Espanyolizator ataca de nou
165 Desembre 2012 per yeagov
Espanyolizator ataca de nou

Sovint, quan vaig a un comerç, tinc la sensació que l’estranger sóc jo perquè la persona que m’atén no entén ni una paraula del que li dic, ho puc entendre, fins a cert punt, si considerem que en una ciutat com Barcelona hi viuen moltes persones estrangeres que decideixen no fer cap esforç per entendre la llengua pròpia del país, malgrat que si viuen aquí, i especialment si treballen cara al públic hauria de ser exigible que entenguin la llengua pròpia del país, però aviat, si el sinistre Wert imposa el seu pla d’espanyolització ens podem acabar trobant que no ens entenguem ni amb els nostres propis fills, i que els catalanoparlants ens acabem convertint en un grup ètnic en vies de desaparició.
El sinistre Wert, l’espanyolizator, però, no ha inventat res, des de fa quasi 4 segles que ens intenten reduir a les lleis i costums (també la llengua) de Castella, i el més greu és que ho continuen provant.

Durant la dictadura de Primo de Rivera el ministre d’Instrucció Pública, Eduardo Callejo, va publicar el Reial Decret amb data de 12 de juny de 1926 que ordenava sancions als mestres que usessin les “llengües regionals” en detriment de la “llengua oficial”. És a dir, la llengua catalana quedava terminantment prohibida a les escoles i el mestre que ensenyés el o en català podia ser sancionat, des de el trasllat a llocs inhòspits fins a la pèrdua de la feina. El 1926 es publicava la següent Reial ordre que en el 1er article fixava les sancions als mestres que incomplissin la prohibició d’ensenyar en català (i per extensió l’èuscara i gallec): “Els mestres que proscriguin, abandonin o entorpeixin l’ensenyança de l’idioma oficial en aquelles regions en què es conserva una altra llengua nativa, seran sotmesos a expedient, podent ser-los imposada la suspensió d’ocupació i sou’. I l’article 2 deia: ‘En cas de reincidència podrà acordar-se el seu trasllat a una altra província on no es parli més que la llengua oficial”.


Sembla que sigui ara que haguem descobert que no tenim ningú amb dos dits de front a l’altre costat però això ha estat sempre així, un polític espanyol, independentment de si és d’esquerres o de dretes serà sempre un nacionalista espanyol i per molt demòcrata que aparenti ser quan li toqui tractar de Catalunya, els catalans o la llengua catalana, el demòcrata desapareixerà i apareixerà el nacionalista espanyol més energumen.
Si un presumpte demòcrata com Manuel Azaña, que va ser president de la II República, va arribar a afirmar l’any 1938 que “Una persona del meu coneixement assegura que és una llei de la història d’Espanya la necessitat bombardejar Barcelona cada cinquanta anys. El sistema de Felip V era injust i dur, però sòlid i còmode. Ha valgut per a dos segles“, frase posteriorment citada amb gran alegria i orgull pel polític ja traspassat Peces Barba, si els (presumptes) demòcrates espanyols creuen que està justificat bombardejar Barcelona cada cinquanta anys, que no deuen defensar altres nacionalistes espanyols que no tenen res de demòcrates?. No ens sorprenguem que la República perdés la guerra davant el feixisme, els presumptes demòcrates espanyols de la República eren abans que demòcrates tant o més nacionalistes que els feixistes contra els quals lluitaven. Azaña, molt admirat i citat pel neofalangista Aznar, afirmava l’any 1938 que “Jo no he sigut mai el que diuen espanyolista ni patrioter. Però davant d’aquestes coses m’indigno. I si aqueixes gents esquarteraran a Espanya, prefereixo Franco“. I Negrín, cap de Govern de la República, el comportament del qual va ser en tots els aspectes deplorables va afirmar que “No estic fent la guerra contra Franco perquè ens rebroti a Barcelona un separatisme estúpid i pobletà (…) No hi ha més que una nació: Espanya! …) Abans de consentir campanyes nacionalistes que ens porten a desmembraments que de cap manera admeto, cediria el pas a Franco sense altra condició que la que es desprengués d’alemanys i italians”.
El nacionalisme espanyol ha volgut construir una Espanya homogènia i els catalans som el que fa que aquest propòsit fracassi un cop i un altre. El dictador Franco afirmava en un dels seus discursos de l’any 1938 “Espanya s’organitza en un ampli concepte totalitari, per mitjà d’institucions nacionals que asseguren la seua totalitat, la seua unitat i la seua continuïtat. El caràcter de cada regió serà respectat, però sense perjuí per a la unitat nacional, que la volem absoluta, amb una sola llengua, el castellà, i una sola personalitat, l’espanyola”.
El 31 de juliol de 1940 durant la dictadura franquista s’envia una circular als funcionaris on s’adverteix que qualsevol funcionari que usi qualsevol de les llengües regionals serà immediatament expulsat de la funció pública sense possibilitat de recórrer.
Sembla que el franquisme no ha mort, no almenys en la mentalitat del sinistre Wert.
El 13 d’octubre de 1925 durant la dictadura de Primo de Rivera va ser aprovada una Reial Ordre que deia “Si (els llibres de text) no estigueren escrits en espanyol (…) els faran retirar immediatament de mans dels xiquets i procediran a formar expedient al mestre, suspenent-lo d’ocupació i mig sou, si haguera indicis suficients de culpabilitat”.
O ens independitzem o encara veurem les Joventuts Aznarianes assaltant les escoles, les biblioteques i les cases de Catalunya a la recerca de llibres en català per cremar-los, perquè és el que ens espera si no trenquem amb Espanya i gentussa com el sinistre ministre d’adoctrinament peper Herr von Wert segueix desbocant-se. Deixem de perdre el temps, nosaltres ens independitzem i així els nacionalistes espanyols com Wert podran homogeneïtzar tot Espanya. Això si, encara els quedaran dos bolets estranys, Galícia i Euskadi.
La Consellera Rigau ha anat a Madrid a la reunió dels consellers amb el ministre Wert

Españolizator ataca de nuevo

A menudo, cuando voy a un comercio, tengo la sensación de que el extranjero soy yo porque la persona que me atiende no entiende ni una palabra de lo que le digo, lo puedo entender, hasta cierto punto, si consideramos que en una ciudad como Barcelona viven muchas personas extranjeras que deciden no hacer ningún esfuerzo por entender la lengua propia del país, aunque si viven aquí, y especialmente si trabajan cara al público debería ser exigible que entiendan la lengua propia del país, pero pronto, si el siniestro Wert impone su plan de españolización nos podemos acabar encontrando que no nos entendamos ni con nuestros propios hijos, y que los catalanohablantes nos acabamos convirtiendo en un grupo étnico en vías de desaparición.
El siniestro Wert, el españolizator, sin embargo, no ha inventado nada, desde hace casi 4 siglos que nos intentan reducir a las leyes y costumbres (como la lengua) de Castilla, y lo más grave es que lo siguen probando.



Parece ser ahora que hayamos descubierto que no tenemos nadie con dos dedos de frente al otro lado pero esto ha sido siempre así, un político español, independientemente de si es de izquierdas o de derechas será siempre un nacionalista español y por muy demócrata que aparente ser cuando le toque tratar de Catalunya, los catalanes o la lengua catalana, el demócrata desaparecerá y aparecerá el nacionalista español más energúmeno.
Si un presunto demócrata como Manuel Azaña, que fue presidente de la II República, llegó a afirmar en 1938 que “Una persona de mi conocimiento asegura que es una ley de la historia de España la necesidad bombardear Barcelona cada cincuenta años . El sistema de Felipe V era injusto y duro, pero sólido y cómodo. Ha valido para dos siglos“, frase posteriormente citada con gran alegría y orgullo por el político ya fallecido Peces Barba, si los (presuntos) demócratas españoles creen que está justificado bombardear Barcelona cada cincuenta años, ¿que no deben defender otros nacionalistas españoles que no tienen nada de demócratas?. No nos sorprendamos que la República perdiera la guerra ante el fascismo, los presuntos demócratas españoles de la República eran antes que demócratas tanto o más nacionalistas que los fascistas contra los que luchaban. Azaña, muy admirado y citado por neofalangista Aznar , afirmaba en 1938 que “Yo no he sido nunca lo que dicen españolista ni patriotero. Pero ante estas cosas me indigno. Y si esas gentes descuartizar a España, prefiero Franco“. Y Negrín, jefe de Gobierno de la República, cuyo comportamiento fue en todos los aspectos deplorables afirmó que “No estoy haciendo la guerra contra Franco para que nos rebrote en Barcelona un separatismo estúpido y pueblerino (…) No hay más que una nación: España! …) Antes de consentir campañas nacionalistas que nos llevan a desmembraments que de ninguna manera admito, cedería el paso a Franco sin otra condición que la que se desprendiera de alemanes e italianos“.
El nacionalismo español ha querido construir una España homogénea y los catalanes somos lo que hace que este propósito fracase una y otro. El dictador Franco afirmaba en uno de sus discursos de 1938 “España se organiza en un amplio concepto totalitario, por medio de instituciones nacionales que aseguren su totalidad, su unidad y su continuidad. El carácter de cada región será respetado, pero sin perjuicio para la unidad nacional, que la queremos absoluta, con una sola lengua, el castellano, y una sola personalidad, la española“.
El 31 de julio de 1940 durante la dictadura franquista envía una circular a los funcionarios donde se advierte que cualquier funcionario que use cualquiera de las lenguas regionales será inmediatamente expulsado de la función pública sin posibilidad de recurrir.
Parece que el franquismo no ha muerto, no al menos en la mentalidad del siniestro Wert.
El 13 de octubre de 1925 durante la dictadura de Primo de Rivera fue aprobada una Real Orden que decía “Si (los libros de texto) no estuvieran escritos en español (…) los harán retirar inmediatamente de manos de los niños y procederán formar expediente al maestro, suspendiéndose el de empleo y medio sueldo, si hubiera indicios suficientes de culpabilidad“.
O nos independizamos o aún veremos las Juventudes Aznarianes asaltando las escuelas, las bibliotecas y las casas de Catalunya en busca de libros en catalán para quemarlos, porque es lo que nos espera si no rompemos con España y gentuza como el siniestro ministro adoctrinamiento pepero Herr von Wert que sigue desbocado a. Dejemos de perder el tiempo, nosotros nos independizamos y así los nacionalistas españoles como Wert podrán homogeneizar toda España. Eso si, aún les quedarán dos setas extraños, Galicia y Euskadi.
La Consellera Rigau ha ido a Madrid a la reunión de los consejeros con el ministro Wert

Deixant de banda el sentiment català, algú pot sentir-se orgullós d’Espanya? Jo NO!
Respecte al català, com s’atreveixen a atacar-lo una altra vegada, encara no han entès que és indestructible? i que continuarà, potser en minoria, tant sí com no. Jo conec més d’un professor que està disposat a anar a la presó. Espero que Catalunya faci alguna cosa, Jo, durant molts anys, no trobava gent per parlar en català. A les botigues, em parlen en castellà, no sé per què però em prenen per estrangera, fins i tot m’han preguntat si sóc marroquina. Als anys 80-90, la gent volia aprendre a parlar en català, ara no, sempre m’he ofert a ensenyar-lo, sense cobrar, i ara em diuen que no cal.
Em fa gràcia aquesta frase: “De brusc, insubordinat, groller i grosser com és en general el català es tornarà amable, transigent amb les idees dels altres i educat.” perquè és així com jo veig els espanyols, alguns parlant, fan por. Que bo! Transigent amb les paraules dels altres… sense comentaris!
Arribo a la següent conclusió: Espanya, país que no només NO evoluciona, sinó que, a més fa regressions.
Espero que els polítics catalans s’afanyin amb la independència, això ja no hi ha qui ho aguanti!
Per desgràcia, Yeagov, els polítics catalans han de demostrar al món que hi ha bona voluntat per part de Catalunya i assistir a les reunions.
Tenen molta pràctica esborrant cultures i llengües del mapa. Actualment queden segons el mapa de llengües vuit llengües a la Península ibèrica: castellà, català, euscar, gallec, asturià, aranès i aragonès. Però n’hi havia més d’una vintena que van ser esborrades. I de totes aquestes llengües que encara existeixen l’aranès, l’asturià i l’aragonès estan en perill de desaparèixer. D’aquestes tres només l’aranès gaudeix d’alguna mena de protecció. El català és la catorzena llengua de la Unió Europea.
Jo crec que, si no canvia la mentalitat de la gent, el català MAI desapareixerà. Ha sobreviscut 300 anys. A més, s’estudia a moltes universitats del món.
Són ja segles de persecució i de males arts en contra de tot el que faci olor a Català.
Els exemples d’aquests dies, i els que en el teu post hi ha descrits, són terribles. Són clars intents de genocidi cultural, se li poden posar altres noms més suaus, però en el fons el que volen és crear divisió, conflicte i que tot el que sigui català, poc a poc es dilueixi.
Doncs hem de ser més forts que mai i hem de lluitar, NO ho han d’aconseguir!
No ho han dissimulat mai que el seu propòsit és homogeneïtzar culturalment l’Estat. Primer van homogeneïtzar-lo racial i religiosament expulsant els musulmans i jueus, tampoc van tolerar mai a cristians no catòlics. I des del segle XVIII s’han centrat en l’homogeneització cultural i lingüística de l’Estat.
Deu ser incultural, perquè de cultura NO en tenen!
Bona iniciativa! http://www.lavanguardia.com/vida/20121211/54357222543/web-envia-clases-repaso-ministro-wert.html#.UMeRzVar2ak.twitter …
El que necessita Wert és que el desprogramin.
No l’haurien d’haver fet ministre!
Que tenen en comú Wert, Rajoy i Aguirre?. Apart de ser del PP.
A part de feixistes? La llista seria massa llarga, te’n diré unes quantes: pallassos de fira, prepotents, idiotes, cretins, sempre pixen fora de test, no se’n van ni amb el millor desgreixador… no val la pena malgastar energia amb ells!
Tots tres han estat ministres d’educació i cultura. La més divertida, però, ha estat Esperanza Aguirre. Les hemeroteques del disbarat deuen molt a Aguirre.
No fotis! Això no ho sabia (època en què passava de tot)! Errr trio calavera!
Veig que a posar ministres patètics, el PP hi té la mà trencada.
Quina llàstima que quan Aguirre era ministra de cultura no existís Twitter, quines tardes de glòria hauria donat.
Cada dia hauria estat TT? Quina dona més inculta, xavacana, maleducada… bé, MADE IN PP.