Espanya, últims moments d’un Estat en descomposició (III)

6

22 Setembre 2012 per yeagov

Espanya, últims moments d’un Estat en descomposició (III)

Vaig dir ahir

Des d’Espanya, però també des dels partits espanyolistes presents a Catalunya, ens arriba un discurs ple d’amenaces i advertències, d’això vaig parlar en els dos articles precedents que duen el mateix títol que aquest. Al final del segon capítol vaig escriure una conclusió: “Fixem-nos en un detall, tots els missatges que ens arriben d’Espanya són amenaces insults, no hi ha cap missatge en positiu per convèncer-nos que renunciem a la independència, només amenaces del que ens voldrien fer si ens proclamem independents.”

Possibilitat que es convoquin eleccions

El president de la Generalitat de Catalunya podria convocar eleccions en clau plebiscitària, és a dir, no només votarem com sempre ens fa a les eleccions qui ens representarà sinó que els partits s’hauran de posicionar en favor o en contra de la independència de Catalunya. Això es faria per esquivar la prohibició de fer un referèndum sobre la independència ja que l’Estat ho prohibeix.

Sánchez Camacho s’oposa a la celebració d’eleccions a Catalunya

La presidenta del Partit Popular a Catalunya (per la gràcia del dit de Rajoy) va advertir que si les eleccions són en clau plebiscitària serien unes eleccions il·legals. Bé, vull recordar que sovint el PP ha volgut convertir en plebiscit gens dissimulat qualsevol contesa electoral i ho han fet sense complexes. És a dir, hem vist com el PP intentava convertir eleccions municipals, autonòmiques o europees com un plebiscit sobre les polítiques del govern central socialista, i durant les campanyes electorals es confonia als votants sobre l’objectiu d’aquelles eleccions.

Un apunt sobre les eleccions: Quan hi ha unes eleccions només haurien de fer campanya els candidats, sense l’aparició d’aquests paracaigudistes que apareixen als mítings parlant d’assumptes que res tenen a veure amb la jurisdicció que afecta als candidats. Vull dir que quan se celebren eleccions municipals només haurien de fer campanya els candidats a alcalde i regidors, i la campanya ha de versar sobre assumptes d’àmbit municipal. Que punyetes fa en unes eleccions municipals Rajoy (o Rubalcaba) parlant d’assumptes aliens a la jurisdicció dels representants municipals?. No res.

La senyora Sánchez Camacho té un afany de protagonisme que li fa assemblar-se a la seva companya de partit, presidenta de Castella-La Manxa i secretària general del PP, Dolores de Cospedal, les dues pretenen ser el nen al bateig, la núvia al casament, el mort al funeral i a més vol fer repicar les campanes. Després de la reunió del president Mas i el president Rajoy va celebrar-se una roda de premsa del president Mas però Rajoy va fer el que sempre fa, va amagar-se, en canvi va sortir a fer unes declaracions la senyora Sánchez Camacho. La obligació de sortir a donar explicacions per la banda espanyola corresponia a Rajoy, si ell no ho feia, no ho va fer i això, a parer meu, el deixa ben retratat, qui hauria d’haver sortit a parlar és algun membre del govern espanyol, no una dirigent de tercera fila amb un afany desmesurat (i patètic) per aparèixer a la televisió.

La senyora Sánchez Camacho afirma que el “senyor Mas no pot pretendre portar Catalunya a unes eleccions i que després vulgui fer unes Corts constituents i una declaració d’independència de Catalunya (…).Perquè això seria estar al marge de la llei, això seria incomplir la nostra Constitució i, per tant, esgrimir una democràcia al marge de les normes de les quals ens hem dotat tots i de les regles del joc democràtic”. La seva Constitució, no pas la nostra, i ja se la poden confitar aquesta Constitució que nega els drets als catalans com a poble. Els catalans estaríem al marge de les lleis espanyoles però a això ja hi estem acostumats. Ha pensat la senyora Sánchez Camacho que potser el problema són unes lleis espanyoles que han arribat a prohibir-nos, fins i tot, parlar la nostra llengua?. Pel damunt d’una Constitució neofranquista que diu que no només no reconeix el dret a l’autodeterminació sinó que adverteix de les conseqüències d’exercir aquest dret no és una Constitució democràtica. El joc democràtic que ara invoca la senyora Sánchez Camacho se’l va carregar el Partit Popular del que és dirigent la senyora Sánchez Camacho quan van recórrer l’Estatut de l’any 2006 en connivència amb els magistrats del Tribunal Constitucional. El PP (i també el PSOE) ha corromput totalment el “joc democràtic” intentant canviant les regles del joc a mitja partida i jugant amb les cartes marcades. Zapatero era un triler però el PP en conjunt són uns tafurs (del Manzanares). El cinisme i la poca vergonya de la dirigent pepera sembla no tenir límits quan afirma que “Mas ja ha optat per aquesta nova Convergència independentista, que és igual que Esquerra Republicana, i ha oblidat la Convergència de centre, moderats, amb sentit d’estat, amb responsabilitat”. Això ho diu la irresponsable dirigent d’un partit absolutament girat cap a la dreta més extrema que ha atiat l’odi contra Catalunya sense cap mania.

Rajoy, polític sense personalitat

Rajoy, aquest home sense cap personalitat i que fa allò que li manen ahir va fer allò que li van ordenar i va dir al president Mas que no li concedia el pacte fiscal. La lideressa ultranacionalista Rosa “Milosevic de pa sucat amb oli” Díez i critica a Rajoy que s’empari en allò que li demanaven els partits espanyolistes. Rajoy és un ninot que fa allò que li diuen que faci i diu que allò que li diuen que digui. I com que té menys personalitat que una pedra li succeeix això, que fa allò que la caspa carpetovetònica li exigeix i els mateixos que li han exigit que es negui a negociar amb Mas ara li critiquen que s’hagi emparat en ells, quan si hagués acceptat ni tan sols negociar l’haurien criticat per “vendre’s als malignes catalans que tenen banyes i cua”.

La Generalitat existeix per la gràcia d’Espanya, segons Gallardón

El ministre de Justícia del govern espanyol, Alberto Ruíz Gallardón ha afirmat que la Generalitat i les institucions catalanes existeixen gràcies a la Constitució espanyola: “sense Constitució no existiria ni la Generalitat ni el Parlament de Catalunya”. La ignorància dels polítics espanyols no té límits. La Generalitat de Catalunya va ser fundada l’any 1359, és a dir, fa 653 anys, llavors no existien ni la Constitució espanyola ni Espanya. El Parlament de Catalunya és una institució anterior en el temps, de fet, la Generació deriva del Parlament o Corts Catalanes, i aquestes tenen les seves arrels en les Assemblees de Pau i Treva, cap a l’any 1010. Per tant, no s’ho pensin els espanyol(iste)s que les institucions de Catalunya existeixen com una concessió que ells ens fan, aquestes institucions existeixen des de fa molts segles. No els hem d’agrair res i si retreure’ls que les abolissin perquè no tenien cap dret.

Aquests espanyols continuen sense entendre res encegats per les seves ínfules imperialistes. Però l’Imperi espanyol s’ha acabat, senyors, i aquest pas els polítics de Madrid i els seus corifeus mediàtics cavernaris governaran un “Imperi” que no mesurarà gaire més que les taules dels seus despatxos. Espanya, quin país de mones (polítiques i mediàtiques)!

España, últimos momentos de un Estado en descomposición (III)

Dije ayer

Desde España, pero también desde los partidos españolistas presentes en Catalunya, nos llega un discurso lleno de amenazas y advertencias, de eso hablé en los dos artículos precedentes que llevan el mismo título que éste. Al final del segundo capítulo escribí una conclusión: “Fijémonos en un detalle, todos los mensajes que nos llegan de España son amenazas insultos, no hay ningún mensaje en positivo para convencernos de que renunciemos a la independencia, sólo amenazas lo que nos querrían hacer si nos proclamamos independientes. “

Posibilidad de que se convoquen elecciones

El presidente de la Generalitat de Catalunya podría convocar elecciones en clave plebiscitaria, es decir, no sólo votaremos como siempre nos hace a las elecciones que nos representará sino que los partidos deberán posicionarse a favor o en contra de la independencia de Catalunya . Esto se haría para esquivar la prohibición de hacer un referéndum sobre la independencia ya que el Estado lo prohíbe.

Sánchez Camacho se opone a la celebración de elecciones en Catalunya

La presidenta del Partido Popular en Catalunya (por la gracia del dedo de Rajoy) advirtió que si las elecciones son en clave plebiscitaria serían unas elecciones ilegales. Bueno, quiero recordar que a menudo el PP ha querido convertir en plebiscito nada disimulado cualquier contienda electoral y lo han hecho sin complejos. Es decir, hemos visto como el PP intentaba convertir elecciones municipales, autonómicas o europeas como un plebiscito sobre las políticas del gobierno central socialista, y durante las campañas electorales se confundía a los votantes sobre el objetivo de esas elecciones.

Un apunte sobre las elecciones: Cuando hay unas elecciones sólo deberían hacer campaña los candidatos, sin la aparición de estos paracaidistas que aparecen en los mítines hablando de asuntos que nada tienen que ver con la jurisdicción que afecta a los candidatos. Quiero decir que cuando se celebran elecciones municipales sólo deberían hacer campaña los candidatos a alcalde y concejales, y la campaña debe versar sobre asuntos de ámbito municipal. Que carajo hace en unas elecciones municipales Rajoy (o Rubalcaba) hablando de asuntos ajenos a la jurisdicción de los representantes municipales?. Nada.

La señora Sánchez Camacho tiene un afán de protagonismo que le hace parecerse a su compañera de partido, presidenta de Castilla-La Mancha y secretaria general del PP, Dolores de Cospedal, las dos pretenden ser el niño el bautizo, la novia en boda, el muerto en el funeral y además quiere hacer repicar las campanas. Tras la reunión del presidente Mas y el presidente Rajoy se celebró una rueda de prensa del presidente Mas pero Rajoy hizo lo que siempre hace, escondió, en cambio salió a hacer unas declaraciones la señora Sánchez Camacho. La obligación de salir a dar explicaciones por la banda española correspondía a Rajoy, si él no lo hacía, no lo hizo así, en mi opinión, lo deja bien retratado, quien debería haber salido a hablar es algún miembro del gobierno español, no una dirigente de tercera fila con un afán desmedido (y patético) para aparecer en la televisión.

La señora Sánchez Camacho afirma que el “señor Mas no puede pretender llevar a Catalunya a unas elecciones y que luego quiera hacer unas Cortes constituyentes y una declaración de independencia de Catalunya (…). Porque eso sería estar al margen de la ley, eso sería incumplir nuestra Constitución y, por tanto, esgrimir una democracia al margen de las normas de las que nos hemos dotado todos y de las reglas del juego democrático “. Su Constitución, no la nuestra, y ya se la pueden confitar esta Constitución que niega los derechos a los catalanes como pueblo. Los catalanes estaríamos al margen de las leyes españolas pero eso ya estamos acostumbrados. Ha pensado la señora Sánchez Camacho que quizá el problema son unas leyes españolas que han llegado a prohibirnos incluso, hablar nuestra lengua?. Por encima de una Constitución neofranquista que dice que no sólo no reconoce el derecho a la autodeterminación sino que advierte de las consecuencias de ejercer ese derecho no es una Constitución democrática. El juego democrático que ahora invoca la señora Sánchez Camacho se cargó el PP lo que es dirigente la señora Sánchez Camacho cuando recorrieron el Estatuto del año 2006 en connivencia con los magistrados del Tribunal Constitucional. El PP (y también el PSOE) ha corrompido totalmente el “juego democrático” intentando cambiando las reglas del juego a media partida y jugando con las cartas marcadas. Zapatero era un trilero pero el PP en su conjunto son unos tahúres (del Manzanares). El cinismo y la poca vergüenza de la dirigente pepera parece no tener límites cuando afirma que “Mas ya ha optado por esta nueva Convergencia independentista, que es igual que ERC, y ha olvidado la Convergencia de centro, moderados, con sentido de estado, con responsabilidad”. Esto lo dice la irresponsable dirigente de un partido absolutamente girado hacia la derecha más extrema que ha atizado el odio contra Catalunya sin manía.

Rajoy, político sin personalidad

Rajoy, este hombre sin personalidad y que hace lo que le mandan ayer hizo lo que le ordenaron y dijo al presidente Mas que no le concedía el pacto fiscal. La lideresa ultranacionalista Rosa “Milosevic de poca monta” Díez y critica a Rajoy que se ampare en lo que le pedían los partidos españolistas. Rajoy es un muñeco que hace lo que le dicen que haga y dice que lo que le dicen que diga. Y como tiene menos personalidad que una piedra le sucede esto, que hace lo que la caspa carpetovetónica le exige y los mismos que le han exigido que se niegue a negociar con Mas ahora le critican que se haya amparado en ellos, cuando si hubiera aceptado ni siquiera negociar la habrían criticado por “venderse a los malignos catalanes que tienen cuernos y cola”.

La Generalitat existe por la gracia de España, según Gallardón

El ministro de Justicia del gobierno español, Alberto Ruíz Gallardón ha afirmado que la Generalitat y las instituciones catalanas existen gracias a la Constitución española: “sin Constitución no existiría ni la Generalitat ni el Parlamento de Catalunya”. La ignorancia de los políticos españoles no tiene límites. La Generalitat de Catalunya fue fundada en el año 1359, es decir, hace 653 años, entonces no existían ni la Constitución española ni España. El Parlamento de Catalunya es una institución anterior en el tiempo, de hecho, la Generación deriva del Parlamento o Cortes Catalanas, y éstas tienen sus raíces en las Asambleas de Paz y Tregua, hacia el año 1010. Por lo tanto, no se lo piensen los español (iste) s que las instituciones de Catalunya existen como una concesión que ellos nos hacen, estas instituciones existen desde hace muchos siglos. No les tenemos que agradecer nada y si reprocharles que las abolir porque no tenían ningún derecho.

Estos españoles siguen sin entender nada cegados por sus ínfulas imperialistas. Pero el Imperio español se ha acabado, señores, y este paso los políticos de Madrid y sus corifeos mediáticos cavernarios gobernarán un “Imperio” que no medirá mucho más que las tablas de sus despachos. ¡España, vaya país de monas (políticas y mediáticas)!