Enlloc de la Constitució espanyola es parla de Catalunya
2825 gener 2013 per yeagov
Enlloc de la Constitució espanyola es parla de Catalunya
Agafeu la Constitució espanyola (PDF), i busqueu “Cataluña”, “España”, “Comunidades Autónomas”, “Lengua catalana”, “Lengua española”, “Castellano” i “Democracia”. Bé, no cal que ho feu, us he estalviat la feina.En ninguna parte de la Constitución española se habla de Catalunya
Coged la Constitución española (PDF), y busque “Cataluña“, “España“, “Comunidades Autónomas“,”Lengua catalana“,”Lengua española“,”Castellano” y “Democracia“. Bueno, no es necesario que lo hagáis, os he ahorrado el trabajo. “Comunidades Autónomas” aparece 54 veces pero en ningún lugar aparece el nombre de “Cataluña” ni de ninguna otra comunidad autónoma.
“España” aparece 25 veces, no podía ser de otra manera y sería raro que la Constitución española no citara alguna vez el nombre del país del que es la Carta Magna.
Hay una referencia a la “Lengua española“, una, pero de la “Lengua catalana” u otras lenguas no dice nada.
La “Democracia” sólo aparece citada una vez en todo el texto. Supongo que en 1978 no sabían para qué servía la democracia y prefirieron citarla una vez y muy de pasada.
La Constitución española también dice: “Proteger a todos los españoles y pueblos de España en el ejercicio de los derechos humanos, sus culturas y tradiciones, lenguas e instituciones.”
Los ataques contra nuestra lengua y cultura significan que el Estado no nos considera españoles, ni nuestra cultura y lengua parte de su cultura. Tampoco demuestra el Estado ni algunas de sus instituciones ningún respeto por las instituciones propias de Catalunya. Como no somos españoles no estamos obligados a acatar la Constitución. Marchemos ya, y dejemos de perder el tiempo.
BUSCANT RAONS 
Si és tan senzill… per què ho fan tan complicat???
He volgut comprovar si en algun article de la Constitució deia que “Cataluña es España” o que “Cataluña es parte del Reino de España” o qualsevol cosa semblant, i he vist que Catalunya no hi apareix en cap article de la Constitució per tant, des d’ara quan ens diguin “Cataluña es España” els podrem dir que això no és cert i que la seva Constitució no ho recolza.
Quina feinada! I als polítics no se’ls ha acudit? Pot ser útil aquesta dada?
I què esperaves? Paquito ho va deixar tot lligat, per prova el art.56 3: “La persona del Rey es inviolable y no está sujeta a responsabilidad” És el que té una educació a imatge i semblança.
El fotut és que aquesta gent és obtusa i apliquen el mateix principi a la seva constitució. D’acord, es va redactar sota pressió, en moments d’incertesa i bla bla bla, però és que no han mogut ni una coma, ni ho faran, coses de l’herència.
Si hem de marxar dins del seu marc legal, ho portem cru. Ens hem de deixar de complexos i fer la nostra i que diguin missa.
En el preámbulo de la Carta fundamental yo leo: “La Nación española, deseando establecer la justicia, la libertad y la seguridad y promover el bien de cuantos la integran, en uso de su
soberanía, proclama su voluntad de: Garantizar la convivencia democrática dentro de la Constitución y de las leyes conforme a un orden económico y social justo.
Consolidar un Estado de Derecho que asegure el imperio de la ley como
expresión de la voluntad popular.
Proteger a todos los españoles y pueblos de España en el ejercicio de los
derechos humanos, sus culturas y tradiciones, lenguas e instituciones.
Promover el progreso de la cultura y de la economía para asegurar a
todos una digna calidad de vida.
Establecer una sociedad democrática avanzada, y
Colaborar en el fortalecimiento de unas relaciones pacíficas y de eficaz
cooperación entre todos los pueblos de la Tierra. ” Las Cortes aprueban y el pueblo español ratifica..pero, leyendo el resto del texto de la Constitución, creo que a ustedes como pueblo les conviene ser independientes..
¡Qué chiste más malo! Que se lo digan a las familias con todos sus miembros en el paro y que han perdido su vivienda…
Gracias Patricia, muchos catalanes intentamos irnos…
ByxaBy: Cert, la Constitució espanyola és un text redactat en unes circumstàncies històriques molt concretes i la influència de la dictadura en el text és ben patent en molts paràgrafs, i malauradament la interpretació que se’n fa és la més tancada possible, però el fet que no incloguessin en el text els noms de cap comunitat autònoma ens permet dir clarament que la Constitució no és un argument vàlid per prohibir un procés independentista, i aquesta és la seva llei principal. Tenim les mans lliures.
Maria: Sorprén, és veritat, que en una Constitució com l’espanyola on pretenen garantir que res es mogui oblidin dir quins són els territoris que formen part del Regne d’Espanya.
Patricia: La Constitución española tiene artículos como el octavo que da demasiado poder al ejército, y ya te he comentado otras veces que el ejército español tiene un historial bastante negro de golpismo.
Jaume..lo se y que vosotros sois un pueblo desarmado.
María 🙂 y adonde os vais a ir..?
“La Constitució no és un argument vàlid per prohibir un procés independentista, i aquesta és la seva llei principal. Tenim les mans lliures.”
Ja m’agradaria, no crec que sigui tan senzill, hi han molts més documents, la carta magna és un síntesi de tots ells. Mira’t l’organització territorial d’espanya i el seu fonament jurídic.
Una possible solució legal, és apel·lar al dret inalienable a decidir emparat a la Carta de les Nacions Unides, és el que està intentant el Col·legi d’Advocats de Barcelona.
ByxaBy:
Fins ara el seu principal argument és la Constitució, fins i tot quan parlen d’aplicar el codi penal ho fan emparats en la Constitució, fet que em fa pensar que és el seu seu únic argument apart del “no me da la gana que os independicéis”,
Estic d’acord amb tu que la declaració universal dels drets dels pobles
Tots els països que s’independitzen són reconeguts per alguns països i no per altres, això no ens ha de fer cap por. Espanya, per exemple, encara no ha reconegut Kosovo però si que ha reconegut les altres exrepúbliques iugoslaves.
Patrticia, es una manera de hablar, irnos de España pero continuar en Catalunya. 🙂
María, lo se, , es una broma 🙂
Yeagov, Dispensa que et respongui tan tard.
És clar que és el seu principal argument, tots els textos legals apunten a la constitució, i bavegen quan parlen d’ella, és la Bíblia! Això et demostra el seu hermetisme, és inamovible com ho va ser el codi penal fins no fa gaire, es diu: conservadorisme.
I tranquil, ja inventaran el que calgui, espanya sempre ha estat centralista i imperialista, és la seva cultura.
Tan de bo tinguis raó, és una porta més i totes són benvingudes. Jo no ho tinc tan clar, si tinc clar que toquem el dos.
Quan el PP i el PSOE han parlat de modificar la Constitució, el que dius, nomenar les Comunitats autònomes (citar-les pel seu nom), com si fos un llistat, és una de les coses que tenen previstes. Jo preferiria que no hi constés Catalunya.
Esperem que no calgui estar-hi!!!
Me lo pensaba, pero nunca acierto 😉
😉
Con sentido del humor, la vida es más llevadera… 😉
Maria, así es..,)
😉
Y en los peores momentos, buscar algo que te haga reir, la mejor medecina.
Me conformo a veces sólo con poder sonreír.. .y sentir así mi corazón más liviano..
ByxaBy
No cal que demanis disculpes. Només cal que veiem els processos independentistes dels últums vint anys que han convertit en obsolets els atles. Només a Europa hem vist desaparèixer del mapa Iugoslàvia, Txecoslovàquia i la URSS. Txèquia i Eslovàquia (Txecoslovàquia), Eslovènia (Iugoslàvia), Letònia, Estònia i Lituània (URSS) són exemples de països que s’han independitzat i han ingressat a la UE. Altres països de l’antiga Iugoslàvia podrien entrar aviat a la UE. A Sèrbia li han imposat unes condicions particulars i en el cas de Kosovo hi ha l’oposició d’Espanya. Però cal distingir l’ingrés a la UE i la independència.
Tomàs:
Canviar la Constitució requereix 2/3, és a dir, PSOE i PP hauran de votar-ho, crec que això a hores d’ara és poc probable, i personalment, val més que no canviin res perquè podem sortir molt escaldats. Quan haguem partit peres que canviin tot el que vulguin.
Yo siempre me he reído de casi todo, siempre he intentado encontrar el lado irónico de la vida, pero sonreir, no sabia qué era ni cómo se hacia. Ahora hay días que no puedo parar de sonreir, me siento feliz cómo nunca antes lo había sido.
María, me alegro seas feliz, …yo también soy feliz a mi manera.. aunque no siempre sonrío..
Gracias, Patricia. Por desgracia, la vida no siempre nos lo permite. Lo importante es poder ser feliz, aunque sea mínimamente.
Cierto..
🙂