L’HOME QUE VEIA L’ESTELADA AL CAMP NOU I ES MOLESTAVA PERÒ NO VEIA ESVÀSTIQUES I ESTANQUERES AMB POLLASTRE ALS ESTADIS D’ESPANYA
96 Juliol 2015 per yeagov
L’HOME QUE VEIA L’ESTELADA AL CAMP NOU I ES MOLESTAVA PERÒ NO VEIA ESVÀSTIQUES I ESTANQUERES AMB POLLASTRE ALS ESTADIS D’ESPANYA
Miguel Cardenal és el president del Consell Superior d’Esports, el CSD (en castellà), un alt funcionari de l’Estat, i en concret, en aquest cas, depenent de la Presidència del Govern espanyol. És evident que no escollirien pel càrrec cap heretge sinó un home afí al Règim, i l’home, venint d’on ve, veu el que vol veure.
A Cardenal li molesten les estelades i les xiulades a l’himne espanyol, sembla que de la presència de simbologia feixista en alguns estadis espanyols no li molesten gens ni mica.
La UEFA es planteja sancionar amb una multa de fins a 60.000 euros i el tancament parcial de la grada del Camp Nou en pròxims partits de la Champions. I en Cardenal aplaudeix amb les orelles, “la sanció de la UEFA al Barça és un toc d’atenció a Catalunya perquè deixi d’usar políticament l’esport”, diu el personatge. Home, si de cas serà al Barça. Home, que ja som prou grandets, que alguns fa anys que ens afaitem, senyor Cardenal, no ens vingui ara amb collonades com aquesta. Ara ens diu aquest senyor que no s’ha de polititzar l’esport, bé, ell diu que no el polititzem els catalans, que només ho poden fer els espanyols. I no és polititzar l’esport que quan un esportista guanya una medalla li posin l’himne mentre pengen la bandera del seu país, si, la bandera.
El dia, i dies abans també hi van haver declaracions, que es jugava a Madrid el Bilbao – Barça de la Copa del Rei van sortir tots els polítics espanyols a dir que o no s’havia de jugar la final a Madrid, que s’havia de jugar a porta tancada, que no s’havia de jugar a Madrid, etc. Mentre ambdues aficions van tenir un comportament exemplar, la policia espanyola es dedicava a fer escorcolls a les bosses d’aficionats bascos i catalans a la recerca de xiulets, estelades i ikurriñes, no volien ni que es xiulés ni es veiessin banderes que no fossin les de l’Estat, van fracassar, però a les autoritats no els va preocupar gens ni mica que ultradretans espanyols, que havien anunciat que anirien a caçar bascos i catalans, es passegessin pels carrers de Madrid amb esvàstiques i banderes preconstitucionals (l’estanquera del pollastre), i aquests nois tan simpàtics anaven amb policies espanyols que o tenien problemes de vista, no veien aquesta simbologia ben visible, o tenien ordres d’altes instàncies de no requisar cap esvàstica.
Espero que el senyor Cardenal sigui tan exigent amb tots els estadis i que faci treure la simbologia feixista que hi ha en alguns, i sancioni els clubs. També espero que sigui conseqüent amb la seva oposició a barrejar política i esport. Me’l creuré quan no escolti ni l’himne d’Espanya ni vegi cap estanquera en cap competició esportiva. Quan això passi, me’l creuré.
Recomanaria aquests alts funcionaris de l’Estat amb excessiu poder que cuidessin la forma com emeten les seves opinions, que evitessin termes que a tots ens sonen antics, molt antics, de temps molt foscos, i que evitessin escopir tots els seus prejudicis sobre col·lectius o grups determinats. Per la seva posició i el poder que tenen haurien de tenir més cura que els seus prejudicis personals no influeixin en les seves decisions. El senyor Cardenal és molt lliure de tenir les idees i els prejudicis que vulgui, però quan ha de prendre decisions no ho pot fer guiat per aquests prejudicis i idees, si ho fa hauria de ser immediatament cessat.
També es podria estalviar opinar públicament, no li paguem el sou per conèixer les seves opinions. Menteix quan diu està en contra de barrejar política i esport, ell ho fa, i les seves decisions tenen un biaix ideològic quan només critica la presència d’estelades mentre és incapaç de criticar la presència de simbologia nazi i feixista als estadis espanyols.
BUSCANT RAONS 
Espanya, governi qui governi, no fa res per prohibir la simbologia nazi i feixista. Tanta enyorança tenen d’aquell passat fosc? D’on no n’hi ha, no en pot rajar…
Per a molts polítics espanyols renunciar a aquests símbols que són els que han mamat tota la vida és pitjor que treure’ls els queixals amb unes tenalles.
Vols dir que no ho porten als gens?
Quaranta anys de franquisme marquen molt i quasi tots els polítics espanyols són d’una generació que es va formar ideològicament durant el franquisme, a això s’ha d’afegir que molts venen de famílies obertament franquistes. També molt dels polítics, especialment del PP, surten de dins del mateix Estat.
És curiós que a uns els marqués tant per continuar com en aquella època i que altres no en vulguin sentir parlar. Suposo que depèn del bàndol familiar.
La mentalitat castellana assumeix sense protestar els sistemes autoritaris d’arrel castellana. Els catalans sempre hem tingut problema amb l’autoritarisme i especialment amb poders que són aliens a la nostra terra.
Ja durant el segle XVIII, el 1760, només mig segle després de la derrota del 1714, va presentar-se un memorial de greuges davant la Corona. Aquell memorial de greuges va aconseguir que se suprimís la prohibició de comerciar amb Amèrica que tenien els catalans, valencians i aragonesos des de feia 2 segles. El 1885 va presentar-se un altre memorial de greuges, amb aquest es va tenir poc èxit però si que va obrir els ulls a molts catalans. Hi havia una sèrie de reivindicacions de caràcter econòmic, polític i cultural. Va acabar impulsant el catalanisme polític tot i que amb la pretensió de regenerar Espanya. Malauradament Espanya no volia regenerar-se, i sembla que continua sense voler.
Com podem pretendre que es regeneri si així viuen de conya?
Espero que el 27S guanyi la independència, els perdem de vista i, a veure si seran capaços d’espavilar-se.
Si la mentalitat espanyola no canvia aviat no els quedarà Espanya. La pèrdua de territoris al llarg del segle XIX només va aconseguir que el nacionalisme espanyol s’anés tancant més i més. Els militars espanyols que a principis del XIX eren lliberals, quan va acabar el XIX s’havien fet conservadors, també els polítics lliberals van tornar-se cada cop més conservadors. I del conservadurisme van anar tornant-se més ultres.
Espanya no canviarà mai, no té gens de voluntat de fer-ho. Es creuen superiors i d’aquí no els en treus.