EL BUST DEL REI
326 Juliol 2015 per yeagov
EL BUST DEL REI
Retirar el bust de l’ex-rei, rei abdicat, rei emèrit o rei jubilat d’Espanya ha estat una de les poques decisions encertades, a parer meu, de l’alcaldessa Colau. El bust de Joan Carles I, rei del país veí que va abdicar fa un any, presidia la Sala de Plens de l’Ajuntament des dels inicis dels temps, si fa no fa els últims 40 anys.
El grup municipal del PP va intentar posar en el lloc del bust de Joan Carles I un retrat del rei Felip VI, hereu de Joan Carles I, però davant del perill que el quadre caigués damunt de l’alcaldessa Colau, seria molt lleig esberlar-li el cap a l’alcaldessa, van optar per posar-lo al damunt d’una cadira, finalment el “nou” retrat va ser retirat també.
Les reaccions, mai més ben dit, no s’han fet esperar a les Espanyes, la premsa ha convertit la retirada del bust en un drama lacrimògen, i el Govern del PP, per boca de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, després d’invocar la Lex Hispanica, un cop més, ha anunciat que enviarien un retrat del nou monarca del país veí. Segons la Lex Hispanica és obligatori tenir un retrat del Cap d’Estat a les sales de plens dels ajuntaments, i pot ser un bust o un retrat pintat.
Rar és que no hagi dit res la virreina (delegada del Govern espanyol a Catalunya) Llanos de Luna, suposo que una cosa és envestir contra ajuntaments petits als alcaldes dels quals pot ser més senzill atemorir, tot i que Llanos de Luna no ha tingut gaire sort en aquesta feina. Suposo que aquesta és la raó que s’hagi implicat la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, quemesos enrere va assumir el càrrec de Lady Protectora Banderil, i que ha anunciat la seva intenció d’enviar un retrat del nou monarca a l’Ajuntament. Sembla que la Lady Protectora Banderil no ha entès el missatge que se li ha enviat des del Cap i Casal de Catalunya.
Ja veig l’entrada de la policia banderil enviada per la Lady Protectora Banderil, Soraya Sáenz de Santamaría, als ajuntaments de Catalunya i de l’enviament de milers de bustos, retrats i estanqueres a tots els ajuntaments i edificis públics de les colònies heretges i territoris assimilats (segons el conegut mapa de 1854) i col·locant banderes i retrats a tort i a dret, ja veig milers de pintors fent retrats del monarca, les foneries d’Espanya fent hores extra per crear els bustos del nou monarca, milers de llocs de treball seran creats per garantir que a tot Espanya hi hagi l’estanquera reglamentària a tots els balcons municipals i els bustos monàrquics pengin sobre el cap d’alcaldes heretges o lleials. I quan a tots els balcons municipals pengi l’estanquera i a totes les sales de plens municipals hi hagi un bust monàrquic, la Lady Protectora Banderil Soraya Sáenz de Santamaría enviarà la seva policia banderil casa per casa, ens inspeccionaran les calces i els calçotets per veure si portem cosida l’estanquera de rigor.
BUSCANT RAONS 
Quina vergonya que es gastin els diners en aquestes xorrades.
MAI em posaria unes calces amb l’estanquera. Tu què vols, que se’m deprimeixi el conill? ;p
Una petita anècdota: Fa molts anys, corria l’any 1987 i em tocava anar a fer la mili, vaig haver d’anar a arreglar papers al centre de reclutament que llavors era al carrer Comerç, Convent de Sant Agustí, vaig entrar en una sala molt tenebrosa on hi havia un taulell llarg. En certa manera semblava més el taulell d’una botiga que un lloc on feien tràmits. Doncs bé, la sala era presidida per un retrat de Franco, i estic parlant de 1987.En Quico feia 12 anys que era mort però el seu esperit sobrevolava aquell lloc.
Qui sap, potser encara hi és!