El nou codi penal militar atorga als militars poders arbitraris propis d’una dictadura

12

1 Juliol 2013 per yeagov

El nou codi penal militar atorga als militars poders arbitraris propis d’una dictadura

(Reedició de la llei de jurisdiccions)

El 25 de novembre de 1905 un grup de militars espanyols van assaltar les redaccions del setmanari satíric Cu-Cut! i del diari La Veu de Catalunya, van destrossar-ho tot. El Cu-Cut! havia criticat amb mordacitat l’exèrcit, al que criticava que s’havia convertit en una institució anacrònica i inoperant, i també criticava el paper de l’exèrcit a Barcelona com a força repressora al servei del govern espanyol. I especialment es criticava als militars per la seva derrota a Cuba (1898). Militants de la Lliga Regionalista després d’un àpat al Frontón Colón on celebraven la victòria a les eleccions municipals van sortir cantant Els Segadors, quan van passar pel davant d’una seu del partit lerrouxista (Partit Radical) van ser tirotejats i alguns dels militants de la Lliga foren ferits.

El Cu-Cut! publicà un acudit de Joan Garcia Junceda queridiculitzava les victòries dels militars espanyols. Un militar espanyol que passa pel davant del Frontón Colón veu que hi ha molta gent que celebra alguna cosa:

-¿Que se celebra aquí, que hay tanta gente?

-El Banquet de la Victòria.

-¿De la victoria? Ah, vaya, serán paisanos.

Els militars espanyols van sentir-se ofesos per aquesta vinyeta que els ridiculitzava i un grup de 300 oficials de l’exèrcit espanyolde la guarnició de Barcelona van assaltar les redaccions de el Cu-cut! i deldiari La Veu de Catalunya. El Govern espanyol no només no va emprendre cap acció contra els militars espanyols sinó que va suspendre la publicació de el Cu-cut!. L’editor va intentar publicar la revista amb un altre nom, fins i tot va aconseguir que la revista Garba en publiqués un número amb algunes seccions idèntiques a les del Cu-cut! però el governador civil de Barcelona, un dels molts “il·lustres” predecessors de Llanos de Luna va ordenar la suspensió d’aquesta revista. A Catalunya l’atac dels militars espanyols va provocar un moviment de suport a La Veu de Catalunya i al Cu-cut! que va ser el catalitzador de la creació de Solidaritat Catalana, la unió de les forces polítiques catalanes. A Espanya, però, els que van rebre tot el suport van ser els brètols uniformats que havien assaltat ambdues redaccions. El govern de Montero Ríos va provar de castigar els militars però va acabar dimitint per les pressions d’Alfons XIII. L’ascens a la presidència del govern espanyol de Segismundo Moret va suposar la suspensió de les garanties constitucionals a Barcelona i l’aprovació de la Llei de Jurisdiccions. Aquesta llei donava a l’exèrcit el poder de jutjar les ofenses a la Pàtria, els atacs a la unitat de l’Estat espanyol i a l’Exèrcit, i què era una ofensa a la ofenses a la Pàtria, els atacs a la unitat de l’Estat espanyol i a l’Exèrcit ho decidia l’exèrcit. Per exemple: un cop aprovada la llei de jurisdiccions Josep Maria Folch i Torres i tres redactors del diari La Tralla van ser processats després de publicar un número extraordinari per commemorar la independència de Cuba.

Actualment el govern de l’Estat espanyol està redactant un nou codi penal militar que posa en mans dels militars el poder de jutjar a qui vulguin en cas que hi hagi un conflicte armat, però no queda clar que entenen ells per conflicte armat, qui el declara o quan. Catalunya organitza una votació, el govern espanyol decideix enviar l’exèrcit a Catalunya, és això el que ells consideren conflicte armat?. Segons El País “en cas de conflicte armat”, i com he dit, no queda clar qui l’ha de declarar, com, quan, ni què es considera conflicte armat qualsevol persona “’que perjudiqui la defensa d’Espanya o els seus aliats podrà ser acusada de traïció i condemnada, per un tribunal militar, a vint anys de presó; i qualsevol civil que desobeeixi un ban militar podrà ser condemnat a sis anys de presó”. Diguem-ho clarament, Espanya s’està convertint en una dictadura. Novament un govern que sap que se li està desfent el país a les mans recorre als tradicionals guardians de la Pàtria espanyola i els donen un poder arbitrari. Per cert, els vull recordar que això no els ha servit de res en el passat. Aquests imbècils s’han pensat que els mètodes del passat que ja van fracassar llavors els serviran per impedir que ens independitzem. Un problema antic que no solucionaran perquè recorren a mètodes vells que van fracassar un cop i un altre.

Vídeo: El Cu cut

Vídeo: 1905 O asalto a Cu-Cut e o coronel Maciá

El nuevo código penal militar otorga a los militares poderes arbitrarios propios de una dictadura

(Reedición de la ley de jurisdicciones)

El 25 de noviembre de 1905 un grupo de militares españoles asaltaron las redacciones del semanario satírico Cu-Cut! y del diario La Veu de Catalunya, destrozaron todo. El Cu-Cut! había criticado con mordacidad el ejército, en el que criticaba que se había convertido en una institución anacrónica e inoperante, y también criticaba el papel del ejército en Barcelona como fuerza represora al servicio del gobierno español. Y especialmente se criticaba a los militares por su derrota en Cuba (1898). Militantes de la Lliga Regionalista después de una comida en el Frontón Colón donde celebraban la victoria en las elecciones municipales salieron cantando Els Segadors, cuando pasaron por delante de una sede del partido lerrouxista (Partido Radical) fueron tiroteados y algunos de los militantes de la Lliga fueron heridos.

El Cu-Cut! publicó un chiste de Juan Garcia Junceda que ridiculizaba las victorias de los militares españoles. Un militar español que pasa por delante del Frontón Colón ve que hay mucha gente que celebra algo:

-¿Que se celebra aquí, que hay tanta gente?

-El Banquet de la Victòria.

-¿De la victoria? Ah, vaya, serán paisanos.

Los militares españoles se sintieron ofendidos por esta viñeta que los ridiculizaba y un grupo de 300 oficiales del ejército español dela guarnición de Barcelona asaltaron las redacciones de Cu-cut! y del diario LaVoz de Catalunya. El Gobierno español no sólo no emprendió ninguna acción contra los militares españoles sino que suspendió la publicación del Cu-cut!. El editor intentó publicar la revista con otro nombre, incluso consiguió que la revista Garba en publicara un número con algunas secciones idénticas a las del Cu-cut! pero el gobernador civil de Barcelona, ​​uno de los muchos “ilustres” predecesores de Llanos de Luna ordenó la suspensión de esta revista. En Catalunya el ataque de los militares españoles provocó un movimiento de apoyo a La Voz de Catalunya y al Cu-cut! que fue el catalizador de la creación de Solidaritat Catalana, la unión de las fuerzas políticas catalanas. En España, sin embargo, los que recibieron todo el apoyo fueron los vándalos uniformados que habían asaltado ambas redacciones. El gobierno de Montero Ríos intentó castigar a los militares pero terminó dimitiendo por las presiones de Alfonso XIII. El ascenso a la presidencia del gobierno español de Segismundo Moret supuso la suspensión de las garantías constitucionales en Barcelona y la aprobación de la Ley de Jurisdicciones. Esta ley daba al ejército el poder de juzgar las ofensas a la Patria, los ataques a la unidad de España y al Ejército, y que era una ofensa a la ofensas a la Patria, los ataques a la unidad de el Estado español y el Ejército lo decidía el ejército. Por ejemplo: una vez aprobada la ley de jurisdicciones Josep Maria Folch i Torres y tres redactores del diario La Tralla fueron procesados ​​tras publicar un número extraordinario para conmemorar la independencia de Cuba.

Actualmente el gobierno del Estado español está redactando un nuevo código penal militar que pone en manos de los militares el poder de juzgar a quien quieran en caso de que haya un conflicto armado, pero no queda claro que entienden ellos por conflicto armado, quien lo declara o cuando. Catalunya organiza una votación, el gobierno español decide enviar al ejército a Catalunya, ¿es eso lo que ellos consideran conflicto armado?. Según El País “en caso de conflicto armado”, y como he dicho, no queda claro quién debe declarar, como, cuando, ni qué se considera conflicto armado cualquier persona “que perjudique la defensa de España o sus aliados podrá ser acusada de traición y condenada, por un tribunal militar, a veinte años de prisión, y cualquier civil que desobedezca un bando militar podrá ser condenado a seis años de prisión”. Digámoslo claramente, España se está convirtiendo en una dictadura. Nuevamente un gobierno que sabe que se le está deshaciendo el país en las manos recurre a los tradicionales guardianes de la Patria española y les dan un poder arbitrario. Por cierto, quiero recordar que esto no les ha servido de nada en el pasado. Estos imbéciles han pensado que los métodos del pasado que ya fracasaron entonces les servirán para impedir que nos independizamos. Un problema antiguo que no solucionarán porque recurren a métodos viejos que fracasaron una y otra vez.