La catalanofòbia al Twitter
2428 Octubre 2012 per yeagov
La catalanofòbia al Twitter
Llegeixo que a França la Unió d’Estudiants Jueus de França va presentar a Twitter un llistat amb piulades antisemites. Twitter va acabar acceptant a França haver de censurar les piulades amb contingut antisemita ja que l’UEJF va amenaçar Twitter amb una demanda si la companyia no prenia mesures contra els missatges antisemites.A Alemanya va tancar-se una compte de correu d’un grup neonazi per les mateixes raons.
Proposo prendre una mesura semblant per acabar amb els missatges catalanòfobs demanant a Twitter que tanqui aquelles comptes de Twitter que fan piulades catalanòfobes.
Font de la imatge: apuntem.cat (Apuntem – Denunciem la catalanofòbia)
La catalanofobia en Twitter
Leo que en Francia la Unión de Estudiantes Judíos de Francia presentó a Twitter un listado con twitts antisemitas. Twitter terminó aceptando en Francia tener que censurar las twitts con contenido antisemita ya que la UEJF amenazó Twitter con una demanda si la compañía no tomaba medidas contra los mensajes antisemitas.En Alemania se cerró una cuenta de correo de un grupo neonazi por las mismas razones.
Propongo tomar una medida similar para acabar con los mensajes catalanófobos pidiendo a Twitter que cierre esas cuentas de Twitter que hacen twitts catalanofobia.
Fuente de la imagen: apuntem.cat (Apuntem – Denunciem la catalanofòbia)
BUSCANT RAONS 
Molt bona iniciativa! Però, com es fa? Estic farta de llegir tuits insultant-nos i amenaçant-nos., fa molt de mal veure tant d’odi.
A França els missatges antisemites duien la majoria el hashtag #unbonjuif, però en el cas dels missatges catalanòfobs crec que la denúncia hauria de ser directa. Crec que Twitter hauria d’habilitar un botó per poder denunciar la persona que escriu el missatge, això si, la denúncia s’hauria d’explicar, el problema és que això obligaria a Twitter a crear un departament per gestionar i comprovar la validessa de les denúncies.
Doncs no és que Twitter ens professi gaire estima si ens fixem en el que va trigar a fer el Twitter en català. També m’agradaria saber per què, si piulant com a possessos quan volem fer un Trending Topic d’un fet catalanista, no ho aconseguim? Es pot provar, però crec que estan manipulats per Espanya. Vaig llegir que si tens el Twitter en català, no pots fer TT, no els comptabilitza. Què hi ha de cert en tot això? No ho sé!
Haver aconseguit que s’inclogui el català entre les llengües del Twitter – l’euskera també hi és, el gallec no – sense tenir un Estat té molt de mèrit. Twitter com en el seu moment MSN, Google o Youtube van iniciar el procès d’anar afegint llengües, i s’ha incorporat el català al Twitter gràcies a la feina de molta gent que hi ha col·laborat en la traducció i molta gent que ho ha estat demanant. A Twitter segurament s’han acabat donant que també el català és una llengua molt potent, no pel nombre de parlants potencials – 10 milions – sinó per la gran activitat. La llengua catalana està entre la desena i quinzena llengua a Internet.
Jo em queixava del que va costar. En molt poc temps es va oferir molta gent per fer la traducció i hi va haver molta demanda. Quan encara no el teníem rondava un mapa amb la influència lingüística i és una llengua molt usaada. Fixa’t en l’aposta de Google vers el català.
Quan no es té un Estat a favor qualsevol cosa és difícil, i l’Estat espanyol per exemple incompleix l’acord de donar suport al reconeixement del català, euskera i gallec al Parlament europeu, un acord signat, però sempre que es planteja el tema s’hi oposen.
Alguns importants serveis d’Internet ja tenen el català com a llengua d’ús. Afegir una nova llengua es fa si veuen que és un bon negoci, i el català ho és. El català és la vuitena llengua de la UE.
L’estat espanyol només dóna suport a una llengua: l’espanyol. L’altre dia em vaig assabentar que el català s’estudia a moltes universitats de món pel fet de ser una llengua romànica.
Així és, de fet hi ha més universitats alemanyes on es pot estudiar filologia catalana que no pas a Espanya. Si un dia decidissis estudiar filologia catalana et seria més fàcil trobar plaça a Alemanya, Gran Bretanya o els Estats Units que a Espanya.
Ara no recordo quin país era. Quan tingui temps, miraré de trobar la notícia. Tant que la menystenen a Espanya i és una llengua molt important per la seva riquesa.
Soc partidari de que es pugui opinar lliurament sobre qualsevol tema. Dit això, crec que hi ha límits i que hi ha persones que se’ls han saltat tot.
Si sagrat ha de ser el dret a la lliure expressió, tant o més sagrat ha de ser el dret a no ser insultat o amenaçat per les idees polítiques que es tinguin (sempre que aquestes siguin legítimes).
Hi ha una cosa que se salta tota aquesta gent i és el respecte cap a maneres de pensar diferents i, haurien de ser més prudents, TOTS tenim mals pensaments, però s’han de quedar com a mals pensaments, no escriure’ls amb l’odi que arriben a desprendre, amb això demostren la poca educació i el poc respecte que ens tenen.
Tomàs: La llibertat d’expresió no pot servir per avalar l’apologia de l’odi i del genocidi.
Maria: Fins i tot jo sovint haig de mossegar-me la llengua quan escric segons quines coses. Els personatges públics, especialment polítics, columnistes i periodistes haurien de tenir més cura amb el que diuen, fins i tot les idees més menyspreables es poden defensar sense semblar un malparit.
Yeagov, i què et penses que em passa a mi aquí, al Twitter i al Facebook? Em sembla que mai m’he extralimitat i creu-me que, a vegades, em cremen tant que ni t’imagines què em passa pel cap, però mai ho posaré. Mals pensaments els tinc en el moment, però és la ràbia i el dolor que em produeix, quan ja m’he asserenat, em fan TANTA PENA…
Sovint si ens extralimitem depén més de la percepció dels altres que de la nostra.
Per això he posat em sembla, hi ha hagut alguna vegada, sobretot al principi que no aconseguia que em passés la ràbia, ara sí, no escric fins que no tinc el cap serè.
No tots percebem les coses de la mateixa manera, per això som humans. Això sí, uns més que altres.
Quan una cosa que llegeixis no t’agradi ho pots escriure, això com a mínim et pot fer treure la mala llet que et provoca llegir segons quines notícies.
Veig que has llegit “Rebel•lió a la granja”.
És un consell per al bloc o per a la vida?
Sí, va ser lectura obligada de BUP, no recordo el curs. De fet, no recordo de què anava, els famosos problemes de memòria que fa temps que et comento, però pel que veig, els conceptes, els recordo. No sé, noi, jo sóc així, intento fer les coses el millor que puc i sé, sense maldat, encara que, a vegades, és molt difícil.
Pot valdre per a la vida i pel bloc. Sovint cal dir les coses però segons on ho diguis o a qui li diguis pots acabar tenint problemes, t’ho dic per experiència.
En realitat és una faula social i política, Orwell aprofitava les seves obres per criticar els totalitarismes. El fet que els personatges protagonistes siguin animals no ens ha de fer pensar que és un conte infantil, perquè no ho és.
Ja ho sé, de paraula, fa uns mesos que m’he deixat anar i n’he tingut i, quan m’hi poso, sóc perillosa.
Que no era un conte infantil sí que ho recordava,
Recordo que quan era nen havia vist uns dibuixos sobre aquesta història i de gran la vaig llegir.
Jo he decidit suavitzar el to del que escric, i si puc evitaré els comentaris massa àcids, hi ha gent que se sol emprenyar o que no capta les ironies.
És el teu bloc i ets tu qui ha de decidir, però, per mi no et tallis, depèn del dia, sóc molt sàdica, ja et vaig dir que em va la marxa. En la situació actual, el millor són les ironies.
Us passo un article que també parla de la catalanofòbia al twitter. http://shar.es/Gc4To
Tomàs, així veuràs més casos, bé, si vols. En Yeagov i jo ens n’anem trobant…
He llegit l’article d’aquest enllaç. Excel·lent, bona aportació.
Gràcies. Hem d’anar fent un seguiment del comportament d’aquesta gent.