Espanyolizator ataca de nou

16

5 Desembre 2012 per yeagov


Espanyolizator ataca de nou

José Ignacio Wert, l’histriònic i sinistre ministre espanyol de (in)cultura ha decidit iniciar la seva croada per espanyolitzar els alumnes catalans per tal que aquests se sentin tan orgullosos de ser espanyols i catalans. I sembla que el ministre vol que espanyolitzar els nostres fills privant-los de la seva llengua, ja que aquesta, segons el pla del sinistre Wert, passarà a tenir el rang de quarta llengua, és a dir, pel darrera de les llengües estrangeres. Wert pretén que primer sigui el castellà, després una llengua estrangera (normalment anglès o francès) i finalment el català. Evidentment això té una clara intenció que el català desaparegui lentament, ja que ni tindrà cap valor a nivell acadèmic, no comptarà la nota, i sembla que en algun curs podria ser una mena d’assignatura optativa.
Sovint, quan vaig a un comerç, tinc la sensació que l’estranger sóc jo perquè la persona que m’atén no entén ni una paraula del que li dic, ho puc entendre, fins a cert punt, si considerem que en una ciutat com Barcelona hi viuen moltes persones estrangeres que decideixen no fer cap esforç per entendre la llengua pròpia del país, malgrat que si viuen aquí, i especialment si treballen cara al públic hauria de ser exigible que entenguin la llengua pròpia del país, però aviat, si el sinistre Wert imposa el seu pla d’espanyolització ens podem acabar trobant que no ens entenguem ni amb els nostres propis fills, i que els catalanoparlants ens acabem convertint en un grup ètnic en vies de desaparició.
El sinistre Wert, l’espanyolizator, però, no ha inventat res, des de fa quasi 4 segles que ens intenten reduir a les lleis i costums (també la llengua) de Castella, i el més greu és que ho continuen provant.
Era l’any 1906 quan la publicació “Revista y Armada” deia: “Cal castellanitzar a Catalunya… Cal pensar en espanyol, parlar en espanyol i conduir-se com a espanyol, i açò de grau o per força. El soldat i el mariner català han d’anar a servir a altres regions d’Espanya per a freqüentar un altre tracte i adquirir altres hàbits i costums. De brusc, insubordinat, groller i grosser com és en general el català es tornarà amable, transigent amb les idees dels altres i educat. El dia 1r de febrer no ha d’haver-hi un sol soldat en la regió catalana sent substituïts pels de les altres províncies espanyoles, portant allí la major guarnició possible i mantenint l’estat de guerra”. Era evident que llavors ens consideraven una colònia molesta i incòmoda. 106 anys després les paraules del sinistre Wert tenen el mateix to i el mateix propòsit. Dos exemples més durant el segle XX:
Durant la dictadura de Primo de Rivera el ministre d’Instrucció Pública, Eduardo Callejo, va publicar el Reial Decret amb data de 12 de juny de 1926 que ordenava sancions als mestres que usessin les “llengües regionals” en detriment de la “llengua oficial”. És a dir, la llengua catalana quedava terminantment prohibida a les escoles i el mestre que ensenyés el o en català podia ser sancionat, des de el trasllat a llocs inhòspits fins a la pèrdua de la feina. El 1926 es publicava la següent Reial ordre que en el 1er article fixava les sancions als mestres que incomplissin la prohibició d’ensenyar en català (i per extensió l’èuscara i gallec): “Els mestres que proscriguin, abandonin o entorpeixin l’ensenyança de l’idioma oficial en aquelles regions en què es conserva una altra llengua nativa, seran sotmesos a expedient, podent ser-los imposada la suspensió d’ocupació i sou’. I l’article 2 deia: ‘En cas de reincidència podrà acordar-se el seu trasllat a una altra província on no es parli més que la llengua oficial”.
El dictador Miguel Primo de Rivera tractava de justificar aquestes prohibicions que s’havien aprovant des del 1714 afirmant que “No ha sigut l’Estat espanyol el que ha perseguit o tractat de perseguir l’ús de la llengua catalana, sinó un partidisme català el que ve amb acarnissament, consentida fins ara per debilitat o excés de prudència, perseguint l’idioma espanyol i eliminant les seues manifestacions com a cosa nefasta, amb evident dany de la Pàtria tota i de la regió catalana, especialment”. I el pitjor és que tenen la poca vergonya de negar els fets per justificar continuar fent el que neguen que han fet. Com veiem les declaracions de llavors i d’ara tenen un mateix to, ni tan sols han modernitzat el llenguatge.
I el nacionalisme castellà no amaga mai que el seu propòsit ha estat sempre la creació d’una Gran Castella, les paraules d’Onésimo Redondo l’any 1934 no ens deixen cap dubte sobre la intenció del nacionalisme castellà o nacionalisme espanyol: “Castella sent de prop el plaer anticipat de la seva pròxima revenja. Veiem en perill cert el nostre poble, la nostra ànima, el nostre país. Ja és impossible prolongar la letargia. Castella s’alçarà i amb ella tota Espanya; perquè Espanya vol viure sabrà demostrar en moments definitius que tota ella és Castellana“. Encara sort que Castella estava letàrgica, i tot i així ha estat responsable del major genocidi de la història, el que van perpetrar als seus dominis americans, si arriben a estar desperts haurien acabat amb tota la espècie humana.
Sembla que sigui ara que haguem descobert que no tenim ningú amb dos dits de front a l’altre costat però això ha estat sempre així, un polític espanyol, independentment de si és d’esquerres o de dretes serà sempre un nacionalista espanyol i per molt demòcrata que aparenti ser quan li toqui tractar de Catalunya, els catalans o la llengua catalana, el demòcrata desapareixerà i apareixerà el nacionalista espanyol més energumen.
Si un presumpte demòcrata com Manuel Azaña, que va ser president de la II República, va arribar a afirmar l’any 1938 que “Una persona del meu coneixement assegura que és una llei de la història d’Espanya la necessitat bombardejar Barcelona cada cinquanta anys. El sistema de Felip V era injust i dur, però sòlid i còmode. Ha valgut per a dos segles“, frase posteriorment citada amb gran alegria i orgull pel polític ja traspassat Peces Barba, si els (presumptes) demòcrates espanyols creuen que està justificat bombardejar Barcelona cada cinquanta anys, que no deuen defensar altres nacionalistes espanyols que no tenen res de demòcrates?. No ens sorprenguem que la República perdés la guerra davant el feixisme, els presumptes demòcrates espanyols de la República eren abans que demòcrates tant o més nacionalistes que els feixistes contra els quals lluitaven. Azaña, molt admirat i citat pel neofalangista Aznar, afirmava l’any 1938 que “Jo no he sigut mai el que diuen espanyolista ni patrioter. Però davant d’aquestes coses m’indigno. I si aqueixes gents esquarteraran a Espanya, prefereixo Franco“. I Negrín, cap de Govern de la República, el comportament del qual va ser en tots els aspectes deplorables va afirmar que “No estic fent la guerra contra Franco perquè ens rebroti a Barcelona un separatisme estúpid i pobletà (…) No hi ha més que una nació:  Espanya! …) Abans de consentir campanyes nacionalistes que ens porten a desmembraments que de cap manera admeto, cediria el pas a Franco sense altra condició que la que es desprengués d’alemanys i italians”.
El nacionalisme espanyol ha volgut construir una Espanya homogènia i els catalans som el que fa que aquest propòsit fracassi un cop i un altre. El dictador Franco afirmava en un dels seus discursos de l’any 1938 “Espanya s’organitza en un ampli concepte totalitari, per mitjà d’institucions nacionals que asseguren la seua totalitat, la seua unitat i la seua continuïtat. El caràcter de cada regió serà respectat, però sense perjuí per a la unitat nacional, que la volem absoluta, amb una sola llengua, el castellà, i una sola personalitat, l’espanyola”.
El 31 de juliol de 1940 durant la dictadura franquista s’envia una circular als funcionaris on s’adverteix que qualsevol funcionari que usi qualsevol de les llengües regionals serà immediatament expulsat de la funció pública sense possibilitat de recórrer.
Sembla que el franquisme no ha mort, no almenys en la mentalitat del sinistre Wert.
El 13 d’octubre de 1925 durant la dictadura de Primo de Rivera va ser aprovada una Reial Ordre que deia “Si (els llibres de text) no estigueren escrits en espanyol (…) els faran retirar immediatament de mans dels xiquets i procediran a formar expedient al mestre, suspenent-lo d’ocupació i mig sou, si haguera indicis suficients de culpabilitat”.
O ens independitzem o encara veurem les Joventuts Aznarianes assaltant les escoles, les biblioteques i les cases de Catalunya a la recerca de llibres en català per cremar-los, perquè és el que ens espera si no trenquem amb Espanya i gentussa com el sinistre ministre d’adoctrinament peper Herr von Wert segueix desbocant-se. Deixem de perdre el temps, nosaltres ens independitzem i així els nacionalistes espanyols com Wert podran homogeneïtzar tot Espanya. Això si, encara els quedaran dos bolets estranys, Galícia i Euskadi.
La Consellera Rigau ha anat a Madrid a la reunió dels consellers amb el ministre Wert
La consellera catalana d’Educació ha assistit a la reunió de les conselleries autonòmiques d’educació amb el ministre Wert. Aquest ha presentat un esborrany – començo a pensar que Espanya és un esborrany de país – que converteix la llengua catalana en una assignatura optativa a l’ESO. La consellera veient el panorama ha decidit deixar plantat el ministre Wert i ha declarat que el ministre “no ha sabut explicar per què i amb qui ha dialogat per incorporar” la modificació que converteix el català en quarta llengua a l’ESO i “canvia radicalment el model educatiu lingüístic de Catalunya”. La ministra ha dit en sortir de la reunió que “per Catalunya la llengua és innegociable. No vull debatre un text en el qual no estic d’acord ni amb la seva existència”. La consellera Rigau acusa el ministre de tractar el catalàcom una llengua de “súbdits i esclaus”. Personalment crec que la nostra consellera té massa feina per anar a perdre-la anant a dialogar amb un ministre que pretén “reduir Catalunya a les lleis i costums (i llengua) de Castella”. De fet, crec que cap conseller de la Generalitat ha de tornar a reunir-se amb aquesta gentussa.
Españolizator ataca de nuevo
José Ignacio Wert, el histriónico y siniestro ministro español de (in)cultura ha decidido iniciar su cruzada para españolizar los alumnos catalanes para que estos se sientan tan orgullosos de ser españoles y catalanes. Y parece que el ministro quiere que españolizar nuestros hijos privándoles de su lengua, ya que ésta, según el plan del siniestro Wert, pasará a tener el rango de cuarta lengua, es decir, por detrás de las lenguas extranjeras. Wert pretende que primero sea el castellano, luego una lengua extranjera (normalmente inglés o francés) y finalmente el catalán. Evidentemente esto tiene una clara intención de que el catalán desaparezca lentamente, ya que ni tendrá ningún valor a nivel académico, no contará la nota, y parece que en algún curso podría ser una especie de asignatura optativa.
A menudo, cuando voy a un comercio, tengo la sensación de que el extranjero soy yo porque la persona que me atiende no entiende ni una palabra de lo que le digo, lo puedo entender, hasta cierto punto, si consideramos que en una ciudad como Barcelona viven muchas personas extranjeras que deciden no hacer ningún esfuerzo por entender la lengua propia del país, aunque si viven aquí, y especialmente si trabajan cara al público debería ser exigible que entiendan la lengua propia del país, pero pronto, si el siniestro Wert impone su plan de españolización nos podemos acabar encontrando que no nos entendamos ni con nuestros propios hijos, y que los catalanohablantes nos acabamos convirtiendo en un grupo étnico en vías de desaparición.
El siniestro Wert, el españolizator, sin embargo, no ha inventado nada, desde hace casi 4 siglos que nos intentan reducir a las leyes y costumbres (como la lengua) de Castilla, y lo más grave es que lo siguen probando.
Era el año 1906 cuando la publicación “Revista y Armada” decía: “Hay castellanizar a Catalunya … Hay que pensar en español, hablar en español y conducirse como español, y esto de grado o por fuerza. El soldado y el marinero catalán deben ir a servir a otras regiones de España para frecuentar otro trato y adquirir otros hábitos y costumbres. De brusco, Insubordinarse, grosero y grosero como es en general el catalán se volverá amable, transigente con las ideas de los demás y educado. El día 1 º de febrero no debe haber un solo soldado en la región catalana siendo sustituidos por los de las otras provincias españolas, llevando allí la mayor guarnición posible y manteniendo el estado de guerra“. Era evidente que entonces nos consideraban una colonia molesta e incómoda. 106 años después las palabras del siniestro Wert tienen el mismo tono y el mismo propósito. Dos ejemplos más durante el siglo XX: Durante la dictadura de Primo de Rivera el ministro de Instrucción Pública, Eduardo Callejo, publicó el Real Decreto con fecha de 12 de junio de 1926 que ordenaba sanciones a los maestros que usaran las “lenguas regionales” en detrimento de la “lengua oficial” . Es decir, la lengua catalana quedaba terminantemente prohibida en las escuelas y el maestro que enseñara el o en catalán podía ser sancionado, desde el traslado a lugares inhóspitos hasta la pérdida del trabajo. En 1926 se publicaba la siguiente Real orden que en el 1er artículo fijaba las sanciones a los maestros que incumplieran la prohibición de enseñar en catalán (y por extensión el éuscara y gallego): “Los maestros que proscriban, abandonen o entorpezcan la enseñanza del idioma oficial en aquellas regiones en las que se conserva otra lengua nativa, serán sometidos a expediente, pudiendo serles impuesta la suspensión de empleo y sueldo ‘. Y el artículo 2 decía: ‘En caso de reincidencia podrá acordarse su traslado a otra provincia donde no se hable más que la lengua oficial“.
El dictador Miguel Primo de Rivera trataba de justificar estas prohibiciones que se habían aprobando desde 1714 afirmando que “No ha sido el Estado español el que ha perseguido o tratado de perseguir el uso de la lengua catalana, sino un partidismo catalán el que viene con saña, consentida hasta ahora por debilidad o exceso de prudencia, persiguiendo el idioma español y eliminando sus manifestaciones como cosa nefasta, con evidente daño de la Patria toda y de la región catalana, especialmente“. Y lo peor es que tienen la poca vergüenza de negar los hechos para justificar seguir haciendo lo que niegan que han hecho. Como vemos las declaraciones de entonces y de ahora tienen un mismo tono, ni siquiera han modernizado el lenguaje.
Y el nacionalismo castellano no oculta nunca que su propósito ha sido siempre la creación de una Gran Castilla, las palabras de Onésimo Redondo en 1934 no nos dejan ninguna duda sobre la intención del nacionalismo castellano o nacionalismo español: “Castilla siente de cerca el placer anticipado de su próxima revancha. Vemos en peligro cierto nuestro pueblo, nuestra alma, nuestro país. Ya es imposible prolongar el letargo. Castilla levantará y con ella toda España, porque España quiere vivir sabrá demostrar en momentos definitivos que toda ella es Castellana“. Menos mal que Castilla estaba aletargada, y aún así ha sido responsable del mayor genocidio de la historia, el que perpetrar en sus dominios americanos, si llegan a estar despiertos habrían acabado con toda la especie humana.
Parece ser ahora que hayamos descubierto que no tenemos nadie con dos dedos de frente al otro lado pero esto ha sido siempre así, un político español, independientemente de si es de izquierdas o de derechas será siempre un nacionalista español y por muy demócrata que aparente ser cuando le toque tratar de Catalunya, los catalanes o la lengua catalana, el demócrata desaparecerá y aparecerá el nacionalista español más energúmeno.
Si un presunto demócrata como Manuel Azaña, que fue presidente de la II República, llegó a afirmar en 1938 que “Una persona de mi conocimiento asegura que es una ley de la historia de España la necesidad bombardear Barcelona cada cincuenta años . El sistema de Felipe V era injusto y duro, pero sólido y cómodo. Ha valido para dos siglos“, frase posteriormente citada con gran alegría y orgullo por el político ya fallecido Peces Barba, si los (presuntos) demócratas españoles creen que está justificado bombardear Barcelona cada cincuenta años, ¿que no deben defender otros nacionalistas españoles que no tienen nada de demócratas?. No nos sorprendamos que la República perdiera la guerra ante el fascismo, los presuntos demócratas españoles de la República eran antes que demócratas tanto o más nacionalistas que los fascistas contra los que luchaban. Azaña, muy admirado y citado por neofalangista Aznar , afirmaba en 1938 que “Yo no he sido nunca lo que dicen españolista ni patriotero. Pero ante estas cosas me indigno. Y si esas gentes descuartizar a España, prefiero Franco“. Y Negrín, jefe de Gobierno de la República, cuyo comportamiento fue en todos los aspectos deplorables afirmó que “No estoy haciendo la guerra contra Franco para que nos rebrote en Barcelona un separatismo estúpido y pueblerino (…) No hay más que una nación: España! …) Antes de consentir campañas nacionalistas que nos llevan a desmembraments que de ninguna manera admito, cedería el paso a Franco sin otra condición que la que se desprendiera de alemanes e italianos“.
El nacionalismo español ha querido construir una España homogénea y los catalanes somos lo que hace que este propósito fracase una y otro. El dictador Franco afirmaba en uno de sus discursos de 1938 “España se organiza en un amplio concepto totalitario, por medio de instituciones nacionales que aseguren su totalidad, su unidad y su continuidad. El carácter de cada región será respetado, pero sin perjuicio para la unidad nacional, que la queremos absoluta, con una sola lengua, el castellano, y una sola personalidad, la española“.
El 31 de julio de 1940 durante la dictadura franquista envía una circular a los funcionarios donde se advierte que cualquier funcionario que use cualquiera de las lenguas regionales será inmediatamente expulsado de la función pública sin posibilidad de recurrir.
Parece que el franquismo no ha muerto, no al menos en la mentalidad del siniestro Wert.
El 13 de octubre de 1925 durante la dictadura de Primo de Rivera fue aprobada una Real Orden que decía “Si (los libros de texto) no estuvieran escritos en español (…) los harán retirar inmediatamente de manos de los niños y procederán formar expediente al maestro, suspendiéndose el de empleo y medio sueldo, si hubiera indicios suficientes de culpabilidad“.
O nos independizamos o aún veremos las Juventudes Aznarianes asaltando las escuelas, las bibliotecas y las casas de Catalunya en busca de libros en catalán para quemarlos, porque es lo que nos espera si no rompemos con España y gentuza como el siniestro ministro adoctrinamiento pepero Herr von Wert que sigue desbocado a. Dejemos de perder el tiempo, nosotros nos independizamos y así los nacionalistas españoles como Wert podrán homogeneizar toda España. Eso si, aún les quedarán dos setas extraños, Galicia y Euskadi.
La Consellera Rigau ha ido a Madrid a la reunión de los consejeros con el ministro Wert
La consejera catalana de Educación ha asistido a la reunión de las consejerías autonómicas de educación con el ministro Wert. Este ha presentado un borrador – empiezo a pensar que España es un borrador de país – que convierte la lengua catalana en una asignatura optativa en la ESO. La consejera viendo el panorama ha decidido dejar plantado el ministro Wert y ha declarado que el ministro “no ha sabido explicar por qué y con quién ha dialogado para incorporar” la modificación que convierte el catalán en cuarta lengua en la ESO y “cambia radicalmente el modelo educativo lingüístico de Catalunya “. La ministra ha dicho al salir de la reunión que “para Catalunya la lengua es innegociable. No quiero debatir un texto en el que no estoy de acuerdo ni con su existencia“. La consejera Rigauacusa al ministro de tratar el catalán como una lengua de “súbditos yesclavos”. Personalmente creo que nuestra consejera tiene demasiado trabajo para ir a perdiendo el tiempo yendo a dialogar con un ministro que pretende “reducir Catalunya a las leyes y costumbres (y lengua) de Castilla”. De hecho, creo que ningún consejero de la Generalitat debe volver a reunirse con esa gentuza.
Advertisements

16 thoughts on “Espanyolizator ataca de nou

  1. Deixant de banda el sentiment català, algú pot sentir-se orgullós d’Espanya? Jo NO!

    Respecte al català, com s’atreveixen a atacar-lo una altra vegada, encara no han entès que és indestructible? i que continuarà, potser en minoria, tant sí com no. Jo conec més d’un professor que està disposat a anar a la presó. Espero que Catalunya faci alguna cosa, Jo, durant molts anys, no trobava gent per parlar en català. A les botigues, em parlen en castellà, no sé per què però em prenen per estrangera, fins i tot m’han preguntat si sóc marroquina. Als anys 80-90, la gent volia aprendre a parlar en català, ara no, sempre m’he ofert a ensenyar-lo, sense cobrar, i ara em diuen que no cal.

    Em fa gràcia aquesta frase: “De brusc, insubordinat, groller i grosser com és en general el català es tornarà amable, transigent amb les idees dels altres i educat.” perquè és així com jo veig els espanyols, alguns parlant, fan por. Que bo! Transigent amb les paraules dels altres… sense comentaris!

    Arribo a la següent conclusió: Espanya, país que no només NO evoluciona, sinó que, a més fa regressions.

    Espero que els polítics catalans s’afanyin amb la independència, això ja no hi ha qui ho aguanti!

    Per desgràcia, Yeagov, els polítics catalans han de demostrar al món que hi ha bona voluntat per part de Catalunya i assistir a les reunions.

  2. yeagov ha dit:

    Tenen molta pràctica esborrant cultures i llengües del mapa. Actualment queden segons el mapa de llengües vuit llengües a la Península ibèrica: castellà, català, euscar, gallec, asturià, aranès i aragonès. Però n’hi havia més d’una vintena que van ser esborrades. I de totes aquestes llengües que encara existeixen l’aranès, l’asturià i l’aragonès estan en perill de desaparèixer. D’aquestes tres només l’aranès gaudeix d’alguna mena de protecció. El català és la catorzena llengua de la Unió Europea.

  3. Jo crec que, si no canvia la mentalitat de la gent, el català MAI desapareixerà. Ha sobreviscut 300 anys. A més, s’estudia a moltes universitats del món.

  4. Tomàs ha dit:

    Són ja segles de persecució i de males arts en contra de tot el que faci olor a Català.

    Els exemples d’aquests dies, i els que en el teu post hi ha descrits, són terribles. Són clars intents de genocidi cultural, se li poden posar altres noms més suaus, però en el fons el que volen és crear divisió, conflicte i que tot el que sigui català, poc a poc es dilueixi.

  5. Doncs hem de ser més forts que mai i hem de lluitar, NO ho han d’aconseguir!

  6. yeagov ha dit:

    No ho han dissimulat mai que el seu propòsit és homogeneïtzar culturalment l’Estat. Primer van homogeneïtzar-lo racial i religiosament expulsant els musulmans i jueus, tampoc van tolerar mai a cristians no catòlics. I des del segle XVIII s’han centrat en l’homogeneització cultural i lingüística de l’Estat.

  7. Deu ser incultural, perquè de cultura NO en tenen!

  8. yeagov ha dit:

    El que necessita Wert és que el desprogramin.

  9. No l’haurien d’haver fet ministre!

  10. yeagov ha dit:

    Que tenen en comú Wert, Rajoy i Aguirre?. Apart de ser del PP.

  11. A part de feixistes? La llista seria massa llarga, te’n diré unes quantes: pallassos de fira, prepotents, idiotes, cretins, sempre pixen fora de test, no se’n van ni amb el millor desgreixador… no val la pena malgastar energia amb ells!

  12. yeagov ha dit:

    Tots tres han estat ministres d’educació i cultura. La més divertida, però, ha estat Esperanza Aguirre. Les hemeroteques del disbarat deuen molt a Aguirre.

  13. No fotis! Això no ho sabia (època en què passava de tot)! Errr trio calavera!
    Veig que a posar ministres patètics, el PP hi té la mà trencada.

  14. yeagov ha dit:

    Quina llàstima que quan Aguirre era ministra de cultura no existís Twitter, quines tardes de glòria hauria donat.

  15. Cada dia hauria estat TT? Quina dona més inculta, xavacana, maleducada… bé, MADE IN PP.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Carmela
De Jaume Plensa Cuiner Exposició 
El Món de Giorgio de Chirico
19 de juliol al 22 d'octubre Circulant Colom Ombra Obres Cadenat Bastó Sortida d'emergència

Join 1.591 other followers

Estadístiques "Buscant raons"

  • 25,449 hits
Desembre 2012
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« nov.   gen. »
 12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
31  

Enllaços més clicats

  • Cap

Diada Nacional de Catalunya

11 de setembre11/09/2015
Diada 2014

Eleccions Parlament de Catalunya

27 de setembre de 201527/09/2015
Votant el futur
%d bloggers like this: