Alicia en el PP de les meravelles neofranquistes
310 febrer 2013 per yeagov
Alicia en el PP de les meravelles neofranquistes
Si algú encara tenia dubtes sobre Alicia Sánchez Camacho ahir es van esvair totalment. La presidenta del PP a Catalunya va assistir juntament amb altres dirigents del PP a un acte públic a l’Hospitalet de Llobregat. Quan Sánchez Camacho ha conclòs una de les seves intervencions s’ha escoltat a un dels assistents a l’acte cridar en castellà “viva Alícia, viva Espanya, viva Catalunya unida, viva los catalanes, catalanes somos todos y Viva Franco”. Ni a la senyora Sánchez Camacho ni a cap dels dirigents del PP presents se’ls ha vist mostrar cap incomoditat ni han recriminat a aquest personatge la seva lloança al dictador. Han continuat com si no hagués succeït res, i de fet és rar que no hagin respost fent el salut a la romana.
No és que als dirigents del PP els costi criticar el franquisme, és que n’hi ha molts que han fet declaracions lloant el dictador, i no ens ha de sorprendre que ni Sánchez Camacho, ni els altres dirigents del PP ni cap dels altres assistents hagin criticat la lloança al dictador, el Partit Popular ha estat fundat per exministres franquistes.
Alicia en el PP de las maravillas neofranquistas
Si alguien todavía tenía dudas sobre Alicia Sánchez Camacho ayer se desvanecieron totalmente. La presidenta del PP en Cataluña asistió junto con otros dirigentes del PP en un acto público en L’Hospitalet de Llobregat. Cuando Sánchez Camacho ha concluido una de sus intervenciones ha escuchado a uno de los asistentes al acto llamar en castellano “viva Alicia,viva España, viva Cataluña unida, viva los catalanes, catalanes somos todos yViva Franco“. Ni la señora Sánchez Camacho ni a ninguno de los dirigentes del PP presentes les ha visto mostrar ninguna incomodidad ni han recriminado a este personaje su alabanza al dictador. Han continuado como si no hubiera sucedido nada, y de hecho es raro que no hayan respondido haciendo el saludo a la romana.
No es que los dirigentes del PP les cueste criticar el franquismo, es que hay muchos que han hecho declaraciones alabando al dictador, y no debe sorprendernos que ni Sánchez Camacho, ni los otros dirigentes del PP ni ninguno de los otros asistentes hayan criticado la alabanza al dictador, el Partido Popular ha sido fundado por ex ministros franquistas.
BUSCANT RAONS 
I quan han condemnat el franquisme? (Tampoc ho ha fet el Borbó)
I el pollastre que van muntar amb la retirada de l’estàtua de Millan Astray?
I quan pensen retirar emblemes franquista i falangistes en els seus feus?
I la gota que fa vessar el got és el rebuig a la llei de la memòria històrica, encara que això és comprensible sabent que són fills i néts dels mal anomenats nacionals. I la llista pot ser interminable.
No son populares, sólo son franquistas.
Alicia és un ninot de Madrid, però si agraeixo al PPC que no utilitzen la C per als seus projectes, com diuen ells: Blanco y en botella.
Més por em fan els partits que intenten vendre la seva catalanitat rendint homenatge a Madrid
Crec que Alicia SC és una persona intrigant (clar que avui en dia això no vol dir gaire cosa si ens referim a polítics de tots colors).
Crec que no és la primera vegada que en xarrades o mítings del PP hi ha lloances cap al darrer Dictador (s’acostuma a dir de Franco “el Dictador”. En a mi m’agrada dir-ne el darrer dictador, perquè no vull que s’oblidi, que es doni a entendre, que en la història d’Espanya no n’hi ha hagut d’altres de dictadors).
ByxaBy:
Exemples de l’opinió que els pepers tenen de Franco són les declaracions de Mayor Oreja i Manuel Fraga (antic ministre del Règim) en entrevistes. En aquestes circumstàncies és comprensible que el PP no pugui condemnar el franquisme perquè les arrels ideològiques del PP s’enfonsen en el franquisme.
Un dels grans problemes és que mentre a Alemanya es va fer, o per ser correctes, els van fer, una depuració d’elements del règim nazi, a Espanya els feixistes no només van crear un partit – AP després PP – sinó que van tenir un pes molt gran en la redacció de la Constitució, i controlen pilars de l’Estat tant fonamentals com la Justícia. Però el més greu és que el partit dels franquistes ara té majoria absoluta al Congrés dels Diputats i a més governa la majoria de les comunitats autònomes.
Tomàs:
La història d’Espanya dels dos últims segles es pot resumir en monarquies absolutistes, vàries guerres civils (les guerres carlines també ho eren), uns 26 cops d’Estat, dues dictadures durant el segle XX, etc. Els períodes democràtics han estat pocs, amb prou feines sumen 40 anys tots aquests períodes junts, i sempre han estat convulsos.