XARNEGO / CHARNEGO

Deixa un comentari

7 Març 2016 per yeagov


XARNEGO

 

 

Amb certa periodicitat el terme “xarnego” apareix a les pàgines dels diaris i surt de les boques de tertulians, periodistes i polítics. N’hi ha què exhibeixen un orgull xarnego, d’altres en fan un ús pejoratiu per menystenir persones a les que consideren part d’aquesta categoria. Però tots en fan un ús equivocat.

Comencem per definir que és un xarnego realment.

Les cinc accepcions del terme xarnego comentades són:

-Gos llebrer.

-Fill d’una persona catalana i una altra francesa: Quan parlem de persona francesa, hem de parlar més exactament gascons i occitans. Durant el segle XVI van arribar a Catalunya un gran nombre de persones d’origen gascó i occità. Els fills van rebre el malnom pejoratiu de xarnego. Podríem dir, doncs, que xarnego és el fill mestís fruit de la relació d’un català amb una occitana o gascona, o d’una catalana i un occità o un gascó.

-Persona espanyola que viu a Catalunya.

-Immigrant castellanoparlant a Catalunya.

-Persona de llengua castellana no adaptada lingüísticament al català.

Les tres últimes accepcions només van comença a usar-se amb la massiva arribada d’immigrants procedents d’Espanya durant els anys 50 i 60, especialment aplicada als seus fills.

Alguns polítics catalans han estat titllats de xarnegos erròniament. Per exemple, de José Montilla (PSC) va dir el també socialista Jordi Sevilla, que era un xarnego i que per aquesta raó mai podria arribar a ser president de la Generalitat. Sevilla no va encertar ni una. Montilla és fill d’andalusos, ell va nàixer a Andalusia, no és, doncs, un xarnego. I va arribar a ser President de la Generalitat. Per cert, Montilla no ha estat l’únic president de la Generalitat de Catalunya nascut fora de Catalunya. N’hi ha, com en Gabriel Rufián (ERC) que mostra públicament el seu orgull xarnego. Els seus pares són andalusos, ell va nàixer a Santa Coloma de Gramanet (Catalunya), no és, doncs, xarnego.

Crec que és un terme que hauria de desaparèixer del llenguatge, o si més no, començar a usar-lo només quan sigui apropiat.

Si us plau, comencem a usar els termes correctament.

 

 

 

 

 

 

 

CHARNEGO

 

 

Con cierta periodicidad el término “charnego” aparece en las páginas de los periódicos y sale de las bocas de tertulianos, periodistas y políticos. Hay quienes exhiben un orgullo charnego, otros hacen un uso peyorativo para menospreciar personas a las que consideran parte de esta categoría. Pero todos hacen un uso equivocado.

Empecemos por definir que es un charnego realmente.

Las cinco acepciones del término charnego comentadas son:

-Perros lebreles.

-Hijo de una persona catalana y otra francesa: Cuando hablamos de persona francesa, hemos de hablar más exactamente gascones y occitanos. Durante el siglo XVI llegaron a Cataluña un gran número de personas de origen gascón y occitano. Los hijos recibieron el mote peyorativo de charnego. Podríamos decir, pues, que charnego es el hijo mestizo fruto de la relación de un catalán con una occitana o gascona, o de una catalana y un occitano o un gascón.

-Persona española que vive en Cataluña.

-Immigrante castellanohablante en Cataluña.

-Persona de lengua castellana no adaptada lingüísticamente al catalán.

Las tres últimas acepciones sólo empiezan a usarse con la masiva llegada de inmigrantes procedentes de España durante los años 50 y 60, especialmente aplicada a sus hijos.

Algunos políticos catalanes han sido tachados de charnegos erróneamente. Por ejemplo, de José Montilla (PSC) dijo el también socialista Jordi Sevilla, que era un charnego y que por esta razón nunca podría llegar a ser presidente de la Generalitat. Sevilla no acertó ni una. Montilla es hijo de andaluces, él nació en Andalucía, no es, pues, un charnego. Y llegó a ser Presidente de la Generalidad. Por cierto, Montilla no ha sido el único presidente de la Generalidad de Cataluña nacido fuera de Cataluña. Los hay, como Gabriel Rufián (ERC) que muestra públicamente su orgullo xarnego. Sus padres son andaluces, él nació en Santa Coloma de Gramanet (Cataluña), no es, pues, charnego.

Creo que es un término que debería desaparecer del lenguaje, o por lo menos, empezar a usarlo cuando sea apropiado.

Por favor, empecemos a usar los términos correctamente.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Cosmos Obama pub restaurant Brau meditant Retrovisor Antiga Farmàcia Viladot Tors de l'estiu
1911
Arístide Maillol Font de l'atleta olímpic Grafiti dels ocells (passatge sant Benet) #empaperem
Votem per ser lliures
1/10/2017
Referèndum Bicicletes

Join 1.590 other followers

Estadístiques "Buscant raons"

  • 25,603 hits
Març 2016
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« oct.   maig »
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031  

Enllaços més clicats

  • Cap

Diada Nacional de Catalunya

11 de setembre11/09/2017
Diada 2017

Referèndum

1 d'octubre de 20171/10/2017
11 dies to go.
%d bloggers like this: