L’expresident Montilla i els referèndums
2231 Octubre 2012 per yeagov
L’expresident Montilla i els referèndums
L’expresident Montilla reconvertit en senador per designació autonòmica, és a dir, senador no escollit pels ciutadans de Catalunya, diu que els referèndums són propis de dictadors com Franco. Si, és cert que el “Caudillo” va celebrar dos referèndums, l’any 1947 per aprovar la Llei de Successió a la Prefectura de l’Estat i el 1967 per aprovar la Llei Orgànica de l’Estat. Crec que és aquest segon que la gent que hi va anar a votar deien irònicament que votaven “SI para que se quede, NO para que no se vaya”. Després de la mort del dictador s’han celebrat 11 referèndums a Espanya. Cal dir que la celebració dels referèndums és una competència de l’Estat, ni PP ni PSOE no deixen que ens n’oblidem que només l’Estat té la competència per la celebració dels referèndums.
Els referèndums celebrats a Espanya des de 1975 fins ara han estat:
15 desembre 1976 – Referèndum sobre la Llei per a la Reforma Política
6 desembre 1978 – Referèndum per a la ratificació de la Constitució espanyola
12 març 1986 – Referèndum sobre la permanència d’Espanya a l’OTAN
20 febrer 2005 – Referèndum sobre la Constitució Europea a Espanya
25 octubre 1979 – Referèndum sobre l’Estatut d’Autonomia del País Basc
25 octubre 1979 – Referèndum sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya
28 febrer 1980 – Referèndum sobre la iniciativa del procés autonòmic d’Andalusia
21 desembre 1980 – Referèndum sobre l’Estatut d’Autonomia de Galícia
20 octubre 1981 – Referèndum sobre l’Estatut d’Autonomia d’Andalusia
18 juny 2006 – Referèndum sobre la reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya
18 febrer 2007 – Referèndum sobre la reforma de l’Estatut d’Autonomia d’Andalusia
El senador Montilla ha dit que els referèndums són propis de les dictadures. Són unes paraules molt poc pensades venint del senador per nominació autonòmica (no escollit pels catalans) perquè el referèndum de l’any 1986 va celebrar-se governant Espanya Felipe González, líder del PSOE, el partit del que és dirigent Montilla, i els referèndums dels anys 2006 (Estatut de Catalunya) i 2007 (Estatut d’Andalusia) van celebrar-se sent president del govern espanyol José Luís Rodríguez Zapatero (PSOE), i sent ministre d’aquest govern l’ara senador Montilla.
Em sembla que el procés independentista està posant molt nerviosos als unionistes i als espanyolistes, a alguns els nervis els fa oblidar on estaven anys enrere, quin càrrec ocupaven o han ocupat. Els polítics solen tenir molt mala memòria i creuen que la resta dels mortals també.
El expresident Montilla y los referendums
El expresident Montilla reconvertido en senador por designación autonómica, es decir, senador no elegido por los ciudadanos de Catalunya, dice que los referendums son propios de dictadores como Franco. Si, es cierto que el “Caudillo” celebró dos referendums, en 1947 para aprobar la Ley de Sucesión a la Jefatura del Estado y en 1967 para aprobar la Ley Orgánica del Estado. Creo que es este segundo que la gente que fue a votar decían irónicamente que votaban “SI para que se quede, NO para que no se vaya”. Tras la muerte del dictador se han celebrado 11 referendums en España. Hay que decir que la celebración de los referendums es una competencia del Estado, ni PP ni PSOE dejan que nos olvidemos que sólo el Estado tiene la competencia para la celebración de los referéndums.
Los referendums celebrados en España desde 1975 hasta ahora han sido:
15 de diciembre 1976 – Referéndum sobre la Ley para la Reforma Política
06 de diciembre 1978 – Referéndum para la ratificación de la Constitución española
12 de marzo 1986 – Referéndum sobre la permanencia de España en la OTAN
20 de febrero 2005 – Referéndum sobre la Constitución Europea en España
25 de octubre 1979 – Referéndum sobre el Estatuto de Autonomía del País Vasco
25 de octubre 1979 – Referéndum sobre el Estatuto de Autonomía de Catalunya
28 de febrero 1980 – Referéndum sobre la iniciativa del proceso autonómico de Andalucía
21 de diciembre 1980 – Referéndum sobre el Estatuto de Autonomía de Galicia
20 de octubre 1981 – Referéndum sobre el Estatuto de Autonomía de Andalucía
18 de junio 2006 – Referéndum sobre la reforma del Estatuto de Autonomía de Catalunya
18 de febrero 2007 – Referéndum sobre la reforma del Estatuto de Autonomía de Andalucía
El senador Montilla ha dicho que los referendums son propios de las dictaduras. Son unas palabras muy poco pensadas viniendo del senador por nominación autonómica (no elegido por los catalanes) porque el referéndum del año 1986 se celebró gobernando España Felipe González, líder del PSOE, el partido del que es dirigente Montilla, y los referéndums los años 2006 (Estatut de Catalunya) y 2007 (Estatuto de Andalucía) se celebraron siendo presidente del gobierno español José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE), y siendo ministro de este gobierno el ahora senador Montilla.
Me parece que el proceso independentista está poniendo muy nerviosos a los unionistas y los españolistas, a algunos los nervios les hace olvidar donde estaban años atrás, qué cargo ocupaban o han ocupado. Los políticos suelen tener muy mala memoria y creen que el resto de los mortales también.
BUSCANT RAONS 
Formar o haver format part d’un govern és perjudicial per a la salut mental, destrueix les neurones.
Ara de debò. Els polítics PENSEN abans de parlar? Quina temporadeta que portem! I, a sobre, llança pedres a la seva teulada. Per ser polític, no cal un nivell mínim d’intel·ligència?
Deu ser que la INDEPENDÈNCIA provoca malalties mentals a qui no interessa, sinó no m’ho explico!
Afegeixo una carta que vaig trobar ahir al twitter:
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/10/carta_oberta_a_l_expresident_montilla_90354.php …
Segurament deuen ser els aires de Madrid, sembla que alguna cosa hi ha a l’aire.
La meva teoria és que els polítics tenen memòria de peix, no se’n recorden del que ells mateixos van dir ni del que van fer un temps abans.
No havia llegit aquesta carta, però m’ha agradat, crec que es podria resumir en aquella frase de Joan Sales: “Els catalans portem tres-cents anys fent l’imbècil, això vol dir que no és que haguem de deixar de ser catalans, el que hem de fer es deixar de fer l’imbècil.”
Serà qüestió de no apropar-se a Madrid, Madrid perjudica la memòria i la salut mental. En el cas d’aquest home, suposo que és genètic.
Jo sempre he dit que per mentir has de tenir molta memòria, però en el cas dels polítics, hauria de ser un requisit. Per ells faran… són ells qui fan el ridícul i queden malament.
La vaig trobar ahir a la nit, he pensat que estaria bé compartir-la. Els hem de parar els peus i deixar de permetre que ens trepitgin. I MAI deixarem de ser catalans.
Les mentides tenen les potes molt curtes, diu la meva mare. I jo dic que els polítics tenen memòria de peix.
Hi ha una raó per la que els catalans encara existim, tenim memòria, recordem el nostre passat, i és perquè els pobles petits com que no poden vèncer amb les armes han de vèncer amb la memòria.
Una dona sàvia, la teva mare, Jo crec que encara és pitjor que tenir memòria de peix, es creuen superiors i, a més, a nosaltres ens prenen per idiotes.
Doncs amb els espanyols ho tenim malament! Només cal fixar-se en la quantitat d’animalades que han dit en un mes i mig… això sí, en inventiva, són excel·lents.
En Montilla va estar molt desafortunat. És això el que pensa?
Si és així, només puc dir que el catalans ens vàrem equivocar a l’escollir-lo president de la Generalitat.
A mi no em va fer gens de gràcia quan el varen fer President i, ara, m’ha quedat demostrat el perquè.
Va ser un greu error per part d’Esquerra i d’IC-V donar suport a Montilla per ser president de la Generalitat, encara que va servir per demostrar que algú nascut fora de Catalunya si que pot ser president de la Generalitat, encara que de fet, Montilla no ha estat realment el primer president de la Generalitat no nascut a Catalunya.
El que és exigible a un president de la Generalitat abans, durant i després del seu mandat és lleialtat al país i a la institució.
A què et refereixes quan dius: Montilla no ha estat realment el primer president de la Generalitat no nascut a Catalunya?
Jo en tenia comptabilitzats tres però vaig descobrir que n’hi ha hagut 13 presidents de la Generalitat que no han nascut a Catalunya.
No en tenia ni idea. Però eren descendents de catalans? El lloc de naixement, és circumstancial. Jo tinc un cosí brasiler i un altre suís, però va ser casualitat.
Les Corts Catalanes es dividien en tres braços: Noblesa, clergat i tercer estat. La majoria dels presidents de la Generalitat van ser membres del clergat, sovint abats i canonges. El primer president de la Generalitat, Berenguer de Cruïlles era bisbe de Girona. Pau Claris també va ser clergue, canonge de la Seu d’Urgell.
García Gil Manrique Maldonado, clergue, nascut a Valladolid, i també president de la Generalitat.
Juan II de Ribagorza, noble aragonès i president de la Generalitat. I n’hi ha més. I s’ha de dir que tots els presidents de la Generalitat, inclosos els que eren clergues, quan van ser presidents de la Generalitat van ser lleials a la institució arribant a enfrontar-se a l’Església i a la Inquisició, i quan va ser necessari al rei.
Aquí és on Montilla va fallar a la Generalitat, a Catalunya i als seus predecessors en el càrrec.
Gràcies, Yeagov, tot això no ho sabia. Varen ser homes lleials al seu càrrec i això els honora.
Alguns van perdre la vida en l’exercici del càrrec, concretament Pau Claris i, evidentment, Lluís Companys.
M’he mirat la vida de Pau Claris. És una pena que se n’hagin perdut les despulles. Ni als morts poden deixar tranquils?
Crec que només es conserven en bon estat les despulles del rei Pere, que van ser estudiades fa un temps. Malauradament tot i que se’n conserven altres despulles potser no estan en tan bon estat.
Pau Claris i qui hauria d’haver estat el seu successor van ser enverinats segons un document que va aparèixer a França per agents espanyols.
Ara jo t’explicaré coses a tu. Els gegants de Palamós evoquen el rei Pere II de Catalunya, dit el Gran, i la seva muller, Constança de Sicília i ens fan retrocedir al segle XIII quan la corona catalano-aragonesa, demostrà la voluntat de tinença d’un port en el litoral empordanès, quasi tot sota el domini feudal. Fou durant el regnat de Pere el Gran, i per la privilegiada situació geogràfica de la badia de Palamós, que el 1277 foren comprades les terres del castell de Sant Esteve de Mar, les propietats del qual comprenien també la badia, per fundar-hi el port reial a recer del qual havia de créixer la població. L’any 1279 el rei, per tal de facilitar el poblament d’aquest enclavament marítim dictà a Astruc Ravaia, batlle reial, la Carta Pobla, document que atorgava una sèrie de privilegis i franqueses a tots els que s’hi volguessin establir.
Tenim tres parelles de gegants.
Quin horror d’espanyols! Abans era molt típic això d’emmetzinar a qui no interessava.
Molt interessant, aquí a BCN els gegants de la ciutat són Jaume i VIolant, després hi ha els gegants del Pi, Elisenda i Mustafà, i després la gegantona Laia, que representa a santa Eulàlia. De fet, tots representen també personatges històrics, però desconeixia que a Palamós tinguessiu el rei Pere com a gegant.
Gràcies per mostrar-me els vostres gegants.
http://www.panoramio.com/user/4439489/tags/bestiari%20festiu
I de fet tot i que a l’època es va amagar ja se sabia que a Claris l’havien assassinat pel procediment del verí però no es va fer públic perquè és molt probable que si els barcelonins ho haguessin sabut haurien mort tots els castellans que hi hagués a la ciutat.
Gràcies pel vídeo. Un bon bestiari.
I als que ho varen fer, els va passar alguna cosa?
No, no se sap el nom dels autors materials, però si s’arriba a saber públicament que uns agents castellans van matar Claris és molt probable que els castellans que poguessin haver a Barcelona aquells dies haguessin passat a millor vida.
Però això demostra que Companys no va ser el primer president assassinat.
I el que no devem saber…