El lerrouxisme del segle XXI
1218 Novembre 2012 per yeagov
El lerrouxisme del segle XXI
Veiem que diu el diccionari sobre el lerrouxisme:
1. m. HIST./POLÍT. Denominació aplicada al confús ideari que presidí la reorganització del republicanisme empresa per Lerroux els anys 1901-09 des de Barcelona.
2. m. [p. ext.] POLÍT. Política demagògica espanyolista i anticatalana.
Fixem-nos que el diccionari parla d’ideari confús del republicanisme de principis del segle XX al voltant de la figura d’Alejandro Lerroux que es caracteritzava per un discurs espanyolista, demagògic i anticatalà.
El Partit Radical d’Alejandro Lerroux, l’home que feia els discursos mostrant una arengada per fer creure que ell era com la gent a la que es dirigia, treballadors majoritàriament immigrats des de l’Estat espanyol als quals els deia que la culpa era dels “amos” que eren catalans. Evidentment arguments com aquests no tenien ni caps ni peus perquè la majoria dels treballadors de les fàbriques eren catalans.
L’anticlericalisme també era un element del discurs demagògic de Lerroux, incitava a violar les monges dient que se les havia d’elevar a la categoria de mares. Lerroux, malgrat la seva implicació evident en els incidents de la Setmana Tràgica mai va haver de respondre davant la Justícia, a diferència de molts innocents. No es tracta d’escriure cap biografia sobre Lerroux, qui vulgui conèixer una mica més en profunditat que busqui la biografia a Internet. Lerroux va crear el Partit Radical, un partit teòricament republicà, però va crear aquest partit i el va finançar amb diners que sortien dels fons de rèptils o fons reservats de l’Estat. L’Estat espantat per l’auge del catalanisme polític va decidir combatre’l i va posar al capdavant a un ex-sergent, que per cert, va servir sota les ordres d’un jove oficial català que es deia Francesc Macià, i sembla que hi havia una mútua animadversió per raons personals i ideològiques.
S’ha de dir que no queda gaire clar si el Partit Radical era de dretes o d’esquerres fins que arriba la República i el partit de Lerroux s’associa amb les (ultra)dretes espanyoles de la CEDA. Malgrat haver estat president de la República i haver ocupat altres càrrecs polítics i que a principis del segle XX feia un discurs anticlerical no va haver d’exiliar-se quan Franco va fer-se amb el poder, i el van enterrar amb hàbits de monjo.
Situem-nos ja al segle XXI. Un grup d’intel·lectuals –paraula molt desprestigiada des de fa uns anys – i de gent rebotada del PSC i de diversos altres llocs, van constituir una plataforma de (presumptes) ciutadans contraris al nacionalisme (català), a (la imposició de) la llengua catalana, i que pretenien presentar-se com una força d’esquerres. Aquesta plataforma antinacionalista d’esquerres va aconseguir un suport mediàtic de tota la caverna ultradreta espanyola. Aquí se’ls va caure la màscara però va ser en un acte celebrat el juny de 2006 per fer front a l’Estatut de Catalunya que s’havia de votar poc després en referèndum quan a la encara plataforma se li van veure totes les vergonyes. A aquella reunió van assistir el Foro de Ermua, DENAES, Vidal-Quadras, la Falange… el més granat de la púrria ultradretana espanyolista.
Poc després aquesta plataforma ultranacionalista, espanyolista i ultradretana es transformava en partit polític, i lamentablement aconseguia entrar al Parlament de Catalunya. Un suport mediàtic que no té cap partit tradicional i encara menys altres partits de nova creació. El president d’aquest partit és un habitual d’alguns programes de cadenes ultres on el reben com un heroi. Sempre he pensat que els comptes dels partits polítics haurien de ser públics, que se sàpiga d’on venen els diners que reben, però en el cas de C’s hi ha alguna cosa del seu finançament que fa pudor. He dit abans que el Partit Radical de Lerroux va ser finançat amb els fons de rèptils, com també han estat finançats els partits blavers del País Valencià amb aquests fons de rèptils o fons reservats. Seria tan rar que l’Estat espanyol actual financés un partit com C’s a Catalunya quan coneixem precedents?
Els fons de rèptils o fons reservats són diners que els Estats empren per finançar activitats inconfessables dels Estats i de l’ús dels quals no se sol donar cap explicació.
El lerrouxismo del siglo XXI
Vemos que dice el diccionario sobre el lerrouxismo:
1. m. HIST. / Política. Denominación aplicada al confuso ideario que presidió la reorganización del republicanismo empresa para Lerroux los años 1901-09 desde Barcelona.
2. m. [P. ext.] Política. Política demagógica españolista y anticatalana.
Fijémonos que el diccionario habla de ideario confuso del republicanismo de principios del siglo XX en torno a la figura de Alejandro Lerroux que se caracterizaba por un discurso españolista, demagógico y anticatalán.
El Partido Radical de Alejandro Lerroux, el hombre que hacía los discursos mostrando un arenque para hacer creer que él era como la gente a la que se dirigía, trabajadores mayoritariamente inmigrantes desde el Estado español a los que les decía que la culpa era los “dueños” que eran catalanes. Evidentemente argumentos como éstos no tenían ni pies ni cabeza porque la mayoría de los trabajadores de las fábricas eran catalanes.
El anticlericalismo también era un elemento del discurso demagógico de Lerroux, incitaba a violar las monjas diciendo que se las había de elevar a la categoría de madres. Lerroux, a pesar de su implicación evidente en los incidentes de la Semana Trágica nunca tuvo que responder ante la Justicia, a diferencia de muchos inocentes. No se trata de escribir una biografía sobre Lerroux, quien quiera conocer un poco más en profundidad que busque la biografía en Internet. Lerroux creó el Partido Radical, un partido teóricamente republicano, pero creó este partido y lo financió con dinero que salían de los fondos de reptiles o fondos reservados del Estado. El Estado asustado por el auge del catalanismo político decidió combatirlo y puso al frente a un ex-sargento, que por cierto, sirvió bajo las órdenes de un joven oficial catalán que se llamaba Francesc Macià, y parece que había una mutua animadversión por razones personales e ideológicas.
Hay que decir que no queda muy claro si el Partido Radical era de derechas o de izquierdas hasta que llega la República y el partido de Lerroux se asocia con las (ultra) derechas españolas de la CEDA. A pesar de haber sido presidente de la República y haber ocupado otros cargos políticos y que a principios del siglo XX hacía un discurso anticlerical no tuvo que exiliarse cuando Franco se hizo con el poder, y lo sepultaron con hábitos de monje.
Situémonos ya en el siglo XXI. Un grupo de intelectuales – palabra muy desprestigiada desde hace unos años – y de gente rebotada del PSC y de varios otros lugares, constituyeron una plataforma de (presuntos) ciudadanos contrarios al nacionalismo (catalán), en (la imposición de ) la lengua catalana, y que pretendían presentarse como una fuerza de izquierdas. Esta plataforma antinacionalista de izquierdas logró un apoyo mediático de toda la caverna ultraderechista española. Aquí les cayó la máscara pero fue en un acto celebrado en junio de 2006 para hacer frente al Estatuto de Catalunya que se debía votar poco después en referéndum cuando la todavía plataforma se le vieron todas las vergüenzas . A esa reunión asistieron el Foro de Ermua, DENAES, Vidal-Quadras, la Falange … lo más granado de la chusma ultraderechista españolista.
Poco después esta plataforma ultranacionalista, españolista y ultraderechista se transformaba en partido político, y lamentablemente conseguía entrar en el Parlamento de Catalunya. Un apoyo mediático que no tiene ningún partido tradicional y menos otros partidos de nueva creación. El presidente de este partido es un habitual de algunos programas de cadenas ultras donde lo reciben como un héroe. Siempre he pensado que las cuentas de los partidos políticos deberían ser públicos, que se sepa de dónde viene el dinero que reciben, pero en el caso de C ‘s hay algo de su financiación que huele mal. He dicho antes que el Partido Radical de Lerroux fue financiado con los fondos de reptiles, como también han sido financiados los partidos blaveros del País Valenciano con estos fondos de reptiles o fondos reservados. ¿Sería tan raro que el Estado español actual financiara un partido como C ‘s en Catalunya cuando conocemos precedentes?
Los fondos de reptiles o fondos reservados es dinero que Estados emplean para financiar actividades inconfesables de los Estados y de cuyo uso no se suele dar ninguna explicación.
BUSCANT RAONS 
Ja sé que eren altres temps i que la dona només servia per a procrear però, és tan bèstia incitar a violar les monges per elevar-les a la categoria de mares. Que salvatges!
No ho entenc! Per què no es va haver d’exiliar i, si era anticlerical, per què el varen enterrar amb els hàbits de monjo?
No sabia la història de la creació de C’s… quin historial! La gent ja sap què està votant?
No em sembla bé que existeixin fons reservats. No tenim dret a saber què es fa amb els nostres diners?
Espero, pel bé de Catalunya, que si assolim la independència, alguns partits polítics desapareguin i que algunes ideologies estiguin prohibides i perseguides.
Lerroux feia un discurs molt agressiu i demagògic contra el catalanisme polític i la llengua catalana, contra l’Església, i contra la burgesia, però en realitat amb aquest discurs el que pretenia fer era crear un conflicte que pogués justificar la represió.
Macià i Lerroux es coneixien des de feia molts anys, quan tots dos eren militars, Macià era oficial i Lerroux un sergent. Sembla que en aquella època Macià va empaperar el sergent Lerroux, però les desavinences entre tots dos venien per altres raons, sembla que tots dos competien pel favor de les senyores, i en Macià sempre va guanyar en Lerroux. Macià era oficial, tenia millor planta que en Lerroux, etc
Bé, una bona peça!
Típic dels homes, competir pel favor de les senyores… sempre igual… no poden pensar en altres coses?
Per cert, les meves preguntes, no tenen resposta?
Ni llavors ni ara es pot justificar la incitació a la violació d’altres persones, i encara menys un polític. Però el personatge era bastant brut. De la seva època de regidor de l’Ajuntament de Barcelona es recorda que va rapinyar els cabals públics i per estar implicat en diversos casos de corrupció. De la seva època de president de la República es recorden diversos escàndols entre els que cal destacar el de l’estraperlo.
Almenys va haver d’exiliar-se dos cops, un després de la victòria electoral de les esquerres l’any 36 però 30 anys abans va haver d’exiliar-se per un article d’opinió. Lerroux era un demagog. Si va fer proclames anticlerical seria per atreure el vot dels sectors anticlericals.
C’s recull el vot d’aquells sectors de la societat que creuen que cap altre partit els representa, s’”atreveixen” a dir allò que el PP no seria capaç. Són un partit que intenta entrar al sistema per rebentar el sistema.
Els fons reservats són usats per tots els governs del món per aquelles activitats no gaire confessables. A Espanya amb aquests fons s’han finançat des dels GAL als blavers valencians. No és fàcil crear un partit i encara és més difícil finançar-lo, fixa’t les CUP o SI, tenen dificultats per fer la seva campanya, en canvi els de C’s que ja voldrien fins i tot alguns partits tradicionals.
Gràcies!
Massa brutícia hi ha hagut i hi ha en aquest món!
Doncs espero que no hi entri gaire… i que, a la llarga, desaparegui.
Doncs espero que a Catalunya no hi hagi aquests fons i, si hi són, que sigui el poble qui decideixi per què es fa servir.
Té alguna cosa a veure amb la Comissió de Secrets?
Generalment les comissions de secrets oficials és poc probable que discuteixin sobre l’ús que se’n fa dels fons reservats, exceptuant el cas que es produeixi un escàndol, i tot i així és poc probable que s’aclareixi res. Aquests fons solen tenir un ús discrecional, no hi ha factures amb els quals justificar-los. Evidentment si tu o jo anem i preguntem sobre el tema ens diran que no ens incumbeix aquest assumpte, i si es pregunta en una comissió tampoc se’n treu l’aigua clara.
No em sembla correcte aquest procediment. I ara, amb la crisi, encara menys. Crec que tenim dret a saber què es fa amb els nostres diners.
L’Estat no és una ONG, i el fet que els que manen siguin humans amb les seves dèries, fa que no sempre l’interès de la ciutadania i els dels seus governants coincideixi. Els fons reservats existeixen a tots els països, i el fet de no haver d’explicar-ne el seu ús permet que sovint se’n faci un ús deshonest.
El problema actual és que els que manen van totalment en contra dels ciutadans. Res del que estan fent ens és un benefici. Cada dia que passa i quantes més coses sé… més empipada estic. I ells cobrant un súper sou per enfonsar-nos. No m’agrada aquest món!
Això de C’s va aparèixer com una rara avis i segons les enquestes va camí de consolidar-se amb 6/7 escons. C’s és una formació que no m’agrada gens. El seu discurs és molt crispat, sembla que estiguin permanentment enfadats amb el món. sobretot si el món és català.
Tenen una animadversió cap a tot el que fa olor a català que em molesta molt.
No entenc com algú pot estar tant en contra de la seva terra i mostrar tant d’odi.
Tomàs: Aquests últims anys hi ha hagut un ascens de la ultradreta a tot Europa, i Catalunya no podia quedar al marge d’aquest fenòmen, creiem que la ultradreta era PxC, que ho és, però el veritable partit de la ultradreta catalana, encara que sigui espanyolista, és C’s.