MARIANO RAJOY, CABDILL D’ESPANYA
519 Juny 2015 per yeagov
MARIANO RAJOY, CABDILL D’ESPANYA
Els mitjans espanyols afins al Règim Rajoyista tot el dia parlant de la dictadura veneçolana i dels perillosos radicals (hiper)(super)(mega) esquerranosos que han guanyat les eleccions municipals a Espanya. Clar que per aquests mitjans tot el que estigui a l’esquerra del PP és un radical esquerranós, un comunista stalinista (amb banyes i cua), sense tenir en compte que és el PP el que s’ha posat tan a la dreta que podria haver passat per la dreta als tradicionals partits de la ultradreta espanyola. No diré noms, però ja ens entenem, oi?
Ja vaig criticar en un post anterior la dèria dels mitjans afins al Règim Rajoyista de qualificar de radicals independentistes als partits (independentistes) catalans i de filoterroristes als partits independentistes bascos, però és curiós que un partit que legislar amb el propòsit de convertir en delicte qualsevol forma de protesta no es pot considerar democràtic. La llei mordassa no només impedeix el lliure exercici de la manifestació sinó també gravar vídeos i fer fotografies especialment a la policia en l’exercici de la repressió. Si veiem en una foto un policia de noranta quilos amb tot l’equipament posat estomacant una àvia de noranta anys que havia sortit a buscar una barra de pa, penseu que pel Govern espanyol l’avia i el fotògraf són uns radicals perillosíssims, i el policia un bon xicot defensant-se d’ells.
He inclòs en aquest post aquesta imatge que m’ha arribat per Twitter. Ho llegeixo. Des del meu punt de vista amb aquest text en mà es podria acusar de terrorisme a qualsevol i acusar-lo de qualsevol cosa sense cap garantia. Sembla que el Govern espanyol s’hagi begut l’enteniment i hagi decidit redactar una legislació que els permeti esclafar qualsevol dissensió pública. Si no volen protestes no seria més fàcil fer les coses bé en lloc de donar pel cul a tothom i després acusar-los de qualsevol cosa per haver-se queixat?
La imatge de Rajoy i el seu govern és la d’un règim dictatorial a punt de caure i que pensa caure matant (espero que no en sentit literal) i fent tot el mal que pugui.
També em recorda els fets d’El Cu-cut: Una vinyeta que se’n fotia dels militars espanyols dient que aquests mai no guanyaven cap guerra. Un grup de militars espanyols van assaltar la redacció d’El Cu-cut i la Veu de Catalunya i ho van destrossar tot. Aquest acte de violència i vandalisme va ser recriminat per molts sectors però el Govern espanyol va respondre fent una llei a mida dels militars, la llei de jurisdiccions, llei que posava en mans dels tribunals militars la jurisdicció de jutjar qualsevol ofensa a la Pàtria i l’Exèrcit, i el que era una ofensa ho decidien els militars amb tota l’arbitrarietat i manca de garanties que això implica.
En el cas dels delictes informàtics ja hem vist que l’Estat actua en funció de qui és l’ofès o amenaçat. Si fas bromes sobre la presidenta de la Diputació de Lleó, que era del PP, assassinada per una mare i una filla (militants del PP també) que la van matar per un assumpte de rancúnies personals, tens molts números que el Sinistre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, t’enviï la policia política del Règim i acabis dormint una llarga temporada entre barrots. Però si algú amenaça de mort el President Mas, com va fer algú del PP de Mataró, o no passarà res o és molt probable que acabin ascendint el responsable de les amenaces a càrrecs més elevats del partit.
Amb aquesta llei que considera acte de terrorisme els atemptats contra el medi ambient casos com els moviments sísmics provocats pel Castor, el cas Prestige, el cas del pesquer rus a les costes de les Canàries, etc. serien considerats delictes de terrorisme, i en aquests casos una part de la responsabilitat la tenen persones que han fet lleis com aquesta, i amics del Règim Rajoyista. Però ja sabem que el Règim no s’aplicarà la llei a ell mateix ni als seus amics.
Rajoy s’ha convertit en un dictador, o l’han convertit els seus. És el mal que tenen les majories absolutes en mans de governants amb tendències autoritàries com és el cas del Govern del PP, un Govern que ha convertit la Justícia en un braç al servei del Règim, la policia en una policia política, i els mitjans de comunicació en òrgans de propaganda del Règim.
La por del cabdill Rajoy a perdre el poder fa que ell i els seus esbirros desbarrin contra tothom, però el més greu és que legislin per convertir en delicte qualsevol forma de dissidència política.
L’altra vergonya és veure com un president del govern fa una roda de premsa per un plasma i no de manera presencial, i no ha estat el primer cop que el cabdill Rajoy s’amaga. Acabarà Rajoy fent declaracions des de l’interior d’un búnquer?. De moment, el cabdill Rajoy parla d’una creació d’ocupació que la realitat desmenteix, i acusant tothom de les coses que no van a l’hora. Hi havia una vegada un dictador que des del fons d’un búnquer ordenava que s’enviessin al front divisions que feia ja molt que no existien, el cabdill Rajoy parla de coses que no són certes, acusa de radicalitat a gent que és contrària a les polítiques desastroses que defensa el Govern espanyol, polítiques que només causen més misèria i dolor, i com que al cabdill Rajoy ja no se’l creu ningú, per molt que els mitjans de propaganda afins al Règim diguin el contrari, i la gent està fins els collons del dictador de la Moncloa, aquest i la seva camarilla han decidit recórrer a la repressió. El terrorisme, senyor Rajoy, és el mitjà pel qual provocar la por a la gent, i això és el que vostès pretenen fer amb les seves lleis, acollonir-nos per a que no tinguem ni l’esma de protestar.
Em sembla molt bé que es parli de la dictadura veneçolana, però potser en parlen massa. Hem arribat a un punt que sembla que hi visquem. Potser en parlen tant perquè ens acostumem a la que estan imposant ells.
Els representants polítics haurien de ser un exemple per als ciutadans. No poden anar descrivint els altres partits que no combreguen com ells d’aquesta manera. Hi ha una cosa que es diu respecte i ells no respecten res ni ningú. La llei mordassa ho deixa ben clar. El que trobo més fort és que el poble no vegi que Espanya, de demòcrata, no n’és gens. Quants drets més es deixarà prendre el poble?
No és normal que només els interessin les mofes i amenaces als PePers i que a la resta ho considerin bromes, per a mi de molt mal gust i mala bava. I encara tenen el valor de dir que estimen Catalunya? Jo en diria, odi, enveja, por…
Si fessin les coses bé, no haurien de tenir por de perdre el poder.
Respecte a les aparicions plasmàtiques, no m’estranya, l’altre dia el vaig veure contestant sense guió, i no sembla que tingui facilitat de paraula. Quan el varen triar per presentar-se a la presidència, no en tenien cap de millor?
No m’agrada cap règim totalitari però tenen moltes penques aquests polítics que parlen de Veneçuela facin el mateix a Espanya.
Espanya no ha estat mai una democràcia. Actualment pràcticament a tots els països se’n fan eleccions, l’Iran per exemple, i jo no considero una democràcia l’Iran. Les dictadures d’ara tenen l’aparença de democràcia però, i Espanya n’és un exemple, hi ha un gradual control dels mitjans de comunicació. Per exemple, la majoria de les televisions, diaris i ràdios a Espanya són afins al PP.
La meva àvia materna deia que els polítics haurien de fer els discursos sense papers, drets i sobre una sola cama. Potser no tant, però si que hauria de ser exigible que qui es dediqui a polític sigui capaç de parlar almenys durant cinc minuts i sense llegir.
Podria haver estat pitjor, Maria, podrien haver escollit a Rato que era el principal candidat, o algú encara pitjor. Crec que Rajoy era lo menys dolent que el PP tenia, un individu gris i mediocre que s’amaga però que pren decisions que afecten molta gent i ell no se’n considera responsable del mal que fan les seves decisions.
Al contrari, ell creu que ho fa tot molt bé i per al bé d’Espanya i dels espanyols.
Els tirans sempre creuen que ells ho fan tot pel bé del poble i que el poble és desagraït.
No cal que digui on se’n pot anar, oi?