La Diada (I)

2

8 Setembre 2012 per yeagov


La Diada (I)

Breu història de la Diada
La Diada va començà com un acte d’homenatge als caiguts durant el setge de Barcelona allà cap als anys 80 del segle XIX, se celebraven misses, era, doncs, més un acte religiós que polític, però ja llavors les autoritats espanyoles veien aquests actes amb preocupació. La Diada va desplaçar els actes religiosos per convertir-se en un acte polític reivindicatiu, demanant la restitució dels drets, lleis i institucions abolits pel Decret de Nova Planta (1716). L’any 1886 van instal·lar al Passeig de Sant Joan dues escultures, una dedicada a Bernat Desclot i l’altra a Rafael de Casanova, situada llavors davant de l’Arc del Triomf, aquest monument posteriorment va traslladar-se al seu emplaçament actual, però ja l’any següent va convertir-se en el lloc al voltant del qual els catalans reivindicaven les institucions i llibertats perdudes després de la derrota de 1714. L’any 1889 va ser convocada una protesta en contra de la reforma que del codi civil espanyol que pretenia arraconar el dret civil català, una de les poques coses que havien sobreviscut a la derrota del 1714.
L’any 1886 se celebra una missa a Santa Maria del Mar, al costat del Fossar de les Moreres, en honor dels caiguts en el setge de 1714. Recordem que el Fossar de les Moreres era el cementiri parroquial de Santa Maria del Mar, i el lloc on van ser enterrats tots els morts durant el setge. Els republicans van oposar-se a aquesta cerimònia pel seu caràcter religiós i també va ser prohibit el sermó del canonge de Vic, Jaume Collell, criticat pels republicans per catòlic i catalanista. La missa va ser oficiada, malgrat tot, i a l’acte hi van assistir Àngel Guimerà i Valentí Almirall. Durant els primers anys aquella Diada consistia en homenatges als màrtirs de 1714, i poc a poc, actes semblants van començar a fer-se arreu de Catalunya. La component religiosa amb misses pels morts, conferències, discursos, etc van ser els actes més habituals per commemorar la derrota de 1714. A partir de l’any 1894 els actes començaren a prendre una forma més semblants als actuals. Els assistents es dirigien en una processó fins el monument a Rafael de Casanova i dipositaven ofrenes florals. Les autoritats espanyoles començaven a preocupar-se i seguien tots els moviments de molt a prop. L’any 1896 les autoritats segrestaren el número que Lo Regionalista va dedicar a la Diada.
L’any 1901 se celebra una Diada obertament reivindicativa davant el monument a Rafael de Casanova convocada per Lluís Marsans i Sola, les associacions Catalunya i Avant, Lo Sometent, Lo Renaixement, Los Montanyenchs, La Falç i Lo Tràngul. En aquella Diada van produir-se les primeres detencions després dels enfrontaments amb els lerrouxistes que van intentar rebentar els actes de la Diada. És curiós, els neolerrouxistes de l’Alberto Rivera intenten fer el mateix en l’actualitat. Després de l’ofrena de flors els catalanistes i la policia van enfrontar-se i 30 persones van acabar detingudes: Entre els detinguts hi havia el futur escriptor Josep Maria Folch i Torres, Lluís Manau i Josep Soronelles, que fundarien poc després l’associació d’ajut als presos catalanistes La Reixa. Si les autoritats espanyoles creien que amb la repressió acabarien amb la Diada estaven molt equivocats. El dia 15 el president de la Unió Catalanista, Manuel Folguera i Duran convocà una manifestació per protestar contra les detencions que va aplegar unes 12000 persones. L’acte va convertir-se en un acte de reivindicació política.
L’any 1905 va unir-se a la comissió organitzadora el CADCI i la Lliga Regionalista que va convocar la ciutadania a fer ofrenes florals i a posar signes de dol als balcons. El Govern Civil espanyol a Barcelona amb la minvada intel·ligència que sol caracteritzar les autoritats espanyoles van decidir prohibir-ho i multar els organitzadors i les seus de diversos diaris van patir atemptats.
Els actes de la Diada s’han vist sotmesos a les circumstàncies i vicissituds diverses en funció del règim vigent a Espanya. Durant les dues dictadures del segle XX (Primo de Rivera i Franco) la Diada no va celebrar-se de manera oberta i corrent un gran risc. El monument de Rafael de Casanova va ser desmuntat durant la dictadura, però l’Onze de setembre va aparèixer una escultura de Casanova petita anunciant que creixeria, alguns llançaven octavilles i alguns altres actes reivindicatius que li deixaven clar a les autoritats espanyoles que no havien vençut.
La primera Diada (de la democràcia (de pa sucat amb oli) espanyola)
La primera Diada (1977) després de la mort de Franco va ser la més massiva de la història, el lema llavors va ser “Llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia”. 35 anys després veiem com els (neo)franquistes governen Espanya, els franquistes continuen incrustats als Tribunals espanyols i l’Exèrcit espanyol continua sent els paràsit colpista de sempre.
La Diada d’aquest any
La Diada d’aquest any ja no és per demanar un nou Estatut, ni un nou finançament, ni més autonomia, és per reclamar obertament i sense embuts la independència, el lema és clar i català: “Catalunya, un nou Estat d’Europa”. Milers de persones arribades de tot Catalunya arribaran a Barcelona per participar a la manifestació que vindran en tren, autocar, vehicles particulars, etc.
Estelades als balcons dels 10 Districtes de la Barcelona
El regidor de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Portabella (ERC) ha demanat que es pengi l’Estelada als balcons de les seus dels 10 Districtes de la ciutat i que “amb aquest gest l’Ajuntament expressi el seu suport explícit a la manifestació”. La moció presentada pel grup municipal ERC+DCat+RCat és en forma de prec a totes les seus de Districte. Per Esquerra penjar la estelada és un acte de normalitat que s’ha “d’aprofitar la Diada com aparador internacional” per aconseguir l’Estat propi.
L’Assemblea Nacional de Catalunya, convocant de la manifestació d’aquest dimarts ha lliurat una Estelada a cadascun dels regidors de Districte barcelonins. El regidor Portabella afirma que “Barcelona ha de demostrar que és la capital del país i ser una gran amfitriona d’una manifestació que es preveu massiva i que serà històrica” i demana als Districtes i els barcelonins que pengin estelades als balcons i finestres.
La Diada (I)
Breve historia de la Diada
La Diada empezó como un acto de homenaje a los caídos durante el asedio de Barcelona allá por los años 80 del siglo XIX, se celebraban misas, era, pues, más un acto religioso que político, pero ya entonces las autoridades españolas veían estos actos con preocupación. La Diada desplazó los actos religiosos para convertirse en un acto político reivindicativo, pidiendo la restitución de los derechos, leyes e instituciones abolidos por el Decreto de Nueva Planta (1716). En 1886 instalaron en el Paseo de San Juan dos esculturas, una dedicada a Bernat Desclot y la otra a Rafael de Casanova, situada entonces frente al Arco del Triunfo, este monumento posteriormente se trasladó a su emplazamiento actual, pero ya al año siguiente se convirtió en el lugar alrededor del cual los catalanes reivindicaban las instituciones y libertades perdidas después de la derrota de 1714. En 1889 fue convocada una protesta en contra de la reforma que el código civil español que pretendía arrinconar el derecho civil catalán, una de las pocas cosas que habían sobrevivido a la derrota del 1714.
En 1886 se celebra una misa en Santa María del Mar, junto al Fossar de les Moreres, en honor de los caídos en el asedio de 1714. Recordemos que el Fossar de les Moreres era el cementerio parroquial de Santa María del Mar, y el lugar donde fueron enterrados todos los muertos durante el asedio. Los republicanos oponerse a esta ceremonia por su carácter religioso y también fue prohibido el sermón del canónigo de Vic, Jaume Collell, criticado por los republicanos por católico y catalanista. La misa fue oficiada, pese a todo, y al acto asistieron Àngel Guimerà y Valentí Almirall. Durante los primeros años aquella Diada consistía en homenajes a los mártires de 1714, y poco a poco, actos semejantes comenzaron a hacerse en Catalunya. La componente religiosa con misas por los muertos, conferencias, discursos, etc fueron los actos más habituales para conmemorar la derrota de 1714. A partir del año 1894 los actos comenzaron a tomar una forma más parecidos a los actuales. Los asistentes se dirigían en una procesión hasta el monumento a Rafael de Casanova y depositaban ofrendas florales. Las autoridades españolas empezaban a preocuparse y seguían todos los movimientos de muy cerca. En 1896 las autoridades secuestraron el número que Lo Regionalista dedicó a la Diada.
En 1901 se celebra una Diada abiertamente reivindicativa ante el monumento a Rafael de Casanova convocada por Luis Marsans y Sola, las asociaciones Catalunya y Avant, Lo Somatén, Lo Renacimiento, Los montañeses, La Hoz y Lo Tràngul. En aquella Diada se produjeron las primeras detenciones tras los enfrentamientos con los lerrouxistas que intentaron reventar los actos de la Diada. Es curioso, los neolerrouxistes de Alberto Rivera intentan hacer lo mismo en la actualidad. Tras la ofrenda de flores a los catalanistas y la policía se enfrentaron y 30 personas acabaron detenidas: Entre los detenidos se encontraba el futuro escritor Josep Maria Folch i Torres, Luis Manau y Josep Soronelles, que fundarían poco después la asociación de ayuda a los presos catalanistas La Reja. Si las autoridades españolas creían que con la represión acabarían con la Diada estaban muy equivocados. El día 15 el presidente de la Unión Catalanista, Manuel Folguera y Duran convocó una manifestación para protestar contra las detenciones que reunió unas 12.000 personas. El acto se convirtió en un acto de reivindicación política.
En 1905 se unió a la comisión organizadora el CADCI y la Lliga Regionalista que convocó a la ciudadanía a hacer ofrendas florales ya poner signos de luto en los balcones. El Gobierno Civil español en Barcelona con la menguada inteligencia que suele caracterizar las autoridades españolas decidieron prohibirlo y multar a los organizadores y las sedes de varios diarios sufrieron atentados.
Los actos de la Diada se han visto sometidos a las circunstancias y vicisitudes diversas en función del régimen vigente en España. Durante las dos dictaduras del siglo XX (Primo de Rivera y Franco) la Diada no se celebró de manera abierta y corriendo un gran riesgo. El monumento de Rafael de Casanova fue desmontado durante la dictadura, pero el Once de septiembre apareció una escultura de Casanova pequeña anunciando que crecería, algunos lanzaban octavillas y algunos otros actos reivindicativos que le dejaban claro a las autoridades españolas que no habían vencido .
La primera Diada (de la democracia (de pacotilla) española)
La primera Diada (1977) tras la muerte de Franco fue la más masiva de la historia, el lema entonces fue “Libertad, amnistía y Estatuto de Autonomía”. 35 años después vemos cómo los (neo)franquistas gobiernan España, los franquistas siguen incrustados en los Tribunales españoles y el Ejército español sigue siendo los parásito golpista de siempre.
La Diada de este año
La Diada de este año ya no es para pedir un nuevo Estatuto, ni una nueva financiación, ni más autonomía, es para reclamar abiertamente y sin tapujos la independencia, el lema es claro y catalán: “Catalunya, un nuevo Estado de Europa “. Miles de personas llegadas de toda Catalunya llegarán a Barcelona para participar en la manifestación que vendrán en tren, autocar, vehículos particulares, etc.
Estelades los balcones de los 10 Distritos de la Barcelona
El concejal del Ayuntamiento de Barcelona, ​​Jordi Portabella (ERC) ha pedido que se cuelgue el Estelada los balcones de las sedes de los 10 Distritos de la ciudad y que “con este gesto el Ayuntamiento exprese su apoyo explícito a la manifestación “. La moción presentada por el grupo municipal ERC + DCat + RCat es en forma de ruego a todas las sedes de Distrito. Para Izquierda colgar la estelada es un acto de normalidad que se debe “aprovechar la Diada como escaparate internacional” para lograr el Estado propio.
La Asamblea Nacional de Catalunya, convocante de la manifestación de este martes ha entregado una Estelada cada uno de los concejales de Distrito barceloneses. El concejal Portabella afirma que “Barcelona debe demostrar que es la capital del país y fue una gran anfitriona de una manifestación que se prevé masiva y que será histórica” ​​y pide a los Distritos y los barceloneses que cuelguen esteladas los balcones y ventanas.
Anuncis

2 thoughts on “La Diada (I)

  1. Tomàs ha dit:

    Molt bon repàs a la història de les Diades!

    Hi ha hagut molt de camí fet fins arribar al que avui som. Moltes persones han fet sacrificis i s’han esforçat perseguint el que el proper dia 11 una gran part del poble de Catalunya cridarà: Independència.

    Una de les coses que penso mirar el proper dia 11 són els balcons. Em sembla que parlen per si sols. Aquest exercici el vaig fer quan va venir el Papa per darrera vegada a Barcelona i va resultat interessant i divertit.

  2. yeagov ha dit:

    Esperem que el president Mas escolti el crit d’independència i deixi de marejar la perdiu.
    Aquests dies estaven arreglant el terra de la placeta del monument de Casanova que estava molt tronat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Si
Hola
Nou
País Llibertat presos polítics
Sánchez
Cuixart Llibertat presos polítics
Sånchez
Cuixart Làpida hebrea al carrer Marlet Font Bústia modernisa Silently in space
Liechennay Lucid dream
Liechennay Lucid dream
Liechennay Cassolada

Join 1.799 other followers

Estadístiques "Buscant raons"

  • 25,699 hits
Setembre 2012
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« ag.   oct. »
 12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930

Enllaços més clicats

  • Cap

Diada Nacional de Catalunya

11 de setembre11/09/2017
Diada 2017

Referèndum

1 d'octubre de 20171/10/2017
Votant el futur
%d bloggers like this: