia del que en el siglo XX obliga a tomar en serio tales amenazas, incluso cuando las posibilidades que esta llamada a la insubordinación provoque una insubordinación sean bastante reducidas. La respuesta del Gobierno de centro izquierda del primer ministro José Luis Rodríguez Zapatero ha sido apropiada y firme, lo que ha incluido la destitución y el arresto de uno de los responsables, un importante general. Lamentablemente, el Partido Popular, de centro derecha, el principal partido de la oposición, parece más interesado en disculpar a los oficiales que en defender el orden democrático del que tan depende.”
En líneas generales estoy de acuerdo, puntualiza que el PP no es un partido de centro derecha sino más bien de extrema derecha. Tampoco estoy de acuerdo cuando el artículo dice que Zapatero actuó firmemente. Insisto, a Mena Aguado no le destituyó ni tuvo ninguna consecuencia grave su discurso, sólo le adelantaron el paso a la reserva que ya estaba prevista varios meses.
El paso rápido y suave de España a la democracia tras la muerte de Francisco Franco en 1975 hace fácil olvidar los horrores de la Guerra Civil y la brutal dictadura que sucederle. Estos pesadillas comenzaron cuando unos oficiales derechistas del ejército rebelarse contra un gobierno electo de izquierdas que consideraban ilegítimo y muy permisivo con los separatistas regionales.
Es curioso que el discurso de Mena Aguado, los militares franquistas del 36 y del coronel Alamán coincidan en el mismo argumentario para justificar lo que es un delito de sedición, en el caso de Franco realizado, y en el caso de Mena Aguado y de Alamán sólo de intención declarada independientemente de que realmente tuvieran el propósito de llevar a cabo el golpe de Estado. Ellos se creen los dueños de España y sus guardianes, y si hay algo que estorba esta idea le disparan, que era lo que hacían antes, ahora es muy probable que a más de uno de estos cretinos le gustaría canonejar el Palacio de la Generalitat, pero esto, y ellos lo saben, hoy tendría unas consecuencias para el Estado español muy graves. La idea de una España unitaria política, lingüística y cultural, una España uniforme en todos los aspectos es lo que se intenta imponer a cañonazos, leyes y sentencias judiciales desde los tiempos del Conde-Duque de Olivares. Si cuando podían pasarnos a todos a cuchillo no pudieron alcanzar este propósito unificador y homogeneizador aún lo conseguirán menos ahora. Quizás estos militares trogloditas deberían pensar porque hay pueblos que deciden un día partir peras con la metrópoli. Y si creen que las amenazas o llevar a cabo estas amenazas les permitirá imponer sus tesis es que son más tontos de lo que creía.
La sociedad española, los políticos españoles y, sobre todo, los oficiales del ejército español han recorrido un largo camino desde entonces, moderando sus posturas y profundizando en su compromiso con el juego democrático. Pero el PP no ha podido asumir su derrota hace dos años, días después de los atentados contra los trenes de Madrid. En realidad, nunca ha aceptado la legitimidad democrática de aquella votación. Ha llegado la hora de que el PP mire adelante. La democracia española necesita y merece un apoyo vigoroso por parte de los dos principales partidos.
El PP no aceptó nunca la derrota electoral que sufrió en 2004, y nunca aceptó los resultados electorales, de hecho, la actitud del PP ha sido muy lejos de la que se espera de un partido democrático, y es comprensible que el PP no actúe, no pueda actuar como se espera de un partido democrático porque no lo es. El PP es un partido fundado por gente que fue parte del régimen franquista, algunos ocuparon cargos de primera línea durante el régimen, otros pertenecen a familias muy ligadas al régimen dentro del cual medrar dentro del régimen como unos parásitos. Por ello se entiende perfectamente que cuando sale un generalot a decir que “hay que Tener mando dura con estos catalanas” salgan dirigentes del PP aplaudiendo con las orejas y haciendo olas en generalot. España no sólo tiene un ejército de cavernícolas, el principal partido del Estado es tanto o más cavernícola que los militares españoles, y algunos periodistas de la capital de España necesitarían hacer un curso de reciclaje para pasar de escribir diarios con el estilo y el vocabulario tabernario cuartelero de principios del siglo XX. Las declaraciones del coronel Alamán dejarán tan retratados a aquellos que lo apoyen como aquellos que no las condenen.
Anuncis

2 thoughts on “Així van parlar els troglodites un altre cop

  1. Tomàs ha dit:

    L’exèrcit ha canviat amb la democràcia, però el que no ha fet és una neteja a fons. Per això, alguns o molts dels nous que hi entren i veuen i escolten el que passa, els costa poc apuntar-se al carro. És necessari poder tenir persones de comandament amb unes conviccions democràtiques profundes i inequívoques.

    Per cert, el mateix cal en el món de la Justícia (si més no en part d’aquesta).

    Pel que fa a C’s, què dir? Espero que les properes eleccions signifiquin la seva desaparició.

  2. yeagov ha dit:

    Semblava que l’exèrcit s’havia modernitzat a la força després del 23-F però l’estirabot del general Mena ens va descobrir que la presumpta modernització ideològica de l’exèrcit espanyol era un miratge.

    La Justícia mai ha amagat que això d’entrar al segle XXI no va amb ells, de fet molts jutges encara viuen al segle XIX.

    C’s competeix en el mateix segment que UPyD i és curiós que ambdues formacions tenen moltes semblances:
    Han estat fundades per persones que han sortit rebotades d’altres partits, principalment militaven a l’òrbita del PSOE-PSC-PSE, es proclamen un partit d’esquerres però el seu discurs és molt de dretes, diuen ser antinacionalistes però defensen la “nación espanyola” anant més enllà del que s’atreviria a anar el mateix PP. Els fundadors de C’s van abandonar aquest partit i van anar a ingressar a UPyD. Tant Rosa Díez com Albert Rivera han estat acusats en algun moment d’autoritarisme dins dels seus partits.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

Café Bùstia del cap de lleó Büstia del cap de lleó Font Wallace

Join 1.799 other followers

Estadístiques "Buscant raons"

  • 25,939 hits
Setembre 2012
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« ag.   oct. »
 12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930

Enllaços més clicats

  • Cap

Diada Nacional de Catalunya

11 de setembre11/09/2017
Diada 2017

Referèndum

1 d'octubre de 20171/10/2017
Votant el futur
%d bloggers like this: