QUE DÉU ENS AGAFI CONFESSATS
324 Juliol 2015 per yeagov
QUE DÉU ENS AGAFI CONFESSATS
I en aquest post parlarem de capellans colpistes com vaig prometre a “PER L’ABC NO PASSA EL TEMPS”. No és només per l’ABC que no passa el temps, per l’Església tampoc, si més no per algunes esglésies. A Barcelona no es va autoritzar una missa de recordatori de l’”Alzamiento Nacional” tan típiques de la data del 18 de juliol.
Per una estona els voltants de la iglesia de los Jerónimos, a Madrid, ha viatjat en el temps, en presència de membres de la ultradreta carpetovetònica espanyola el mossén ha fet una homilia que semblava escrita en uns altres temps. Qualsevol persona normal que per accident hagués entrat en aquella església s’hauria trobat amb una escena pròpia d’una pel·lícula de por (còmica).
El mossèn dels Jerónimos ha titllat el comunisme d’”ideología del diablo”, ha afirmat que el comunisme s’ha apoderat d’Espanya, referint-se als de Podemos i als independentistes. Ningú ha gosat dir-li que l’actual govern d’Espanya és del PP, partit fundat per exministres franquistes.
Entre d’altres coses ha afirmat: “Un 18 de julio de 1936, las emisoras de radio anunciaban un levantamiento en África. Al frente de este alzamiento estaba un joven general, Francisco Franco Bahamonde. El alzamiento fue necesario, España estaba en peligro, una ideología procedente del infierno quería estrangular a la patria. El comunismo” i després ha afegit sense despentinar-se: “El comunismo fue vencido, fue aplastado. Pero fue inevitable que el germen que dio origen a ese odio a España y la fe católica siguiera vivo. Ese germen nunca fue destruido y como serpiente que se arrastra por el suelo permaneció esperando poder terminar su labor y sólo lo pudo hacer cuando falleció el ultimo gran estadista católico español. El caudillo Franco”. El mossèn s’ha lamentat de la democràcia i de la llibertat que a parer seu han servit per atacar la fe catòlica i els valors de la religió. Pel mossén dels Jerónimos els valors de la seva fe i de la seva religió és beneïr dictadors assassins que entren sota pal·li a les esglésies i convertir un cop d’Estat, una guerra civil on moren centenars de milers de persones i una dictadura de 40 anys on s’empresonen, torturen i assassinen milers de persones en nom de Déu, del seu Déu.
L’acte va acabar amb tots els fatxes presents a l’església enarborant banderes dels diversos grups feixistes, les estanqueres amb el pollastre de rigor, cantant el “Cara al Sol” i fent visques a Franco i José Antonio.
BUSCANT RAONS 
I de tot això, què en diu el Vaticà?
Quin fàstic que en ple segle XXI encara passin aquestes coses.
Quan demanarà perdó l’església? Per sort, fa anys que vaig obrir els ulls.
Bona pregunta.
El Vaticà és una immensa màquina burocràtica a la que li costa molt reaccionar. Van trigar 500 anys a demanar perdó a Galileu, sort que no el van cremar, però l’home va viure acollonit per explicar una teoria que el temps va demostrar certa. I si ens situem en l’actualitat veiem el que li costa al Vaticà reaccionar contra la pederàstia més enllà d’algunes declaracions del Papa condemnant la pederàstia, però pensem que en la mentalitat de molts bisbes tot el que no siguin règims totalitaris de dretes no són recomanables,
Hipocresia, interessos… Quin fàstic de món!