SER INDEPENDENTS NOMÉS DEPÈN DE NOSALTRES

6

4 Setembre 2013 per yeagov


SER INDEPENDENTS NOMÉS DEPÈN DE NOSALTRES

Parlar de quimeres com va fer certa testa coronada o d’utopies com han fet altres dirigents polítics espanyols i columnistes cavernaris quan del naixement d’un nou Estat es tracta és absurd. Quan els ciutadans s’ho proposen poden fer-ho possible.
Theodor Herzl, nascut a Budapest el 2 de maig de 1860 i mort a Edlach el 3 de juliol de 1904, escriptor i periodista jueu nascut a l’Imperi Austrohongarès, és l’autor de “L’Estat Jueu” (1896), un llibre que planteja que el problema de l’antisemitisme només se solucionarà quan els jueus puguin tenir el seu propi Estat, llibre que és considerat com el punt de partida del moviment sionista.
En aquell moment ningú creia en la possibilitat que els jueus poguessin tenir el seu propi Estat, encara menys un Estat on poguessin anar a viure tots els jueus, i encara menys que aquest Estat se situés en el mateix territori d’on havien estat expulsats l’any 70 del segle I, la Palestina sota l’Imperi Romà. En el moment de publicar-se “L’Estat Jueu” Palestina estava en mans de l’Imperi Otomà, que no trigaria gaire a desaparèixer. Ja s’havia produït l’emigració de molts jueus tot i que l’Imperi Otomà va començar a posar tota mena de restriccions, la més destacada era la prohibició de vendre terres a ciutadans estrangers, una prohibició que es va fer pensant en els jueus. En aquell moment molts creien que construir un Estat jueu en aquell territori era una quimera, una utopia, una fantasia, 44 anys després de la mort de Herzl naixia l’Estat d’Israel. Un Estat envoltat per Estats àrabs que desitgen destruir-los, i tot i així, avui és un Estat avançat, tot i que amb una gran complexitat interna degut a que en aquest Estat conflueixen les tres grans religions monoteistes (judaisme, cristianisme i islam), amb totes les seves branques, i també una gran complexitat deguda a l’origen variat dels seus ciutadans i a les llengües que amb ells han portat.
Nosaltres tenim una avantatge, a diferència dels jueus, nosaltres no hem hagut de tornar al país dels nostres avantpassats molts segles després que aquests fossin expulsats per la força de les armes, sempre hem estat aquí. Els israelians van haver de construir estructures d’Estat partint de zero, nosaltres tenim una part de la feina ja feta o iniciada. El que som i el que vulguem ser en el futur només depèn de nosaltres, no hem de confiar en promeses del Regne d’Espanya, un Estat que no compleix mai ni les seves promeses ni els acords signats.
En principi si la independència es produeix amb l’acord d’ambdues parts, Espanya i Catalunya, Catalunya també hauria d’acatar els Tractats internacionals signats pel Regne d’Espanya, ambdós Estats s’haurien de repartir proporcionalment el deute i, dit de manera planera, “els diners de la cartilla i els mobles”. I això significa que Catalunya ingressaria com Estat de ple dret en tots aquells organismes on està representat l’Estat espanyol. Però si l’Estat espanyol es nega a reconèixer Catalunya, s’oposa al nostra ingrés en institucions internacionals o fa alguna estupidesa, Catalunya com a nou Estat es podrà considerar lliure de qualsevol obligació internacional o deute derivats del seu anterior estatus internacional.
SER INDEPENDIENTES SOLO DEPENDE DE NOSOTROS
Hablar de quimeras como hizo cierta testa coronada o de utopías como han hecho otros dirigentes políticos españoles y columnistas cavernarios cuando el nacimiento de un nuevo Estado se trata es absurdo . Cuando los ciudadanos se lo proponen pueden hacerlo posible .
Theodor Herzl, nacido en Budapest el 2 de mayo de 1860 y muerto en Edlach el 3 de julio de 1904, escritor y periodista judío nacido en el Imperio Austrohúngaro, es el autor de “El Estado Judío” (1896), un libro que plantea que el problema del antisemitismo sólo se solucionará cuando los judíos puedan tener su propio Estado, libro que es considerado como el punto de partida del movimiento sionista.
En ese momento nadie creía en la posibilidad de que los judíos pudieran tener su propio Estado, aunque menos un Estado donde pudieran ir a vivir todos los judíos, y aún menos que ese Estado se situara en el mismo territorio de donde habían sido expulsados ​​del año 70 del siglo I, la Palestina bajo el Imperio Romano En el momento de publicarse “El Estado Judío” Palestina estaba en manos del Imperio Otomano, que no tardaría mucho en desaparecer. Ya se había producido la emigración de muchos judíos aunque el Imperio Otomano comenzó a poner todo tipo de restricciones, la más destacada era la prohibición de vender tierras a ciudadanos extranjeros, una prohibición que se hizo pensando en los judíos. En ese momento muchos creían que construir un Estado judío en aquel territorio era una quimera, una utopía, una fantasía, 44 años después de la muerte de Herzl nacía el Estado de Israel. Un Estado rodeado por Estados árabes que desean destruirlos, y aún así , hoy es un Estado avanzado, aunque con una gran complejidad interna debido a que en este Estado confluyen las tres grandes religiones monoteístas (judaísmo , cristianismo e islam), con todas sus ramas, y también una gran complejidad debida al origen variado de sus ciudadanos y a las lenguas que con ellos han traído.
Nosotros tenemos una ventaja, a diferencia de los judíos, nosotros no hemos tenido que volver al país de nuestros antepasados ​​muchos siglos después de que estos fueran expulsados ​​por la fuerza de las armas, siempre hemos estado aquí. Los israelíes tuvieron que construir estructuras de Estado partiendo de cero, nosotros tenemos una parte del trabajo ya hecho o iniciado. Lo que somos y lo que queramos ser en el futuro sólo depende de nosotros, no debemos confiar en promesas del Reino de España, un Estado que no cumple nunca ni sus promesas ni los acuerdos firmados.
En principio si la independencia se produce con el acuerdo de ambas partes, España y Catalunya, Catalunya también debería acatar los Tratados internacionales firmados por el Reino de España, ambos Estados deberían repartir proporcionalmente la deuda y, dicho de manera sencilla, “el dinero de la cartilla y los muebles”. Y esto significa que Catalunya ingresaría como Estado de pleno derecho en todos aquellos organismos donde está representado el Estado español. Pero si el Estado español se niega a reconocer Catalunya, se opone a nuestro ingreso en instituciones internacionales o hace alguna estupidez, Catalunya como nuevo Estado se podrá considerar libre de cualquier obligación internacional o deuda derivados de su anterior estatus internacional.
Advertisements

6 thoughts on “SER INDEPENDENTS NOMÉS DEPÈN DE NOSALTRES

  1. “Parlar de quimeres com va fer certa testa coronada o d’utopies com han fet altres dirigents polítics espanyols i columnistes cavernaris quan del naixement d’un nou Estat es tracta és absurd. Quan els ciutadans s’ho proposen poden fer-ho possible.”… (….)

  2. mariaboix ha dit:

    Potser el que diré ara és una bajanada però crec que ens convé més que no sigui pactada, el deute espanyol, ve causat per la mala gestió dels seus dirigents i crec que ja hem pagat prou a Espanya, el sac foradat. Crec que la millor manera de començar seria absolutament lliure i intentant aconseguir els tractats que ens interessin. Res d’herències.

    En cas que fos pactada, espero que els pactes siguin correctes i justos però em fa por perquè Espanya SEMPRE juga brut i els catalans fem el préssec.

  3. yeagov ha dit:

    Si fos una secessió pactada això implica que Espanya i Catalunya es converteixen en subscriptores de tots els acords internacionals signats per l’Estat espanyol, ambdós països s’haurien de repartir en el percentatge que correspongui el que hi ha a la caixa, les “propietats” i els deutes. Si no hi hagués acord i Espanya es tanqués en banda a arribar a qualsevol acord, Catalunya s’independitzaria sense els diners que li correspondrien però també sense la part percentual dels deutes del Regne d’Espanya, i tampoc no ens afectarien els tractats signats per l’Estat espanyol.

  4. Maria Boix ha dit:

    S’estan venent les propietats, a la caixa no crec que hi quedi res i els deutes són massa elevats, respecte als tractats no hi entenc gens. Espero i desitjo que no sigui pactada.

  5. yeagov ha dit:

    Quan dos Estats se separen amistosament ambdós Estats són considerats hereus de l’Estat original, és a dir, si Catalunya i Espanya trenquessin amistosament això significaria que tots els tractats signats per Espanya seria com si Catalunya també els hagués signat. Però això vol dir que Espanya hauria de reconèixer Catalunya. Si Espanya no reconeix Catalunya, Catalunya quedarà lliure de qualsevol obligació contreta per Espanya.
    Si no hi ha acord no ens repartirem res, tampoc els deutes, i ara mateix el que té Espanya són deutes.

  6. mariaboix ha dit:

    Espero que no hi hagi acord però no crec que siguin tan inconscients… o sí? Crec que a l’últim moment canviaran d’opinió, per desgràcia, suposo que el que estan fent és allargar, a veure si ho deixem córrer.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Circulant Colom Ombra Obres Cadenat Bastó Sortida d'emergència El Hórreo Font In sales we trust

Join 1.591 other followers

Estadístiques "Buscant raons"

  • 25,440 hits
Setembre 2013
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« ag.   oct. »
 1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
30  

Enllaços més clicats

  • Cap

Diada Nacional de Catalunya

11 de setembre11/09/2015
Diada 2014

Eleccions Parlament de Catalunya

27 de setembre de 201527/09/2015
Votant el futur
%d bloggers like this: