La catalanofòbia augmenta a Madrid
119 Desembre 2012 per yeagov
La catalanofòbia augmenta a Madrid
Candidata sospitosa de ser catalana nega ser-ho però ho fa com si ser català fos quelcom demoníac
Ser sospitós de ser català en certs ambients a les Espanyes comença a ser un problema per algunes persones. Sonia Gumpert, candidata a presidir el Col·legi d’Advocats de Madrid ha hagut d’emetre un comunicat per desmentir el rumor que és catalana o que té vincles amb Catalunya “aprofitant el moment actual que viu aquesta comunitat amb l’objectiu de traure crèdit a tal desafortunada situació”. Els oponents a la senyora Gumpert l’havien acusat de ser catalana o de tenir alguna cosa a veure amb Catalunya amb l’objectiu de desprestigiar-la i que la seva candidatura perdés suports. Gumpert afirma que no té res en contra dels catalans “ser un espanyol català, per favor, no és gens dolent”. Però ella és la primera que no es creu les seves pròpies paraules fent aquestes afirmacions i amb l’ambient de catalanofòbia que es respira a Madrid és evident que allà si que creuen que ser català és el més semblant a ser una mena d’esser diabòlic.
La senyora Gumpert s’hauria d’haver limitat a no respondre a una acusació obertament racista que li fan els seus oponents. Ella per respondre va més enllà de l’acusació que se li fa. Per cert, la senyora Gumpert diu que no és gens dolent ser “espanyol català”, i de ser només català que n’opina?.
Em pregunto aquests catalans que se senten tan espanyols, algun dels quals ha dit que si Catalunya s’independitza se n’anirà a Espanya, si creuen que el país que tan defensen els tractarà tan bé quan deixin de ser útils?
Josep Capella denuncia que la catalanofòbia creix a Madrid
El periodista i delegat de TV3 a Madrid, Josep Capella, ha denunciat l’augment de la catalanofòbia a la capital d’Espanya especialment des de que la consellera Rigau va plantar el ministre de (in)cultura i (poca) educació espanyol, Wert. La consellera va decidir abandonar la reunió amb el ministre en protesta per la pretensió del ministre d’espanyolitzar els alumnes catalans i els atacs a la immersió lingüística.
Segons Capella a Madrid aquests dies havia “vist coses que no havia presenciat ni escoltat mai” i que “les relacions Espanya-Catalunya, estan en un punt desconegut i que lluny de millorar van empitjorant”. Capella denuncia en un article publicat a la web del 3/24 que quan la consellera Rigau va abandonar la reunió amb el ministre Wert “dos alts funcionaris del ministeri empenyien, no físicament però sí pressionant des de la distància la consellera perquè marxés, i la vigilaven molestos perquè s’estava una estona més al vestíbul parlant amb uns periodistes”. Capella també denuncia que l’entrevista que va concedir la consellera Rigau al 3/24 “va indignar alguns periodistes, no perquè fos un canal de 24 hores de notícies, sinó perquè era de Catalunya, i allò era per a ells ‘intolerable’ i suposava un menyspreu a la resta d’espanyols”. És a dir, la premsa madrilenya es va ofendre perquè la consellera no els va concedir una entrevista, però si com explica el periodista la consellera va parlar amb els periodistes catalans que hi havia a la porta caldria preguntar-se perquè els periodistes espanyols no van apropar-se a la consellera quan aquesta sortia de la reunió?. Potser el problema dels periodistes espanyols és que preferien tenir només la versió del ministre Wert.
Per Capella “és un estat d’ànim, més aviat d’animadversió, que des de fa uns mesos ha sobrepassat les tertúlies i les portades d’alguns diaris per arrelar més en la societat madrilenya” però “no és només l’escuma d’unes hores de tensió, també és, o comença a ser, una posició de fons i això abans no era així”. Finalment, Capella, destaca dos detalls: “el menyspreu a una pregunta molesta d’una companya a la que s’hi va dirigir com a “señorita” (a cap company periodista li va dir “señor”) i la sinceritat del titular d’educació en admetre que la part de la llei sobre el català es fa perquè es compleixin les sentències que un diari de Madrid diu que no es fa”. Crec que sempre ha estat així però que no acabàvem de voler creure que aquesta mala maror era tan bèstia, malgrat que els lladrucs que se sentien des del fons de la caverna eren molt forts.
La catalanofobia aumenta en Madrid
Candidata sospechosa de ser catalana niega serlo pero lo hace como si ser catalán fuera algo demoníaco
Ser sospechoso de ser catalán en ciertos ambientes en las Españas empieza a ser un problema para algunas personas. Sonia Gumpert, candidata a presidir el Colegio de Abogados de Madrid ha tenido que emitir un comunicado para desmentir el rumor de que es catalana o que tiene vínculos con Catalunya “aprovechando el momento actual que vive esta comunidad con el objetivo de sacar crédito a tal desafortunada situación”. Los oponentes a la señora Gumpert lo habían acusado de ser catalana o de tener algo que ver con Catalunya con el objetivo de desprestigiarla y que su candidatura perdiera apoyos. Gumpert afirma que no tiene nada en contra de los catalanes “ser un español catalán, por favor, no es nada malo”. Pero ella es la primera que no se cree sus propias palabras haciendo estas afirmaciones y con el ambiente de catalanofobia que se respira en Madrid es evidente que allí si que creen que ser catalán es lo más parecido a ser una especie de ser diabólico.
La señora Gumpert debería haber limitado a no responder a una acusación abiertamente racista que le hacen sus oponentes. Ella para responder va más allá de la acusación que se le hace. Por cierto, la señora Gumpert dice que no es nada malo ser “español catalán”. ¿Y de ser sólo catalán que opina?.
Me pregunto si estos catalanes que se sienten tan españoles, alguno de los cuales ha dicho que si Catalunya se independiza se irá a España, si creen que el país que tan defienden los tratará tan bien cuando dejen de ser útiles?
Josep Capella denuncia que la catalanofobia crece en Madrid
El periodista y delegado de TV3 en Madrid, José Capella, ha denunciado el aumento de la catalanofobia en la capital de España especialmente desde que la consejera Rigau plantó al ministro de (in)cultura y (poca) educación español, Wert . La consejera decidió abandonar la reunión con el ministro en protesta por la pretensión del ministro de españolizar los alumnos catalanes y los ataques a la inmersión lingüística.
Según Capella en Madrid estos días había “visto cosas que no había presenciado ni escuchado nunca” y que “las relaciones España-Catalunya, están en un punto desconocido y que lejos de mejorar van empeorando”. Capella denuncia en un artículo publicado en la web del 3/24 que cuando la consejera Rigau abandonó la reunión con el ministro Wert “dos altos funcionarios del ministerio empujaban, no físicamente pero sí presionando desde la distancia la consejera para que se marchara, y la vigilaban molestos porque llevaba un rato de más en el vestíbulo hablando con unos periodistas”.
Capella también denuncia que la entrevista que concedió la consejera Rigau el 3/24 “indignó algunos periodistas, no porque fuera un canal de 24 horas de noticias, sino porque era de Catalunya, y aquello era para ellos ‘intolerable’ y suponía un desprecio al resto de españoles”. Es decir, la prensa madrileña se ofendió porque la consellera no les concedió una entrevista, pero si como explica el periodista la consejera habló con los periodistas catalanes que había en la puerta, habría que preguntarse ¿porque los periodistas españoles no se acercaron a la consejera cuando ésta salía de la reunión?. Quizás el problema de los periodistas españoles es que preferían tener sólo la versión del ministro Wert.
Por Capella “es un estado de ánimo, más bien de animadversión, que desde hace unos meses ha sobrepasado las tertulias y las portadas de algunos diarios para arraigar más en la sociedad madrileña” pero “no es sólo la espuma de unas horas de tensión, también es, o empieza a ser, una posición de fondo y eso antes no era así”. Finalmente, Capella, destaca dos detalles: “el desprecio a una pregunta molesta de una compañera a la que se dirigió como “señorita” (en ningún compañero periodista le dijo “señor”) y la sinceridad del titular educación en admitir que la parte de la ley sobre el catalán se hace para que se cumplan las sentencias que un diario de Madrid dice que no se hace”. Creo que siempre ha sido así pero que no acabábamos de querer creer que este mal ambiente era tan bestia, aunque los ladridos que se salían desde el fondo de la caverna eran muy fuertes.
BUSCANT RAONS 
Yeagov, fa poc vaig llegir un article, que deia que tota persona sospitosa de ser catalanista estava vedada a ocupar un càrrec important a Espanya. Jo no sé res d’aquesta senyora, però, potser seria hora que algunes persones ben situades fessin veure que no són catalanistes per fer d’espies i, potser més endavant, donar-nos un cop de mà. Per lluitar amb l’enemic s’ha de ser més llest que ell.
Qui no hagi d’estar a gust aquí, si vol, que marxi i, si es queda, que respecti. No crec que els tractin gaire bé, encara els anomenaran renegats de la seva terra.
Que les relacions entre Catalunya i Espanya empitjoren, és normal, ells només saben imposar coses i esperen que abaixem el cap i diguem: Sí, buana.
Un bon periodista, ha de deixar de banda la seva ideologia i les seves creences i, a qualsevol banda hi pot trobar una notícia. Jo crec que na Rigau hauria concedit tantes entrevistes com li haguessin demanat, suposo que ells, no la varen considerar important i, ara, se’n penedeixen.
El problema de molts catalans és que han estat uns ingenus. Jo sempre, des de petita, he sabut veure aquest odi, l’he viscut en la meva pròpia pell i, l’única solució és ser molt hipòcrita; és molt trist, però és així.
Només han ocupat càrrecs de president del govern espanyol aquests quatre catalans:
Serafí Maria de Soto i Ab-Ach
Joan Prim i Prats
Estanislau Figueras i de Moragas
Francesc Pi i Margall
A més, han estat cap d’Estat (ja que eren presidents de la I República) els dos últims.
Cert, hi ha hagut molts ministres catalans, crec que el més important va ser Laureà Figuerola, que va ser el ministre d’Hisenda responsable de la unificació del sistema monetari espanyol i la creació de la pesseta, nom que per cert, era el nom d’una moneda barcelonina de principis del XIX.
Un periodista ha de ser prou intel•ligent per posar el micròfon allà on hi ha la notícia, i les declaracions d’una consellera de la Generalitat ho són, si ells van preferir ignorar-la és el seu problema, ara no té cap sentit que culpin la consellera de no haver fet declaracions als seus mitjans quan només s’havien d’apropar a la consellera i posar la carxofa.
Volia dir, durant la democràcia i CATALANISTA, l’Alicia diu que és catalana, però és catalanista??? Sí, hi ha hagut ministres catalans però, algun era catalanista? (jo no ho sé, ni sé quins ministres hi ha hagut).
Ja fa molts anys que sé que la pesseta era d’origen català, trobo curiós que en Franco no la canviés.
Com molt bé dius eren ells que havien d’apropar la carxofa.
Català és qui viu i treballa a Catalunya, no sempre haver nascut a Catalunya vol dir que se sigui català. Alicia, Alejo i Paco quan es produeixi el trencament hauran de decidir que són, i diria que aquests tres escolliran ser espanyols.
De fet, la pesseta, té el seu origen en una moneda de la ceca de Barcelona que es deia “PEÇA”. Però a cada regió de l’Estat tenien una moneda diferent. Figuerola va crear la pesseta com a moneda per a tot l’Estat i va unificar tot el sistema monetari. Ell devia conèixer molt bé aquella moneda i suposo que com que gaudia d’un ampli coneixement en aquesta matèria va optar per aquest nom. També va unificar el model econòmic que era un autèntic caos. Estem parlant d’una època que ni els sistemes de mesures estaven encara unificats.
Tinc a casa un llibre que recull les taules de mesures per territori. Podies trobar-te que només viatjant de Barcelona a Girona si anaves al mercat et trobessis que la lliura de Barcelona i la de Girona no fossin exactament el mateix pes.
Sí, de moment, jo també ho crec. Quan les coses ens vagin bé, no ho sé.
Ho sabia però,l’altre dia em vaig estar informant. Era un caos absolut.
Si després tornen hauran de passar pel procés de nacionalització, segurament com que són nascuts aquí el procés serà ràpid, però amb quina cara podran presentar-se davant de tothom després d’haver renunciat primer al seu país i segon tornant?.
Actualment nosaltres usem el sistema mètric decimal que s’ha convertit en un sistema estandaritzat.
I el que és pitjor, potser aniran dient que ells sempre han estat independentistes.
Té més lògica l’estandarització.
Recordo haver llegit aquesta notícia i he de dir que em va colpir. És molt fort. Estan sonats del tot.
Jo conec gent d’altres àmbits que, quan tracten amb gent d’aquí són una cosa i quan tracten amb espanyols una altra, interessos econòmics. Potser nosaltres, sobretot gent influent, també ho hauríem de fer. Ens cal saber què tramen i, en el moment oportú, ens ajudin.
Si no donés vots ja et puc dir que s’abstindrien, malauradament la catalanofòbia dóna vots en alguns racons d’Espanya.
Quin fàstic de país… cada dia li tinc més ràbia!