L’UNIONISME RECUPERA UNA VELLA IDEA: DIVIDIR EL PRINCIPAT

9

6 Novembre 2013 per yeagov

L’UNIONISME RECUPERA UNA VELLA IDEA: DIVIDIR EL PRINCIPAT

 

 

Com veurem més endavant aquesta no és una idea nova, ha estat una dèria de l’espanyolisme esquarterar territorialment el Principat, havent fracassat tots els intents de assimilar i convertir els seus habitants en castellans.

Els unionistes plantegen separar la província de Tarragona de la resta de Catalunya si tirés endavant el procés d’independència, aquesta és la idea del portaveu del PP a l’Ajuntament de Tarragona, Alejandro Fernández, convertint aquesta província en una nova comunitat autònoma uniprovincial. La idea no és nova i s’inspira en altres projectes que més endavant explicaré i de les que també s’han fet altres partits unionistes com C’s. Una idea que beu d’un projecte franquista dels anys 60 però també s’inspira en la idea dels serbis que vivien en altres repúbliques de l’antiga Iugoslàvia de separar el territori que ells dominen i ser annexionats per Sèrbia. Ja en el seu moment, quan es discutia el Pla Ibarretxe, tant PSE com PP van amenaçar Euskadi de separar la Àlaba de la resta d’Euskadi. I ara, anem als precedents històrics.

Tots els pobles tenen els seus traïdors, a Catalunya els donem un nom, botiflers, gent que col·labora amb l’ocupant, gent que per demostrar la seva lleialtat a l’ocupant és capaç de proposar mesures més contundents contra el seu propi país del que a l’ocupant mai se’ls hauria passat pel cap. Un exemple seria un projecte que l’any 1963 pretenia separar la província de Lleida de la resta de Catalunya. En aquest projecte del Consell Econòmic Sindical Nacional es volia crear una organització territorial basada en les conques fluvials, d’aquesta manera es crearia la “Regió de la Vall de l’Ebre”, amb capital a Saragossa. Aquesta regió estaria formada per les tres províncies aragoneses (Osca, Saragossa i Terol), Navarra, La Rioja, Àlaba i Lleida. Poques setmanes més tard el Ministeri d’Educació (franquista) va aprovar la publicació de dos llibres de text de batxillerat on ja apareixia el mapa d’Espanya on apareixia la “Regió de la Vall de l’Ebre” amb Lleida separada de Catalunya i incorporada a aquesta nova regió. El que quedava de Catalunya era nomenat “Regió Nord-est” o “Catalunya Marítima”. El pla del règim franquista va ser presentat en societat i va rebre el suport de certs grups afins al règim autoanomenats “leridanistas”, però els lleidatans, el que ara anomenaríem societat civil, s’hi van oposar fermament a ser annexionats a una altra província, i això té mèrit donades les circumstàncies polítiques. El règim va fer marxa enrere veient el rebuig que la idea tenia a Lleida, i va fer públic un comunicat afirmant que això era un rumor fals i “reconeixent” la catalanitat de Lleida.

Els unionistes, traïdors o botiflers recuperen una idea vella que ni tan sols el règim franquista va tenir pebrots d’aplicar, i no crec que els Rivera, Sánchez Camacho i altra camarilla unionista estiguin disposats a ser pitjors que Franco.

Han fracassat les mentides i l’argumentari de la por, ara llancen la pedra de la fragmentació territorial, i amaguen la mà. Els unionistes saben que no hi ha cap argument en positiu per convèncer-nos que continuem sent espanyols, només ens amenacen amb totes les plagues bíbliques si ens independitzem, però obliden que ja sabem que és ser part d’Espanya, des d’Olivares, vàlid de Felip IV a Franco, passant per Felip V i Primo de Rivera, ens han deixat ben clar que ens espera.

EL UNIONISMO RECUPERA UNA VIEJA IDEA: DIVIDIR EL PRINCIPADO

Como veremos más adelante ésta no es una idea nueva, ha sido una obsesión del españolismo descuartizar territorialmente el Principado, habiendo fracasado todos los intentos de asimilar y convertir a sus habitantes en castellanos.

Los unionistas plantean separar la provincia de Tarragona del resto de Catalunya si saliera adelante el proceso de independencia, esa es la idea del portavoz del PP en el Ayuntamiento de Tarragona, Alejandro Fernández, convirtiendo esta provincia en una nueva comunidad autónoma uniprovincial. La idea no es nueva y se inspira en otros proyectos que más adelante explicaré y de las que se han hecho eco otros partidos unionistas como C ‘s. Una idea que bebe de un proyecto franquista de los años 60 pero también se inspira en la idea de los serbios que vivían en otras repúblicas de la antigua Yugoslavia de separar el territorio que ellos dominan y ser anexionados por Serbia. Ya en su momento, cuando se discutía el Plan Ibarretxe, tanto PSE como PP amenazaron a Euskadi con separar Álava del resto de Euskadi. Y ahora, vamos a los precedentes históricos.

Todos los pueblos tienen sus traidores, en Catalunya los damos un nombre, botiflers, gente que colabora con el ocupante, gente que para demostrar su lealtad al ocupante es capaz de proponer medidas más contundentes contra su propio país de lo que al ocupante nunca se le habría pasado por la cabeza. Un ejemplo sería un proyecto que en 1963 pretendía separar la provincia de Lleida del resto de Catalunya. En este proyecto del Consejo Económico Sindical Nacional se quería crear una organización territorial basada en las cuencas fluviales, de esta manera se crearía la “Región del Valle del Ebro”, con capital en Zaragoza. Esta región estaría formada por las tres provincias aragonesas (Huesca, Zaragoza y Teruel), Navarra, La Rioja, Álava y Lleida. Pocas semanas más tarde el Ministerio de Educación (franquista) aprobó la publicación de dos libros de texto de bachillerato donde ya aparecía el mapa de España donde aparecía la “Región del Valle del Ebro” con Lleida separada de Catalunya y incorporada a esta nueva región. Lo que quedaba de Catalunya era nombrado “Región Noreste” o “Catalunya Marítima”. El plan del régimen franquista fue presentado en sociedad y recibió el apoyo de ciertos grupos afines al régimen autodenominados “leridanistas”, pero los leridanos, lo que ahora llamaríamos sociedad civil, se opusieron firmemente a ser anexionados a otra provincia, y eso tiene mérito dadas las circunstancias políticas. El régimen dio marcha atrás viendo el rechazo que la idea tenía en Lleida, e hizo público un comunicado afirmando que esto era un rumor falso y “reconociendo” la catalanidad de Lleida.

Los unionistas, botiflers o traidores recuperan una idea vieja que ni siquiera el régimen franquista tuvo cojones de aplicar, y no creo que los Rivera, Sánchez Camacho y otra camarilla unionista estén dispuestos a ser peores que Franco.

Han fracasado las mentiras y el argumentario del miedo, ahora lanzan la piedra de la fragmentación territorial, y esconden la mano. Los unionistas saben que no hay ningún argumento en positivo para convencernos de que seguimos siendo españoles, sólo nos amenazan con todas las plagas bíblicas si nos independizamos, pero olvidan que ya sabemos que es ser parte de España, desde Olivares, válido de Felipe IV a Franco, pasando por Felipe V y Primo de Rivera, nos han dejado bien claro que nos espera.