De càncer a molèstia permanent passant per pneumònia

3

1 Desembre 2012 per yeagov


De càncer a molèstia permanent passant per pneumònia

El PP espanyol cada dia s’assembla més al Partit Nazi
No és la primera vegada que un dirigent del Partit Popular titlla de càncer Catalunya, ara ha estat el ministre d’Assumptes exteriors, aquell que va dir que si Catalunya s’independitzés quedaria fora de la UE pels segles dels segles, encara que ara les seves paraules hagin estat que el que ells creien que era un càncer terminal s’havia convertit en una pneumònia. Titllar un altre poble al que consideren molest per no deixar-se dominar de càncer no ho han inventat els pepers, ells han aplicat aquest qualificatiu als catalans, però va ser Hitler qui titllava de càncer els jueus, i amb aquest argument va justificar la gradual marginació dels jueus de la vida pública alemanya, l’enviament posterior d’aquests jueus a camps d’extermini i el posterior assassinat massiu en un nombre de 6 milions de jueus i de 4 milions de persones d’altres minories.
Estic segur que els catalans no som cap càncer, només som un poble que voldria decidir el seu futur, però em sembla que el partit del senyor Margallo cada dia s’assembla més al partit nazi, i tot i que es mantingui en un aparent segon terme, el líder suprem del PP – Aznar – té una gran semblança física, i escoltant el que diu, també ideològica, amb aquell caporal de Bohèmia de bigotet ridícul que va arrossegar Europa i el Món a la guerra més salvatge de tota la història de la Humanitat i va ser responsable de l’extermini industrialitzat de milions de persones.
Ministre d’Exteriors espanyol parla de Catalunya
És curiós que qui estigui parlant més sobre la independència de Catalunya sigui el ministre d’Assumptes exteriors espanyol, deu estar fent hores extres per convèncer altres Estats que no reconeguin el dret a l’autodeterminació de Catalunya, això si, han reconegut Palestina, un Estat “governat” per organitzacions terroristes. Potser els catalans ens hem equivocat, potser aconseguiríem més posant bombes perquè els nostres intents de diàleg topen amb un Estat que no vol negociar. Realment és estrany que qui més declaracions faci sobre el procés sobiranista català sigui el ministre d’Assumptes exteriors, si ho comparem amb les declaracions d’altres ministres. Suposo que Interior i Justícia tenen prou feina filtrant informes ficticis a la premsa afí, mentrestant el president del govern prefereix continuar amagat sota alguna pedra de La Moncloa.
Gran Bretanya – Escòcia / Espanya – Catalunya
La relació Gran Bretanya – Escòcia posa en evidència les mancances democràtiques del Regne d’Espanya. Segons García Margallo es poc probable que “algun membre de la UE acceptés un territori que tingués una secessió unilateral i per això Escòcia ha hagut de negociar”. Escòcia, certament, ha negociat amb la Gran Bretanya, i la Gran Bretanya amb Escòcia, i la Gran Bretanya ha cedit la competència per la celebració del referèndum que està previst se celebri el 2014, mentre que el govern espanyol amenaça el president de la Generalitat amb la presó si celebra un referèndum o consulta i diu que no permetrà cap referèndum ni consulta sobre aquest assumpte. Mentre la Gran Bretanya ha anunciat que donarà suport a Escòcia si els escocesos decideixen entrar a la UE i l’OTAN, Espanya ja ha advertit que Catalunya no entrarà a la UE mai perquè l’Estat espanyol s’hi oposarà. Aprengui, senyor Margallo, als nacionalistes espanyols els cal fer un curs de democràcia i una cura d’humilitat.
La independència és un tema, entrar a l’OTAN i la UE són temes apart. Jo vull que el meu país s’independitzi del país de Margallo, Rajoy i Aznar, i a hores d’ara m’hi oposo a entrar a la UE i l’OTAN. Una vegada siguem independents ja establirem relacions amb aquells països que ens reconeguin, i que llavors se signin els acords que calgui amb aquests Estats, però m’hi oposo a formar part d’estructures militars com l’OTAN, seria absurd formar part d’una estructura militar no tenint exèrcit. I malgrat que sempre havia estat partidari de la integració de Catalunya a la CEE, ara UE, reconec que si en aquests moments se celebrés un referèndum a Catalunya sobre l’ingrés de Catalunya a la UE votaria NO.
García-Margallo ha expressat el seu dubte que “algun membre de la UE acceptés un territori que tingués una secessió unilateral i per això Escòcia ha hagut de negociar” amb el Regne Unit. Ara, segons García-Margallo, Artur Mas ha de decidir si governa amb el PSC, “que no sembla molt probable”, o amb ERC.
Segons Margallo ”els catalans són conscients que l’escissió és un camí sense sortida, que els treu d’Europa” i el ministre afegeix que “només hi ha tres solucions: el xoc de trens, que és el que s’ha intentat produir, la molèstia permanent, que és la situació en què estem, o intentar harmonitzar les dues”. Primer ens titllen de càncer, després de pneumònia i ara de molèstia permanent. Insult rere insult. Cal dir que si Catalunya s’independitza és molt probable que es quedi fora de la Unió Europea, si com ell afirma, Espanya vetarà l’entrada de Catalunya a la UE pels segles dels segles. Ell diu que quedarem fora d’Europa quan hauria de dir que quedarem fora de la Unió Europea, encara no té Espanya prou força com per provocar que Catalunya surti catapultada cap a una altra banda del món o cap a l’espai exterior. I repeteixo, almenys jo, m’hi oposo a formar part de la UE. Suïssa és un Estat d’Europa, no és membre de la UE i li va molt millor que a Espanya que si que ho és.
Primer ens amenacen amb l’apocalipsi i ara ens volen comprar
(El cavall de Troia de Margallo)
El ministre d’Assumptes exteriors ha decidit canviar d’estratègia, deixa al calaix les amenaces apocalíptiques i fa promeses. Laocont va advertir els troians que no se’n refiïn dels regals dels grecs. Els grecs van construir un cavall que van deixar a les portes de Troia, els troians desoint l’advertència de Laocont van entrar el cavall dins de la ciutat, el regal que els grecs havien deixat a les portes de Troia, i d’aquesta manera van introduir dins de les muralles la seva pròpia destrucció. Dins del cavall de fusta hi havia grecs que a la nit van sortir del cavall matant tots els troians que van poder. Les tres promeses de Margallo són el cavall de Troia que Espanya ens deixa a les portes.
Aquestes tres promeses del ministre d’Assumptes exteriors espanyol són un cavall de Troia:
-Harmonització de les realitats espanyola i catalana. Sabem que sovint els polítics diuen frases que sonen bé però que no volen dir res, si fa no fa com les Misses dels concursos de bellesa que desitgen la pau al món, un bonic desig però paraules més buides que els caparronets d’aquestes toies. Que vol dir això de l’harmonització d’ambdues realitats?. Que ens permetran tocar la gralla i la tenora mentre ells toquen les castanyoles i la guitarra, això si, decidint ells la partitura i marcant el compàs?. El ministre proposa també la revisió en profunditat del model de finançament incloent-hi les prestacions a la Seguretat Social, els copagaments i els preus públics. Això de l’harmonització de les realitats és un “vull la pau al món”. Tot això estava previst ja de cara l’any 2013 i sospito que amb l’argument que no hi ha diners diran que “ara això no s’ha de tocar”, consideraran que ja s’ha parlat del tema, i assumpte tancat.
-El Corredor del Mediterrani. Margallo defensa el corredor del Mediterrani com el projecte estrella del govern Rajoy que segons Margallo seria “l’entrada de les mercaderies del Pacífic” que arriben a Europa pel Canal de Suez. No us ho cregueu, el projecte estrella del govern Rajoy – i probablement aviat “projecte estrellat” – és el corredor central que travessaria els Pirineus pel centre, convertint-se en la via morta més cara d’Europa si França no canvia d’opinió perquè si França no construeix la seva part del túnel sota els Pirineus és això el que succeirà amb aquest corredor central.
-Cultura: El ministre Margallo proposa posar a disposició de Catalunya la xarxa de l’Institut Cervantes, delegacions culturals i consolats per que estiguin “al servei de totes les cultures espanyoles, i per tant també de la catalana”. Cal dir que l’Institut Cervantes, les delegacions culturals i els consolats tot i que els paguem també els catalans només tenen cura de la cultura castellana. Proposa signar convenis entre l’Institut Ramon Llull i també emprar altres “fórmules imaginatives”.
El ministre, però, adverteix que “Espanya és un bon negoci i sortir-ne és un mal negoci”. Segurament el que vol dir és que Catalunya continuï formant part d’Espanya és un bon negoci per Espanya, però no ho és per Catalunya perquè cada dia 60 milions d’euros (en èpoques de bonança econòmica) o 46 milions d’euros (en crisi) cada dia se’n vagin i no tornin mai més. I tant que per Espanya apropiar-se d’aquests diners és un bon negoci. No deu ser tan bon negoci per Catalunya si els catalans tenim ganes de marxar i per obligar a quedar-nos només ens han amenaçat amb tota mena de desastres, i aquestes tres propostes són promeses que faran el que ja haurien d’haver fet i que no han fet encara ni tenen cap intenció de fer.
De cáncer a molestia permanente pasando por neumonía
El PP español cada día se parece más al Partido Nazi
No es la primera vez que un dirigente del PP califica de cáncer Catalunya, ahora ha sido el ministro de Asuntos Exteriores, aquel que dijo que si Catalunya se independizara quedaría fuera de la UE por los siglos de los siglos, aunque ahora sus palabras hayan sido que lo que ellos creían que era un cáncer terminal se había convertido en una neumonía. Calificar a otro pueblo al que consideran molesto por no dejarse dominar de cáncer no lo han inventado los peperos, ellos han aplicado este calificativo a los catalanes, pero fue Hitler quien calificaba de cáncer a los judíos, y con este argumento justificó la gradual marginación de los judíos de la vida pública alemana, el envío posterior de estos judíos a campos de exterminio y el posterior asesinato masivo en un número de 6 millones de judíos y de 4 millones de personas de otras minorías.
Estoy seguro de que los catalanes no somos ningún cáncer, sólo somos un pueblo que quisiera decidir su futuro, pero me parece que el partido del señor Margallo cada día se parece más al partido nazi, y aunque se mantenga en un aparente segundo término, el líder supremo del PP – Aznar – tiene un gran parecido físico, y escuchando lo que dice, también ideológica, con aquel cabo de Bohemia de bigotito ridículo que arrastró Europa y al Mundo en la guerra más salvaje de toda la historia de la Humanidad y fue responsable del exterminio industrializado de millones de personas.
Ministro de Exteriores español habla de Catalunya
Es curioso que quien esté hablando más sobre la independencia de Catalunya sea el ministro de Asuntos Exteriores español, debe estar haciendo horas extras para convencer a otros Estados que no reconozcan el derecho a la autodeterminación de Catalunya, eso sí, han reconocido Palestina, un Estado “gobernado” por organizaciones terroristas. Quizá los catalanes nos hemos equivocado, quizás lograríamos más poniendo bombas porque nuestros intentos de diálogo topan con un Estado que no quiere negociar. Realmente es extraño que quien más declaraciones haga sobre el proceso soberanista catalán sea el ministro de Asuntos Exteriores, si lo comparamos con las declaraciones de otros ministros. Supongo que Interior y Justicia tienen bastante trabajo filtrando informes ficticios a la prensa afín, mientras el presidente del gobierno prefiere continuar escondido bajo alguna piedra de La Moncloa.
Gran Bretaña – Escocia / España – Catalunya
La relación Gran Bretaña – Escocia pone en evidencia las carencias democráticas del Reino de España. Según García Margallo es poco probable que “algún miembro de la UE aceptara un territorio que tuviera una secesión unilateral y por ello Escocia ha tenido que negociar”. Escocia, ciertamente, ha negociado con Gran Bretaña, y Gran Bretaña con Escocia, y Gran Bretaña ha cedido la competencia para la celebración del referéndum que está previsto se celebre en 2014, mientras que el gobierno español amenaza el presidente de la Generalitat con la cárcel si celebra un referéndum o consulta y dice que no permitirá ningún referéndum ni consulta sobre este asunto. Mientras Gran Bretaña ha anunciado que apoyará a Escocia si los escoceses deciden entrar en la UE y la OTAN, España ya ha advertido que Catalunya no entrará en la UE nunca porque el Estado español se opondrá. Aprenda, señor Margallo, los nacionalistas españoles necesitan hacer un curso de democracia y una cura de humildad.
La independencia es un tema, entrar en la OTAN y la UE son temas aparte. Yo quiero que mi país se independice del país de Margallo, Rajoy y Aznar, y en estos momentos me opongo a entrar en la UE y la OTAN. Una vez seamos independientes ya estableceremos relaciones con aquellos países que nos reconozcan, y que entonces se firmen los acuerdos necesarios con estos Estados, pero me opongo a formar parte de estructuras militares como la OTAN, sería absurdo formar parte de una estructura militar no teniendo ejército. Y a pesar de que siempre había sido partidario de la integración de Catalunya en la CEE, ahora UE, reconozco que si en estos momentos se celebrara un referéndum en Catalunya sobre el ingreso de Catalunya en la UE votaría NO.
García-Margallo ha expresado su duda de que “algún miembro de la UE aceptara un territorio que tuviera una secesión unilateral y por ello Escocia ha tenido que negociar” con el Reino Unido. Ahora, según García-Margallo, Artur Mas debe decidir si gobierna con el PSC, “que no parece muy probable”, o con ERC.
Según Margallo “los catalanes son conscientes de que la escisión es un camino sin salida, que los saca de Europa” y el ministro añade que “sólo hay tres soluciones: el choque de trenes, que es lo que se ha intentado producir , la molestia permanente, que es la situación en la que estamos, o intentar armonizar las dos “. Primero nos tildan de cáncer, después de neumonía y ahora de molestia permanente. Insulto tras insulto. Huelga decir que si Catalunya se independiza es muy probable que se quede fuera de la Unión Europea, si como él afirma, España vetará la entrada de Catalunya en la UE por los siglos de los siglos. Él dice que quedaremos fuera de Europa cuando debería decir que quedaremos fuera de la Unión Europea, aún no tiene España suficiente fuerza como para provocar que Catalunya salga catapultada hacia otro lado del mundo o hacia el espacio exterior. Y repito, al menos yo, me opongo a formar parte de la UE. Suiza es un Estado de Europa, no es miembro de la UE y le va mucho mejor que en España que sí lo es.
Primero nos amenazan con el apocalipsis y ahora nos quieren comprar
(El caballo de Troya de Margallo)
El ministro de Asuntos Exteriores ha decidido cambiar de estrategia, deja en el cajón las amenazas apocalípticas y hace promesas. Laoconte advirtió a los troyanos que no se fíen de los regalos de los griegos. Los griegos construyeron un caballo que dejaron a las puertas de Troya, los troyanos desoyendo la advertencia de Laoconte entraron el caballo dentro de la ciudad, el regalo que los griegos habían dejado a las puertas de Troya, y de esta manera introdujeron dentro de las murallas su propia destrucción. Dentro del caballo de madera había griegos que por la noche salieron del caballo matando todos los troyanos que pudieron. Las tres promesas de Margallo son el caballo de Troya que España nos deja a las puertas.
Estas tres promesas del ministro de Asuntos Exteriores español son un caballo de Troya:
-Armonización de las realidades española y catalana. Sabemos que a menudo los políticos dicen frases que suenan bien pero que no quieren decir nada, o menos como las Misas de los concursos de belleza que desean la paz en el mundo, un bonito deseo pero palabras más vacías que los caparronets de estas toies. ¿Que quiere decir esto de la armonización de ambas realidades?. ¿Que nos permitirán tocar la gralla y la tenora mientras ellos tocan las castañuelas y la guitarra, eso si, decidiendo ellos la partitura y marcando el compás?. El ministro propone también la revisión en profundidad del modelo de financiación incluyendo las prestaciones a la Seguridad Social, los copagos y los precios públicos. Lo de la armonización de las realidades es un “quiero la paz en el mundo”. Todo esto estaba previsto ya de cara al año 2013 y sospecho que con el argumento de que no hay dinero dirán que “ahora esto no se debe tocar”, considerarán que ya se ha hablado del tema, y ​​asunto cerrado.
-El Corredor del Mediterráneo. Margallo defiende el corredor del Mediterráneo como el proyecto estrella del gobierno Rajoy que según Margallo sería “la entrada de las mercancías del Pacífico” que llegan a Europa por el Canal de Suez. No os lo creáis, el proyecto estrella del gobierno Rajoy – y probablemente pronto “proyecto estrellado” – es el corredor central que atravesaría los Pirineos por el centro, convirtiéndose en la vía muerta más cara de Europa si Francia no cambia de opinión porque si Francia no construye su parte del túnel bajo los Pirineos es esto lo que sucederá con este corredor central.
-Cultura: El Ministro Margallo propone poner a disposición de Catalunya la red del Instituto Cervantes, delegaciones culturales y consulados para que estén “al servicio de todas las culturas españolas, y por tanto también de la catalana”. Hay que decir que el Instituto Cervantes, las delegaciones culturales y los consulados aunque los pagamos también los catalanes sólo tienen cuidado de la cultura castellana. Propone firmar convenios entre el Institut Ramon Llull y también emplear otros “fórmulas imaginativas”.
El ministro, sin embargo, advierte que “España es un buen negocio y salir es un mal negocio”. Seguramente lo que quiere decir es que Catalunya continúe formando parte de España es un buen negocio para España, pero no lo es para Catalunya porque cada día 60 millones de euros (en épocas de bonanza económica) o 46 millones de euros (en crisis) cada día se vayan y no vuelvan nunca más. Por supuesto que para España apropiarse de ese dinero es un buen negocio. No debe ser tan buen negocio para Catalunya si los catalanes tenemos ganas de irse y para obligar a quedarnos sólo nos han amenazado con todo tipo de desastres, y estas tres propuestas son promesas que harán lo que ya deberían haber hecho y que no han hecho todavía ni tienen ninguna intención de hacer.
Advertisements

3 thoughts on “De càncer a molèstia permanent passant per pneumònia

  1. Destaco en tu artículo: “La independencia es un tema, entrar en la OTAN y la UE son temas aparte. Yo quiero que mi país se independice del país de Margallo, Rajoy y Aznar, y en estos momentos me opongo a entrar en la UE y la OTAN. Una vez seamos independientes ya estableceremos relaciones con aquellos países que nos reconozcan, y que entonces se firmen los acuerdos necesarios con estos Estados, pero me opongo a formar parte de estructuras militares como la OTAN, sería absurdo formar parte de una estructura militar no teniendo ejército. “..

  2. Ja començo a estar farta d’insults, fan mal i som bona gent. Entenc que, per a ells, no és vàlida la frase: “Viu i deixa viure” perquè, sense els diners dels catalans NO podran viure. Que ens prenguin d’exemple i aprenguin a generar riquesa en comptes de destruir-ho tot, Catalunya inclosa. Per què han de prendre com a exemple un personatge tan dolent? Que es fixin en en Cameron i facin el que ha fet ell.

    Em sembla recordar que sí, Espanya està fent hores extres per tal que no ens reconeguin. No ho voldria pas que ho haguéssim d’aconseguir posant bombes. Jo tampoc entenc que sigui el Ministre d’Afers Exteriors qui fa més declaracions, potser és per acostumar-se a tractar amb Catalunya…

    Jo, d’exèrcits, no en vull ni sentir parlar. De formar part de la UE, no crec que sigui una bona idea, no m’agrada com fan les coses, trobo més interessant tenir bones relacions amb altres països. Yeagov, hi ha una cosa que no entenc i em preocupa, si al famós referèndum, que segurament se celebrarà l’any vinent, la pregunta inclou UE votaràs que NO? No per res però aleshores votaràs a favor de continuar a Espanya i, no crec que sigui tipus test. Tant els costa d’entendre que NO volem formar part d’Espanya? Més d’un economista defensa una Catalunya fora de la UE i ells hi entenen més que jo.

    Deixem-nos de Cavalls de Troia, qualsevol cosa que digui Espanya a Catalunya, governi el partit que governi, és mentida, en ho han ben demostrat. Si ho acceptéssim, això de l’harmonització d’ambdues realitats es convertiria en el jo mano, tu obeeixes de sempre i, a sobre via Tribunal Suprem. Ara parlen del Corredor del Mediterrani? Però no varen anar a Brussel·les a defensar el Central? No m’ho crec i, a sobre, ja hauria d’estar acabat.No em crec gens això de l’Institut Cervantes, a més, si no vaig errada, a les Ses Illes han deixat de subvencionar l’Institut Ramon Llull i hi governa el PP. Quin bon negoci és per als catalans formar part d’Espanya? Jo no ho sé veure i NO VULL.

  3. Tomàs ha dit:

    Som una malaltia incurable, qui ho anava a dir!

    Des del simpàtic Ortega (aquells del famós “conllevar”) a aquesta nova parida. Bé, si aquesta malaltia els molesta, la solució la tenen ben fàcil.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Circulant Colom Ombra Obres Cadenat Bastó Sortida d'emergència El Hórreo Font In sales we trust

Join 1.591 other followers

Estadístiques "Buscant raons"

  • 25,440 hits
Desembre 2012
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« nov.   gen. »
 12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
31  

Enllaços més clicats

  • Cap

Diada Nacional de Catalunya

11 de setembre11/09/2015
Diada 2014

Eleccions Parlament de Catalunya

27 de setembre de 201527/09/2015
Votant el futur
%d bloggers like this: