La sardana prohibida

5

15 febrer 2013 per yeagov


La sardana prohibida

Foto: Monument a la sardana. Autor: Jaume Cusó.
Pot ser estrany pensar que algú pugui prohibir una cançó, especialment quan aquesta cançó és un cant d’amor a la pròpia terra, però encara és més difícil d’entendre que les raons per prohibir-la siguin arguments tan fal·laços com els expressats en la circular del governador civil de Barcelona, el general Losada, va fer pública el 5 de setembre de 1924 prohibint-la: “Havent arribat a aquest Govern Civil, de manera que no hi ha cap dubte que determinats elements han convertit la sardana “La Santa Espina” en himne representatiu d’odioses idees i criminals aspiracions, escoltant la seva música amb el respecte i reverència que es tributen als himnes nacionals, he acordat prohibir que es toqui i canti la mencionada sardana en la via pública, sales d’espectacles i societats i en les romeries o reunions camperoles, prevenint els infractors d’aquesta ordre que procediré al seu càstig amb tot el rigor.”
La música de “la Santa Espina” és d’Enric Morera, autor també de la “Sardana de les Monges”, i la lletra és d’Àngel Guimerà. Forma part de la Sarsuela “la Santa Espina” i va ser estrenada l’any 1907 al Teatre Principal de Barcelona.
El general Losada va ser governador civil durant la dictadura de Primo de Rivera, una dictadura que es va caracteritzar per un profund odi contra la llengua i la cultura catalana, i contra el catalanisme, del que es va derivar prèviament un altre text infame com el “Real Decreto contra el separatismo”.
Fragment del “Real Decreto contra el Separatismo” (18 de Setembre de 1923):
Part dispositiva. Article primer. Seran jutjats pels tribunals militars, a partir de la data d’aquest decret, els delictes contra la seguretat i unitat de la pàtria, quan tendeixin a disgregar-la, restar fortalesa, i rebaixar el seu concepte, ja sigui per la paraula, per escrit, per la impremta o per un altre mitjà mecànic o gràfic de publicitat i difusió, o per qualsevol altre acte o manifestació. No es podrà hissar o tenir una altra bandera que la nacional en vaixells o edificis, siguin de l’Estat, província o municipi, ni enlloc, sense més excepció que les ambaixades, consolats, hospitals i escoles i altres centres pertanyents a nacions estrangeres.

 

Article segon. Les infraccions que contra el que disposa aquest decret llei es cometin es castiguen de la manera següent: Ostentació de banderes que no siguin la nacional: sis mesos li arrest i multa de 500 a 5.000 pessetes per al portador d’ella, o per l’amo de la finca, vaixell, etc. Delictes de la paraula, oral o escrita: presó correccional de sis mesos i un dia a un any i multa de 500 a 5.000 pessetes.

 

La difusió d’idees separatistes per mitjà de l’ensenyament o la predicació de doctrines de les expressades en l’article primer, presó correccional d’un a dos anys. Bandidatge, manifestacions públiques o privades referents a aquests delictes, tres anys de presó correccional i multa de 1.000 a 10.000 pessetes. Alçament de partides armades: presó major de sis anys i un dia a dotze anys per al cap i de tres a sis anys de presó correccional als que el segueixin formant partida o partides, si el fet no constitueix un altre delicte més greu. Resistència a la força pública: en concepte de partida, pena de mort al cap i sis anys i un dia a dotze anys de presó major per a tots els que formen la partida o partides. […] Expressar o escriure en idiomes o dialectes les cançons, balls, costums i vestits regionals, no són objecte de prohibició, però en els actes oficials de caràcter nacional o internacional no podrà usar-se per les persones investides d’autoritat altre idioma que el castellà, que és l’oficial de l’Estat espanyol, sense que aquesta prohibició abast a la vida interna de les corporacions de caràcter local o regional, obligades però a portar en castellà els llibres oficials de registre i actes, fins i tot en els casos en que els avisos o comunicacions no dirigides a les autoritats estiguin redactades en llengua tradicional. Madrid, 18 de setembre de 1923. Alfons XIII. El president del Directori Militar, Miguel Primo de Rivera, marquès d’Estella. Gaceta, 19 de setembre de 1923. Alcubilla. Anuari de 1923, Madrid, 1923.
90 anys després Llanos de Luna sembla inspirada pel seu predecessor i pel decret primoriverista en la seva croada banderil pel Principat, qui sap si acabarà enviant la Guàrdia Civil o la Policia Nacional a apallissar sardanistes com feia el seu (menyspreable) predecessor.
La Santa Espina (lletra)
Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.

Déu va passar-hi en primavera,

i tot cantava al seu pas.
Canta la terra encara entera,
i canta que cantaràs.
Canta l’ocell, lo riu, la planta,
canten la lluna i el sol.
I tot treballant la dona canta,
i canta al peu del bressol.
I canta a dintre de la terra
el passat ja mai passat,
i jorns i nits, de serra en serra,
com tot canta al Montserrat.
Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.
Vídeo: Sardanes: LA SANTA ESPINA (Salomé)
La sardana prohibida
Foto: Monument a la sardana. Autor: Jaume Cusó.
Puede ser extraño pensar que alguien pueda prohibir una canción, especialmente cuando esta canción es un canto de amor a la propia tierra, pero aún es más difícil de entender que las razones para prohibirla sean argumentos tan falaces como los expresados en la circular del gobernador civil de Barcelona, ​​el general Losada, hizo pública el 5 de septiembre de 1924 prohibiendo la: “Habiendo llegado a este Gobierno Civil, por lo que no hay ninguna duda de que determinados elementos han convertido la sardana “La Santa Espina” en himno representativo de odiosas ideas y criminales aspiraciones, escuchando su música con el respeto y reverencia que se tributan a los himnos nacionales, he acordado prohibir que se toque y cante la mencionada sardana en la vía pública, salas de espectáculos y sociedades y en las romerías o reuniones campesinas, previniendo los infractores de esta orden que procederé a su castigo con todo el rigor.”
La música de “la Santa Espina” es de Enric Morera, autor también de la “Sardana de las Monjas“, y la letra es de Àngel Guimerà. Forma parte de la zarzuela “la Santa Espina” y fue estrenada en 1907 en el Teatro Principal de Barcelona.
El general Losada fue gobernador civil durante la dictadura de Primo de Rivera, una dictadura que se caracterizó por un profundo odio contra la lengua y la cultura catalana, y contra el catalanismo, del que se derivó previamente otro texto infame como el ” Real Decreto contra el separatismo”.
Fragmento del “Real Decreto contra el separatismo” (18 de Septiembre de 1923):
Parte dispositiva. Artículo primero. Serán juzgados por los tribunales militares, a partir de la fecha de este decreto, los delitos contra la seguridad y unidad de la patria, cuando tiendan a disgregarse la, restar fortaleza, y rebajar su concepto, ya sea por la palabra, por escrito, por la imprenta o por otro medio mecánico o gráfico de publicidad y difusión, o por cualquier otro acto o manifestación. No se podrá izar o tener otra bandera que la nacional en barcos o edificios, sean del Estado, provincia o municipio, ni en ninguna parte, sin más excepción que las embajadas, consulados, hospitales y escuelas y otros centros pertenecientes a naciones extranjeras.

 

Artículo segundo. Las infracciones que contra lo dispuesto en este decreto ley se cometan se castigan de la siguiente manera: Ostentación de banderas que no sean la nacional: seis meses le arresto y multa de 500 a 5.000 pesetas para el portador de ella, o por el dueño de la finca, barco, etc. Delitos de la palabra, oral o escrita: prisión correccional de seis meses y un día a un año y multa de 500 a 5.000 pesetas.

 

La difusión de ideas separatistas por medio de la enseñanza o la predicación de doctrinas de las expresadas en el artículo primero, prisión correccional de uno a dos años. Bandidaje, manifestaciones públicas o privadas referentes a estos delitos, tres años de prisión correccional y multa de 1.000 a 10.000 pesetas. Levantamiento de partidas armadas: prisión mayor de seis años y un día a doce años para la cabeza y de tres a seis años de prisión correccional a los que le sigan formando partida o partidas, si el hecho no constituye otro delito más grave. Resistencia a la fuerza pública: en concepto de partida, pena de muerte en la cabeza y seis años y un día a doce años de prisión mayor para todos los que forman la partida o partidas. […] Expresar o escribir en idiomas o dialectos las canciones, bailes, costumbres y trajes regionales, no son objeto de prohibición, pero en los actos oficiales de carácter nacional o internacional no podrá usarse por las personas investidas de autoridad otro idioma que el castellano, que es la oficial del Estado español, sin que esta prohibición alcance a la vida interna de las corporaciones de carácter local o regional, obligadas pero a llevar en castellano los libros oficiales de registro y actos, hasta Aun en los casos en que los avisos o comunicaciones no dirigidas a las autoridades estén redactadas en lengua tradicional. Madrid, 18 de septiembre de 1923. Alfonso XIII. El presidente del Directorio Militar, Miguel Primo de Rivera, marqués de Estella. Gaceta, 19 de septiembre de 1923. Alcubilla. Anuario de 1923, Madrid, 1923.
90 años después Llanos de Luna parece inspirada por su predecesor y por el decreto primoriverista en su cruzada banderil por el Principado, quién sabe si acabará enviando la Guardia Civil o la Policía Nacional a apalear sardanistas como hacía su (despreciable) predecesor.
La Santa Espina (letra)
Somos y seremos gente catalana
tanto si se quiere como si no se quiere,
que no hay tierra más ufana
bajo la capa del sol.
Dios pasó por aquí en primavera,
y todo cantaba a su paso.
Canta la tierra todavía entera,
y canta que cantarás.
Canta el pájaro, el río, la planta,
cantan la luna y el sol.
Y todo trabajando la mujer canta,
y canta al pie de la cuna.
Y canta dentro de la tierra
el pasado ya nunca pasado,
y los dias y noches, de sierra en sierra,
como todo canta al Montserrat.
Somos y seremos gente catalana
tanto si se quiere como si no se quiere,
que no hay tierra más ufana
bajo la capa del sol.
Vídeo: Sardanes: LA SANTA ESPINA (Salomé)
Anuncis

5 thoughts on “La sardana prohibida

  1. mariaboix ha dit:

    Prohibir i multar… no saben fer cap altra cosa… n’estic farta!

    A sobre, no evolucionen, al contrari, van enrere…

  2. ByxaBy ha dit:

    El de sempre. Les prohibicions són un mal menor, fins i tot són “positives” El fotut és la tergiversació i apropiació d’una cultura i una història que no els pertany. Heu pensat el perquè Catalunya sent potència dominant del Mediterrani desapareix de tot context a partir del finals del segle XV?

    Us deixo un enllaç de l’Institut nova història i el primer paràgraf del seu full de presentació.

    “L’Institut Nova Història és una Fundació d’estudis i recerca sobre de la tergiversació de la història que Catalunya i els antics regnes de la corona catalano-aragonesa van patir -i pateixen encara-, per part de la corona castellana, corona que va acabar apropiant-se del poder de la monarquia hispànica. “

  3. Tomàs ha dit:

    En a mi m’agrada més que Els Segadors!

    La història de persecucions, prohibicions i menyspreus és tant llarga que no acabaríem mai si intentéssim fer-ne una recopilació. És molt cansat ser Català a Espanya, també és molt difícil i més que ens ho volen posar.

    A més, ser català és molt Car. Això si que ho han aconseguit.

    Mirar el passat i el que ha succeït fins ara en ha de servir per agafar impuls!

  4. yeagov ha dit:

    Maria:
    Tenim la sensació d’haver viscut aquesta situació abans, això si fa no fa se’n diu “déjà vu”, clar que algú també podria dir que Espanya viu en un dia de la marmota permanent.

    ByxaBy:
    Gràcies per l’enllaç a l’Institut nova història. Estic subscrit als butlletins.

    Tomàs:
    No ets l’únic a qui li agrada més “la Santa Espina” que “els Segadors”. De fet, recordar el passat és el que ens permet saber d’on venim i cap a on anem.

  5. Maria Boix ha dit:

    Ja sé que vosaltres penseu el mateix: Quan marxem? Estic FARTA d’aquesta gentussa!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

Café Bùstia del cap de lleó Büstia del cap de lleó Font Wallace

Join 1.799 other followers

Estadístiques "Buscant raons"

  • 25,939 hits
febrer 2013
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« gen.   març »
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728  

Enllaços més clicats

  • Cap

Diada Nacional de Catalunya

11 de setembre11/09/2017
Diada 2017

Referèndum

1 d'octubre de 20171/10/2017
Votant el futur
%d bloggers like this: