300

12

7 Novembre 2012 per yeagov


300

Heu vist la pel·lícula “300”?. Aquesta pel·lícula relata la Batalla de les Termopiles, els 300 espartans del rei Leònides, a més de centenars van enfrontar-se a l’Imperi Persa de Xerxes. Però no patiu, no parlaré dels 300 espartans del rei Leònides. Parlaré dels quasi 300 intel·lectuals espanyols que han fet públic un manifest oposant-se al dret a l’autodeterminació dels catalans. Com veieu hem passat d’un fet èpic a un altre que fa vergonya. Aquests intel·lectuals espanyols és probable que molt honestament hagin donat suport a l’autodeterminació dels tibetans, dels sahrauís i dels selenites, però ara quan han decidit pronunciar-se sobre l’assumpte de la independència de Catalunya han deixat parlar l’espanyol(ista) que són (porten a dins) i han amagat l’intel·lectual. Un s’imagina aquests quasi 300 intel·lectuals espanyols, perquè sembla que no eren 300 sinó 298, que no tots eren intel·lectuals, això si, tots són espanyols, en formació de combat esperant derrotar els malignes catalans a cop de manifest, i de Constitució (si el PP no està usant-la per alguna altra cosa) i tota l’èpica que inspirava Leònides quan toca parlar dels quasi 300 intel·lectuals espanyols es converteix en mandra.
Ja l’any 1981 va aparèixer el “Manifiesto de los 2300” que s’oposava a la possibilitat, entre altres coses, que a Catalunya s’eduqués en català, entre els signants d’aquell manifest que va aparèixer un mes abans que el tricorni amb metralleta i bigoti reglamentari, tinent coronel de la Guàrdia Civil, Tejero decidís emular Espartero però canviant el cavall per autobusos, hi havia el més granat de la caverna mediàtica com Losantos, i altres presumptes (pseudo)intel·lectuals carpetovetònics com Amando de Miguel.
La possibilitat que a Catalunya els nens fossin educats en català havia aconseguit reunir, diuen ells, un 2300 per oposar-s’hi, el procés cap a la independència només ha aconseguit reunir “quasi 300” intel·lectuals espanyols.
El manifest denuncia que “una proposta de secessió augura, sota el pavelló d’un nacionalisme exacerbat, el desbordament a curt termini del malestar social” i acusa l’independentisme de voler convertir “la seva particular idea d’Espanya en el boc expiatori sobre el qual carregar tots els malestars”, perquè “l’afirmació que Espanya va perpetrar agressions contra Catalunya és una desgraciada manipulació del passat”.
Nacionalisme exacerbat?. És clar, dir que si Catalunya s’independitza els nens espanyols seran assassinats no és exacerbat, oi?. El dia 11 de setembre els catalans que vam assistir a la manifestació de la Diada ho vam fer d’una manera pacífica i civilitzada, a l’altra banda coronels, generals, columnistes i tertulians, a més d’alguns polítics demanaven enviar l’exèrcit a Catalunya, tancar les institucions catalanes, i detenir el president de la Generalitat. Els presumptes intel·lectuals espanyols no consideren exacerbat voler empresonar a qui parlar de l’exercici democràtic del vot. Oblidava que alguns espanyolistes creuen que això de votar és cosa de dictadures si no surten els seus.
D’acord, no ho han fet (encara), però quan qui té el comandament d’una unitat de combat amenaça d’usar la força no es pot prendre a broma, no en un país amb un historial de colpisme i de pronunciaments militars com és el Regne d’Espanya. Quan un té de veí un delinqüent amb uns antecedents més gruixuts que la guia telefònica de Barcelona amb delictes de sang i violència no pot fer que no ha passat res si aquest delinqüent l’amenaça, i aquest delinqüent que viu al costat de casa nostra és el Regne d’Espanya. Que uns (presumptes) intel·lectuals espanyols, per molt espanyols que siguin neguin que el seu país ha comés atrocitats a Catalunya si que és una manipulació del passat (i del present). Pot no agradar-los que es digui però a Catalunya tenim encara present l’intent de l’Estat espanyol d’esborrar la llengua catalana del mapa mitjançant lleis i decrets, la supressió de les institucions catalanes “manu militarii” i l’assassinat del president Companys un fet pel qual encara l’Estat espanyol no només no ha demanat perdó sinó que s’ha negat a demanar disculpes per haver-lo assassinat. Vull recordar a aquests presumptes intel·lectuals que no poden negar la realitat perquè tenim proves d’aquestes barbaritats, els recomanaria fer una visita a la plaça Sant Felip Neri, podran veure els senyals d’allò que ells afirmen que són mentides nacionalistes.
El manifest continua dient que “ni Catalunya està sotmesa a un espoli per part d’Espanya, ni el comú dels espanyols alberga sentiment algun de menyspreu cap a ella”. Només són 16000 milions cada any en impostos que els catalans paguem a l’Estat i no en tornem a saber mai més d’ells i una cada vegada més minvada inversió de l’Estat en les infraestructures, quan no l’abandonament d’aquestes, per exemple el corredor del Mediterrani, els accessos al Port de Barcelona o les obres per millorar la N-II a les comarques gironines. Ans al contrari ”Catalunya suscita afecte, admiració i reconeixement”. Llegint certs diaris, escoltant certes emissores de ràdio o veient algunes cadenes de televisió, no tinc pas la sensació que ens admirin gaire, ni que ens reconeguin, i encara menys que els suscitem afecte. El mateix text del manifest és un exemple que el que afirmen és fals. Els recomanaria als (presumptes) intel·lectuals espanyols responsables d’aquest desafortunat manifest que escoltin Losantos, que llegeixin Enrique de Diego, si troben paraules d’amor cap a Catalunya i els catalans en el que diuen aquests dos me’n vaig a viure a un Kibbutz al mig del Negev.
“Els independentistes es proposen violentar la llei democràtica feta per tots per a tots”, diuen els (presumptes) intel·lectuals espanyols, suposo que en referència a la Constitució espanyola, aquell text que en la seva primera edició tenia a la primera pàgina l’escut franquista, i de la que sovint s’invocal’article 8è, aquell que diu que l’exèrcit és el garant de la indivisibilitat de la nació espanyola, i això, considerant l’historial de l’Exèrcit espanyol és com donar les claus del galliner a la guineu. Mentre aquí parlem de votar la independència en un referèndum ells parlen d’enviar els tancs i detenir el president de la Generalitat, això si, emparant-se en la Constitució. Es veu que fer el mateix que van fer Lerroux l’any 34 i Franco del 36 al 39 a canonades, hi ha qui defensa repetir-ho a cops de Constitució, però això aquests (presumptes) intel·lectuals espanyols no ho consideren violència, i obliden que una de les seves institucions més (auto)(des)prestigiades, el Tribunal Constitucional va fer amb l’excessivament retallat Estatut per les Corts espanyoles carn picada, passant pel damunt de la voluntat dels catalans que l’havien aprovat en referèndum.
Que no ens expliquin sopars de duro sobre complir amb la legalitat espanyola quan els primers que es passen per l’engonal aquesta legalitat són aquells que han de vetllar per ella.
El mateix text defensa que les forces democràtiques busquin un millor encaix institucional per a Catalunya, un finançament més just i una federalització de l’Estat de les Autonomies del Regne d’Espanya. Perdoneu que ho digui, aquest intel·lectuals estan cagats de por, proposen allò que des de fa molts anys es reclamava des de Catalunya, i Espanya responia que no volia ni parlar-ne del tema. Ara ja és massa tard, no hi ha cap garantia que l’Estat complís cap acord que es signés perquè no han complert cap dels acords que havien signat abans.
Ni Espanya ni la Constitució del 1978 ni l’Estatut de 2006neguen als ciutadans de Catalunya exercir el seu dret a decidir”. Ja li han dit a tots aquests intel·lectuals espanyols que quan va celebrar-se les consultes el govern del Regne d’Espanya amenaçava d’empresonar tothom que organitzés consultes o que ara amenacen el president de la Generalitat amb la presó si organitza el referèndum per decidir si ens volem independitzar, i ho van fer invocant articles de la Constitució de 1978?. Una altra cosa és que seria molt difícil explicar a la resta del Món l’empresonament de milers de persones només per haver volgut ficar una papereta dins d’una urna.
Aquests intel·lectuals ens diuen que la Constitució no ens nega el dret a decidir quan els qui ens neguen aquest dret ho fan amenaçant amb totes les plagues bíbliques amb la Constitució en mà. Ens diuen que Espanya ens estima molt però la caverna mediàtica espanyola dia rere dia escup tota el seu furibund odi contra Catalunya, els catalans i la cultura catalana. Però suposo que aquests intel·lectuals han preferit obviar aquest punt. Però aquests intel·lectuals s’equivoquen quan parlen de nacionalisme exacerbat per referir-se al nacionalisme català que parla de votar mentre el nacionalisme espanyol, aquest si, un nacionalisme molt exacerbat, parla d’emprar la violència per aturar la independència.
Així es pot entendre com hem arribat a aquest punt, si els intel·lectuals espanyols als quals se’ls pressuposa cert grau d’intel·ligència pensen això, ens hem de sorprendre que els que no són precisament intel·lectuals es creguin que això ho poden arreglar ells a baioneta calada?
300
¿Habéis visto la película “300“?. Esta película relata la Batalla de las Termopilas, los 300 espartanos del rey Leónidas, además de centenares enfrentarse al Imperio Persa de Jerjes. Pero no os preocupéis, no hablaré de los 300 espartanos del rey Leónidas. Hablaré de los casi 300 intelectuales españoles que han hecho público un manifiesto oponiéndose al derecho a la autodeterminación de los catalanes. Como veis hemos pasado de un hecho épico a otro que da vergüenza. Estos intelectuales españoles es probable que muy honestamente hayan apoyado la autodeterminación de los tibetanos, los saharauis y los selenitas, pero ahora cuando han decidido pronunciarse sobre el asunto de la independencia de Catalunya han dejado hablar el español ( ista) que son (llevan dentro) y han escondido al intelectual. Uno se imagina esos casi 300 intelectuales españoles, porque parece que no eran 300 sino 298, que no todos eran intelectuales, eso sí, todos son españoles, en formación de combate esperando derrotar a los malignos catalanes a golpe de manifiesto, y de Constitución (si el PP no está usándola para otra cosa) y toda la épica que inspiraba Leónidas cuando toca hablar de los casi 300 intelectuales españoles se convierte en pereza.
Ya en 1981 apareció el “Manifiesto de los 2.300” que se oponía a la posibilidad, entre otras cosas, que en Catalunya se educara en catalán, entre los firmantes de aquel manifiesto que apareció un mes antes de que el tricornio con metralleta y bigote reglamentario, teniente coronel de la Guardia Civil, Tejero decidiera emular Espartero pero cambiando el caballo por autobuses, había lo más granado de la caverna mediática como Losantos, y otras presuntas (pseudo) intelectuales carpetovetónico como Amando de Miguel.
La posibilidad de que en Catalunya los niños fueran educados en catalán había logrado reunir, dicen ellos, un 2300 para oponerse, el proceso hacia la independencia sólo ha conseguido reunir “casi 300” intelectuales españoles.
El manifiesto denuncia que “una propuesta de secesión augura, bajo el pabellón de un nacionalismo exacerbado, el desbordamiento a corto plazo del malestar social” y acusa al independentismo de querer convertir “su particular idea de España en el chivo expiatorio sobre el cual cargar todos los malestares “, porque” la afirmación de que España perpetró agresiones contra Catalunya es una desgraciada manipulación del pasado “.
Nacionalismo exacerbado?. Claro, decir que si Catalunya se independiza los niños españoles serán asesinados no es exacerbado, ¿verdad?. El día 11 de septiembre los catalanes que asistimos a la manifestación de la Diada lo hicimos de una manera pacífica y civilizada, al otro lado coroneles, generales, columnistas y tertulianos, además de algunos políticos pedían enviar el ejército en Catalunya, cerrar las instituciones catalanas, y detener el presidente de la Generalitat. Los presuntos intelectuales españoles no consideran exacerbado querer encarcelar a quien hablar del ejercicio democrático del voto. Olvidaba que algunos españolistas creen que esto de votar es cosa de dictaduras si no salen los suyos.
De acuerdo, no lo han hecho (aún), pero cuando quien tiene el mando de una unidad de combate amenaza de usar la fuerza no se puede tomar a broma, no en un país con un historial de golpismo y de pronunciamientos militares como es el Reino de España. Cuando uno tiene de vecino un delincuente con unos antecedentes más gruesos que la guía telefónica de Barcelona con delitos de sangre y violencia no puede hacer que no ha pasado nada si este delincuente la amenaza, y este delincuente que vive al lado de nuestra casa es el Reino de España. Que unos (presuntos) intelectuales españoles, por muy españoles que sean nieguen que su país ha cometido atrocidades en Catalunya si que es una manipulación del pasado (y del presente). Puede no gustarles que se diga pero en Catalunya tenemos aún presente el intento de España de borrar la lengua catalana del mapa mediante leyes y decretos, la supresión de las instituciones catalanas “manu militarii” y el asesinato del presidente Companys un hecho por el que todavía el Estado español no sólo no ha pedido perdón sino que se ha negado a pedir disculpas por haberlo asesinado. Quiero recordar a estos presuntos intelectuales que no pueden negar la realidad porque tenemos pruebas de estas barbaridades, les recomendaría hacer una visita a la plaza Sant Felip Neri, podrán ver las señales de lo que ellos afirman que son mentiras nacionalistas.
El manifiesto continúa diciendo que “ni Catalunya está sometida a un expolio por parte de España, ni el común de los españoles alberga sentimiento alguno de desprecio hacia ella”. Sólo son 16 000 millones cada año en impuestos que los catalanes pagamos al Estado y no en volvamos a saber nunca más de ellos y una cada vez más mermada inversión del Estado en las infraestructuras, cuando no el abandono de estas , por ejemplo el corredor del Mediterráneo, los accesos al Puerto de Barcelona o las obras para mejorar la N-II en las comarcas gerundenses. Al contrario “Catalunya suscita afecto, admiración y reconocimiento”. Leyendo ciertos periódicos, escuchando ciertas emisoras de radio o viendo algunas cadenas de televisión, no tengo la sensación de que nos admiren mucho, ni que nos reconozcan, y menos aún que los suscitamos afecto. El mismo texto del manifiesto es un ejemplo de que lo que afirman es falso. Los recomendaría a (presuntos) intelectuales españoles responsables de este desafortunado manifiesto que escuchen Losantos, que lean Enrique de Diego, si encuentran palabras de amor hacia Catalunya y los catalanes en lo que dicen estos dos me voy a vivir a un Kibbutz en medio del Negev.
“Los independentistas se proponen violentar la ley democrática hecha por todos para todos”, dicen los (presuntos) intelectuales españoles, supongo que en referencia a la Constitución española, aquel texto que en su primera edición tenía en la primera página del El escudo franquista, y de la que a menudo se invoca el artículo 8 º, aquel que dice que el ejército es el garante de la indivisibilidad de la nación española, y esto, considerando el historial del Ejército español es como dar las claves del gallinero al zorro. Mientras aquí hablamos de votar la independencia en un referéndum ellos hablan de enviar los tanques y detener al presidente de la Generalitat, eso sí, amparándose en la Constitución. Se ve que hacer lo mismo que hicieron Lerroux en el 34 y Franco del 36 al 39, hay quien defiende repetirlo a golpes de Constitución, pero eso estos (presuntos) intelectuales españoles no lo consideran violencia, y olvidan que una de sus instituciones más (auto)(des)prestigiadas, el Tribunal Constitucional hizo con el excesivamente recortado Estatuto por las Cortes españolas carne picada, pasando por encima de la voluntad de los catalanes que lo habían aprobado en referéndum .
Que no nos cuenten cuentos chinos sobre cumplir con la legalidad española cuando los primeros que se pasan por la ingle esta legalidad son aquellos que deben velar por ella.
El mismo texto defiende que las fuerzas democráticas busquen un mejor encaje institucional para Catalunya, una financiación más justa y una federalización del Estado de las Autonomías del Reino de España. Perdonad que lo diga, este intelectuales están cagados de miedo, proponen lo que desde hace muchos años se reclamaba desde Catalunya, y España respondía que no quería ni hablar del tema. Ahora ya es demasiado tarde, no hay ninguna garantía de que el Estado cumpliera ningún acuerdo que se firmara porque no han cumplido ninguno de los acuerdos que habían firmado antes.
Ni España ni la Constitución de 1978 ni el Estatuto de2006 niegan a los ciudadanos de Catalunya ejercer su derecho a decidir“. Ya le han dicho a todos estos intelectuales españoles que cuando celebrarse las consultas el gobierno del Reino de España amenazaba con encarcelar todo el que organizara consultas o que ahora amenazan el presidente de la Generalitat con la cárcel si organiza el referéndum para decidir si queremos independizar, y lo hicieron invocando artículos de la Constitución de 1978?. Otra cosa es que sería muy difícil explicar al resto del mundo el encarcelamiento de miles de personas sólo por haber querido meter una papeleta dentro de una urna.
Estos intelectuales nos dicen que la Constitución no nos niega el derecho a decidir cuando quienes nos niegan este derecho lo hacen amenazando con todas las plagas bíblicas con la Constitución en mano. Nos dicen que España nos quiere mucho pero la caverna mediática española día tras día escupe toda su furibundo odio contra Catalunya, los catalanes y la cultura catalana. Pero supongo que estos intelectuales han preferido obviar este punto. Pero estos intelectuales se equivocan cuando hablan de nacionalismo exacerbado para referirse al nacionalismo catalán que habla de votar mientras el nacionalismo español, este sí, un nacionalismo muy exacerbado, habla de emplear la violencia para detener la independencia.
Así se puede entender como hemos llegado a este punto, si los intelectuales españoles a los que se les presupone cierto grado de inteligencia piensan eso, ¿debemos sorprender que los que no son precisamente intelectuales se crean que esto lo pueden arreglar ellos a bayoneta calada?
Advertisements

12 thoughts on “300

  1. No, no l’he vista.
    Totalment d’acord amb tu, fa vergonya. He llegit el manifest, però no he trobat la llista d’indesitjables presumptes intel·lectuals, saps on la puc trobar, m’agradaria saber qui són. Probablement ni l’han llegit i, per a ells queda bé, és com seguir una moda per horrorosa que sigui.
    Espanya hauria d’admetre,i jutjar i condemnar els seus fets passats. Però que n’esperem si encara celebren el 12O?
    Corroboro que l’11S va ser pacífic i civilitzat i, jo afegiria alegre i festiu.
    Jo temo que algun militar prengui la iniciativa de provocar una desgràcia.
    Les disculpes per l¡assassinat del MHP Companys, Yeagov, no arribaran mai, ells bo ho veuen com un fet dolent, el dolent (per a ells) era Companys.
    Hi ha tants mitjans que desprenen odi cap a Catalunya… de passada, que mirin el twitter.
    Com poden tenir aquesta fe cega en la Constitució? Oi que s’ha acceptat que la televisió ja no és en blanc i negre? Doncs que acceptin que la Constitució s’ha de modernitzar, els temps canvien.
    Jo, si Espanya fes una proposta, l’escoltaria, si ens volem mostrar al món com a persones civilitzades, ho hem de fer, però acte seguit diria, gràcies per l’oferiment, però jo, de vostès no me’n refio, són uns mentiders i, d’aquí a poc, s’ho carregaran.

  2. yeagov ha dit:

    Alguns dels presumptes intel·lectuals són: el periodista Miguel Ángel Aguilar, el cineasta Pedro Almodóvar; los escritores Félix de Azua, Elvira Lindo, Antonio Muñoz Molina, Juan Goytisolo, Almudena Grandes, Mario Vargas Llosa y Javier Martínez Reverte; el diseñador Javier Mariscal; el economista Juan Manuel Echiagaray; el historiador Julià Santos; el actor Álvaro de Luna; el arquitecto Rafael Moneo; el exministro de Economía Carlos Solchaga; el productor de cine Elías Querejeta, la actriz Aita Sánchez-Gijón y los catedráticos José Álvarez, Matías Cortés, Tomás de Quadra Salcedo, Francisco Rubio Llorente.

    Jo hi era a la manifestació, i si els senyors aquests no van entendre el misatge tenen un problema.

  3. mariaboix1 ha dit:

    Arribo a aquesta conclusió: “Ser español obnubila el cerebro”.

  4. Tomàs ha dit:

    Em fa molta gràcia això d’intel·lectuals (qui els ha donat aquest nom presumptament culte?). El manifest va estar promogut pel diari El País. Un diari que fa anys era d’esquerres i que ara ja no ho és.

    Aquests “intel·lectuals” ja no són el que eren. Alguns d’ells són fòssils, d’altres mal informats, d’altres dels signants varen signar al dia següent un altre manifest de signe contrari.

    On eren aquestes persones en d’altres moments importants per a Catalunya?

    Alguns d’aquests diuen que no els agraden les banderes i que són ciutadans del món, però quan van més enllà d’aquesta declaració happyflowers se’ls veu la rojigualda.

  5. yeagov ha dit:

    Alguns creuen que escriure un llibre i articles a la premsa els converteix en intel·lectuals.

  6. Són coses que només passen a Espanya… qualsevol es creu intel·lectual.

  7. yeagov ha dit:

    Jo estic pensant convertir-me en intel·lectual, crec que escriure un llibre, i després a veure si em fitxen a les tertúlies i com columnista.

  8. Yeagov, la meva humil opinió és que tu ets molt més intel·lectual que tota aquesta gentussa que signen manifestos. Si vols escriure un llibre, endavant! Servidora, una futura lectora, m’agrada com expliques les coses. Respecte a tertulià, només et conec pel que escrius però, vols dir de rebaixar-te tant? Sembles una persona seriosa, potser massa, no et veig fent el préssec… espero que reflexionis…

  9. yeagov ha dit:

    Escriure té una avantatge sobre parlar, pots pensar el que dius, però quan estàs parlant has d’improvisar. No t’ho pensis, sóc seriós quan toca però tinc molt sentit de l’humor, ara, no hem demaneu explicar acudits.

  10. Sí, pots escriure i esborrar tantes vegades com vulguis. Respecte als acudits, a mi em passa el mateix, entre que no me’n recordo i que, a vegades començo pel final, el resultat és penós. En canvi sóc molt comedianta (quan em sento còmoda) i he fet plorar de tant riure molta gent, sobretot quan explico vivències personals, m’ha passat de tot…

  11. yeagov ha dit:

    Si escrivís les coses exactament com les penso ja m’haurien tancat el bloc i probablement a mi també. Sovint escric un article però el que acabes llegint que és la versió definitiva he suavitzat els termes i rebaixat la mala baba.

  12. No sé què dir-te… hi ha tanta gent que considero que haurien d’estar tancats i estan en llibertat…
    Això també ho faig jo, a vegades, quan ja tinc escrit el comentari, l’esborro perquè és massa fort el que hi dic.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Circulant Colom Ombra Obres Cadenat Bastó Sortida d'emergència El Hórreo Font In sales we trust

Join 1.591 other followers

Estadístiques "Buscant raons"

  • 25,440 hits
Novembre 2012
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« oct.   des. »
 1234
567891011
12131415161718
19202122232425
2627282930  

Enllaços més clicats

  • Cap

Diada Nacional de Catalunya

11 de setembre11/09/2015
Diada 2014

Eleccions Parlament de Catalunya

27 de setembre de 201527/09/2015
Votant el futur
%d bloggers like this: