Espanya, un Estat en fallida

10

27 Juny 2013 per yeagov


Espanya, un Estat en fallida

 
Fallida econòmica:
L’Estat espanyol ha tingut més d’una vintena de fallides, de les que les més destacades són aquestes:
Felip II (1557, 1575 i 1597): Suspensió de pagaments.
Felip III (1607): Renegociació de pagaments.
Felip IV:  (1627): Renegociació de pagaments. (1647, 1652 1662): Suspensió de pagaments.
Carles II: (1666): Suspensió de pagaments.
Carles IV (1799): No paguen interessos. Ferran VII (1820): Dèficit.
Isabel II (1866): Fallida del deute.
Franco (1939): No paga deutes republicans.
I fixeu-vos que la majoria d’aquestes fallides econòmiques s’han produït en períodes on tenien colònies de les que en treien plata i or a cabassos, que abans que sortís de la mina ja s’havien gastat. Si el Regne d’Espanya fos una empresa és evident que els diversos consells d’administració que l’han dirigit han estat uns incompetents que tenien les butxaques foradades. La situació actual és de fallida econòmica malgrat les ingents quantitats de diners que Espanya extreu de la UE. Però si abans eren les aventures imperials les que malbarataven ingents quantitats d’or i plata procedents de les colònies, ara el Regne d’Espanya malbarata diners de la UE en trens d’alta velocitat sense passatgers, aeroports sense avions, en lloc d’invertir en la construcció d’una xarxa de transports que comuniqui els principals ports de mercaderies.
Fallida territorial:
1640: Portugal. 1713: Flandes, Nàpols, Sicília i Sardenya. 1811: Paraguai. 1816: Argentina. 1818: Xile. 1819: Colòmbia. 1821; Costa Rica, Guatemala, Hondures, Mèxic, Nicaragua, Panamà i Veneçuela. 1824: Perú. 1825: Bolívia, Uruguai. 1898: Cuba, Filipines i Puerto Rico. 1956: Marroc. 1968: Guinea espanyola. 1975: Sàhara espanyol. Catalunya ha iniciat el seu procés independentista, i l’independentisme a Euskadi creix; aquests dos processos podrien arrossegar d’altres dins del mateix Estat. Quan escolto a un espanyolista dir que Catalunya mai serà independent em fa riure que provin de negar un fet que ja s’ha produït altres cops, que llavors no van ser capaços d’impedir, malgrat el sobrevalorat poder militar espanyol d’altres èpoques. De fet, Espanya no va guanyar cap guerra contra potències estrangeres, les úniques guerres que ha vençut han estat aquelles que ha fet contra ella mateixa i contra el seu propi poble. I ara l’opció militar ja no és possible, un informe de FAES, la fundació del PP, reconeixia que l’Estat espanyol no té tropes suficients per ocupar militarment Catalunya ni incloent els efectius de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Segons aquest informe necessitarien un mínim de 270000 soldats per poder ocupar Catalunya, i no tenen aquests soldats, i d’altra banda podrien trobar-se que mentre es dediquen a atacar Catalunya perdessin algun altre territori. Però la principal raó, apart de la mancança d’efectius per envair Catalunya, és que la UE, tot i que no li faci gràcia la independència de Catalunya, no acceptaria que un dels seus membres es dediqués a llançar bombes contra un territori que ara per ara forma part de la UE, i encara que la independència suposés l’expulsió de la UE, Catalunya és Europa, i a la UE no crec que li agradés veure a l’Europa Occidental un altre conflicte armat, clar, que ara que ho penso, si un generalot després d’uns quants cigalons ben carregats i les bravates colpistes de la caverna mediàtica exigint passar a ganivet a tots els catalans ressonant dins del seu crani buit decidís que això de Catalunya ho arregla ell a la forma tradicional espanyola és poc probable que els tancs arribessin a passejar-se per la Diagonal disparant a tort i a dret.
Fallida democràtica:
Mig centenar de cops d’Estat, diverses guerres civils (a més de la Guerra Civil (1936-39) incloc les guerres carlines  (1820-23, 1833-1839 i 1872-1876)), el cop d’Estat de Primo de Rivera (13 de setembre de 1923), la Sanjurjada (10 d’agost de 1932), cop d’estat de Franco i la seva camarilla del 18 de juliol de 1936 que va derivar en una guerra civil i cop d’Estat d’en Tejero del 23 de febrer de 1981. Van existir algunes trames colpistes més durant el segle XX, però la majoria dels cops d’Estat, la majoria del quasi mig centenar que s’han produït a Espanya van ser durant el segle XIX. I en aquesta llista podríem incloure el cop d’Estat que va derrocar el Govern de la Generalitat l’any 1934, ordenat per una coalició d’ultracatòlics, feixistes i corruptes espanyolistes, la CEDA, o la supressió de la Mancomunitat. L’Estat espanyol és també responsable de l’assassinat del President Companys (1940), cap electe del govern democràtic de Catalunya, assassinat pel règim feixista totalitari que va governar Espanya des de 1939 fins a 1975. Potser menys sanguinolent però en opinió meva també va ser un cop d’Estat perpetrat a toga calada pels taurins magistrats del Tribunal Constitucional, que en nom de la “indivisible unitat de la nació espanyola” van decidir passar pel damunt de la voluntat del Parlament de Catalunya que va aprovar el text del nou Estatut l’any 2005, del Congrés dels Diputats i el Senat que van passar el ribot a aquell text, del poble de Catalunya que va aprovar el text retallat per les Corts espanyoles, i que va ser sancionat pel monarca de tots els espanyols, doncs bé, els magistrats del Tribunal Constitucional van fer amb una sentència escrita en un llenguatge decimonònic el mateix que en altres èpoques havien fet els militars espanyols. Repeteixo, els magistrats del TC van decidir, com feien en altres èpoques els militars, que ells no estan subjectes ni a les lleis ni a la voluntat dels ciutadans, ni a les pròpies institucions de l’Estat, ells decideixen quines lleis s’apliquen, encara que sigui passant pel damunt de qui calgui.
Fallida institucional:
He parlat abans de la sentència del TC contra l’Estatut de Catalunya, i caldria afegir totes les sentències posteriors contra lleis del Parlament de Catalunya, sentències dictades a instàncies del Partit Popular. Els Estats moderns destaquen per mantenir separats els tres poders bàsics de l’Estat: Executiu, Legislatiu i Judicial. A Espanya el Partit Popular ha confós la majoria absoluta que tenen al Congrés dels Diputats (Poder Legislatiu) amb una carta blanca al Govern (Poder Executiu) per poder exercir el poder absolut, i res millor que controlar el tercer poder (Judicial).  Més del 50% dels casos de corrupció política afecta a dirigents del PP, i no se n’escapa cap del cobrament de sobresous ni el president del partit, però aquest govern corrupte, incompetent i autoritari controla les dues instàncies que el podrien descavalcar legalment del poder, a les Corts tenen majoria absoluta, això faria impossible que una moció de censura triomfés, i tampoc no és gaire probable que la Justícia acabi condemnant els dirigents corruptes del PP, només cal veure que els jutges que han instruït casos contra el PP o han hagut de deixar-ho corre o han patit una campanya de desprestigi organitzada per la premsa afí al règim.
Un Estat en fallida que insisteix en cometre els mateixos errors. No ens equivoquem nosaltres, deixem de perdre el temps i proclamem la independència d’aquest Estat en fallida perpètua que és el Regne d’Espanya.
España, un Estado en quiebra
 
Quiebra económica:
El Estado español ha tenido más de una veintena de quiebras, de las que las más destacadas son las siguientes:
Felipe II (1557, 1575 y 1597): Suspensión de pagos.
Felipe III (1607): Renegociación de pagos.
Felipe IV: (1627): Renegociación de pagos. (1647, 1652 1662): Suspensión de pagos.
Carlos II: (1666): Suspensión de pagos.
Carlos IV (1799): No pagan intereses. Fernando VII (1820): Déficit.
Isabel II (1866): Quiebra de la deuda.
Franco (1939): No paga deudas republicanas.
Y fijaos que la mayoría de estas fallidas económicas han producido en períodos donde tenían colonias de las que sacaban plata y oro a espuertas, que antes de que saliera de la mina ya se habían gastado. Si el Reino de España fuera una empresa es evidente que los diversos consejos de administración que la han dirigido han sido unos incompetentes que tenían los bolsillos agujereados. La situación actual es de quiebra económica a pesar de las ingentes cantidades de dinero que España extrae de la UE. Pero si antes eran las aventuras imperiales las que derrochaban ingentes cantidades de oro y plata procedentes de las colonias, ahora el Reino de España derrocha dinero de la UE en trenes de alta velocidad sin pasajeros, aeropuertos sin aviones, en lugar de invertir en la construcción de una red de transportes que comunique los principales puertos de mercancías.
Quiebra territorial:
1640: Portugal. 1713: Flandes, Nápoles, Sicilia y Cerdeña. 1811: Paraguay. 1816: Argentina. 1818: Chile. 1819: Colombia. 1821; Costa Rica, Guatemala, Honduras, México, Nicaragua, Panamá y Venezuela. 1824: Perú. 1825: Bolivia, Uruguay. 1898: Cuba, Filipinas y Puerto Rico. 1956: Marruecos. 1968: Guinea española. 1975: Sahara español. Catalunya ha iniciado su proceso independentista, y el independentismo en Euskadi crece; estos dos procesos podrían arrastrar otros dentro del mismo Estado. Cuando escucho a un españolista decir que Catalunya nunca será independiente me da risa que prueben de negar un hecho que ya se ha producido otras veces, que entonces no fueron capaces de impedir, a pesar del sobrevalorado poder militar español de otras épocas. De hecho, España no ganó ninguna guerra contra potencias extranjeras, las únicas guerras que ha vencido han sido aquellas que ha hecho contra sí misma y contra su propio pueblo. Y ahora la opción militar ya no es posible, un informe de FAES, la fundación del PP, reconocía que el Estado español no tiene tropas suficientes para ocupar militarmente Catalunya ni incluyendo los efectivos de la Policía Nacional y la Guardia Civil. Según este informe necesitarían un mínimo de 270.000 soldados para poder ocupar Catalunya, y no tienen estos soldados, y por otra parte podrían encontrarse que mientras se dedican a atacar Catalunya perdieran algún otro territorio. Pero la principal razón, aparte de la carencia de efectivos para invadir Catalunya, es que la UE, aunque no le haga gracia la independencia de Catalunya, no aceptaría que uno de sus miembros se dedicara a lanzar bombas contra un territorio que por ahora forma parte de la UE, y aunque la independencia supusiera la expulsión de la UE, Catalunya es Europa, y a la UE no creo que le gustara ver en Europa Occidental otro conflicto armado, claro, ahora que lo pienso, si un generalote tras varios carajillos bien cargados y las bravatas golpistas de la caverna mediática exigiendo pasar a cuchillo a todos los catalanes resonando dentro de su cráneo vacío decidiera que eso de Catalunya lo arregla él a la forma tradicional española es poco probable que los tanques llegaran a pasearse por la Diagonal disparando a diestro y siniestro.
Quiebra democrática:
Medio centenar de golpes de Estado, varias guerras civiles (además de la Guerra Civil (1936-39) incluyo las guerras carlistas (1820-23, 1833/39 y 1872/76)), el golpe de Estado de Primo de Rivera (13 de septiembre de 1923), la Sanjurjada (10 de agosto de 1932), golpe de estado de Franco y su camarilla del 18 de julio de 1936 que derivó en una guerra civil y golpe de Estado de en Tejero del 23 de febrero de 1981. Existieron algunas tramas golpistas más durante el siglo XX, pero la mayoría de los golpes de Estado, la mayoría del casi medio centenar que se han producido en España fueron durante el siglo XIX. Y en esta lista podríamos incluir el golpe de Estado que derrocó al Gobierno de la Generalitat en 1934, ordenado por una coalición de ultracatólicos, fascistas y corruptos españolistas, la CEDA, o la supresión de la Mancomunidad. El Estado español es también responsable del asesinato del presidente Companys (1940), jefe electo del gobierno democrático de Catalunya, asesinado por el régimen fascista totalitario que gobernó España desde 1939 hasta 1975. Quizás menos sanguinolento pero en mi opinión también fue un golpe de Estado perpetrado a toga calada por taurinos magistrados del Tribunal Constitucional, que en nombre de la “indivisible unidad de la nación española” decidieron pasar por encima de la voluntad del Parlament de Catalunya que aprobó el texto del nuevo Estatuto en 2005, del Congreso de los Diputados y el Senado que pasaron el cepillo a aquel texto, del pueblo de Catalunya que aprobó el texto recortado por las Cortes españolas, y que fue sancionado por el monarca de todos los españoles, pues bien, los magistrados del Tribunal Constitucional hicieron con una sentencia escrita en un lenguaje decimonónico lo mismo que en otras épocas habían hecho los militares españoles. Repito, los magistrados del TC decidieron, como hacían en otras épocas los militares, que ellos no están sujetos ni a las leyes ni a la voluntad de los ciudadanos, ni a las propias instituciones del Estado, ellos deciden qué leyes se aplican , aunque sea pasando por encima de quien haga falta.
Quiebra institucional:
He hablado antes de la sentencia del TC contra el Estatuto de Catalunya, y habría que añadir todas las sentencias posteriores contra leyes del Parlament de Catalunya, sentencias dictadas a instancias del PP. Los Estados modernos destacan por mantener separados los tres poderes básicos del Estado: Ejecutivo, Legislativo y Judicial. En España el Partido Popular ha confundido la mayoría absoluta que tienen en el Congreso (Poder Legislativo) con una carta blanca al Gobierno (Poder Ejecutivo) para poder ejercer el poder absoluto, y nada mejor que controlar el tercer poder (Judicial). Más del 50% de los casos de corrupción política afecta a dirigentes del PP, y no se escapa ningno del cobro de sobresueldos ni el presidente del partido, pero este gobierno corrupto, incompetente y autoritario controla las dos instancias que lo podrían descabalgar legalmente del poder, en las Cortes tienen mayoría absoluta, esto haría imposible que una moción de censura triunfara, y tampoco es muy probable que la Justicia termine condenando los dirigentes corruptos del PP, sólo hay que ver que los jueces que han instruido casos contra el PP o han tenido que dejarlo correr o han sufrido una campaña de desprestigio organizada por la prensa afín al régimen.
Un Estado en quiebra que insiste en cometer los mismos errores. No nos equivoquemos nosotros, dejemos de perder el tiempo y proclamemos la independencia de ese Estado en quiebra perpetua que es el Reino de España.
Anuncis

10 thoughts on “Espanya, un Estat en fallida

  1. bellezacorazon ha dit:

    és la meva humil opinió el que et vaig a escriure, això si, et respecte a tu. mira jo sóc catalana i tant me fa la independència o no. Espanya som tots, els catalans i la resta, corrupció ai en tots els lloc, a Catalunya ia la resta d’Espanya. és igual d’on siguis o que partit polític aquest, tots roben, no caspa cap partit.

  2. yeagov ha dit:

    Si, aquí també tenim corrupció, i no és només la corrupció el que fa que, i parlaré només del que jo crec, vulgui la independència, són una llarga llista de raons les que em fa voler la independència.
    Com a catalans no ens uneix res a l’Estat espanyol, una altra cosa són els lligams familiars que puguem tenir, però res impedeix seguir en contacte amb la família que viu en un altre país.
    L’Estat espanyol no respecta la nostra condició de catalans, que l’Estat mantingui més de mig milers de lleis vigents contra la llengua catalana, si, vigents, és un fet que com a catalans ens hauria de preocupar. Enlloc de la Constitució diu que Catalunya sigui part d’Espanya, un fet curiós perquè a Constitucions del segle XIX si que va incloure’s quins eren els territoris que formaven part del Regne d’Espanya.
    Tots els països pateixen la lacra de la corrupció, inclosa Catalunya, però que l’actual partit del govern a Espanya sigui el més corrupte, més del 50% dels corruptes són del PP, i el més greu és que el partit dels corruptes ha convertit la Justícia en el seu braç togat.

    Vídeo: Los García, Catalunya y el futuro de todos

  3. mariaboix ha dit:

    bellezacorazon TOTS som lliures de sentiments i ens hem de respectar. Joiosa tu que et sents espanyola… Jo vaig néixer a les escorrialles de la Dictadura i MAI, repeteixo MAI m’he sentit espanyola i NO m’ha influït NINGÚ! Des de petita que sento un amor incondicional cap a la meva terra (CATALUNYA) i la meva llengua (CATALÀ). NO hi ha res a Espanya que em faci sentir bé, sobretot culturalment parlant i veig que si continuem amb Espanya ho perdrem TOT i NO vull!! Ha costat molt tornar a aixecar el català i encara NO està en perfectes condicions diguin el que diguin a Espanya. Ja fa molt de temps que MOLTA gent NO el parla i escrivint-lo… estic horroritzada!!

    Estic d’acord amb tu, de lladres n’hi ha arreu, però a Espanya guanyen amb diferència (és el que té ser humà). El que hem d’intentar és en un nou Estat de fer que els corruptes paguin pels seus pecats quan els cometin, NO facilitar-los continuar robant.

    Yeagov El que més por em fa és que algun militar torrat faci merder i del bo. Per un cantó ens facilitaria les coses, però NO suportaria que algú prengués mal!!

    A veure si ens afanyem a marxar…

  4. yeagov ha dit:

    La llarga tradició colpista dels militars espanyols tindria poques possibilitats de triomfar. L’exèrcit espanyol forma part de l’EuroExèrcit i de l’OTAN. Si un militar espanyol decidís agafar una divisió sencera i dirigir-se cap a Barcelona rebrien l’ordre d’aquestes organitzacions i el govern espanyol rebria tota mena d’advertències per tal que fessin tornar les tropes a les casernes.

  5. Tomàs ha dit:

    Molt interessant!!!

    Demolidor. Que s’ho facin mirar. No semblen bons gestors de persones, territoris, sensibilitats, democràcia…

  6. yeagov ha dit:

    Gràcies. No, no són bons gestors, no ho han estat mai, Tenen un concepte feudal en tot aquest assumpte, creuen que tot els pertany, incloses les persones, fixa’t que Monago demanava que li tornessin els extremenys que viuen a Catalunya, només per posar un exemple.

  7. En un artículo que publicamos ayer Juan Torres y yo en Público titulado “El rescate traerá más recortes y no sirve para salir de la crisis”, señalábamos que en España estaba ocurriendo un golpe de Estado contra la democracia, que se había estado gestando en los últimos años y que había culminado con el rescate financiero. El artículo ha tenido cierta repercusión, pues señalábamos que no era cierto –como el Gobierno Rajoy estaba anunciando- que las condiciones que desde las instituciones europeas se estaban imponiendo al Estado español afectarían sólo al sistema financiero, sino que afectarían también a las políticas fiscales y macroeconómicas del Estado español (tanto central como autonómico). El artículo mostraba partes de la resolución aprobada por la Comisión Europea, donde se confirmaba que la intervención abarcaba también políticas económicas y fiscales, hecho confirmado por otros portavoces de la Comisión Europea e, igualmente importante, por portavoces del Gobierno alemán presidido por la canciller Ángela Merkel.

  8. Valarie Mullen ha dit:

    Ángel Maestro, politólogo y escritor, matiza que “a la larga, si los separatistas se salieran con la suya, probablemente acabarían por ser reconocidos. Pero, en principio, los grandes Estados están en contra de la disgregación y su postura ya se la están haciendo llegar a los nacionalistas”.

  9. Otros autores, como el también estadounidense Stanley G. Payne , desmienten esta versión en varias de sus obras señalando que los llamados republicanos —encarnados no ya en el Partido Republicano Radical de Alejandro Lerroux sino en la coalición Izquierda Republicana de Manuel Azaña — podría haber sido responsables de la desaparición de la II República Española por haber colaborado, sin apenas reservas, con las facciones más extremistas, numerosas y revolucionarias de la época —representadas en el PSOE— permitiéndoles todo tipo de desmanes a pesar de su colaboración probada en la revolución de octubre.

  10. silver price ha dit:

    “Tras el golpe de estado de ayer en Mali, he decidido suspender temporalmente las operaciones de desarrollo de la Comisión Europea hasta que la situación se aclare”, señaló en un comunicado el comisario europeo de Desarrollo, Andris Piebalgs.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

LLIBERTAT JORDIS
PRESOS POLÍTICS DE L'ESTAT ESPANYOL
#llibertatjordis LLIBERTAT JORDIS
PRESOS POLÍTICS DE L'ESTAT ESPANYOL
#llibertatjordis Helicòpter

LLIBERTAT JORDIS
PRESOS POLÍTICS DE L'ESTAT ESPANYOL
#llibertatjordis LLIBERTAT JORDIS
PRESOS POLÍTICS DE L'ESTAT ESPANYOL
#llibertatjordis LLIBERTAT JORDIS
PRESOS POLÍTICS DE L'ESTAT ESPANYOL
#llibertatjordis Font modernista Espai sagrat Fall 
Season
Now Independència

Join 1.799 other followers

Estadístiques "Buscant raons"

  • 25,707 hits
Juny 2013
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« maig   jul. »
 12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930

Enllaços més clicats

Diada Nacional de Catalunya

11 de setembre11/09/2017
Diada 2017

Referèndum

1 d'octubre de 20171/10/2017
Votant el futur
%d bloggers like this: