Visca Espanya… però que visqui ben lluny de nosaltres
714 Setembre 2012 per yeagov
Visca Espanya… però que visqui ben lluny de nosaltres
No és la primera vegada que ho dic però sempre havia estat en forma de comentaris menors, ara, però, ho diré clar i català, els governants espanyols han estat uns cretins integrals, tenen una incapacitat natural per negociar i arribar a acords, i quan arriben a acords, poques vegades, fan amb aquests acords el mateix que jo amb el paper higiènic. És a dir, són gent sense paraula. Es creuen que tot es pot solucionar amenaçant o emprant la violència, malauradament sempre han actuat així, i així els ha anat. I la premsa espanyola no és gaire millor que els governants espanyols, de fet, són molt pitjor.
El problema del Regne d’Espanya i Catalunya és molt vell, espanyols i catalans no ens hem entès mai, i sospito que no ens entendrem mai, i és comprensible. Els governants espanyols segueixen intentant construir un Estat sota uns esquemes centralistes, homogeneïtzant cultural i lingüísticament l’Estat, i això han provat de fer-ho per la força, i han fracassat. Després s’han creat unes estructures parcialment descentralitzades deficientment finançades en un país on cap regió espanyola té una tradició d’autogovern per tal d’aigualir la descentralització feta sense ganes a petició de Catalunya i Euskadi que si tenien una tradició d’autogovern.
Algunes d’aquestes comunitats autònomes sense cap tradició de govern han servit per col·locar i donar un cert grau de poder a petits cacics que com en el cas d’Extremadura (Rodríguez Ibarra (PSOE) i Monago (PP)) imbuïts per l’esperit dels “conquistadores” extremenys que van massacrar els indígenes d’Amèrica Llatina en nom de Déu i de pas per robar-los les seves riqueses ara consideren que Catalunya és la última colònia, massacrar-nos ja no poden aquests “conquistadores” però robar si, i malgrat tot, el que algunes d’aquestes comunitats autònomes s’han beneficiat de diners que han espoliat a Catalunya continuen sent les comunitats autònomes més endarrerides de tot l’Estat, això si, els “conquistadores” Rodríguez Ibarra i Monago no tenen cap inconvenient a dir-nos lladres a nosaltres.
Després de la manifestació de la Diada el més normal hauria estat que els polítics i els mitjans de la premsa espanyola haguessin pensat una mica, i miressin de llençar un missatge conciliador. Els lladrucs de la premsa madrilenya, amb alguna excepció lloable, han augmentat.
Si la seva resposta d’Espanya és titllar-nos de càncer com va fer Losantos – de la mateixa manera que Hitler titllava de càncer els jueus -, o amenaçar les nostres institucions i els nostres representants electes amb la presó, com ha fet entre altres el portaveu del PP al Congrés, o com va fer el capitost de la ultradretana, espanyolista i profundament anticatalana Convivencia Cívica Catalana, el sinistre feixista Francisco Caja que demanava l’enviament de l’exèrcit a Catalunya amenaçant les nostres vides i les nostres llibertats, el millor que podem fer els catalans és allunyar-nos del Regne d’Espanya. Si, visca Espanya, però que ho faci ben lluny de nosaltres. El Regne d’Espanya és un estat tòxic per a Catalunya.
Viva España … pero que viva lejos de nosotros
No es la primera vez que lo digo pero siempre había estado en forma de comentarios menores, ahora, sin embargo, lo diré claro y catalán, los gobernantes españoles han sido unos cretinos integrales, tienen una incapacidad natural para negociar y llegar a acuerdos, y cuando llegan a acuerdos, pocas veces, hacen con estos acuerdos lo mismo que yo con el papel higiénico. Es decir, son gente sin palabra. Se creen que todo se puede solucionar amenazando o utilizando la violencia, desgraciadamente siempre han actuado así, y así les ha ido. Y la prensa española no es mucho mejor que los gobernantes españoles, de hecho, son mucho peor.
El problema del Reino de España y Catalunya es muy viejo, españoles y catalanes no nos hemos entendido nunca, y sospecho que no nos entenderemos nunca, y es comprensible. Los gobernantes españoles siguen intentando construir un Estado bajo unos esquemas centralistas, homogeneizado cultural y lingüísticamente del Estado, y esto han intentado hacerlo por la fuerza, y han fracasado. Después se han creado unas estructuras parcialmente descentralizadas deficientemente financiadas en un país donde ninguna región española tiene una tradición de autogobierno para aguar la descentralización hecha sin ganas a petición de Catalunya y Euskadi que si tenían una tradición de autogobierno.
Algunas de estas comunidades autónomas sin ninguna tradición de gobierno han servido para colocar y dar un cierto grado de poder en pequeños caciques que como en el caso de Extremadura (Rodríguez Ibarra (PSOE) y Monago (PP)) imbuidos por el espíritu de los “conquistadores” extremeños que masacraron los indígenas de América Latina en nombre de Dios y de paso para robarles sus riquezas ahora consideran que Catalunya es la última colonia, masacrarnos ya no pueden estos “conquistadores” pero robar si, ya pesar de todo, lo que algunas de estas comunidades autónomas se han beneficiado de dinero que han expoliado a Catalunya siguen siendo las comunidades autónomas más atrasadas de todo el Estado, eso si, los “conquistadores” Rodríguez Ibarra y Monago no tienen ningún inconveniente en llamarnos ladrones a nosotros.
Tras la manifestación de la Diada lo más normal hubiera sido que los políticos y los medios de la prensa española hubieran pensado un poco, y mirasen de lanzar un mensaje conciliador. Los ladridos de la prensa madrileña, con alguna excepción loable, han aumentado.
Si su respuesta de España es calificarnos de cáncer como hizo Losantos – al igual que Hitler calificaba de cáncer a los judíos -, o amenazar nuestras instituciones y nuestros representantes electos con la cárcel, como ha hecho entre otras el portavoz del PP en el Congreso, o como hizo el cabecilla de la ultraderechista, españolista y profundamente anticatalana Convivencia Cívica Catalana, el siniestro fascista Francisco Caja que pedía el envío del ejército en Catalunya amenazando nuestras vidas y nuestras libertades, lo mejor que podemos hacer los catalanes es alejarnos del Reino de España. Si, viva España, pero que lo haga bien lejos de nosotros. El Reino de España es un estado tóxico para Catalunya.
BUSCANT RAONS 
El govern central mana, d’una manera o una altra, des de fa 500 anys. Quan nosaltres anem, ells ja en tornat. No estem a l’alçada. En saben més. És com si un de nosaltres es posa a negociar amb un turc i un cop ha comprat pensa que ha aconseguit un bon preu (són tant bons, en saben tant que fins i tot et deixen marxar amb aquesta impressió…, així hi tornés a comprar més).
Totes les negociacions que hem fet han estat cagades (Constitució, Estatuts, Transferències…), i parlo del que s’ha materialitzat, després ja tot allò que ni tant sols s’ha materialitzat.
Per tant, s’ha acabat negociar. Anem a per totes i des del nostre Parlament. Ja negociarem quan ho tinguem internament clar.
Leyendo tu articulo, lamento que ustedes los catalanes nunca hayan podido entenderse y que pienses que nunca se entenderan..con los españoles…
Al meu entendre, la relació s’ha anat deteriorant fins al punt de no retorn. No ens entenem i malgrat els esforços, això no ha estat possible.
Només cal repassar la història dels darrers 100 anys per veure que això no té solució. Cap partit, del color i de l’orientació que sigui, ha aconseguit que aquesta relació vagi bé.
Sin embargo, releyendo tu artículo, concuerdo con tus palabras si es así como tu dices…o como dice Tomás que la relación se ha ido deteriorando hasta el punto de no retorno y que pese a los esfuerzos no ha sido posible mejorar la relación, ningún partido ha logrado hacerlo..sólo me resta desear que Catalunya sea libre..
Viva Catalunya libre..!
És cert que fa cinc segles que manen però no vol dir que en sàpiguen més, si fossin tan llestos ara no estaríem parlant d’això ni ho estaríem fent en català.
En això coincidim, i ja saps que és una de les coses que sempre critico, les negociacions que el govern de Catalunya ha fet amb l’espanyol han acabat fracassant perquè negocien amb un Estat que no sap negociar sinó imposar. Venim de cultures polítiiques molt diferents. Mentre les institucions catalanes es basaven en el pacte, la castellana es basa en la imposició.
Sóc partidari dels fets consumats en aquest cas. Que es reuneixi el Parlament prenguin totes les decisions que hagin de prendre, la principal es constituir una hisenda pròpia, decidir si volem ser república o monarquia, si volem exèrcit o no, etc. I presentar la candidatura de Catalunya a ser nou Estat davant les Nacions Unides. Però es pot forçar tot fent una declaració unilateral d’independència un cop tinguem clar quina mena d’Estat volem ser. Una declaració unilateral obligarà tots els països a posicionar-se a favor o en contra. Bé, això em dóna la idea per un altre article.
El Reino de España no está acostumbrado a negociar si no a la imposición, y además no entienden que haya gente que no quiera ser española. Y Tomàs tiene razón en que hemos llegado a un punto sin retorno. España puede habernos derrotado militarmente pero somos tozudos, tenemos memoria, y siempre renacemos.
Els espanyols són incapaços d’aprendre de la Història, i els convindria aprendre sobre la seva història per no caure en els mateixos errors que ja van cometre tot el llarg del segle XIX, Si els governants del Regne d’Espanya haguessin estat intel·ligents, tolerants i assenyats ara la companya Patrícia seria tan compatriota nostra com un senyor de Conca o de Toledo, però el seu país va partir peres amb Espanya fa 202 anys. I a Espanya encara no tenen ni idea de les raons. Hauria estat interessant veure com s’hauria tractat la independència xilena si llavors hagués existit la premsa moderna i Internet, segurament pel Twitter la Patricia s’hauria esgarrifat llegint com un carallot de Valladolid li desitjava la mort com hem pogut llegir els catalans que ens desitjaven a nosaltres.