Independència ferroviària
1513 Juny 2013 per yeagov
Independència ferroviària

El president Mas va oferir a SNCF la gestió de les Rodalies de Barcelona durant un esmorzar que ambdós van tenir a París. Les Rodalies ara pertanyen a la Generalitat de Catalunya encara que la xarxa continua pertanyent a ADIF i el material mòbil a RENFE. El contracte amb RENFE s’acaba l’any 2016 i la Generalitat podrà canviar d’operador. SNCF ja a mostrat el seu interès per començar a operar a Catalunya i ja hi ha hagut dues reunions entre el govern de Catalunya i SNCF. Segons el president Mas SNCF “té ganes de fer coses a Catalunya” aprofitant la liberalització del sector ferroviari. Segons Mas els francesos “van demanar continuar les converses a París, i estem en aquest punt de veure si entre Ferrocarrils de la Generalitat i algú que no sigui Renfe ha la possibilitat de fer alguna cosa en el futur”.
RENFE pot fer dues coses si vol guanyar el concurs: solucionar les incidències continues del servei de Rodalies a Catalunya o reduir-les a un mínim acceptable, però si tot el que pensa fer RENFE és dir que seria molt difícil per a SNCF gestionar les Rodalies de Catalunya perquè les xarxes catalana i francesa són diferents, vol dir que tenen poc a oferir.
FGC (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya) gestiona línies amb tres amples de vies diferents:
-L’antiga Companyia General dels FerrocarrilsCatalans, coneguda popularment com el “carrilet”, amb ample de via ibèric o via estreta (1.000 mm).
-L’antiga Companyia dels Ferrocarrils deCatalunya, amb un ample de via de 1.435 mm amb origen a la Plaça Catalunya i que fa les línies fins a Terrassa, Sabadell, Reina Elisenda i Avinguda Tibidabo.
–Línia Lleida – la Pobla de Segur: Línia de o ample de via ibèric (1.668 mm). La infraestructura pertany a FGC des de 2005, però la gestiona RENFE.
FGC també és propietària de diversos funiculars i cremalleres. Però centrem-nos en les Rodalies de RENFE a Catalunya.
També les nostres infraestructures s’han d’independitzar, tota la xarxa ferroviària catalana ha de passar a mans de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, encara que després la gestió sigui cedida a altres operadors. I si finalment l’operador és RENFE aquesta companyia ha d’entendre que pot perdre la concessió si el servei ofert als usuaris no compleix uns mínims de qualitat.
Independencia ferroviaria

El presidente Mas ofreció a SNCF la gestión de las Cercanías de Barcelona durante un almuerzo que ambos tuvieron en París. Las Cercanías ahora pertenecen a la Generalitat de Catalunya aunque la red sigue perteneciendo a ADIF y el material móvil a RENFE. El contrato con RENFE acaba el año 2016 y la Generalitat podrá cambiar de operador. SNCF ya a mostrado su interés por empezar a operar en Catalunya y ya ha habido dos reuniones entre el gobierno de Catalunya y SNCF. Según el presidente Mas SNCF “tiene ganas de hacer cosas en Catalunya” aprovechando la liberalización del sector ferroviario. Según Mas los franceses “pidieron continuar las conversaciones en París, y estamos en este punto de ver si entre Ferrocarrils de la Generalitat y alguien que no sea RENFE la posibilidad de hacer algo en el futuro”.
RENFE puede hacer dos cosas si quiere ganar el concurso: solucionar las incidencias continuas del servicio de Cercanías en Catalunya o reducirlas a un mínimo aceptable, pero si todo lo que piensa hacer RENFE es decir que sería muy difícil para SNCF gestionar las Cercanías de Catalunya porqué las redes catalana y francesa son diferentes, significa que tienen poco que ofrecer.
FGC (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya) gestiona líneas con tres anchos de vías diferentes:
-La antigua Companyia General de los Ferrocarrils Catalans, conocida popularmente como el “tren”, con ancho de vía ibérico o vía estrecha (1.000 mm).
-La antigua Companyia de los Ferrocarrils de Catalunya, con un ancho de vía de 1.435 mm con origen en la Plaza Catalunya y que hace las líneas hasta Terrassa, Sabadell, Reina Elisenda y Avenida Tibidabo.
–Línea Lleida – La Pobla de Segur: Línea de o ancho de vía ibérico (1.668 mm). La infraestructura pertenece a FGC desde 2005, pero la gestiona RENFE.
FGC también es propietaria de varios funiculares y cremalleras. Pero centrémonos en las cercanías de RENFE en Catalunya.
También nuestras infraestructuras deben independizarse, toda la red ferroviaria catalana debe pasar a manos de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, aunque luego la gestión sea cedida a otros operadores. Y si finalmente el operador es RENFE esta compañía debe entender que puede perder la concesión si el servicio ofrecido a los usuarios no cumple unos mínimos de calidad.
Me parece bien que el operador RENFE sea cambiado si “el servicio ofrecido a los usuarios no cumple unos mínimos de calidad” como dices tú. Hace tiempo ustedes tienen el problema al parecer.. tú hablas de concesión de una gestión, no estoy segura si es lo mismo que licitación, si es una licitación el contrato debe decir por escrito todo lo que se espera en el servicio, y en ese caso, si la empresa no cumple se le puede cancelar el contrato, entiendo yo.
No crec que la reunió del president sigui per la incompetència de RENFE, veig mes un gest de fer l’ullet al nord i una complicitat per part de l’administració francesa.
FGC ha demostrat la seva solvència com a gestora. Recordem que en el moment del traspàs de les línies a la Generalitat, la companyia estava pràcticament en fallida i a mitjans dels 90 (Parlo de memòria) es va convertir en l’empresa de línia estreta més solvent d’Europa.
Al meu entendre és FGC qui ha de gestionar la xarxa.
Patricia:
Desconozco como funcionan estos temas en Chile y por tanto me limitaré a hablar del sistema que tenemos aquí. Hasta 1940 los ferrocarriles en España eran unos públicos y otros privados. En 1940 se nacionalizaron todos los ferrocarriles que habían recibido dinero público para su construcción. Y de hecho lo fueron todos exepto la Companyia dels Ferrocarrils de Catalunya, una empresa totalmente privada. Mi abuelo trabajó en esta empresa, en la imprenta que imprimía los billetes. El Estado creó dos entes: RENFE para los ferrocarriles de ancho ibérico, y FEVE para los ferrocarriles de vía estrecha, aunque se incluyeron algunos ferrocarriles con otros anchos. Actualmente FEVE ya no existe. Se ha creado ADIF, anteriormente GIF, que se ocupa de la gestión de la red ferroviaria, estaciones e infraestructura, y RENFE gestiona el parque móvil.
En Catalunya la Generalitat adquirió la antigua companyia de los ferrocarrils de Catalunya, la única empresa privada de ferrocarriles que no fue nacionalizada por el Estado en 1940, Adqurió la Companyia General de los Ferrocarrils Catalans, una empresa que si fue nacionalizada en 1940 y puesta en las zarpas de FEVE. La Generalitat a través de la empresa pública FGC (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya) adquirió además de estas dos compañías y la línea de Lleida a La Pobla, que era propiedad de RENFE-ADIF, todos los funiculares y cremalleras de Catalunya, alguno de los cuales había sido cerrado o iba a cerrar porqué las compañías privadas que los gestionaban estaban en quiebra. FGC ha realizado una importante tarea de modernización de las infraestructuras y una renovación del material móvil.
En todos estos casos estamos hablando de ferrocarriles de titularidad pública. La Generalitat aparte de aquellos ferrocarriles que son de su propiedad integral y que gestiona a través de FGC, es también propietaria del servicio de Rodalies (Cercanías), un servicio que hasta 2016 será gestionado por RENFE. Es decir, la Generalitat es propietaria del servicio pero la infraestructura pertenece a ADIF y el parque móvil a RENFE, ambas son empresas del Estado.
Lo que se plantea es que cuando acabe la concesión la Generalitat estudie conceder a otras empresas la gestión de ese servicio.
Ya en 2007 nos manifestamos por el pésimo estado del servicio que ofrecen RENFE y ADIF.
MANIFESTACIÓ CAOS INFRAESTRUCTURES (29/10/2007)
MANIFESTACIÓ PLATAFORMA PEL DRET A DECIDIR (02/12/2007)
Si, así es, terminado el periodo de concesión acabe la Generalitat podrá escoger otra compañía, y a la francesa SNCF le interesa ya que eso le permitiría poner los pies, sería más correcto decir sus trenes al sur de los Pirineos.
ByxaBy
Cert, el carrilet era una empresa en fallida que FEVE volia tancar, amb uns trens molt vells i tronats. FGC va realitzar una modernització integral, tot i que conec més el tren de Sarrià, ja que el meu avi hi treballava. El tren de Sarrià que s’havia mantingut com a companyia privada va mantenir-se gràcies a l’excel·lent feina que realitzaven els seus treballadors.
Crec que FGC hauria d’assumir la propietat de tota la infraestructura ferroviària i el material mòbil.
Hi havia plans per allargar la línia dels Ferrocarrils de Catalunya fins a la frontera francesa. Aquests plans es van encarregar a mister Pearson però malauradament va morir quan viatjava al Lusitània, enfonsat pels alemanys, i la situació econòmica de la companyia va ser sempre precària.
Patricia:
Había planes para alargar la línea de los Ferrocarriles de Cataluña hasta la frontera francesa. Estos planes se encargaron a mister Pearson pero desgraciadamente murió cuando viajaba al Lusitania, hundido por los alemanes, y la situación económica de la compañía siempre fue precaria.
Si, recuerdo haber leído en tus artículos algo sobre esa ampliación o alargamiento de la línea de ferrocarriles hasta la frontera francesa..y los problemas que se habían suscitado por eso, financieros, si no me equivoco.
Si, financieros, pero también hay que decir que el proyecto diseñado por mister Pearson se hundió con él en el Lusitania.
Vi los videos en general y creo que vuestras manifestaciones son bastante civilizadas..no suceden desmanes..como aquí.
Jaume, gracias por la información, me ha quedado más claro el tema..Entiendo que la gestión de RENFE no los satisface a ustedes y que es una gestión privada. me parece importante que si van a conceder una gestión o concesión a otra empresa también privada quede claro por escrito que se espera de ella en cuanto a servicio.
Entiendo lo de Mr Pearson….
Como decimos aquí: “Som gent pacífica i no ens agrada cridar” (Somos gente pacífica y no nos gusta gritar). No siempre son tan pacíficas, aunque este tipo de manifestacipnes como las de esos videos están organizadas por gente que va a reivindicar pacíficamente, no van a quemar contenedores. Un ejemplo sería la manifestación de la Diada del 11-S.
RENFE es una empresa pública del Estado español, y SNCF es una empresa pública del Estado francés.
Comprendo..
És una notícia excel·lent!! Quan vivia a L’H l’havia d’agafar sovint i era per morir-s’hi! MAI arribava a l’hora. Recordo un dia que arribem a Sants i ens fan tornar a L’H perquè hi havia un problema. Que NO es refiïn de res del que puguin oferir, si és que ofereixen, acabaran incomplint-ho!!
http://fonsesquerra.wordpress.com/2011/02/04/renfe-70-anys-part-1/feed/ 3 alfonsalesquerra Logotip de RENFE als anys 50 Prototip en probes del TALGO, Octubre de 1942 Locomotora Mikado Tren de rodalies “la Suiza” a ‘Barcelona Término’. Anys 80.
Crec que el govern sap que no podrà treure RENFE de la gestió ferroviària que controla a Catalunya. El tret diferencial està en aquest ferri control que RENFE té en TOT l’entorn ferroviari català. Són tants anys de control absolut que el canvi per una altra companyia el veig impossible a mig termini.
En tot cas se la pot pressionar per a que doni un millor servei i a uns preus més assequibles, però poca cosa més. Si RENFE invertís el que ha d’invertit a Catalunya, almenys es podria disposar d’un sistema ferroviari més adient a les necessitats, però el seu poder és tant gran que passen de nosaltres.
Tomàs:
Confesso que el que em preocupa és la transició d’una concessió a una altra. Si fos una companyia d’autobusos el canvi es podria fer d’un dia per un altre, però SNCF usa un ample de via diferent, és a dir, SNCF no podria enviar els seus trens des de França. Clar que podria llogar el material rodant a RENFE. Això és el que fa FGC a la línia de Lleida-La Pobla, on el material rodant pertany a RENFE encara que porti el logo de FGC, això serà així fins que FGC hagi rebut les unitats que va comprar per aquesta línia. Crec que ja tenen una unitat pròpia.