FART DELS EPÍTETS TENDENCIOSOS QUE POSEN ELS INFORMATIUS ESPANYOLS ALS PARTITS
716 Juny 2015 per yeagov
FART DELS EPÍTETS TENDENCIOSOS QUE POSEN ELS INFORMATIUS ESPANYOLS ALS PARTITS
Una de les coses que més em molesta quan veig els informatius espanyols és aquesta dèria dels locutors de titllar de radicals a tots els partits d’esquerra, en canvi mai diuen els corruptes del PP, els neolerrouxistes de Ciudadanos, etc., però si que parlen dels filoetarres de Bildu, dels radicals de la CUP…
Fent això aquests mitjans, i m’estic referint especialment als informatius d’Antena 3, aplicable als de les altres cadenes espanyoles (Telecinco, Cuatro, La Sexta, TVE), cadenes que empren el mateix llenguatge del Govern espanyol. Podríem dir que aquestes cadenes són cadenes afins al neofranquista (potser no tan neo) Govern del PP usen el llenguatge oficial del Règim?
L’ús del llenguatge és important. Les notícies haurien de ser neutrals en el tractament dels fets però no són gens neutrals en el moment que posen qualificatius a totes les forces polítiques que no combreguen amb la ideologia del partit del govern (central), la ideologia del PP.
Quan poses un epítet a totes les forces polítiques estàs creant un prejudici, sovint prejudici fals o erroni. Per exemple, és habitual que la premsa espanyola parli de nacionalistes bascos i nacionalistes catalans però mai qualifiquen de nacionalistes espanyols a forces espanyoles que ho són, els mateixos partits espanyols solen amagar-se darrera del terme constitucionalistes.
Tots hem vist al PP i a C’s – que es presenten com gent d’ordre – negar-se a condemnar el franquisme, comprensible en el cas del PP, ja que és un partit que té les arrels profundament unides al Règim franquista, a Catalunya, i això a ells no els fa cap maleïda gràcia – que s’hi posin fulles – ens referim al partit Ciudadanos amb el terme lerrouxista o neolerrouxista, ja que aquesta és la ideologia (demagògia anticatalana, espanyolisme a ultrança, anticlericals i antimonàrquics (això ja no)) del partit d’Albert Rivera. Tots coneixem l’historial sinistre del lerrouxisme original, no només la demagògia anticatalana i l’espanyolisme, també la corrupció.
Seria d’agrair que els mitjans espanyols deixessin de posar etiquetes als partits no afins al Govern espanyol, o que també posin etiquetes al PP, Ciudadanos o UPyD. Va, els ajudaré una mica. Pel PP tenim les següents etiquetes: neofranquista, postfranquista, nacionalista espanyol, espanyolista, nacionalcatòlic. Per a Ciudadanos: lerrouxista, neolerrouxista, espanyolista, nacionalista espanyol, anticatalà (al País Valencià podrien ser blavers 2.0). Ah, i UPyD, el partit de Rosa Díez: nacionalista espanyol, ultranacionalista espanyol, ultraespanyolista, catalanòfobs i bascòfobs (aquesta també seria aplicable a PP i Ciudadanos), ultradretans, identitaris dnistes (si, com sona, ja sabeu que un dels elements que UPyD invoca com a part de la identitat espanyola és el “¿que pone en tu DNI (Document Nacional d’Identitat)?)”.
Els informatius haurien de ser més neutrals, o si més no separar informació d’opinió, quan posen etiquetes als partits que no agraden al Règim Rajoyista estan deixant d’informar i es converteixen en llepaculs del Règim.
Són lliures de dedicar-se a la propaganda però que siguin honestos i ho diguin. Això si, que canviïn el nom dels programes i deixin de dir-se “informatius”. El nom el deixo a la seva elecció, ells tenen el diccionari d’epítets i adjectius, això si, descartin qualsevol títol que inclogui el terme “informatiu” o qualsevol altre sinònim.
Fan alguna cosa en termes correctes a Espanya? A mi no m’ho sembla.
En el cas dels mitjans de comunicació el que critico principalment és que no separin informació d’opinió. Les notícies haurien de ser explicades relatant els fets: Nen mossega gos. No omplin la notícia de les opinions del redactor que només omplen d’informació falsa i/o errònia el text. I als costats de la notícia excessivament opinada pel redactor ens afegeixen columnes deixant clara l’opinió del mitjà sobre l’assumpte. Crec que les columnes d’opinió i les pàgines d’informació haurien d’anar clarament separades.
A la televisió i la ràdio encara es pitjor, Sovint s’usen imatges sense cap relació amb la informació. Com parlar d’una protesta a Madrid posant imatges d’incidents a Grècia.
Respecte a les imatges, a sobre, mandrosos, que es poden retocar fotos…
Si no tenen imatges seria millor no posar-ne. Els fotomuntatges poden quedar bé per fer memes o per les revistes humorístiques, però un diari o una televisió han de posar imatges que es corresponguin amb els fets.
Suposo que com que desitgen una població inculta, s’ho han acabat creient.
Avui ens han dit que “fem l’indi”. No he pogut resistir-me a recordar això:
Hahaha quins records i quanta raó!