Libel (de sang) digital
1830 Octubre 2012 per yeagov
Libel (de sang) digital
Que és un libel de sang?
Són acusacions falses contra persones i més concretament contra determinats grups ètnics o religiosos on s’afirma que aquest grup realitza rituals on se sacrifica altres persones, molt sovint nens, per extreure’ls la sang o per menjar-se’ls. Els libels de sang van ser molt habituals des de que els cristians van deixar de ser un grup perseguit a convertir-se en el grup dominant, i els va servir per acusar els jueus d’haver assassinat Jesús. Al llarg de l’Edat Mitja els jueus van ser acusats d’assassinar nens cristians per imitar l’assassinat de Jesús del qual eren acusats. Les acusacions que es feien en els libels de sang van servir durant tota la Edat Mitja i fins finals del segle XVIII per justificar la persecució contra la comunitat jueva.Breu història dels libels de sang
Els libels de sang van inspirar pamflets com els “Protocols dels savis de Sió”, un text antisemita, atribuït a la policia secreta tsarista, l’Ojrana, que pretenia justificar els pogroms. Tot i que aquest pamflet encara és el llibre de capçalera de molts grups antisemites i islamistes, sovint molts dels discursos dels líders de Hamàs i Hezbolà, així com algunes dels discursos contra Israel de Mahmud Ahmadinejad, es basen en aquest text, està sobradament demostrat que aquest pamflet és un plagi del “Diàleg a l’infern entre Maquiavel i Montesquieu” (1864) de Maurice Joly, un text que en realitat era una crítica contra Napoleó III. Malgrat que se sap des de 1921 que els “Protocols dels savis de Sió” són un frau, van inspirar l’infame “Mein Kampf” d’Adolf Hitler. Els libels de sang medievals van impulsar atacs contra les comunitats jueves, sovint impulsats per la Església, els “Protocols dels savis de Sió” va servir de justificació als pogroms impulsats per la policia tsarista contra els jueus, i el Mein Kampf va ser la justificació ideològica per a la perpetració de l’holocaust, amb sis milions de jueus i quatre milions de persones d’altres minories assassinats de manera industrialitzada.Conèixer la Història ens hauria de servir per no repetir les mateixes barbaritats que en el passat, però com molt bé deia Einstein “els prejudicis són més difícils de desintegrar que els àtoms”. Malauradament quan un llegeix segons quins mitjans i escriptors espanyols acabes tenint la sensació d’haver fet un viatge en el temps, però no, estem en el segle XXI, any 2012, i hi ha certa premsa espanyola en format paper però molt especialment en format digital que sembla que s’inspira en els libels de sang per atiar l’odi contra els catalans.
Libels de sang moderns
Dies enrere l’escriptor Juancho Armas Marcelo escrivia al diari El Mundo l’article “Un duelo extraterrestre” on acusava els catalans d’haver assassinat Jesús, és a dir, la mateixa acusació que durant tota l’Edat Mitja va servir per justificar l’assassinat de jueus ara Juancho Armas Marcelo la fa contra els catalans: “No hi ha diners, però el català des dels anys de Pilat sap que els símbols són cabdals per al triomf. Cito a Pilat perquè era el governador de Tàrraco en temps de Crist. L’home, contra la seva voluntat, va ser destinat per l’Imperi a Judea (o Palestina, com vostès vulguin) i es va portar de Catalunya – també per ordre de l’Imperi romà – la seva guàrdia pretoriana (de catalans) i un parell de legions de lleva obligatòria. En recalar a Jerusalem, es va trobar amb aquell ésser superior, Jesús, fill de Josep, que deia ser Fill de Déu i amb el Sanedrí jueu. Treguin conclusions de qui o qui va matar o matar a Crist. I qui va donar la llançada final al costat del Mestre. Al final es van jugar la túnica de Jesús als daus, en aquella pel·lícula protagonitzada per Victor Mature titulada exactament La túnica sagrada. Més conclusions: «La pela és la pela», encara que sigui del Fill de Déu, i l’euro no anava a ser menys.”
El periodista ultradretà Enrique de Diego, director del pamflet feixista “Alerta Digital”, diari que setmanes enrere donava la veu al tinent coronel Alamán, que afirmava que s’havia de donar un cop d’Estat a Catalunya i que Catalunya seria independent pel damunt del seu cadàver, després de fer apologia del franquisme, ara aconsegueix fer unes passes cap al futur, agafa la vella acusació que a l’Edat Mitja els jueus mataven nens (per treure’ls la sang), i decideix acusar els catalans de voler matar nens espanyols. Enrique de Diego, Alerta Digital afirmant entre altres coses: “Què passaria en el cas de la independència. No es pot descartar l’assassinat i el genocidi. També dels nens i de les nenes, és clar.”Els arguments són vells però han estat reciclats i reelaborats, això si, barroerament. Els arguments contra la independència són delirants, però també ho eren els libels de sang, “Els protocols dels savis de Sió” i altres pamflets antisemites vomitius, i van servir per justificar l’assassinat de milions de persones al llarg dels últims segles, i molt especialment durant el segle XX. El nacionalisme espanyol enyora les “glòries” d’un Imperi que va ser responsable d’un dels majors genocidis de la història, el de gran part de la població d’Amèrica, i que se sent orgullós d’aquests crims.
Libelo (de sangre) digital
¿Que es un libelo de sangre?
Son acusaciones falsas contra personas y más concretamente contra determinados grupos étnicos o religiosos donde se afirma que este grupo realiza rituales donde se sacrifica otras personas, muy a menudo niños, para extraerles la sangre o para comérselos. Los libelos de sangre fueron muy habituales desde que los cristianos dejaron de ser un grupo perseguido a convertirse en el grupo dominante, y les sirvió para acusar a los judíos de haber asesinado Jesús. A lo largo de la Edad Media los judíos fueron acusados de asesinar niños cristianos para imitar el asesinato de Jesús del que eran acusados. Las acusaciones que se hacían en los libelos de sangre sirvieron durante toda la Edad Media y hasta finales del siglo XVIII para justificar la persecución contra la comunidad judía.Breve historia de los libelos de sangre
Los libelos de sangre inspiraron panfletos como los “Protocolos de los sabios de Sión“, un texto antisemita, atribuido a la policía secreta zarista, la Ojrana, que pretendía justificar los pogromos. Aunque este panfleto aún es el libro de cabecera de muchos grupos antisemitas e islamistas, a menudo muchos de los discursos de los líderes de Hamás y Hezbolá, así como algunos de los discursos contra Israel de Mahmud Ahmadineyad, se basan en este texto, está sobradamente demostrado que este panfleto es un plagio del “Diálogo en el infierno entre Maquiavelo y Montesquieu” (1864) de Maurice Joly, un texto que en realidad era una crítica contra Napoleón III. A pesar de que se sabe desde 1921 que los “Protocolos de los sabios de Sión” son un fraude, inspiraron el infame “Mein Kampf” de Adolf Hitler. Los libelos de sangre medievales impulsaron ataques contra las comunidades judías, a menudo impulsados por la Iglesia, los “Protocolos de los sabios de Sión” sirvió de justificación a pogromos impulsados por la policía zarista contra los judíos, y el Mein Kampf fue la justificación ideológica para la perpetración del holocausto, con seis millones de judíos y cuatro millones de personas de otras minorías asesinatos de manera industrializada.Conocer la Historia nos debería servir para no repetir las mismas barbaridades que en el pasado, pero como muy bien decía Einstein “los prejuicios son más difíciles de desintegrar que los átomos“. Desgraciadamente cuando uno lee según qué medios y escritores españoles acabas teniendo la sensación de haber hecho un viaje en el tiempo, pero no, estamos en el siglo XXI, año 2012, y hay cierta prensa española en formato papel pero muy especialmente en formato digital que parece que se inspira en los libelos de sangre para atizar el odio contra los catalanes.
Libelos de San modernos
Días atrás el escritor Juancho Armas Marcelo escribía en el diario El Mundo el artículo “Un duelo extraterrestre” donde acusaba a los catalanes de haber asesinado Jesús, es decir, la misma acusación que durante toda la Edad Media sirvió para justificar el asesinato de judíos ahora Juancho Armas Marcelo la hace contra los catalanes: “No hay dinero, pero el catalán desde los años de Pilato sabe que los símbolos son fundamentales para el triunfo. Cito a Pilato porque era el gobernador de Tarraco en tiempos de Cristo. El hombre, contra su voluntad, fue destinado por el Imperio en Judea (o Palestina, como ustedes quieran) y se llevó de Cataluña – también por orden del Imperio Romano – su guardia pretoriana (de catalanes) y un par de legiones de leva obligatoria. En recalar en Jerusalén, se encontró con aquel ser superior, Jesús, hijo de José, que decía ser Hijo de Dios y con el Sanedrín judío. Saquen conclusiones de quien o quienes mató o matar a Cristo. Y quien dio la lanzada final junto al Maestro. Al final se jugaron la túnica de Jesús a los dados, en aquella película protagonizada por Victor Mature titulada exactamente La túnica sagrada. Más conclusiones: «La pela es la pela”, aunque sea del Hijo de Dios, y el euro no iba a ser menos.“El periodista ultraderechista Enrique de Diego, director del panfleto fascista “Alerta Digital“, diario que semanas atrás daba la voz al teniente coronel Alamán, que afirmaba que había que dar un golpe de Estado en Cataluña y que Cataluña sería independiente por encima de su cadáver, después de hacer apología del franquismo, ahora consigue hacer unos pasos hacia el futuro, coge la vieja acusación que en la Edad Media los judíos mataban niños (para quitarles la sangre), y decide acusar a los catalanes de querer matar niños españoles. Enrique de Diego, Alerta Digital afirmando entre otras cosas: “¿Qué pasaría en el caso de la independencia. No se puede descartar el asesinato y el genocidio. También los niños y niñas, claro.“Los argumentos son viejos pero han sido reciclados y reelaborados, eso si, torpemente. Los argumentos contra la independencia son delirantes, pero también lo eran los libelos de sangre, “Los protocolos de los sabios de Sión” y otros panfletos antisemitas vomitivos, y sirvieron para justificar el asesinato de millones de personas a lo largo de los últimos siglos, y muy especialmente durante el siglo XX. El nacionalismo español añora las “glorias” de un Imperio que fue responsable de uno de los mayores genocidios de la historia, el de gran parte de la población de América, y que se siente orgulloso de estos crímenes.
BUSCANT RAONS 
Això és horrorós! Aquesta gent no és que estigui boja, és que, a sobre volen fer mal premeditadament. Com se’ls acut dir una cosa així? Nosaltres no som així, bé, JO NO SÓC AIXÍ! Jo no sóc capaç de fer mal a ningú i molt menys de matar-lo i menjar-me’l i, encara menys, si és un nen, els nens se’ls protegeix i ajuda, sobreprotegir-los no és bo.
No estic gens d’acord amb les guerres i les atrocitats que es varen produir el segle passat les condemno. És esgarrifós tot el que varen fer. NO s’hauria de tornar a repetir MAI MÉS.
No entenc la ment humana, tinc la sensació que la gent gaudeix fent mal als altres. Tan dolent és sentir-se superior que fa que molts dirigents acabin assassinant?
Quan es feien córrer aquestes acusacions sobre els jueus es feia aprofitant la ignorància de la gent sobre els costums dels jueus, tenen molts tabús relacionats amb la mort ja que consideren els cadàvers impurs i per tant se segueixen una sèrie de rituals molts estrictes. El consum de carn o de la sang està terminantment prohibit. I també´tenen molts tabús en matèria alimentària.
És sorprenent que un periodista sigui capaç de dir aquestes barbaritats que no tenien ni caps ni peu quan es deien dels jueus ni ara que les diuen de nosaltres. Quan els arguments arriben a aquest grau de disbarat és que hi ha alguna cosa que falla.
Vaig conèixer un noi ortodox i em va explicar que quan vivia al seu país, tenia un veí jueu i li va demanar si li podia guardar carn a la nevera, el jueu ho va fer, però quan va treure la carn, va llençar la nevera. Jo respecto les tradicions religioses però no les entenc.
És un ésser molt pobre d’esperit amb molta mala bava que aconseguirà que els més incultes s’ho creguin i encara ens odiïn més. No s’hi pot fer res?
En allò que té a veure amb el menjar hi ha raons sanitàries. Els porcs transmetien malalties i per això es va prohibir el consum de porc, tampoc mengen marisc perquè pot tenir toxines. Tampoc es poden barrejar fibres diverses en un mateix teixit. Tot això són normes molt antigues.
Per això et dic que ho respecto però no ho entenc. Entenc que en el passat això dels porcs era perillós, però ara…
Jo veig les religions com una manera de tenir controlada la gent. Jo tinc una manera diferent de fer les coses; jo practico la meva religió i és viu i deixa viure, intentant no fer mal a ningú i, si puc, ajudant la gent. Però deixar-me dominar de la manera com les religions dominen la gent, NO. A més, em fa gràcia perquè la gent més creient és la que més mal fa. I mira, si vaig a l’infern, que no crec que existeixi, perquè jo ja he tingut el meu propi infern, millor, així no passaré fred. Això sí que ho tinc, sóc força irrespectuosa, però com que jo no hi crec…
Actualment si les autoritats volen prohibir el consum d’un determinat producte, com passa amb uns bolets que s’han trobat a Barcelona i que són verinosos però semblen comestibles, adverteixen la gent que aquest menjar és perillós, però si en l’antiguitat es volia prohibir alguna cosa qui ho prohibia eren les autoritats religioses en les que la gent creia més que no pas en les autoritats polítiques. Encara avui hi ha vegades que un determinat producte el prohibeixen, recorda la pesta porcina, les vaques boges, o la grip aviar.
Però en aquests libels se’ls acusava de menjar carn i beure sang, una cosa que cap jueu faria, ni ara ni ho feien a l’Edat Mitja. Fins i tot en el tractament dels cadàvers són extremadament puritans ja que consideren els morts com impurs.
Quan a Israel es produeix un atemptat els jueus ortodoxos recullen totes les restes per garantir que els morts siguin enterrats complets.
És cert, les religions són més eficients, perquè mentre un rei o un dictador pot emprar la força, per molta por que tinguis pot arribar un moment que li acabis perdent la por, són humans com tu, però la religió pot controlar més fàcilment la gent perquè empra la por al desconegut. Fixa’t en el cas dels terroristes suïcides als quals prometen que si moren matant altra gent aniran al paradís on seran atesos per 70 verges.
Tot això ja ho sé, però jo no m’ho crec. Jo necessito el perquè de totes les coses per creure-me-les, es veu que no he superat aquesta etapa. Per creure en una religió, ho has de fer sense fer preguntes i jo, no sóc així. Per a mi, són PARIDES que s’inventen per controlar la gent. Cadascú té la seva manera de pensar…
Si Déu realment existís, tu creus que permetria tantes barbaritats en nom seu? Jo no, per tant, no existeix i que consti que estic batejada, confirmada i he fet la Primera Comunió amb convicció; però de més gran, m’he adonat que tot això és un conte o un malson, segons com t’ho miris.
No és gens rar que cada vegada més gent posi en dubte les seves creençes quan veuen que aquells que són els intèrprets dels textos sagrats tenen demostren que no creuen amb el que prediquen.
La majoria de les guerres tenen una motivació religiosa. De fet les úniques guerres que no han estat per motius religiosos han estat les dels segles XVIII, XIX i XX, aquestes van tenir un caràcter ideològic, especialment les dels segles XIX i XX. Malauradament ara veiem tota una sèrie de conflictes religiosos.
En el meu cas, també hi varen influir fets personals.
És il·lògic que una guerra tingui motivació religiosa. A les guerres s’hi mata!
Les guerres tenen com a raó principal imposar una idea, una creença, i esborrar del mapa a qui no accepta aquesta creença o idea. I si als “soldats” se’ls promet una vida millor encara que sigui en una altra vida estan més disposats a morir.
Jo vaig fer el servei militar fa uns 24 anys, El jurament acabava dient més o menys “hasta la última gota de nuestra sangre”. A mi la sang, especialment la meva no m’agrada veure-la,
Són coses que el meu cap no les entén ni admet. Doncs per a ser soldat no s’ha de tenir gaire amor propi.
El més fort de tot és que abans era obligatori fer-lo. A mi, no em fa res veure sang, n’he vist molta i coses pitjors, però no per aquestes causes.
El soldat no ha de pensar, només ha d’obeïr.
Jo NO podra ser soldat
Són acusacions falses contra persones i més concretament contra determinats grups ètnics o religiosos on s’afirma que aquest grup realitza rituals on se sacrifica altres persones, molt sovint nens, per extreure’ls la sang o per menjar-se’ls. Els libels de sang van ser molt habituals des de que els cristians van deixar de ser un grup perseguit a convertir-se en el grup dominant, i els va servir per acusar els jueus d’haver assassinat Jesús. Al llarg de l’Edat Mitja els jueus van ser acusats d’assassinar nens cristians per imitar l’assassinat de Jesús del qual eren acusats. Les acusacions que es feien en els libels de sang van servir durant tota la Edat Mitja i fins finals del segle XVIII per justificar la persecució contra la comunitat jueva.
Com en el cas anterior en el qual he donat la meva opinió sobre el dret a la llibertat d’expressió, penso que els límits són clar (si més no en alguns casos), i hi ha persones a les quals la justícia els hauria de demanar proves del que escriuen o diuen.
No dic que no els deixin dir-ho, dic que davant de burrades tant i tant grans, algú els obligui a documentar les seves proclames. I si són solament prediccions i proclames, doncs que els facin callar.
Hi hauria d’haver uns límits establerts, el que ha dit aquest, diguem-ne, “senyor” és molt fort i NO hauria d’estar permès.
Els límits estan marcats per les lleis i el codi penal castiga amb penes de presó i/o indemnització la difamació per motius ètnics o racials. Però crec que en un país on et pots passejar amb una esvàstica pel carrer cridant que vols matar estrangers sense que passi res malgrat que el codi penal ho consideri delicte es pot dir tot, sempre que no sigui res contra la Monarquia.
Jo ja fa molt de temps que m’he adonat que la justícia a Espanya no serveix per a res, se n’hauria de dir injustícia. En el plan que van, no sé per què hi és, no serveix per a res.